Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III

219.

1612, agost 14. Geldo.

Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, mitjançant els seus procuradors Andrés Ruiz Puente i Antonio de Villalta, atorga la carta de poblament de la localitat de Geldo.

Notari, Maties Xorruta.

A. Arxiu Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 5, núm. 62. Inclou dues còpies sense data, la primera autoritzada pel notari Melcior de Morales, notari substitut per malaltia del també notari Josep Bru, qui custodiava els protocols del difunt Xorruta.

B. Arxiu Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 5, núm. 62. Una segona còpia simple en el mateix lligall, també sense data.

C. Arxiu Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 6, núm. 2. Una altra còpia simple.

D. Arxiu Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 34, núm. 1. Còpia autoritzada, feta per Miquel Jeroni Xorruta, fill del difunt notari Maties Xorruta, a partir del protocol original, amb data 4 de maig de 1616.

E. AHN, Noblesa, Toledo, Secció Fernan-Núñez, C. 256, D-3. Còpia simple feta probablement l’any 1696 pel notari Alexandre Gomes, arran de la redacció d’una còpia legalitzada de la carta pobla del lloc de Torcas.

F. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1778, n. 127, f. 25v-26r, f. 85v-86r, i f. 183v-184v. (Només alguns capítols.)

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla y els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 155-165.

b. Chiner, Jaime J., La Real Audiencia Valenciana y el Alto Palancia: documentos y procesos (1506-1910), Sogorb, Instituto de Cultura Alto Palancia, 2003, p. 227. (Només els capítols de l’ARV.)

TEXT

Die XIIII mensis augusti anno a Nativitate Domini M DC duodecimo.

In Dei nomine eiusque divina gratia humiliter implorata, amen. Noverint universi quod nos, Andreas Ruiz Puente, miles et in utroque jure licenciatus, gubernator marchionatus de Comares, villarum de Lucena, Espejo et Ahillon in regno Castellae, nominatus per don Enrricum Raymundum Folch de Cardona et Arago olim Fernandez de Cordova, ducem de Cardona et Sugurbi<i>, marchionem dicti marchionatus de Comares et de Pallars, comitem Empuriarum et Pratarum, vicecomitem de Villamur, alcaidum domicellum sacrae, catholicae et regiae maiestatis domini nostri regis, dominum baroniarum de Entensa, de Arbeca et Guneta, in Cataloniae Principatu, baroniarum quoque Vallis de Uxo, Serrae de Eslida, villarum Paterne, Benaguasil et Populae Vallisbonae alias de Benaguasir et reliquorum Antiqui Patrimonii, in hoc presenti Valentiae Regno, dominum meum; et Antonius de Villalta, etiam miles, computator maior⁴⁷ suae excelentiae in dictis estatibus Principatus Cataloniae et presentis Regni Valentiae, ut et tanquam procuratores suae excelentiae, habentes plenum posse infrascripta faciendi circa novam populationem presentis loci de Xeldo, pro ut de dictis procurationibus et posse constat duobus publicis instrumentis actis et confectis in palatio suae excelentiae in dicta villa de Lusena, receptis et testificatis per Joannem Lopez Rico, scribam domini nostri regis et publicum et de numero dictae villae de Lusena, sub diebus sexta martii et vigessima augusti anni millessimi sexcentessimi undecimi, registratisque in octagessima secunda manu Mandatorum et Empararum Curiae Civilis Valentiae dicti anni, folio octavo, ex una. Martinus Monyos, loci de Castellar <vicinus ac> habitator, <Honoratus Monyos, eiusdem loci del Castellar habitator>; Dominicus Monserrat, agricola, civitatis Sugurbii vicinus et habitator; Joannes Verlancha, agricola, Agava oriundus; Matheus Perez, villae de Xerica habitator; Dominicus Manyes, agricola, villae de Bexix habitator; Franciscus Grau, <agricola>, villae de Vivel⁴⁸ habitator; Petrus Alemany, agricola, civitatis Segobricensis habitator; Jacobus Pina, agricola, villae de Xerica habitator; Hieronimus Silvestre, maior dierum, agricola villae de Liria habitator; Joannes Martin, agricola, villae de Bivel habitator; Joannes de Espejo, villae de Castellfavi habitator; Joannes Marti, notarius, Valentiae habitator; Augustinus Castello, fabri argentarius, civitatis Barchinonae habitator; Joannes Sedenyo, agricola, civitatis Segobricensis habitator; Petrus Rafol, agricola, Valentiae habitator; Michael Martinez, agricola, villae del Cuervo habitator; Bartholomeus Manyes, agricola, villae de Bexix habitator; Hieronimus Silvestre, dierum minor, agricola, villae Liriae habitator; Martinus Vicent, agricola villae de Ademus habitator; Paulus Manyes, agricola villae de Castiellfabi habitator; Joannes Martinez Texadillos, agricola, Populae de Vallverde habitator; Franciscus Martinez Texadillos, agricola, civitatis Sugurbii habitator; Michael del Pobo, agricola, eiusdem civitatis Segobrisensis habitator; Joannes Sedenyo, agricultor, civitatis Sugurbii habitator; Philipus Marco, agricola, villae de Mansanera habitator; Matheus Aymerius, agricola, civitatis Sugurbii habitator; Dominicus Soriano, agricultor, presentis loci de Xeldo vicinus et habitator; Michael Avinyo, agricola, villae de Altura habitator; Joannes de Veo, agricola, civitatis Sugurbii habitator, et Petrus Guillem, agricola, loci de les Barraques habitator, partibus ex altera, convocati et congregati in palatio suae excelentiae. Attendentes et considerantes quod propter generalem expulsionem maurorum et agarenorum a presenti Regno Valentiae factam de expreso ordine, iussu⁴⁹ et mandato sacrae, catolicae et regiae maiestatis potentissimi domini nostri regis Philipi tertii, nunc feliciter regnantis, cum regia pracmatica publicata in presenti Valentiae Regno sub die vigessima secunda septembris anni millessimi sexcentessimi noni, fuerunt expulsi a dicto et presenti Valentiae Regno et a regnis Hispaniae omnes sarraceni presentis regni, qua de causa fuit ac remansit depopulatus et desertus presens locus de Xeldo et absque vassallis et habitatoribus qui colerent terras et posseciones dicti loci, eo quia vasalli, vicini et habitatores dicti loci erant sarraceni et ita expedit sunt; summoopere et magna cum diligencia de novo populare locum presentem christianis veteris qui principaliter verbum Dei audiant et fidem catolicam observent et custodiant uti boni Christi fideles in exaltationem nostrae sanctae fidei catolicae, et ut collant⁵⁰ terras relictas per dictos agarenos in augmentum et conservationem dicti ac presentis Regni Valentiae iuxta regiam voluntatem. Et ita, volentes nos, partes predictae, de novo populare locum presentem de Xeldo et terras termini eiusdem conservare et reducere⁵¹ ad culturam antiquam taliter quod nos, supradicti novi vasalli et habitatores loci presentis, possimus in eo commode vivere et habitare iuxta conditionem et qualitatem nostram, et dictus excelentissimus dominus, principalis noster, posset fructus, redditus et emolumenta annuatim percipere a nobis, dictis vasallis et habitatoribus ac succesoribus nostris. Igitur, executioni deducentes pacta inter nos et vos, scienter et gratis, thenore presentis publici instrumenti cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituri et in aliquo non violandi seu revocandi, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, licet absentibus ut⁵² presentibus, notario tamen infrascripto tamquam publica et autentica persona pro nobis, ad invicem et vicisim, stipulante et legitime recipiente, et nostris, dictis respective nominibus, quod ratione et causa nove populationis et stabilimenti domorum et terrarum presentis loci de Xeldo fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, conventa, inhita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata et intelligi data et continuata, quae sunt thenoris sequentis:

En nom de nostre Senyor Déu y de la sacratíssima Verge Maria, mare sua y de tots los pecadors especial advocada.

Capítols fets y fermats, estipulats, avenguts y concordats per y entre los dits licenciado Andrés Ruiz Puente y Antonio de Villalta, cavallers, en nom de procuradors de sa excelència duch de Cardona y senyor del present lloch de Xeldo etc., de una, y los dits nous vasalls, vehins y habitadors y pobladors del dit e present lloch de Xeldo, de altra, per rahó y causa de la nova població de aquell:

I. E primerament és estat pactat, clos, avengut y concordat per solemne estipulació entre les dites parts que los dits licenciado Andrés Ruiz Puente y Antonio de Villalta, caballers, en nom de procuradors de sa excelència, en virtud dels poder desuper calendariats, establiran totes les cases, heres y terres, així en la horta com en lo secà, del dit e present lloch de Xeldo, tot a cens emphiteòsim e ab lloïsme e fadiga, conforme a furs del present regne.

II. Íttem, és estat pactat etc., que les cases del dit e present lloch de Xeldo se hatjen de estimar y apreciar per un obrer de vila y per un fuster, persones expertes y de satisfacció, les quals, ab jurament per aquells prestador, hatjen de dir y declarar lo verdader valor de cascuna de aquelles, la mitad del qual valor y preu se farà gràsia als nous pobladors, y de l’altra mitat hatjen de pagar a rahó de sis diners per lliura ab lluïsme e fadiga. Açò entès y declarat que <si> los dits nous pobladors, al temps dels establiments, voldran la mitat de la proprietat de dit censal redimir, ho puguen fer pagant dita mitat dins sis anys, sens interés algú, en los dies e festes de Nadal y sanct Joan de juny, mijerament, comensant la primera paga en lo dia e festa de sanct Joan de juny del any primervinent mil sis-cents y tretze, e la segona en lo dia e festa de Nadal aprés inmediate següent, y de allí avant consecutivament fins tant sia pagada dita quantitat.

III. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors pugan llíberament obrar y rehidificar les cases e corrals que se’ls establiran, obrint de nou portes e finestres y tancant les que tenen, alçant les parets de aquelles y abaixant-les tantes quantes voltes los pareixerà y ben vist los serà per a millorament de aquelles. E açò puxen fer sens demanar llicència, ab què no sia en perjuhí dels vehins, guardant en aquest particular les disposicions forals del present regne.

IIII. Íttem, és estat pactat etc., que als dits nous pobladors se’ls establiran·en la forma sobredita, a cens ab lloïsme y fadiga, totes les eres que de present estan fetes e fabricades en lo dit lloch de Xeldo; y, en cas que hatja falta de aquelles, se’ls establiran sitis per a què puixen fer noves heres y fabricar aquelles.

V. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor duch de Cardona y per sa excelència los dits sos procuradors, establiran als dits nous pobladors y a sos succesors totes les terres de la horta y regadiu del dit e present lloch de Xeldo y terme de aquell; ab pacte que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells e per sos succesors, donar e pagar cascun any et in perpetuum a sa excelència y a sos succesors, per cascuna fanecada de terra, tres sous reals de València, censals, rendals, annuals y perpetuals, ab lluysme y fadiga, pagadors cascun any en les dites festes de Nadal e sanct Joan de juny del any primervinent mil sis-cents y tretse, y la segona en lo dia y festa de Nadal aprés inmediate següent, e així cascun any et in perpetuum, juntament la sisena part de tot allò que colliran, així en gra com en altre qualsevol gènero y espècie d’esplet, com és lli, cànem, llegums y altres semblants.

VI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, cascun any et in perpetuum, per cascuna cafisada en lo secà de dit e present lloch, de una part, dos sous reals de València censals, rendals, annuals y perpetuals, ab lloïsme e fadiga, pagadors cascuns anys en los dies e festes de Nadal e sent Joan de juny migerament, comensant la primera paga pro ut in precedenti capitulo continetur; y de altra part, la huitena part de tots los fruits que en dit secà se colliran.

VII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors <que> en la terra campa del secà o en altra qualsevol part del dit secà plantaran vinyes, per temps de huit anys sien tenguts y obligats, ells e sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, no sols los dits dos sous de cens ab lloïsme y fadiga per cascuna cafisada, però encara, si entre les tires de les dites vinyes sembraran cosa alguna de qualsevol gènero que sia, de allò que serà sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, per ells e sos succesors, donar e pagar cascun any a sa excelència y a sos succesors la huitena part de allò que es cullirà de dites terres y entre dites tires de vinyes.

VIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors puixen plantar vinyes, garroferes y figueres en la horta del terme del dit e present lloch de Xeldo, presehint llicència de sa excelència o de son llegítim procurador; los quals vasalls, vehins y habitadors, per temps y espay de huit anys no sien tenguts ne obligats a donar a sa excelència ni a sos succesors més de dos sous per cafisada, passats los quals huit anys tinguen obligació de pagar la huitena part del vi y demés fruits que es colliran en dites vinyes, oliveres, garroferes y figueres que en aquelles se plantaran, los quals huit anys hatjen de córrer del dia que comensaran a plantar dites vinyes e arbres fruitals, precehint dita llicència segons és dit.

VIIII. Íttem, és estat pactat etc., que totes les moreres que de present estan plantades o de hui avant plantaran dits nous pobladors y sos succesors, sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, donar e pagar cascun any a sa excelència y a sos succesors la sisena part de aquelles, ço és, de sis moreres, la una per a sa excelència y les cinch per als nous pobladors, comensant a contar per la part que sa excelència manarà e servit serà, o per son llegítim procurador o arrendador; açò entès y declarat que, en aquest conte, no·s fasa número ni conte de les moreres velles ab les plantes noves fins tant que ab tot efecte sien criades. Y en cas que algú dels dits <nous> pobladors no tingués sis moreres per a què de aquelles se puga traure una per a la part de sa excelència, o dotse per a què·s puguen traure dos y de aí avant proporcionalment, les que no aplegaran a sis se alfarrase la fulla de aquelles i·s traga la sisena part per a sa excelència o a sos succesors.

X. Íttem, és pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors no puguen plantar moreres en la terra campa de <la horta> del lloch de Xeldo, sinó tan solament en les vores dels camps de dita terra campa, segons ús y practica de bon llaurador, lo que si contravindran les puga manar tallar e arrancar sa excelència o son procurador, o arrendador o persona que exerceixca jurisdicció per sa excelència en dit lloch. Açò emperò entès y declarat, que si en la horta de dit e present lloch de Xeldo hi haurà alguna terra campa e inútil per a haver de sembrar e cullir en aquella forment, en tal cas dits pobladors o qualsevol de aquells puixen plantar en dites terres inútils les moreres e fer morerals de aquelles a tota sa voluntat, precehint emperò llicència de sa excelència o de son llegítim procurador.

XI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts y obligats a pagar a sa excelència y a sos succesors tots los fruits en grans, fruita y altre qualsevol gènero de collita, a la sisena y octava parts, exceptes e llíberes de delme e premísia, perquè dits drets del delme e premísia tinguen obligació de pagar dits nous pobladors e vinga a càrrech de aquells y no de sa excelència.

XII. Íttem, és estat pactat etc., que cascú de dits nous pobladors puixen sembrar, en la part de la terra que se’ls establirà, dos fanecades de alfals per al sustento de ses cabalcadures. Y per quant de la terra que sembraran de alfals no se ha de collir altre fruit, per ço és estat pactat que cada hu dels dits nous pobladors que sembraran dites dos fanecades de alfals, hajen e sien tenguts e obligats de pagar a sa excelència e a sos succesors quatre sous reals de València cascun any ultra dels dits tres sous, ab lloïsme y fadiga, que tenen obligació de pagar cascun any a sa excelència e a sos succesors per cascuna cafisada cascun any en les festes de Nadal y sant Joan de juny migerament.

XIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits procuradors de sa excelència y en son nom faran gràsia, als dits nous pobladors y a sos successors, de tots los arbres de fruita que hi haurà en la horta del dit e present lloch de Xeldo, de qualsevol gènero y espècie que sien, per a què·s puguen aprofitar llíberament exceptats, emperò, garroferes, figueres, perquè dels fruits de semblants arbres se ha de donar a sa excelència la sisena part en la horta y la octava en lo secà. Y que no puguen plantar arbres fruitals dits nous pobladors si no és precehint llicència de sa excelència o de son llegítim procurador.

XIIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors puixen, de les vinyes que se’ls establiran, collir agràs o raïms madurs per a llurs cases tan solament, ab moderasió, y que puxen així mateix penjar dels raïms de dites vinyes fins en una càrrega, los quals raïms no puguen donar-los a sos ganados ni aquells deixar entrar en dites vinyes sots les penes que se’ls imposaran.

XV. Íttem, és estat pactat etc., que la part de les garrofes, panses y figues que tocarà a sa excelència, los dits nous pobladors e sos succesors tinguen obligació donar-la en ses pròpries cases, a les quals tinga obligació de anar lo colector o arrendador que serà de dit lloch.

XVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors tinguen obligació, segons que ab lo pressent capítol se obliguen, a donar a sa excelència y a sos succesors la part que li tocarà en lo raïm que portaran a ses cases per a fer vi de aquells, y portar aquell a la casa o trull que per sa excelència serà senyalada, com no sia fora de dit lloch.

XVII. Íttem, és estat pactat etc., que los vasalls que hui són y per temps seran del dit e present lloch de Geldo no puixen traure los grans, de qualsevol qualitat y espècie que sien, de les heres del dit lloch, que primerament no·s tinga senyalada la part eo porsió de sa excelència; per al qual efecte tinguen obligasió a donar notícia y avisar al colector o persona a càrrech y conte de la qual estiga lo rebre dits grans per sa excelència. Y en cas que·stiga avisat i·s tinga en lo anar a rebre dita part, i·s seguís perill de aigües o altre infortuni algú estant dits grans e fruits en dites heres, en tal cas puixen los dits nous pobladors y sos succesors posar en cobro dits grans y fruits ab què, primerament, se medixquen en presència y asistència del justícia o un jurat, o de dos persones, les quals sien testimonis per a què verdaderament conste de la part e llegítima que tocarà a sa excelència, lo qual tinga a son càrrech portar de 1es heres o cases, a despeses de sa excelència, als graners que tindrà per a dit efecte.

XVIII. Íttem, és estat pactat etc., que la part de lli o de cànem que tocarà a sa excelència, dits nous pobladors y sos successors la hagen de pagar en la terra hon se collirà poch aprés de ser collit o segat, pagant de sis garves o manolls, hu; y en dit cas tinga obligasió lo colector o arrendador, a càrrech de lo qual estarà la cobranza, de anar al dit camp y cobrar dita part, lo qual orde se haja de seguir si e segons en lo precedent capítol.

XVIIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y vasalls y sos succesors sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la part dels fruits de les olives que pertanyeran a sa excelència, en oli net y clar, si’l faran, y si no en olives, en la forma en los precedents capítols expresada.

XX. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència arrenderà als dits nous vasalls, vehins e habitadors del dit lloch lo piló de la carneceria del dit e present lloch per temps de huit anys, per un preu acomodat, pasats los quals sa excelència se retura facultat de arrendar dit piló a la persona o persones que li pareixerà.

XXI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a tenir custodides y netes les sèquies y asuts per les quals se reguen la horta del dit e present lloch, les quals estan dins lo terme de aquell. Emperò, la part de la cèquia que està fora del dit terme, la mitat de la qual té obligasió de netejar y conservar Antoni Datos del Castillo y l’altra mitat sa excelència y los dits nous pobladors per higuals parts; y en la part de cèquia o azut que està en terme de la ciutat de Sogorb, la qual tenia obligasió de netejar y conservar la universitat del present lloch de Xeldo, la mitat del gasto de aquella haja de venir y vinga a càrrech de sa excelència y l’altra mitat dels dits nous vasalls e pobladors del dit lloch.

XXII. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència se reserva per a si e sos succesors tots los drets de regalies, de tal manera que los dits nous pobladors que hui són e per temps seran del dit e present lloch de Xeldo, tinguen obligasió de moldre en lo molí o molins fariners de sa excelència, almàseres de oli si les haurà, coure lo pa en lo forn o forns, comprar en les tendes, fleca, carniceria, taverna del dit e present lloch, sots les penes que se’ls imposaran. Açò emperò entès y declarat que, en lo dijous eo mercat públich que se acostuma fer en dit lloch, puxen comprar llíberament totes les coses que en dits dies se vendran, lo qual dijous e fira no·s puxa fer en altre dia de cascuna semana.

XXIII. Íttem, és estat pactat etc., que en la elecció y nominació de justícia, jurats y mustasaf se observe y guarde la orde que sa excelència té donada en la capitulasió de la nova poblasió de la Vall de Uxó, a la qual se remeten, perquè dit orde vol sa excelència y mana se tinga, observe e guarde en lo dit e present lloch de Xeldo per los nous pobladors e vasalls de aquell y per sos succesors.

XXIIII. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència y sos succesors, perpètuament et in infinitum, puxen fer manar <guardar> e observar ordinacions y estatuts tocants e consernents al bon govern del dit e present lloch de Xeldo y conservació de les terres e fruits de aquell, imposant penes corporals y pecuniàries, disminuïnt aquelles y augmentant-les, annulant les fetes y posant-ne altres de nou a sa llíbera voluntat y alvedrio, com los pareixerà conforme a les ocurrències y necesitats dels temps.

XXV. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors han de prestar jurament y homenatge de fidelitat e vasallatge, per ells y sos succesors, en favor de sa excelència y de sos succesors, en mans e poder del procurador general o de procuradors de sa excelència, conforme les lleys y disposisions forals del present regne y sots les penes en aquells expresades.

XXVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors se hajen de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen, a què dins dos mesos contadors del dia que se’ls faran los actes respectivament dels establiments, hatjen de venir e vinguen a residir al dit e present lloch de Xeldo ab tota sa casa, domicili y capmajor; y posats en aquella no se’n puxen anar ni mudar ne absentar del dit lloch per temps y espai de sis mesos dins quatre anys contadors del dia del dit establiment, sots pena de comís y de cinquanta lliures aplicadores als cófrens de sa excelència.

XXVII. Íttem, és estat pactat etc., que dins quatre anys de residència e capmajor que los dits nous pobladors han de fer en lo dit e present lloch de Xeldo, no puxen vendre, transportar ne cambiar les cases e terres y lo demés que se’ls establirà, sots pena de nulitat de actes, y que·s cobrarà de aquells los censos, rendes e lo demés que deuran a sa excelència.

XXVIII. Íttem, és estat pactat etc., que pasats los dits quatre anys de residència, domicili e capmajor que los dits nous vasalls, vehins y habitadors de dit e present lloch de Xeldo han de tenir, aquells puxen vendre llíberament, alienar e transportar e cambiar les casses, terres e posesions que se’ls hauran establit, o part de aquelles, pagant a sa excelència o a sos succesors lo dret de loïsme y fadiga que es deurà per rahó de aquelles, conforme furs del present regne, ab què sia a persona de la jurisdicció de sa excelència y de sos succesors, la qual se obligue a venir a residir personalment en lo dit e present lloch de Xeldo, conforme està dit, dispost e ordenat en los precedents capítols.

XXVIIII. Íttem, és estat pactat etc., que les vendes, alienacions, transportacions, concambis, lloacions e aprobacions que se oferiran fer per dits nous vasalls y sos succesors, de qualsevols cases, heres y terres que se’ls establiran, les hajen de fer y fasen en poder y mà que lo notari que sa excelència manarà e ordenarà, o de sa cort, y no de altre notari algú, perquè en tot-temps se tinga notícia y sabiduria de dites vendes, transportacions e altres gèneros de actes concernents a la senyoria directa, sots pena de nulitat de actes.

XXX. Íttem, és estat pactat etc., que les cases, heres y terres que als dits nous vasalls, vehins e habitadors del dit e present lloch de Xeldo se’ls han de establir, ha de ser ab pacte que hajen de tenir e cultivar aquells a ús y costum de bon enfiteuta e adquiridor, per lo que toca a la bona conservasió y augment de aquelles.

XXXI. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència, ni en son nom sos procuradors, no pretenen ni entenen establir les cases, heres y terres del dit e present lloch de Xeldo a cavallers ni persones ecclesiàstiques ni altres alguns que gozen de privilegi militar, sinó a persones que són del for y jurisdicció de sa excelència, sots decret de nulitat de actes.

XXXII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous vasalls e pobladors ni sos succesors no puixen juntar consell general que, primerament, no preceheixca llicència de sa excelència o de son procurador general, o de altra persona llegítima, expresant y declarant la causa y ocasió per a què es volen ajuntar, sots pena de cinquanta lliures reals de València per cada vegada que contravendran al present capítol, aplicadores als cófrens de sa excelència, y de nulitat de tot del què·s determinarà. Y així mateix, no puixen inposar ne carregar imposisions de sises ni altres contribusions sens la dita llicència, fora de aquelles que·ls estan permeses fer en lo consell particular per la necesitat e conservació de la comunitat del dit lloch de Xeldo.

XXXIII. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència se adossarà y encarregarà de tots los càrrechs e censals que la universitat del dit e present lloch de Xeldo responia y estava obligada y constarà llegítimament fer e respondre, així per compte de sa excelència com per la comunitat y particulars <persones> de aquella.

XXXIIII. Íttem, és estat pactat etc., que sa excelència ni sos procuradors no entenen admetre per nou poblador o pobladors a persona alguna que constarà haver fermat acte de poblasió en altra qualsevol part e lloch del present regne aprés de la expulsió dels moros de aquell.

XXXV. Íttem, és estat pactat etc., que totes les mines de or, argent e altre qualsevol gènero de metall que·s descubriran en lo dit e present lloch de Xeldo e terme de aquell, sien de sa excelència y de sos succesors.

XXXVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts e obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, cascun any, un sou per cada cassa per dret de morabatí, lo qual dret se haja de exegir y cobrar de set en set anys, en lo dia e festa de Nadal, per lo colector o arrendador o persona que sa excelència nomenarà.

XXXVII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y sos succesors puixen fer en la horta de dit e present lloch de Xeldo tota la hortalisa que voldran e ben vist los serà, ab què primerament se alfarrase y se estime lo forment que·s podria collir en dita terra si·s sembrarà de forment, per a què sa excelència puixa cobrar la sisena part que se li deu del fruit que es sembrarà en dita terra, ultra dels tres sous que tenen obligasió de pagar de cens, fadiga e lloïsme per cascuna fanecada de la horta del dit lloch.

XXXVIII. Íttem, és estat pactat etc., que tots los deutes, així de regalies com altres de qualsevol espècie sien, que dits vasalls y sos succesors seran debitors a sa excelència o a sos succesors que per temps seran, se puguen cobrar y executar ab execució prompta, real y fiscal, sens contradicció alguna segons que en fets fiscals se sol acostumar fer y executar.

XXXVIIII. Íttem et ultimo, és estat pactat etc., que los present capítols y qualsevol de aquells sien executoris, ab sumisió y renunciació de propri for, variació de juhí y ab les demés clàusules en semblants actes posar acostumades, conforme lo estil y pràctica del notari rebedor de la present capitulació.

Quibus quidem capitulis publicatis et intelectis, nos partes predicte laudantes, aprobantes, facientes et firmantes omnia et singula in preincertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa et concordata, stipulata atque promisa, per nos et succesores nostros quoscumque pacto spetiali, solemni stipulatione⁵³ interveniente, promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter tacta, omnia supradicta et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, deducta et enarrata, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promisa quantum ad unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et espectare videntur, singula <sui> singulis referendo, attendere eficaciter et complere, tenere et inviolabiliter observare pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa et stipulata sunt atque promisa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere nec aliquem vel aliquos contravenire facere vel permitere, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa. Si vero aliqua <pars> nostrum preinserta capitula et eorum singula et in eisdem contenta, pactata, concordata et stipulata atque promisa non observaverit vel adimpleverit, aut contra premisa capitula et in illis contenta venire aliquatenus pressumpserit vel atemperaverit aut contrafieri permiserit, palam vel oculte, sicque⁵⁴ preinserta capitula et eorum singula ac in eis contenta, pactata, promisa atque stipulata, quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et espectant, pertinereque et espectare atque prodese posint aut possent quomodolibet nunc et in futurum infringerentur et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promisum finem non deducerentur, aut si nos, dicte partes, et nostri aut altera nostrum, partium predictarum, in preinsertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promisa non fecerimus, observaverimus et adimpleverimus, et seu ad debitum pactatum et concordatum efectum deduxerimus aut deduxerint. Ita quod, premisa et desuper pactata, stipulata atque promisa, suum debitum atque promisum et per oblatum⁵⁵ efectum minime sortiantur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inito et convento, stipulatione solemni interveniente, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestatione ultra penam perjuri<i>, ipso facto nos, dicte partes, et nostri aut altera nostrum, partium predictarum, contraveniendo incurramus et incidamus, incurrat atque incidat,⁵⁶ penam duorum mille florenorum regalium Valentie, de bonis partis nostrum, partium predictarum, inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exigendorum, et parti nostrum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observanti et adimplere et observare desideranti, aplicandorum, dandorum et solvendorum, pro pena et nomine pene, damno, expensis et iniuria et interese, rato semper hoc pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut graciose remisa, nihilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, concordata, stipulata atque promisa, in suis robore maneant et firmitate, quequidem pena comitatur et exigatur, comiti et exigi possit toties quoties fuerit contrafactum. Renuntiantes scienter omni exceptioni rei sich non geste, concordate, pactate, stipulate atque promise, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continetur et enarratur atque scribitur, et doli, conditioni sive causa, et in factum actioni beneficiis, et juri ac legi dicentibus quod qui factum promitit, prestando interese, liberatur, et omni alii juri, foro, privilegio et consuetudini premisis adversanti<bus>. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum, ac misionum si quas fieri contigerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum distringi, compelli seu etiam fortiari possimus, que nos, dicte partes, ad invicem et vicisim, per quemcumque judicem ubique eligendum, gubernatorem vel alium infra tamen regnum Valentie, secularem tamen, in cuius foro, examine et juditio omnia predicta supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, pactata, stipulata atque promisa, nos, dicte partes, ad invicem et vicisim, adimplere, <complere>, tenere et observare promitimus et teneamur ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata, <in> cuius foro, districtui, jurisdictioni et juditio licet non sit vel fuerit judex ordinarius nostrum, partium predictarum, vel alterius nostrum. Nos tamen et omnia et singula bona et jura nostra submitimus, subponimus et astringimur nostro propio foro, quo ad hec penitus et de certa sciencia renunciando, et legi: «Si convenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum», et omni alii fori declinatorie, fiantque inde per eum, de et pro premisis omnibus et singulis supra et infrascriptis et in dictis preinsertis capitulis contentis, stipulatis atque promisis, venditio, executio et distractio bonorum omnium et jurium nostrorum, partium predictarum, et alterius nostrum, mobilium et immobilium et etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, litis contestatione aut aliqua juris solemnitate, <sed> ad solam demonstrationem presentis publici instrumenti et eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim confesionis juditialis aut sententie difinitive in rem judicatam, transacte, a qua ulterius apelare vel suplicare non licet, nec observetur in hiis aut observare oporteat aliqua juris solemnitas, imo dicta pignora, executio, venditio et distractio pignorum, bonorum et jurium predictorum fiant et fieri valeant pro ut in executionibus fiscalibus est fieri usitatum, et de condemnatione pene quarti, de qua retroclamum extitit subsecutum, omni juditiario ordine pretermiso; nec admitamur nec admiti possimus ad alias rationes, defensiones et alegationes, vel exemptiones justas, frivolas et injustas, imo ad excludendam⁵⁷ omnem dilationis calumnie et difugii materiam. Renuntiamus scienter exprese per espetiale pactum predictum, omni libelli oblationi,⁵⁸ litis contestationi et quibusvis recursibus et apelationibus, et juri etiam appelandi et recurrendi ac facultati⁵⁹ oblationis bonorum immobilium bonis existentibus mobilibus, semoventibus vel privilegiatis. Adiicientes⁶⁰ nobisque ex dicto pacto concedentes quod liceat nobis, partibus predictis, et nostris et alteri nostrum, partium predictarum, obediente, contra partem inobedientem variare juditium et executionem in puncto quo sit et in quacunque parte executionis, tam in modo, loco, forma, examine quam etiam in personis judicum, et conventorum et bonis et juribus nostris ratione contentorum in hoc instrumento, ad totam nostram, ut predicitur, voluntatem, sine aliqua protestatione et sine expensarum amitione. Renuntiantes foro et juri dicentibus quod⁶¹ uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non possit contra alios correos,⁶² vel simul obligatos procedi, donech primis conventi bona sint discusa, et ipse inventus non solvendo, et nihilominus pacto eodem stipulatione predicte roborato. Promitimus nos, dicte partes, atque fide bona convenimus nobis, ad invicem et vicisim, quod si pro predictis omnibus et singulis attendentis et complendis a nobis et bonis nostris, ad invicem et vicisim,⁶³ habendis, exigendis et recuperandis aliqua pars nostrum damnum aliquod, interese, gravamen vel expensas⁶⁴ sustinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcumque fuerit nobis et nostris, ad invicem et visisim, solvere, restituere et emendare promitimus et teneamur confectim nostre omnimode voluntati; super quibus damnis, gravaminibus, interesse et expensis credatur solo juramento partis nostrum, partium predictarum, que damna, interesse et expensas⁶⁵ fecerit, sine testibus et alia probatione, quod nunch pro tunch nobis invicem et visisim deferimus et pro delato haberi volumus, renuntiantes juri dicenti delationem juramenti ante ipsius prestationem posse revocari. Pro quibus omnibus et singulis ratis et firmis habitis, tenendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et visisim, in posse et manu notarii infrascripti tanquam publice et auctentice persone ut supra stipulantis et legitime acceptantis, omnia et singula bona et jura nostra et utriusque nostrum, partium predictarum, mobilia et inmobilia etiamque privilegiata, habita ubique et habenda.