Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III

Que es hecho en el dicho lugar del Vergel, a beinte y dos días del mes de junio el año desde el nacimiento del Señor de mill y seiscientos y doce.

Sig+no de mí, don Jofre a Blanes, en el dicho nombre.

[Sig+nos] de nós, Juan Paulo, justicia, Francisco Ramón y Luis Mulet, jurados, Miguel Gruanyes, mayordomo, Jaime Trilles, Vincente Canemás, Julián Moreno, Pedro Bixquert, Pedro Xolb<i>, Baptista Martín, Sebastián Bixquert, Bartholomé Cruangez, Joseph Bixquert, Damián Giner, Miguel Munyós, Joaquín Camaró, Francisco Ruiz, Gabriele Bixquert, Juan Cardona, Martín de Almasán, Lorenzo Royo, Miguel Urrioz, Luis Cabot, Vicente Miró, Francisco Milla, Pedro Giner, Simón Cardona, Thome Volta, Miguel Vallés, Francisco Montó, Jorje Vallés, Vernardo Martín, Raphael Pelegrí, Raphael Bas, Simón Martínez, Francisco Pons, Bartolomé Vallés, Balthasar Torrijos, Francisco Torrijos y Raphael Cruañez, susodichos, los quales loamos, otorgamos y confirmamos estas cosas refiriéndose cada cosa a cada cosa.

Testigos desto son Gaspar Urteaga, notario, bailo de la villa de Xábea, y Roque Gabilá, ciudadano, bailo de la ciudad de Denia, y moradores en las dichas partes, hallados en el dicho lugar del Verjel.

En fee y testimonio de las quales cosas susodichas yo, Miguel Martí, notario público por todo el Reyno de Valencia, ante quien pasó el sobredicho ynstrumento, pongo aquí mi signo.

Traducido de latín en castellano, sacado de una escriptura de capitulación otorgada en Balencia en lengua castellana por mí Thomás Gracián Dantisco, que tengo el oficio del secretario Diego Gracián, mi padre, etc., que por mandado y cédula particular del rey nuestro señor traduzjo sus escripturas y de sus consejos y tribunales, en Madrid, a veinte y ocho días del mes de jullio de mil seiscientos y doce años.

Thomás Gracián Dantisco.

Y comfesando como confiesa el dicho señor duque de Lerma, marqués de Denia, que de lo contenido en la dicha capitulación y concierto desuso yncorporada su excelencia está muy cierto y sabidor por abella visto y leído, dijo y otorgó que aia lugar de derecho recibe y acepta, ratifica, loa y aprueba la dicha capitulación y concierto. Y lo contenida en ella la parte de su excelencia de su parte cumplirá según y en la forma que en ella se dice, cumpliendo los dichos vecinos pobladores de la suia lo que les toca, y esta aprobación y ratificación se entienda con esta condición y con las demás que en la dicha capitulación están puestas, sin que lo aquí contenido se estienda a más de lo que en ella se declara y se cunplirá y abrá por firme por su excelencia y por sus erederos y subcesores debajo de las penas, fuerzas, firmezas, obligaciones, poderíos de justicias, renunciación de leies y demás cosas espresadas en la dicha capitulación e quiere su excelencia que se aian y tengan por puestas en esta escritura y para ello obligó sus vienes e rentas, derechos y acciones habidos e por aber, y lo otorgó e firmó.

Al qual yo, el presente escribano, doy fee que conozco y fueron testigos Juan de la Serna, Juan de Ocalta y Pierres de Sualze, residentes en esta corte.

El duque, marqués de Denia.

Pasó ante mí, Esteban de Liaño.

216.

1612, agost 1.

Rafaela i Magdalena Tamarit, germanes, senyores del lloc de Guardamar de la Safor (pot ser l’antiga alqueria de Tamarit, de l’horta de Gandia), atorguen carta de poblament per a dit lloc.

Document perdut, citat al plet de l’any 1766 entre el marqués de Mirasol, senyor de Guardamar de la Safor, contra un veí que pretenia construir un molí al terme, sense respectar el dret de monopoli senyorial. ARV, Batlia, Lletra E, exped. 567.

217.

1612, agost 8. València.

Salvador Fontanet, comissari reial per a la repoblació dels llocs de moriscos del Regne de València, encarrega a Onofre Bartomeu Guinart la població del raval de Sogorb.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1621, llibre 7, mà 64, f. 25r.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 332.

TEXT

Nós, lo dit don Salvador Fontanet, del Consell del rey nostre señor y son regent la Cancellaria en lo Supremo dels regnes de la Corona de Aragó, jutje comissari per Sa Magestat creat y nomenat per la població general dels llochs del Regne de València dels quals són estats expel·lits los moriscos, y per a les coses annexes y connexes, dependents y emergents de dites expulsió y població, y tenint també particular comissió de Sa Magestat per a la població de la raval de la ciutat de Sogorb y repartiment de les cases y terres dels moriscos expellits de aquell, segons que de dita particular comissió consta per lletres patents de sa real mà fermades y ab son segell ..lo clo.. sagellades, ab senyal de registrada y altres degudes solempnitats segons lo estil de dita Real Cancellaria despachades, data en San Lorenço el Real a vint-y-tres dies del mes de juliol del any 1611. Per quant per execució de dita real comissió despedida en rahó de la població de dit raval, nos aparegué convenient acudir, com en effecte acudírem, acudir personalment a la dita ciutat de Sogorb a la fi del mes de abril proppassat, ésent per ocular inspecció, y altrament nos enteràrem de moltes coses que convenien per a la bona direcció de la dita població, assistint-nos sempre, entre altres, lo dit Onofre Berthomeu Ginart, de la ciutat de València, per la satisfacció que tenim de sa persona. Y havent-nos obligat los negocis de la dita comissió general a tornar-nos-ne dins pochs dies a la propdita ciutat y conferir-nos a altres parts del Regne de València, no·ns fonch possible resoldre y executar la dita població ans de partir-nos de la dita ciutat de Sogorb, y fonch necessari de fer primer algunes altres diligències, y no donant-nos aprés lloch dits negocis de nostra general comissió per a tornar personalment a fer-la, estima<m> que·ns aparegué haver de precehir y fer-se per persones en què no·s poguès considerar interés de les terres que foren dels moriscos expel·lits de dit raval, y per altres effectes acordàrem cometre, com de fet cometem, totes les dites coses al dit Onofre Berthomeu Ginart, manant per ço despedir nostres letres de comissió y subdelegació, data in Gandia a huyt dies del mes de juny proppassat, en execució de les quals se és dit doctor Ginart aportat ab la fidelitat, integritat y diligència que confiàvem. Y perquè al present tanpoch no·ns és possible tornar personalment a dita ciutat de Segorb per a acabar lo demés que convé per a total effecte de la població de dit raval, y esperam que dit doctor Ginart, ab lo mateix cuydado que ha tengut y satisfacció que de si ha donat, suplirà nostra absència, en conformitat de lo qual li havem declarat y convertit haver-se de fer aprés de haver-se molt pensat y digerit ab la maduresa que·ns és estat possible, y comunicat ab moltes persones pràtiques y expertes de coses del servey de Sa Magestat. Per tant, usant del poder a nós expressament ab la dalt dita y calendada real comissió atribuhit y donat, subdelegam lo dit doctor Nofre Berthomeu Ginart a effecte de què, acudint personalment a la dita ciutat de Sogorb y altres qualsevols parts a hon convinga, establesca o altrament repartesca en nom nostre, o més verament de Sa Magestat, en favor de les persones que li aparexerà totes y qualsevols cases y terres, axí de orta com de secà, que los moriscos expellits del dit raval de Segorb en lo temps de la expulsió possehien, axí en dit raval com en la mateixa ciutat de Segorb y en lo terme de aquella, fent de dites coses que al dit comissari subdelegat seran bens vistes, y que per açò puga fer y fermar, fassa y ferme, tots y qualsevols actes públichs de establiments o altres legítimes concessions que menester sien, ab ses clàusules en semblants actes posar acostumades, que per a totes y sengles coses dalt dites y cada una de aquelles li donam y cometem nostres veus y bastant poder. Volent noresmenys que per esta nostra última comissió y subdelegació no sia derogat en manera alguna a la primera y dalt calendada, ans bé de aquella prega dit comissari subdelegat valer-se y usar sempre que li aparexerà, manant a tots y sengles officials, axí reals com de barons a què se esguarde, que en les sobredites coses y cada una d’elles lo obeesquen y li assistisquen y donen tot consell, favor y ajuda necessaris, sots pena de tres-cents ducats per cassa y cada vegada que lo contrari farà pagadors, y als gastos de dita comissió aplicadors.

Data en la ciutat de València, a huit dies del mes de agost de l’any mil siscents y dotse.

Lo doctor Salvador Fontanet, regent y comissari.

218.

1612, agost 12. Parcent.

Fra Francesc Almenar, prior del monestir de Nostra Senyora de les Fonts, senyors de la baronia de Parcent, atorga la carta pobla dels llocs de Parcent, Benigembla i Vernissa, per a un total de 52 pobladors. Al final del document nomena el diversos càrrecs municipals de cada lloc.

Notari, Joan Reig, menor.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1612, llibre 9, mà 92, f. 11r-final de la mà (s/f).

B. ARV, Reial Audiència, processos, part 1a, lletra A, exp.782, ff. 785r-813v.

C. AHN, Noblesa, Parcent, C-46, D-5. Còpia de 1753 en un plet entre el comte de Parcent i els veïns de la localitat.

D. AHN, Noblesa, Parcent, C-46, D-16. Nova còpia simple, del segle XVIII

E. AHN, Noblesa, Parcent, C-46, D-16. Nova còpia simple, del segle XVIII

Edicions:

a. Campón, J. i J. Pastor, Acta de capitulación de la baronia de Parcent, Alacant, Caja de Ahorros, 1987, Papeles Alicantinos, 27.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 333.

TEXT

Die XII mensis augusti anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine eiusque divina gracia implorata, amen. Noverint universi quod nos, frater don Franciscus de Almenar, prebister ordinis et religionis cartusiensis priorque conventus et monasterii sacratissime Virginis Marie de Las Fuentes, regni Aragonum, et eo nomine dominus baronie de Parcent, pro nunc in predicta baronia repertus, tam nomine prioris eiusdem conventus quam etiam ut et tamquam sindicus, economus, actor et procurator predicti conventus et monasterii sacratissime Virginis Marie de Las Fuentes prefati regni Aragonum, pro ut de dicto sindicatu et procuratione constat publico instrumento recepto per Joannem de Gasol, notarium ville de Lanaxa, predicti regni Aragonum, die decimo quinto mensis januarii proxime preteriti presentisque anni, registrata in quinquagesima quinta manum Mandatorum et Empararum curie justitie in civilibus civitatis Valencie anni currentis millesimi sexcentesimi duodecimi, foleo decimo octavo, precedente tamen prius licencia michi concessa per patrem priorem generalem Magne Cartusie, decimo octavo die mensis octobris anni proxime preteriti millesimi sexcentesimi undecimi, et per visitatorem generalem eiusdem religionis, die vigesimo januarii proxime preteriti, registrataque etiam in quinquagesima sexta manu Mandatorum et Empararum curie justitie in civilibus predicte civitatis Valentiae iam dicti anni millesimi sexcentesimi duodecimi, registrata foleo septimo, ex una, et Petrus Peres, maior dierum, regens officium justitie baronie et loci de Parcent, et Petrus Peres, minor dierum, et Onofrius Osias, regens officium juratorum dicti loci de Parcent, et Antonius Laurentius, regens officium locumtenentis justitie, et Fransiscus Ramos, regens officium edilis predicti loci de Parcent, Guillermus Giner, maior dierum, Guillermus Giner, minor dierum, Hieronimus Ausias, Esthephanus Peres, Benedictus Peres, Franciscus Vives, maior dierum, Jacobus Vives, Michael Peres, Michael Gadea, Michael Aguilar, Michael Reig, Joannes Canto, Hieronimus Llido, Antonius Stornell, Vincentius Laurenti, Antonius Ribes, Andres Gilabert, Petrus Ardais, Guillermus Roca, Hieronimus Feliu, Antonius Alegre, omnes vicini et habitatores iam dicti loci de Parcent, et Joannes Sendra, maior dierum, regens officium justitiae loci de Benigembla, iam dicte baronie de Parcent, et Franciscus Miralles, et Jacobus Sancho, minor dierum, regens officium juratorum prefati loci de Benigembla, Ludovicus Puig, regens officium edilis prefati loci de Benigembla, Franciscus Sendra, Joannes Sendra, minor dierum, Petrus Sancho, Petrus Sendra, Hieronimus Sancho, Jacobus Sancho, maior dierum, Antonius Sancho, Petrus Laspies, Michael Sendra, Joannes Arnau, Franciscus Alsina, Felipus Sendra, Senent Sendra, Petrus Pau Oltra, Josephus Malonda, omnes vicini et habitatores prefati loci de Benigembla, et Josephus Ferrando, regens officium justitiae loci de Verniça, dicte baroniae, Bartholomeus Ximeno, maior dierum, regens officium edilis prefati loci de Verniça, Petrus Domingues, Jacobus Rovira, Roch Ros, Michael Alcaras, Michael Giner, Bartholomeus Ximeno, minor dierum, Petrus Arnau, minor dierum, omnes vicini et habitatores prenominati loci de Verniça, partibus ex altera, attendentes et considerantes quod propter generalem expulsionem maurorum et agarenorum a presenti Regni Valentiae, factam de mandato sacre catholice et regie magestatis potentissimi domini nostri regis Philppi, in anno millesimo sexcentesimo nono, fuit atque remansit despopulata et deserta baronia predicta de Parcent et loca ipsius et absque vassallis et habitatoribus³² qui collerent terras et possessiones earundem, et ideo expedit summoopere de novo populare predictam vallem et baroniam cristanis veteris, qui principaliter verbum Dei audiant et fidem catholicam observent et custodiant ut boni Cristi fideles in exaltacionem sante fidei catholice, et ut colant terras relictas per dictos agarenos, in aumentum et conservacionem dicti ac presentis Regni Valentiae iuxta regiam voluntatem. Et ita, volentes nos, partes predicte, de novo populare prefatam baroniam de Parcent et loca ipsius, et terras termini eorundem conservare et reducere ad culturam antiquam taliter quod nos, supradicti novi vassalli et habitatores predictorum locorum baroniae de Parcent possimus in eis comode vivere et cohabitare iuxta conditionem et qualitatem nostram. Et ego, dictus frater don Franciscus de Almenar, dictis respective nominibus, pari modo, possim et valeam fratresque et religiosos dicti conventus alere et sustentare ex fructibus, redditibus³³ et emolumentis annuatim percipiendis a dictis novis vassallis et habitatoribus.³⁴ Ideo, gratis et scienter, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro³⁵ et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod ratione et causa nove populacionis et stabilimenti domorum et terrarum predictorum locorum dicte baronie de Parcent, fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, conventa, inita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata et continuata, que sunt tenoris sequentis:

En nom de Nostre Senyor Déu, amén. Capítols fets i fermats entre don Francisco de Almenar, prevere de la religió y orde de la Cartuxa, axí en nom de prior que és del convent y monestir de Nostra Senyora de Las Fuentes, del regne de Aragó, com de síndich y procurador del dit convent, segons consta de la procura y sendicat ab acte rebut per Joan Gassol, notari de la villa de Naxa, del dit regne de Aragó, y també consta de la licència per a dit effecte ad aquell donada y comesa per lo pare prior general de la Gran Cartuxa, a díhuit dies del mes de octubre del any mil sis-cents y onse, de una part, Pere Peres, major de dies, regent lo offici de justícia de la baronia e lloch de Parcent, Pere Peres, menor, Nofre Osiàs, regent los officis de jurats de dit lloch de Parcent, Antoni Llorens, regent lo offici de lloctinent de justícia de dit lloch, Francés Ramos, regent lo offici de mustaçaff de dit lloch de Parcent, Guillem Giner, major de dies, Guillem Giner, menor de dies, Hieroni Ausiàs, Esteva Peres, Bened Peres, Francés Vives, major de dies, Jaume Vives, Miquel Peres, Miquel Gadea, Miquel Aguilar, Miquel Reig, Juan Cantó, Hieroni Llidó, Antoni Estornell, Vicent Llorens, Antoni Ribes, Andreu Gilabert, Pedro Ardais, Guillem Roca, Hieroni Feliu, Antoni Alegre, tots vehins y habitadors del dit lloch de Parcent, Joan Sendra, major de dies, regent lo offici de justícia en lo lloch de Benigembla, de la dita baronia de Parcent, Francés Miralles, Jaume Sancho, menor de dies, regent los officis de jurats en lo dit lloch de Benigembla, Lloís Puig, regent lo offici de mustaçaff en lo dit lloch de Benigembla, Francés Sendra, Joan Sendra, menor de dies, Pere Sancho, Pere Sendra, Hierony Sancho, Jaume Sancho, major de dies, Antoni Sancho, Pedro Laspies, Miquel Sendra, Joan Arnau, Francés Alsina, Fèlix Sendra,³⁶ Pere Pau Oltra, Joseph Malonda, tots vehins y habitadors del dit lloch de Benigembla, Joseph Ferrando, regent lo offici de justícia en lo lloch de Vernissa, <de dita baronia>, Berthomeu Ximeno, major de dies, regent lo offici de mustaçaf en lo dit e present any del dit lloch de Vernissa, Pere Domingues, Jaume Rovira, Roch Ros, Miquel Alcaràs, Miquel Giner, Berthomeu Ximeno, Pere Arnau, menor, tots vehins y habitadors del dit lloch de Vernisa, tots nous pobladors, vehins y habitadors de la dita baronia de Parcent, de altra, per rahó e causa de la nova població dels llochs de la dita baronia de Parcent.

I. Primerament, és estat pactat, transigit y concordat entre dites parts que lo dit don Francisco Almenar, prior de Nostra Senyora de las Fuentes y en dit nom senyor de la baronia de Parcent, per ell y per tots los successors perpètuament agen de admetre, segons que ab la present capitulació admet, a tots los dits nous pobladors y a tots los successors de aquells ab los pactes y condicions que a baix se diran y no sens ells, aliter nec alias, a la dita nova població del lloch de Parcent y de tota sa baronia, com són Benigembla y Vernisa. Y los nous pobladors, per ells y per tots los seus successors, se hajen de avassallar en lo dit lloch de Parcent y en sa baronia, com són los dits llochs de Benigembla y Vernisa, encontinent que serà rebut lo present acte, y prestaran en mà y poder del dit prior, en dit nom, los homenatges de fidelitat acostumats, renunciant a son propri for y sobmetent-se al for y jurisdictió del dit prior, en dit nom, y dels successors de aquell, senyors en dita baronia, ab tota la jurisdictió civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi y exercici de aquella, segons que aquell y sos antecessors l’an tenguda y la tenen y li competeixen tenir, axí per furs y privilegis del present Regne de València, com per altra qualsevol via, causa, manera y rahó, com a barons de dit lloch y baronia de Parcent, nos hajau de conèxer per senyors temporals ad aquells, y no a ninguna altra persona si no és ad aquell, en dits noms, y a sos successors en dits llochs y baronia de Parcent; y que no us pugau valer ni valgau de altres franquees ni previlegis alguns sinó los que tenen y han tengut los senyors de dita baronia y los vehins y habitadors de aquella.

II. Ítem, que los nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors de la dita baronia no puguen vendre ni en manera alguna transportar, ni alienar ni dexar, les cases y terres que se’ls stabliran per temps de quatre anys, y no anar-se’n a viure a altres parts dins lo present Regne de València o fora de aquell. Y en cas que fessen lo contrari, a més de encórrer en pena de comís de la casa y heretat, sens tenir ni posar apel·lació ni declaració de jutge, y que lliurament puga lo senyor dispondre de les cases y heretats com de cosa pròpria; y axí mateix, encórreguen també en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València, y en perdició de tots los fruyts y collites y haurà en dites heretats, y en perdició de les millores y beneficis que hauran fet en dites cases y terres. Y que per a cobrar dita pena puguen ser executats los tals per lo senyor o per sos officials, o per qualsevol altre jutge del present regne de València que el senyor elegirà, ab sumissió y renunciació de son propri for, y altres clàusules executòries que per a la dita execució de totes les dites coses <h>y seran necessàries en favor dels dits senyors.

III. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que sien tenguts y obligats los dits nous pobladors a la dita residència personal, en sa casa y família, en dita baronia y llochs de aquella, de tal manera que si algú dels tals vassalls estigués absent de dita baronia sens licència expressa del senyor de dita baronia, o de qui son poder de aquell tendrà, per spay y termini de sis mesos, que en tal cas totes les cases y terres, y fruyts y millores, que los tals que tal faran en ses cases y heretats sien encorreguts en pena de comís, de tal manera que sens interpel·lació alguna ni declaració de jutge algú, puga lo dit senyor, per sa pròpria autoritat, pendre per a ell o vendre-les o establir-les les tals cases y heretats com millor li parexerà, y dispondre de aquelles com de cosa pròpria, excepto en cas que el dit vassall estiga absent de dita baronia per haver comés algun delicte en aquella, o per altra ocasió que fuixqa de la justícia, en tal cas no se li puga comisar la casa y therres tendrà en dita baronia, sinó proseguir contra d’aquell conforme a drets y furs del present Regne de València.

IIII. Ítem, és <estat> pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits vassalls sien tenguts y obligats a procurar y cultivar les dites terres y heretats a ús y costum de bons llauradors, y empeltar tots los arbres borts que y aurà en aquelles y naxeran cada any, y empeltar-o. Y en cas que, sent-los manat y entimat, ab acte o en presència de dos testimonis, per a d’açò cridats, dexant-les de cultivar conforme té obligació, en la primera y segona requesta puguen ser comissades si per spay <y temps> de dos anys no les voldran llaurar y cultivar.

V. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per quant és notori que el dexar de podar les vinyes cada un any és total ruyna y perdició y destructió de aquelles, és pactat y concordat que tinguen obligació de podar-les cada un any a ús y costum de bons podadors y llauradors, sots pena de comís, <y> que puguen ser comissades ab la llibertat y clàusula contenguda en lo tercer capítol de la present capitulació.

VI. Ítem, és pactat, avengut y concordat que los dits nous pobladors, a ses <costes> y gastos, tinguen obligació de reparar y conservar les cases que se’ls establiran, conforme la necessitat mostraran tenir, y dexant-ho de fer, los ó puguen manar y fer fer, y el senyor, a costes dels pobladors d’elles, o puga fer fer.

VII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que el senyor se reserva per a si y als seus totes les coses, de qualsevol gènero y espècie que sien, que estiguen contenguts en dita baronia y llochs de aquella, que per via pensada, cogitada o no cogitada o incogitada, estan y puguen estar <y> pertànyer-los per qualsevol via, causa, manera o rahó que sia, dins o fora dels térmens de dita baronia, com tant solament entenga lo dit senyor y tinga voluntat de dar-los, als dits sos vassalls, allò que·s trobarà contengut en cada acte del stabliment que es farà a cada hu, y no més; y que tot lo que no estarà declarat que·l senyor dóna als vassalls, s’entén y se entenga que resta per al dit senyor y als seus successors, per regalies de aquells, sens que puguen donar lloch o dupte algú, ni enterpretació alguna, com tot lo que serà dubtós se dexa per al dit senyor y als seus successors.

VIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totstemps y quant algun vassall aurà menester fusta per a obrar y reparar y conservar sa casa, aja de demanar licència al senyor o a qui tindrà poder de aquell, y si lo contrari fes, encórrega en pena de tres lliures moneda reals de València per cada a<r>bre que tallarà; però dóna-se’ls als tals vassalls llicència que llíberament y sens incorriment de pena alguna, puguen fer llenya per al servici de ses cases, ab que no sia tallar arbres ni rames verdes dels tals arbres, sinó les que en sa heretat esporgaran, netegant y esporgant sos a<r>bres a ús y costum de bons llauradors. Y també se’ls dóna llicència y facultat que puguen fer sendra de les mates y xara, sens encorriment de pena alguna; y així mateix, puguen tallar fusta per a timons y estenes, dentals y cametes, y jous per als adreços y aparells que són menester per als aladres.

VIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per a les heretats y fruy<t>s de aquelles sien guardades, se haja de tenir y nomenar un guardià que guarde la baronia y·l terme de aquella, y los dits pobladors l’ajen de pagar y sustentar a ses costes.

X. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totes les persones que seran atrobades furtant herba, garrofes, raïms, olives, amelles y altres qualsevols gèneros de fruyts que deguen dret a la senyoria, encórreguen en pena de deu sous si seran atrobats fent dits furts de dia; y si serà de nit, encórreguen en pena de vint sous si lo tal furt o furts seran de poca consideració, però si lo tal furt se farà, encórrega lo tal en pena de deu lliures, aplicadores la tercera part al amo de la heretat de qui·s farà dit furt y l’altra tercera part per al acusador, y l’altra tercera part a la senyoria.

XI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que·l senyor de dita baronia y sos officials, o qui son poder tindrà, puguen fer y fassen les ordinacions que convindran per a la conservació de la dita e present baronia, y posar les penes pecuniàries que convindran per a la bona administració de la justícia, bé y conservació de les persones y cases de la present baronia, conforme a la ocurrència del temps, y que los dits pobladors no puguen proclamar, appel·lar ni recórrer de semblants enantaments y provisions.

XII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que sens diminució alguna de la reservació general contenguda en lo setè capítol, especialment se reserva³⁷ per a si y als seus successors en dita baronia tota la jurisdictió sevil y criminal, herbes, aigües y montanyes, barranchs, fusta, pins, carrasques y qualsevol altre arbre que no faça fruyt, y les demés regalies tocants a la senyoria, com són fleca, taverna, carniceria, forn, tenda, ostal, escrivania y qualsevol altres regalies que ara y ha y per temps y porà haver en la dita baronia y llochs de aquella, però concedix lo senyor a dits pobladors que puguen vendre son vi en ses cases a cànters y mig cànters, quartes y mijes quartes, y l’oli a roves y miges arroves. <Y> que se haja de fer un bovalar per a la carneceria, en lo lloch que li parexerà al senyor y’s consertarà y convendrà ab los vassalls, per a que el que dóna carn puga pasturar lo seu ganado, restant-se el senyor tot lo plen dret de la carneceria, y en cas que no’s tingués arrendada, <si>a la herba del dit bovalar per al dit senyor o per a qui ell voldrà.

XIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que les cases y heretats que s’establiran als nous pobladors, no puguen ser venudes ni transportades ni alienades en ninguna manera a persona alguna, ni ha lloch privilegiat, sinó a persona honrada y abonada, en càrrech del cens y partició imposat, per a què planament lo paguen, y açò precehint licència del senyor o de qui son poder tendrà; y açò se haja de declarar al venedor, per a què si dit senyor la voldrà pendre per lo mateix preu, la puga pendre llíberament y, consentint que la tal venda passe avant, se li haja de pagar y pague lo lloïsme, conforme a furs del present regne, reservant-se lo senyor per a si y per als seus tot lo dret emphiteòtich de fadiga, lloïsme, y fent al contrari, encórreguen en pena de comís.

XIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat que tots los dits pobladors y tots los successors hajen de pagar delmes y primícies, y ters delme y los demés drets de la senyoria que abaix se dirà, sens fer frau ni engany, sinó en molta puntualitat, com a verdaders y fels cristians, per lo molt que importa la solució y paga dels dits delmes y drets y lo que en allò se servirà Nostre Senyor; y fent lo contrari encórreguen en les penes per furs del present regne instituïdes y les que al senyor li parexerà posar.

XV. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totes les cases y terres que estan situades y posades dins la baronia de Parcent y térmens y llochs de aquella, són y sien tengudes y obligades a la senyoria de la dita baronia al dret de fadiga y lloïsme, y a tot altre dret imphiteòtich y dret de cobrar aquell, segons a fur del present Regne de València.

XVI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que qualsevol vehí y vassall y habitador de la present baronia de Parcent, no se’n puga anar a viure a altra part fora de dita baronia, sots les penes imposades per furs del present regne y altres penes arbitràries al senyor de dita baronia y a sos successors, sens que primerament hajen pagat al dit senyor de dita baronia lo que se li deurà. Y en cas que el dit vassall o vassalls se’n vajen, no puguen ningú de aquells demanar ni demanen millores algunes de les cases y terres que dexaran, ans bé lo tal vassall que se’n anirà estiga obligat a pagar y refer les pijores y perjuhins que haurà fet en la casa y heretats que dexarà, si ja la occasió o culpa de què se’n vaja no fos del senyor de dita baronia.

XVII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que per nengun temps puguen immiscuir y ajuntar, obrir finestres y portes en ninguna de les cases y llochs de la present baronia, ni tampoch en les terres del terme de aquella rompre màrgens, ni mesclar ni ajustar unes terres ab altres, exceptant les terres que estaran dins sa terra matexa de sa heretat junta, sens primer obtenir llicència y consentiment del dit senyor o de que tendrà son poder, y si lo contrari faran, encórreguen en pena de comís.

XVIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que, tostemps y quant en qualsevol temps que al senyor li aparexerà y a sos successors, y ben vist li serà, puga obligar tantes voltes quantes voldran, als nous pobladors, vassalls y habitadors que ara són o per temps seran, a què cabreven totes les cases y terres que aquells respectivament posseïran situades en la present baronia, y los dits vassalls que ara són y per temps seran sien tenguts y obligats a cabrevar y regonèxer al dit senyor la senyoria directa de la tal casa o cases y terres posehiran, sens fer-li al dit senyor contradictió alguna. Y que per a dit effecte, puga lo senyor y sos successors nomenar jutge o jutges infiteòticals conforme està dispost y ordenat per los furs del present Regne de València, y si li parexerà al senyor cabbrevar més vegades, o més a menut de lo que disponen dits furs, o puguen fer com damunt està dit, <però> en aquell cas han de ser los actes a costa del senyor y no dels vassalls.