Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III

XIIII. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés los farà, segons que ab lo present capítol los fa franchs als vassalls que ara són y per tem<p>s seran del dit loch, de tota fruyta verda que culliran en la horta de aquell, ço és, de siseres, prunes, albercochs, pomes, présechs, peres, mansanes y rahims de les parres, de la qual dita fruyta no vol que paguen ningun dret, reservant-se com se reserva dit senyor los horts per a establir ab lo cens y dret de fadiga y lloïsme qui voldrà imposar per aquells o reservar per a la senyoria.

XV. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per temps seran de dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor de dit loch, per dret de les vinyes del secà y horta que hui són y per temps seran, del rahim de planta, de huit, hu; asò declarat, que si voldran vendre a pes de rahim arrobes o per menut, se haja de alfarrasar per dos experts, lo hu nomenador per lo senyor y altre per lo poble, y del que alfarrasaran que podrà valer y haver lo dit rahim de planta, sien tinguts y obligats a pagar al senyor la huytena part del dit alfarràs, estima y valor, en dinés, llevat primerament lo delme y² primísia. Y si faran pansa, sien tenguts y obligats ha pagar la dita huytena part en pansa, ço és, de huit arroves, una al senyor y set al vasall, pagant primerament, com dit és, lo delme y primíssia, la qual dita huitena part de pansa haja de cobrar y cobre lo dit senyor en la casa del vasall que la haurà feta. Y si cas serà que algú o alguns fraudaran lo dit dret, encórreguen en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València per cada vegada que fraudaran, a la senyoria de dit loch aplicadores y pagadores. Y lo mateix dret de setena part hajen de pagar y paguen de les vinyes de vi que hui són y per temps seran en lo terme de dit loch en esta forma: que hajen de dexar y dexen en la vinya, de cada set tires, dos, ço és, la una per tot delme y primísia y l’altra per lo dret de senyoria, y les set³ per a el vasall, que és la setena.

XVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors e los que per temps seran del dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor de dit loch la sisena part de les oliveres que·s culliran en lo terme de aquell, pagant lo delme primer, lo qual dret haja de cobrar lo dit senyor de la casa del vasall de dit loch. Y lo dit vasall y vasalls sien tinguts y obligats a fer lo oli de les oliveres que hauran collit en dit terme en la almàcera del senyor, pagant lo dret de la almàsera conforme se paga en los llochs sircumvehins del dit e present loch de Petrés; y si algun o alguns dels dits vasalls defraudaran al senyor en dits drets, encórreguen per cada vegada que defraudaran en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València, al dit senyor aplicadores y pagadores.

XVII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per tem<p>s seran del dit loch in perpetuum no puguen plantar ningun gènero de arbres sens licència del senyor, si no seran moreres, oliveres y garroferes, així en la horta com en lo secà, ni tallar ni arrancar oliveres ni garrofes çots pena de arrancar lo arbre que plantaran sens llisènsia del senyor, excepto los desusdits, y de sexanta sous del que tallaran o arruhinaran sens dita licènsia, y si algun arbre se secarà o arrencarà, la lenya sia del vasall senyor del dit arbre que se haurà secat, tallat o arrancat, excepto de oliveres y garroferes, <y> que la cunya o soca de dit arbres haja de ser y sia del senyor.

XVIII. Íttem, és estat pactat etc., que en la present població tant solament se entenga y comprenga haver donat lo senyor de dit loch les cases, terres, heretats y pocessions que per lo dit senyor seran senyalades y stablides, y dits vasalls, com les erbatges y pins honsevulla que sien, y les regalies y tot lo demés que no serà expressat en la present capitulasió y stabliment, haver-ho donat lo dit senyor a dits pobladors y vasalls, s’o retura y reserva per a si y als seus que per temps seran senyors de dit y present lloch in perpetuum.

XVIIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls y nous pobladors que seran al present y per temps seran en lo esdevenidor perpètuament, no sien obligats per via directa ni indirecta pagar ningun censal, violari ni altre gènero de càrrech ni deute causat per los senyors de dit loch que són estats ni causaran per los qui vendran ni causats per la olim aljama y moros de dit loch expulsos y antecessors a d’aquells, com vullen resten los nous pobladors exemp<t>s e immunes a dits càrrechs, com sia tractat que lo senyor de dit loch qui ara és y per temps serà haja de pagar los dits censals, càrrechs y demés deutes. <Y> si per alguna subtilitat de dret, per rahó de dits deutes foren executats, molestats e inquietats, que les despeses que es causaran y los demés que pagaran vinguen a càrrech de la senyoria, y que los vasalls, dels fruyts dominicals se puixen returar tanta part y valor com valdran les despeses que per dita rahó se faran, y principal, per sa pròpia auctoritat y decret, sens⁴ provisió de jutge algú.

XX. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés y sos successors que per temps seran senyors del dit loch in perpetuum, segons la ocurrència del temps y segons més convindrà y al senyor del dit lloch li parexerà y ben vist li serà, tinga líbera facultat de poder fer, provehir y manar se fasen y publiquen qualsevol crides, prohibisions y manaments que fasen, obtemperen, guarden y observen les coses que per aquell seran provehides y manades per a la bona administració, pau y quietut y seguritat de les persones y béns dels pobladors y vasalls que ara són y per temps seran del dit loch y bon govern de aquell in infinitum, imposant qualsevol penes, així corporals com pecuniàries, que per furs y privilegis del present regne de València y justícia li serà lícit y permès poder-les imposar, sens que de dites crides, prohibisions, manaments e imposissions de penes los dits vasalls ne puxen apel·lar y recórrer a altre jutge algú sinó davant del senyor del dit loch, eo del justícia o jutges per aquell o los seus nomenadors, així en primer instància com en grau de apel·lasió, reservant-se com se reserva lo dit senyor per a si y sos succesors, senyors que per temps seran del dit loch de Petrés, tota la jurisdicció així civil com criminal, mer y mixt imperi, y excersisi de aquella, que lo dit senyor y sos predecessors, senyors que són estats del dit loch, hon ha acostumat tenir y excersir en aquell y els és estada, concedida; otorgada y donada per furs y privilegis del present regne et alias.

XXI. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés haja de senyalar y nomenar un notari, scrivà y acessor de la cort del justícia del present loch eo consell de dit justícia, y administre y fasa justícia francament a les parts en primera instànsia, sens haver-li de pagar salari algú, conexent, provehint, sentenciant y declarant en les causes que davant de aquell se tractaran verbalment, sens scrits ni estrèpit ni figura de juhí, attesa tan solament la veritat del fet, reservant-se com se reserva lo senyor de dit loch per a si y als seus in perpetuum, poder-se asumir y evocar la conexensa de qualsevols causes, així civils com criminals, que·s tractaran y es portaran davant lo dit justícia del dit loch, y nomenar jutge o jutges perits en drets si li parexerà, així en primera instànsia com en qualsevol grau de apelasió, ab què en la dita primera instànsia se haja de pronunciar y declarar francament, sens que ninguna de les parts tinga obligasió de pagar salari algú, com lo dit senyor pren a son càrrech administrar dita justísia franca en dita primera instànsia y pagar al jutge que administrarà aquella, com en segona instànsia y grau de apel·lasió haja de venir y vinga a càrrech, gastos y despeses dels litigants y no del dit senyor.

XXII. Íttem, és estat pactat etc., que los presents capítols y cascú de aquells sien executoris, ab submissió y renunsiasió de propi for, variasió de juhí y altres clàusules necessàries, roborats juxta lo stil y pràtica del notari rebedor de aquell.

XXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que per a la solempnitat de la present capitulasió y concòrdia y per aquells comprenga als successors de dits béns y en los successors de dit loch y a tots los effectes que més y millor de justícia aprofitar puixen y deguen, lo doctor Salvador Fontanet, regent en lo Supremo de Aragó, jutge comissari per a la poblasió dels llochs del regne de València dels quals són estats expulsos los moriscos, per Sa Magestat embiat per a el present effecte y altres, haja de interpossar les reals auctoritat y decret en la present capitulasió y concòrdia y donar comissió spontànea al dit Melchor Muñoz, secrestador, per a fer los actes de stabliments, als dits vasalls del dit lloch de Petrés, de les cases y terres que·ls seran repartides y donades de tot lo terme per execusió de la present capitulasió.

XXIIII. Íttem, és estat pactat que don Jaume Perpinyà y dona Rafela Perpinyà, mare de […], y don Francisco Perpinyà, son fill, pretensors en la senyoria de dit loch de Petrés, hajen de lloar y aprobar la present capitulasió y concòrdia de la primera línea fins a la darrera inclussive, prometent [sots] pena de mil lliures que aquells y qualsevol de aquells qui seran senyors de dit loch que, encontinent pressa la posesió de aquells, hajen de lloar y aprobar la present concòrdia y capítols d’ella y los actes de stabliments que en virtut de aquella se rebran y es faran als dits vasalls, ab les promissions y obligasions executòries.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intellectis nos, partes predicte, laudantes et aprobantes etc., omnia et singula in preincertis capitulis et eorum singulis pactata etc., pacto spesiali etc., promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invisem et vicissim atque juramus ad dominum Deum etc., preincerta capitula et omnia et singula singulariter et distincte⁵ contenta, stipulata, pactata atque promissa, attendere et complere sub pena decem mille solidorum monete regalium Valentiae de bonis partis nostrarum partium predictarum inobedientis etc., exigendarum etc., rato semper pacto manente. Ad quorum omnium etc., fiat executoria large etc., cum fori submissione, variatione judicii etc., clausulis assuetis, renuntiando ex pacto cuicumque apellatione, recursu<i>, correctioni etc. Promittentes et jurantes ad dominum Deum etc., non litigare etc., nech ratione<s> proponere etc., nech guidaticum impetrare etc., sub pena ultra perjuri<i> penam in penam consimilium decem mille solidorum etc., pro pena etc., rato pacto etc. Pro quibus etc., obligamus etc., una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invissem et vicissim, in posse et nomine etc., infrascripti etc., stipulanti⁶ etc., omnia bona mea et utriusque nostrum partium predictarum simul et in solidum respective mobilia etc., inmobilia etc. Renuntiantes etc., et certificati etc., renuntiamus beneficiis dividendarum et cedendarum etc., et beneficiis minoris etatis etc., et nomine mulierum, beneficio senatusconsulti Velleyani dotique etc., et omni alii etc.

Actum in ecclesia dicti loci de Petres etc.

Testes huius rei sunt reverendus Jacobus Manyans, presbiter, rector dicti locis de Petres, et Joannes Ubach, agricola, ville Muriveteris, repertus in dicto loco de Petres.

Post modum vero die intitulato sexto mensis septembris anno millessimo sexcentessimo decimo, comparent davant de mi, Francesc Ferrer de Riambau, notari de la ciutat y Regne de València, rebedor del dit acte de concòrdia, lo noble don Jaume Aguiló, olim Perpinyà, per lo interés que té en lo dit loch de Petrés y per als effectes que millor de justícia aprofitar li puguen y deguen, dix que lloava y aprobava, com de fet lloa y aprova, lo dit acte de concòrdia y capitulasió general y los actes d’establiments fets per execusió de la present concòrdia, de la primera línea fins a la darrera, que per ningun temps no contravindrà en aquella ni en aquells. Prometé etc., obligà etc.

Actum Valentia etc.

Presens foren per testimonis Joan Batiste Mur y Loís Munyos, notari, habitadors de València.

Ultimo autem die intitulato septem mensis septembris dicti anni M DC XII, comparent davant de mi, Francés Ferrer de Riembau, notari rebedor del dessusdit acte de capitulasió, la noble donya Rafela Jofre Aguiló y de Perpinyà, viuda relicta del quondam Joan Geroni Perpinyà, habitadora de València, la qual dix que per execusió del capítol vint-y-quatre de dita concòrdia y per lo interés que té de ser senyora del dit loch de Petrés, dix que lloava y aprovava, segons que lloa y aprova, lo dit acte de concòrdia y capitulasió general fet entre dites parts y los actes de stabliments fets per dit Melchior Munyòs als nous pobladors del dit loch de Petrés, de la primera línea fins a la darrera, y prometé y se obligà de no revocar aquells nengun temps sots decret de nul·litat la dita revocació. Prometé etc., obligà etc.

Actum Valentia etc.

Present foren per testimonis a dites coses Francés Mas, notari, y Cosme Marçal, flaquer, habitadors de València.

Jhesus.

Et quia fides ubique detur, ego Franciscus Ferrer de Riambau, notarius civitatis Valentiae, tam quam receptor dictorum instrumentorum, meum pono sig+num.

212.

1612, juny 25. Benicalaf.

Sebastià Lluís Sarsola i la seua mare Florentina Cruïlles i Sarsola, vídua de Jeroni Sarsola, aquesta com curadora del seu altre fill Feliu Manuel Sarsola, senyors per indivís del lloc de Benicalaf, a la Vall de Segó, atorguen conjuntament la carta pobla de dit lloc, actualment un despoblat dins el terme de Benavites.

Notari, Pau Pereda.

A. ADV, Fons Duquessa d’Almodòvar, Protocols, e.5.1/199. Protocol original, ff. 1376v-1396v.

Edicions:

a. Corbalán de Celis, J., «La carta de nueva población y los establecimientos de Benicalaf en 1612», Braçal, 47 (2013), pp. 148-154.

b. Peñarrocha Altabella, Jesús, Carta puebla de Benicalaf, Edicions digitals de l’Ajuntament de Benavites, 2013. No indica l’arxiu de procedència i el text mereixeria una millor edició.

TEXT

Die XXV junii anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos Sebastianus Ludovicus Sarsola, generosus, dominus medietatis pro indivisso loci de Benicalaf, in valle de Sego constructi, et domna Florentina Cruylles et de Sarsola, relicta a Hieronymo Sarsola, quondam generoso, tanquam tutrix et curatrix persone et bonorum Felicis Manuelis Sarsola, generosi, ordinis et militiae sacratissimae virginis Mariae Montesiae ac Sancti Jeorgii, domini medietatis pro indivisso dicti loci de Benicalaf, pro ut de dicta tutella et cura constat ultimis, dicti Hieronymi Sarsola, quondam viri mei, codicillis, per Jacobum Andreu, notarium, receptis trigessimo die mensis septembris anni millessimi sexcentessimi quarti, et post dicti codicillantis obitum per eundem notarium publicatis decimo die mensis marcii anni millessimi sexcentessimi quinti, civitatis Valentiae habitatoris, ex una. Et Joannes Guillem, Jacobus Garces, Joannes Ribelles, Jacobus Bonet, Petrus Verjer, Joanes Gil, Bernardus Garces, Joannes Garces, Josephus Bellmunt, Pasquasius Ribelles, Franciscus Ferris, Jacobus Albert, Joannes Baptista Genoves, Anthonius Garces, Michael Ribelles, Joannes Baptista Sola et Joannes Ferris, noviter populatores dicti loci de Benicalaf, ex altera partibus. Attendentes et considerantes quod pro parte sacrae catholicae regiae magestatis domini nostri Phelippi tertii, Ispaniarum Indiarumque regis potentissimi quem Deus incolume<n> et in perpetua felicitate longevos annos servet, quam etiam itidem ex parte nostri regis Phelippi secundi, antecessoris sui atque patris meritissimi qui in celo existat, facta fuerunt, quam plurima negocia magna cum diligentia vergentia in utilitatem et veram convertionem agarenorum <et> noviter conversorum qui vitam agebant in Hispania, erga quos archiepiscoporum, episcoporum, rectorum, prelatorum et aliarum gentium ad quos attinebat et pertinebat bonam educacionem et animarum salutem⁷ ipsorum circa nostram catholicam fidem et cognitio atque solicitudo erat, tam ratione suorum officiorum quam de expressiis regiis mandatis, que omnia erant in extirpationem sectae mahometanae tam ab antico in eorum animis et cordibus radicatae et positae, qui dicti agareni <scientes a> tam magnis benefficiis acceptis a Deo, domino nostro, necnon ad tot tantisque prerrogativis, privilegiis et libertatibus receptis et acceptis a cristianissimis regibus nostris, quos Deus in beatissimo laetu habeat, concessis animo rebelli atque ingrato tantorum amplissimorum benefficiorum inmemores atque obliti, semper fortes ac perserverantes in sua mahometana secta et apostasia, favorem et auxilium <petentes> a magno turcorum rege, qui leta fronte et oculis benignis petentibus optata concesiset et factis prius divercissimis comitiis inter ipsos, clam et oculte, in privatis eorum locis facti iam cediciossi in regem nostrum magna cum temeritate Hispanie regna iam in eorum commoditates dividebant pariter ac eodem modo quo erant divissa et separata inter diversos regunculos ex illa fatali die destructionis Hispaniae ob merita regis Roderici, et cum nihil sit tam occultum quam⁸ non reveletur presertim in similibus negotiis in quibus totum pondus Hispaniae et religionis christianae pendebat, noster invictissimus rex postquam certioratus fuit et de predictis delictis explicitam notitiam habuit magis abutendo quam utendo sua solita benignitate, nolens illis, dictis agarenis, reddere secundum sua delicta et secundum a legibus contra perpetrantes similia crimina statuta sunt, benigniorem viam eligens misericordiam pre oculis habens cum in hoc homines Deo similentur, expellivit eos ab Hispaniarum regnis, incolumes et salvos cum omnibus thesauris et bonis que possidebant, que non erant parva, propter quorum expulsionem multa et diversa loca, opida et villae depopulata et depopulate remanserunt, que a dictis agarenis possidebantur et seu in quibus degebant. Et inter alia loca depopulata fuit dictus locus de Benicalaf, ad cuius tamen veram populationem, pacem integram, bonum et felississimum regimen convenit et necessarium est facere et contrahere inter nos statuta, concordiam et avinentiam ad locum supradictum bene gerendum, administrandum et gubernandum in perpetuum valitura atque valituras.⁹ Ideo, pro executione regiorum mandatorum in civitate Valentiae publicatorum, et signanter pro executionem duorum edictorum publicatorum sub diebus decimo nono novembris proxime preteriti et quarto presentis mensis junii, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus acceptantibus, et nostris, quod in et super rebus superius enarratis fuerunt et sunt tractata, inhita, conventa et concordata capitula in nostra lingua materna, pro maiori intelligentia enarrata, thenoris inmediate sequentis:

Capítols clossos, pactats, avenguts, transigits y concordats et in vim transactionis et concordiae fets y fermats y per vàlida stipulació roborats, per y entre Sebastià Luís Sarsola, generós, y dona Florentina Cruïlles y de Sarsola, curadriu de Fèlix Manuel Sarsola, generós, del àbit y cavalleria de Montessa, germans, senyors pro indivisso del loch de Benicalaf construhit en la Vall de Segó, de una part. Y Joan Guillem, Jaume Garcés, Joan Ribelles, Jaume Bonet, Pere Verger, Joan Gil, Bernat Garcés, Joan Garcés, Jusep Bellmunt, Pasqual Ribelles, Francés Ferris, Jaume Albert, Joan Batiste Genovés, Anthoni Garcés, Miquel Ribelles, Joan Batiste Solà y Joan Ferris, lauradors, nous pobladors del dit e present loch de Benicalaf, en e sobre la nova població, govern e assiento de dit loch, los quals són del sèrie y thenor inmediate següents:

I. E primerament és estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre les dites parts que los nous pobladors, ans de pendre la possessió de les casses y terres que se’ls senyalaran, se hajen de desavehinar dels lochs y pobles y parts de hon eren vehins, y de nou avehinar-se y avassallar-se en lo present loch de Benicalaf, prestant lo jurament y homenatges de fidelitat acostumats als dits Sebastià Luís Sarçola, en son nom propri, y a la dita dona Florentina Cruylles y de Sarçola, en nom de curadriu del dit Fèlix Manuel Sarçola, senyor del dit loch, ab la jurisdicció alfonsina, obligant-se a estar y habitar en dit lloch ab sa casa y família.

II. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que, prestats los homenatjes de fidelitat, los dits vassalls hajen de dar nòmina als dits senyors o a son balle o procurador, ço és, de tres persones dels dits nous pobladors, per a què de aquells elixquen dits senyors lo hu en justícia, fins lo dia de Nadal primervinent. Y altra nòmina de tres persones per a elegir la huna en jurat, fins lo dia de Pasqua de Sperit Sant del any primervinent mil sis-cents y tretze. Y altra nòmina de tres persones per a què se elegeixca la una en mustaçaf y cequier, fins lo dia de sent Miquel de setembre primervinent. Y altra nòmina de quatre persones per a què de aquelles los senyors eleïxquen dos consellers, fins lo dia de Pasqua de Sperit Sant del any primervinent, los quals consellers, juntament ab los demés officials, facen y tinguen consell particular per a les cosses concernents al bon govern de dit loch. Y los dits dos consellers hajen de ser y sien vehedors per als danys y demés cosses que se offeriran en lo terme haver-se de judicar per experts. Y aquest orde se observe perpètuament, portant als dits senyors, son balle o procurador, la terna per a la elecció de justícia la vespra de sent Thomàs apòstol, y per a jurats y consellers lo dumenge aprés de la Assenció, y per a mustaçaf y cequier huit dies ans de la festa de sent Miquel de setembre, de les quals persones los senyors, son balle o procurador nomenen per a dits officis les persones que més àbils y convenient los pareixerà.

III. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que tots los dits pobladors que al present són y perpètuament seran de dit loch, y tots los que tindran casses, terres, heretats en dit loch o son terme, sien obligats a fer residència personalment en lo dit loch de Benicalaf, ab sa casa, fills y família, en tal manera que si algú se’n anara fora del dit loch sens particular llisència donada per scrits per los dits senyors, son balle o procurador, y estarà lo tal vassall absent sens dita llisència per temps de dos messos en lo discurs de un any, en tal cas totes les casses, terres, heretats y possesions, ab les collites, fruyts, augments y millores de les cases y terres del tal vassall, encórreguen en pena de comís. De manera que, passats los dits dos messos, encontinent, sens interpel·lació alguna y sens declaració de jutge algú, los dits senyors y successors en dit loch puxen, per sa pròpria auctoritat, pendre totes les dites cases, terres y possesions, ab fruyts y collites, augments y millores de aquelles, y establir-les y vendre-les a qui·ls parexerà, fent de aquelles com de cosa pròpria. Exceptat, emperò, en cas que lo tal vassall estiga absent per algun viatge, o per estar en treball y fugir de la justícia, en los quals casos per la dita absència no·s puguen comissar dits béns, ab què lo tal vasall faça cultivar, conrrear y conservar les dites terres y casa a ús de bon llaurador y de bon vassall y pràtica de la terra.

IIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que dins quatre anys de hui en avant contadors, ningú dels dits pobladors puixa derelinquir les casses, terres, heretats o possessions que tendran en lo present loch de Benicalaf y son terme, anant-se’n a viure y habitar a altres parts, villes y lochs del present regne o fora de aquell. Y si algú se’n anirà, ademés de la dita pena de comís del sobredit capítol, encórrega en pena de cinchquanta liures y perdició de fruyts, collites, millores y benefficis que tindran en qualssevols cases, terres o possessions de dit loch o terme de aquell y demés que·ls seran stablides. Y que per a cobrar dita pena, puixa ser executat lo tal vassall per los dits senyors o per los seus o per sos officials, o per qualsevol altre jutge del present regne que los dits senyors o sos procuradors elegiran, així com si per contracte executori, ab sumitio y renuntiatio de propri for, variació de juhí y altres clàusules executòries roborat estigués, obligat lo tal vassall a pagar la dita pena.

V. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que ningun vassall del dit loch dels que ara són y perpètuament seran, no puga vendre cassa, terres, heretats o poscessions a persona alguna sens expressa llisència dels senyors, y ab què lo tal comprador se obligue a venir a habitar en lo present loch y avassallar-se en aquell, y habite en tot effecte, dins dos messos contadors del dia de la compra, ab sa casa y família, en dit loch, so pena de comís de la tal casa, terra, heretat o possessió que li serà venuda, en la qual pena encórreguen encontinent que passen los dos messos, sens interpel·lació ni declaració alguna.

VI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que tots los dits nous pobladors, vehins, vassalls y habitadors que ara són y perpètuament seran sien obligats a conrrear, cultivar y procurar les dites terres, heretats o poscessions a ús y costum de bon llaurador y pràtica de la terra. Y en cas que no u facen, puguen ser compel·lits per los senyors del dit loch a haver-ho de fer, sots les penes als dits senyors ben vistes. Y si cas fos que dexaran de cultivar, procurar y conrrear les dites terres y heretats per temps de tres anys contínuos, passats aquells, encontinent, sens precehir interpel·lació, declaració ni altra diligència alguna, encórreguen les dites terres, ab los fruyts y augments de aquelles, en pena de comís, y los dits senyors puguen dispondre de aquelles a ses plenes e líberes voluntats, com de cossa pròpria.

VII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vassalls, vehins y habitadors que ara són y per temps seran del dit loch, hajen de coure lo pa en lo forn dels senyors, y fer lo oli dels olivars que tindran en la almàcera dels senyors, pagant los drets que se acostumen, sots pena de xixanta sous per cascuna vegada y de pèrdua del pa. Y que los senyors sien obligats a donar lo forn cohent y la almàcera ab los aparells necessaris, conforme plàtica de la terra.

VIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per temps seran, sien tenguts y obligats a escurar, netejar totes les cèquies, braçals de la horta y marjals, y adobar los camins y sendes del terme, y fer tot lo que convinga per a la bona conservació y ús de la aygua de la horta y escorrims de les marjals, conforme plàtica de la terra, netejant y adobant cascú sos enfronts.

VIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits vassalls, a ses despesses, hajen de conservar, obrar y adobar les cases que·ls seran stablides, és a saber, cada hu sa cassa conforme parexerà ser necessari. Y dexant-ho de fer, puxen los dits senyors manar facen dites obres per lo camí que·ls parexerà ser necessari.

X. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vehins y habitadors que ara són y per temps seran perpètuament en lo present loch, hajen de pagar y paguen per cada cassa y heretats que se establiran a cascun vassall, en cascun acte de establiment, quaranta sous moneda reals de València de cens en les festes de Nadal y sent Joan migerament, ab fadiga y lloïsme y tot altre ple dret enphitheòtich conforme fur de València, come<n>ssant a pagar la primera paga lo dia de Nadal primervinent y la segona paga lo dia de sent Joan aprés següent mil sis-cents y tretze, y així de ahí avant perpètuament.

XI. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que los dits nous pobladors, vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per tems seran, de tots los fruyts, splets, benefficis y altre qualsevol gènero de emoluments que trauran de les terres y arbres que aquells tindran y possehiran en lo present terme, així natural com industrialment, hajen de partir y partixquen ab los senyors a la sisena part, ço és, pagat delme y primícia, cinch parts per al vassall y una per al senyor.

XII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que a cascuna cassa se li dóna y concedeix una fanecada de terra franca de partició de fruyts, per a què en aquella puxen fer alfals o altre splet per al servici de les cavalcadures de cassa, y no per a altra cossa. Emperò, si vendran alfals o lo que en dita fanecada faran, hajen de pagar la sisena part als senyors, com dels demés.

XIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que la part dels fruyts que los vassalls han de donar als senyors, se haja de donar en esta forma, ço és, lo vi al duell, lo oli en la almàcera, la pansa y figa, seca y feta, en casa del vassall. Y les garroffes y demés fruyts y grans, aprés que estaran posats en tota perfició, los vassalls los hajen de portar a la casa dels senyors de dit loch, sens pagar-los cosa alguna. Y la palla, al tems de la collita, hajen de dexar als senyors sa part en la hera.

XIIII. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que sempre y quant per causa de comís o per altra qualsevol rahó, lo senyor pendrà la casa, terra y heretats del vassall, haja de ser y sia ab totes les millores, allessions y augments que en dites cases, terres y heretats hi haurà, sens que lo vassall puga traure ni cobrar ni pretendre refayció alguna, per via directa ni indirecta, de les dites millores, accessions y augments, ni per altra causa ni rahó alguna.