Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III

Tekst
Autor:
0
Recenzje
Przeczytaj fragment
Oznacz jako przeczytane
Czcionka:Mniejsze АаWiększe Aa

226.

1612, octubre, 24. Cortes de Pallars.

Joan Pallars, noble i senyor de la baronia de Cortes de Pallars, atorga la carta pobla de la vila del mateix nom.

Notari, Nicolau Perales.

A. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1736, exped. 161, ff. 4r-18v. Còpia d’aquest any a partir d’una còpia feta el 2 d’octubre de 1618 pel mateix notari Perales i a partir del seu protocol original.

Edicions:

a. Català, J. i P. Pérez, Los moriscos de Cortes y los Pallás. Documentos para su estudio, Cortes de Pallars-València, Ayuntamiento de Cortes-Universitat de València, 2002, pp. 265-270.

TEXT

Die XXIIII mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos dompnus Joannes Pallas, nobilis, dominus villae et baroniae de Cortes, civitatis Valentiae habitator, de presenti in presenti etiam dicta baronia de Cortes existens, ex una; et Jacobus Ximenez, justitia in presenti anno dictae villae et baroniae de Cortes, Vincentius Gaço et Blasius Real, jurati eiusdem villae, Petrus Çornoça, edilis, et Andreas Gomez de Ochando, locumtenens justitiae dictae villae et baroniae, Joannes Moreno, Joannes Guesca, Elifonsus Sanchez, Bartholomeus Lopez, Christhophorus Perez, Joannes Mateo, Petrus de Fuentes, Andreas de Villena, Joannes Pardo, Ludovicus Perez, Joannes Anthonio, Bartholomeus Hernandez, Joannes de Salas, Genesius Villena, Dominicus Pastor, Franciscus Ximenez, Franciscus Montarruvio, Joannes de Leon, Andreas de Roset et Andreas Valles, omnes agricole, in presenti villa de Cortes reperti personaliter, partibus ex altera, scienter et gratis nos, dicte partes, per nos faciliorum inteligencia et dictorum noviter populatorum lecta et publicata quequidem capitula sunt thenoris sequentis:

Població de Cortes.

1. E primerament és estat pactat que, ans de pendre possessió los nous pobladors de les casses y terres que se lis stabliran, se hajen aquells de avassallar prestant al dit senyor lo sagrament y homenatje de fidelitat acostumat en tant quant per furs del present regne lis és concedit, ab tota la jurisdictió així civil com criminal, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella.

2. Ítem, que lo dit senyor haja de nomenar un notari per a scrivà y assessor de la cort del justícia de la present baronia, qui administre justícia francament a les parts en primera in<s>tància sens salari algú, tenint audiència un dia cada semana, conexent y provehint en les causes que davant de aquell se tractaran verbalment e sense escrits, reservant-se lo dit senyor per a si y per a sos successors lo poder-se assumir les causes així civils com criminals que·s tractaran davant dit justicia, y nomenar jutjes perits en drets si li parexerà, així en primera instància com en grau de appel·lació, ab què en la primera instància se haja de pronunciar francament, com en segona instància y grau de appelació haja de venir a càrrech dels littigants.

3. Ítem, que lo dit senyor haja de nomenar y nomene justícia, jurats y consellers per al consell particular que li parexerà, los quals haja de nomenar per a la elecció de officials tres persones cascun any, dos per a llochtinent de justícia, quatre per a jurats y tres per a mustasaff, en los temps y dies qu·és costum en lo present regne, de los quals lo dit senyor haja de nomenar lo que li parexerà per al càrrech que li serà portada la elecció.

4. Ítem, que dits pobladors sien obligats a fer y tenir residència personal en sa casa, domicil·li y capmajor en dit lloch per temps de quatre anys contínuos. E si cas serà que, si dins los dits quatre anys del dia de la recepció del present acte, en quant se’n volguesen anar aquells o algú de aquells a viure en altres parts juntament ab dita sa casa, domicil·li y capmajor per temps de un any contínuo, la casa y terres del tal que serà estat absent encórrega en pena de comís, y dit senyor tinga facultat de stablir-les a altra persona. E si faran dita residència per temps de dits quatre anys contínuos, les dites terres y possessions resten propriis de aquells. E si passat dins dit termini se’n volguessen anar a viure a altra part, contant ab lo senyor y obtesa llicència de aquell per a vendre dites cases y terres, ho puxen fer pagant dos sous per lliura de lluïsme, reservant lo dret de fadiga a dit senyor pertanyent, ab què la tal persona que comprarà dites casses y possesions se haja de avassallar en dita e present baronia.

5. Íttem, que los dits pobladors sien obligats a conservar les casses, terres e possessions que se’ls stabliran, a ús de bon adquiridor e bé millorar y en res no deteriorar aquelles, y que en les terres de la horta no puguen plantar arbres que impedixquen les collites, sinó sols en los màrgens y alrededor de les heretats. Y les moreres, que·ls puixen plantar per hon vullen, y si per cas dexasen de cultivar aquelles, que lo senyor lo puga compelir ab penes y manaments y fer-les cultivar a despesses de aquells, sens que puguen arrancar ningun arbre del fruyt del qual se dega dret a la senyoria.

6. Íttem, que los molins, forns, carniceries, tendes, tavernes, flaqueries, hostals, almàssares, devesses, pinars, herbes, herbatjes, montatjes, arbres y degolles, penes y passatjes y totes les demés regalies, y les terres que no seran stablides, ara o en altre qualsevol temps, sien del senyor y resten sens que ninguna persona sinó lo senyor puixa tenir ninguna de les dites regalies. Y que dits nous pobladors sien obligats a moldre en lo molí y coure en lo forn del senyor, sots pena de xixanta sous, y que tinguen obligació de comprar la carn de la carniceria sens que ningú puga tenir tenda, taverna ni puga vendre per menut vi ni altra ninguna cosa, sots la mateixa pena de xixanta sous; y lo que serà de sa collita en respecte del vi, li puguen vendre com voldran; y que los molins se arrenden ab pacte que si lo moliner gastarà la farina per falta de no estar los molins bons, haja de pagar lo tal dany a la tal persona a qui·l farà.

7. Ítem, que un dia cascuna semana pugen tenir mercat en lo dit lloch, en lo qual dia puguen venir tots los forasters que voldran a vendre qualsevol gènero de vitualles de la tenda, sens pagar dret algú a la senyoria.

8. Ítem, que totes les casses, terres y possessions in perpetuum sien y resten tengudes sots directa senyoria del dit senyor y sos successors, ab fadiga e lluïsme y tot altre plen dret enphitheòtich segons furs de València, y que cascuna de dites casses haja de fer y faça de cens cascun any cinch sous pagadors a Nadal y sent Joan mijerament. Y si voldran ajuntar alguna altra casa per a fer major la que se’ls stabliran, hajen de pagar altres cinch sous de cens totstemps que entrarà en ella altre poblador.

9. Ítem, que en cas de venda de qualsevol casa o terres, hajen de demanar llicència al dit senyor que tinga la fadiga dins treynta dies, y li hajen de pagar dos sous per lliura del dret de lluïsme.

10. Ítem, que hajen de pagar per partició de fruyts a la dehena part, comprehenent-se en esta dehena part lo ters delme ans de tot delme, així de forment, panís, dacça, civada, sigrons y altre qualsevol gènero de llegums.

11. Ítem, que així mateix hajen de pagar la dehena part del lli, cànem, anous y de les panses y del vi, com les panses les hajen de donar seques y lo vi veremat y, fet lo vi, hajen de pagar a la quinzena part.

12. Ítem, així mateix hajen de pagar la dehena part de la grana y aquella la hajen de portar a la casa del senyor o a qui estarà en son lloch, sens que puguen cullir aquella sens llicència del senyor, y deu anys francament.

13. Ítem, que de cada heretat que se establirà a cascú, hajen de pagar cascun any dos diners per jornal.

14. Ítem, que hajen de pagar delme del ganado y llana conforme se à acostumat, com és de deu caps, hu, y de deu arroves de llana, huna.

15. Ítem, lo dit senyor los dóna llicència per a què puguen pasturar los ganados en lo bobalar que tenien antiguament los moriscos.

16. Ítem, lo dit senyor los dóna a dits nous pobladors tots los olivars de la senyoria y que aquells se’ls hajen de repartir per eguals parts, e que pug<u>en vendre ab llicència.

17. Ítem, que dits pobladors puguen tallar tots los pins que voldran per a fer carbó y per a ses casses, exceptant emperò los que estan en les vertents de Xúquer, y que en aquelles, com sien sechs, los puguen tallar, portar y fer carbó, y puguen tallar altre qualsevol gènero de fusta excepto les carrasques, com aquelles no·s puguen tallar si<nó> decimant, dexant rama y codo segons és costum.173

18. Ítem, que de el espart ni de el herbatje per a les colmenes que dits pobladors tindran, no hajen de pagar cens algú.

19. Ítem, lo dit senyor los concedeix a dits pobladors que de totes les moreres, vinyes o figueres que aquells plantaran no hajen de pagar censal algú per temps de deu anys, com lo dit senyor los fa franchs de dits drets.

20. Ítem, lo dit senyor los dóna llicència per a què puguen caçar en reclams o en escopeta qualsevol gènero de caça, excepto los tres mesos vedats de la cria, y així mateix dits pobladors puixen peixcar en lo riu y en los charcos.

21. Ítem, que los jurats y consell de dit lloch puguen posar qualssevol taches o sises per al benefici del dit lloch, precehint llicència del dit senyor.

22. Ítem, que dits nous pobladors tinguen obligació de portar cascun any a València vint caffiços de forment del dit senyor, pagant-los aquell dotze reals per cada cafiz, havent pont.

23. Ítem, que dit senyor tinga obligació de fer portar les moles dels molins fins a hon se à acostumat de fer-les portar, que és a la Foya de la Carrasca, y que de allí fins als molins en donarà cada casa poblada tres jornals, y lo dit senyor ad aquells cent reals per a ajuda de cost; y que succehint lo dit cas de haver de portar les moles los dits pobladors, hajen de portar la moltura a dits molins a colmo y pagar la maquila a ras.

 

24. Ítem, que dits vassalls tinguen obligació de conservar la pont a ses despeses, com lo dit senyor los donarà aquell acabat de cal y canto. Y per a este cas y conservació del dit pont y per a qualssevol altres obs, los dóna la tenda de dit lloch o llochs sia de la universitat de dit lloch, y així mateix la mitat de les reses que·s dehuen174 del pontatje y per éntregue les assadures de la madera.

25. Ítem, que dits vassalls tinguen obligació de conservar les séquies y <a>dobar aquelles sempre que serà menester, y hajen de obehir al sequier que cascun any se nomenarà.

26. Ítem, que dits vassalls no tinguen obligació de pagar pensions de ningun censal que dita baronia responga, així per conte dels moriscos com per conte del dit senyor, y el dit senyor los fassa carta de indempnitat, y que totstemps que seran executats per dites rahons, es puguen reservar los fruyts que aquell rebia per a pagar dites pensions y despesses.

27. Ítem, ab pacte que dits vassalls hajen de ser conservats y se’ls stabliran les terres que hui tenen cascú de aquells de les tretes per sorts, y si n’i aurà algú que tinga agravi en ser curta sa sort, se li reffarà dels que resten de la senyoria a coneximent dels experts nomenadors.

28. Ítem, ab pacte que si alguna dona enviudarà, que aquella sia senyora de dites casa e possessions, ella o sos fills, que cultivaran aquelles terres a ús y costum de bon llaurador.

29. Ítem, ab pacte que en respecte de les naffres simples lo senyor lis fa gràcia y mercet que lo fisch no·s puga entremetre, si sols en los casos permesos per furs.

30. Ítem, ab pacte que los pobladors que hui són puguen, dins de quatre mesos de hui avant contadors, cambiar uns en d’altres les casses y terres que hui tenen cascú respective ab los altres habitadors sens pagar dret ningú de senyoria, com aquelles terres o cambis les tinguen en los stabliments.

31. Ítem, ab pacte que los bestiars dels vehins que hui són y per temps seran no puixen pasturar per les hortes ni bancals de aquelles sens llicència de sos amos, pena de cinch sous per la primera vegada y pagar los danys, així de séquies com dels fruyts y arbres y ribassos, entenent-se emperò que lo ganado que entre en dita horta per a la pena de cinch sous, haja de ser de cinch resses en amunt. Y en respecte dels danys, que paguen lo que faran de dany, una res o moltes, y que dita pena se applique lo ters per a la guarda o acusador, lo ters a la senyoria y lo ters als jurats eo a la vila. Y lo mateix se entenga de qualsevol cavalcadura y bestiar, donant facultat emperò al amo o amos de dit ganado, sent vehins de dit lloch, que així per a avituallar com per sos propriis tindrà alguna manada o manades de ganado, puguen aquell o aquells traure’ls del lloch a pasturar per lo camí nomenat de Xàtiva, per lo camí del molí, y per lo camí de Zuhaya, ab què les heretats tinguen posades bardes.

32. Ítem, ab pacte que la guarda o guardes que·s nomenaran in eventum, axí de la horta com del terme, les hajen de conservar y nomenar los justícia y jurats de dit lloch de Cortes.

33. Ítem, que en les terres del monte que haja en la venta, lo senyor li dóna a la mateixa venta per a què sembren, los venters que hui és y per temps serà, setze jornals de llaurar en les terres contigües al derredor de la venta en quadro.

34. Ítem, ab pacte que en tota la canyada de Gayeta y Rípies, muela de Cortes y Alhoroy, ningú vehí per tot lo any primervinent mil sis-cents y tretze no puguen fer guarets sive barbechos que excedan de dos cafiços de sembradura en amunt, y que aquests sien contiguos, que no vajen salpicant.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intelectis nos, partes predicte, laudantes et aprobantes omnia et singula in presinsertis capitulis et eorum singulis conventa, pactata et capitulata, pacto especiali, promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod tenebimus, observabimus atque implebimus omnia et singula in predictis capitulis contenta et specificata et contra ea non veniemus. Et quia hec est rei veritas, renuntiamus scienter rei sich non geste, convente et pactate, acordate, stipulate atque promisse, pro ut in predictis capitulis atque eorum singulis scribitur et continetur, et doli, conditione sive causa non data neque secuta, et actioni in factum. Pro quibus omnibus et singulis obligamus scilicet una pars nostrum, dictis nominibus, ad invicem et vicissim, videlicet ego, dictus dompnus Joannes Pallas, omnia bona et jura mea. Et nos, dicti Jacobus Ximenez, Vincentius Gaço, Blasius Real, Petrus Çornoça, Andreas Gomez Ochando, Joannes Moreno, Joannes Guesca, Elifonsus Sanchez, Bartholomeus Lopez, Christhophorus Perez, Joannes Matheo, Petrus de Fuentes, Andreas de Villena, Joannes Pardo, Ludovicus Perez, Joannes Anthonio, Bartholomeus Ferrandez, Joannes de Salas, Genesius Villena, Dominicus Pastor, Franciscus Ximenez, Franciscus Montarruvio, Joannes de Leon, Andreas de Rosset et Andreas Valles, noviter poblatores, omnia bona et jura nostra et utriusque nostrum pro sua parte, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, habita et ubique habenda.

Qui fuerunt acta in dicta villa et baronia de Cortes, die, mense et anno predictis.

Testes huius rei sunt Josephus Marti, cives, et Ludovicus Conca, mercator, civitatis Valentiae habitatores, de presenti in presenti etiam dicta villa et baronia de Cortes reperti.

227.

1612, octubre, 27. Petrer.

Antonio Coloma i Calvillo, comte d’Elda, negocia amb el consell municipal de la vila de Petrer i modifica alguns dels capítols de la seua carta de poblament del 1611. En concret, s’elimina el pagament d’una quantitat anual d’oli, es regula la competència judicial del justícia i el seu assessor legal, s’aclareix l’herència de les terres en favor dels fills i també el dret a imposar cises per part del consell municipal, es dóna permís per entrar vi de fora del terme per a consum familiar i també per carregar censals; també la lliure pastura dels veïns al terme i la cessió d’hores d’aigua per a regar les vinyes.

Notari, Martí Joan Colomina.

A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Fernán-Núñez, C 221, D-1, quadern final foliat, ff. 16r-20v. Còpia legalitzada feta a Petrer el 8 d’agost de 1727 pel notari Geroni Amat, traduïda al castellà a partir de l’una còpia original feta pel mateix notari Colomina.

B. AHN, Toledo, secció Noblesa, fons Fernán-Núñez, lligall 2179/14. Còpia de 1728.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Mejoras hechas por el señor don Antonio Coloma Calbillo, conde de Elda, a los nuebos pobladores de la villa de Petrel, de algunos de los capítulos de población. Passó en dicha villa a 27 de octubre de 1612 ante Martín Juan Colomina, notario.

Die XXVII mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Noverint universis como Gerónimo Rico, justicia, Bartholomé Visedo, Joseph Bernabeu, Pedro Colomina y Gerónimo Alcarás, jurados de la villa de Petrel, en presencia y de voluntad y expreso consentimiento de toda la villa de Petrel eo de la mayor parte de aquella, juntos y congregados en la casa de la Rexa de su excelencia del señor conde en la villa de Petrel, han prometido de servir a su excelencia con quatrocientas arrovas de aseyte por quanto su excelencia nos ha significado grandes gastos y notables perjuicios en la población y repartimiento de casas y haziendas que ha tenido. Y por quanto los successores de su excelencia podrían demandar cada un año, a dicha villa, que huviese cosecha de aseyte, quatrocientas arrovas de aseyte, se ha tratado, convenido, concertado y acordado, para quitar todo drecho y resecar dicho escrúpulo y por venturas, litigios entre su excelencia y dicha villa y succesores en el precente estado, hazer el precente auto ad querentum constandum. Ideo scienter etc., gratis etc., cum hoc precenti publico instrumento etc., reduciendo lo tratado y efectuado en escritos con el precente.

Dichos justicia y jurados, en precencia y de voluntad de la mayor parte de la villa, prometen con todo efecto dar y entregar y librar a su excelencia, el señor conde de Elda, señor de la precente villa, eo a sus colectores, quatrocientas arrobas de aseyte debaxo la biga, entendiéndose tan solamente por aquesta ves y no más, de las aseytunas que de precente están en los olivos, siempre y quando se haga el aseyte en la precente villa de Petrel, pro quibus etc., obligamus etc., omnes simul et in solidum omnia bona dicte ville mobilia et inmobilia etc. Remitentes super his beneficiis etc., et foro Valentie etc., et omni alii etc.

Y como a todo lo susodicho fuesse precente su excelencia, el señor don Antonio Coloma y Calbillo, conde de Elda y señor de la precente villa, acceptó el susodicho servicio de quatrocientas arrovas de aseyte por los susodichos jurados echo, mostrándose por dicha razón, y prometió assí por su excelencia mesma como por los succesores que dichas quatrocientas arrovas de aseyte no serán pedidas más de aquesta vez tan solamente, y prometió no alegar posessión en aquellas, las quales accepta por los gastos que se han hecho en la población y detención de aquella. Para todo lo qual assí observar y cumplir y contra ellas aora ni en ningún tiempo no venir, obligo etc., renuntio etc., de todo lo qual me requirieron a mí, Martín Juan Colomina, notario público de los justicia y jurados y demás vezinos, recibiese auto público para memoria en lo venidero, el qual por mí fue recibido en los arriba dichos días, mes y año, siendo precentes por testigos Luis de Ardanza y el dotor Pedro Ramiro de Espejo, cavallero, hallados en Petrel, de Alicante vezinos.

Die XXVII mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII.

Yo don Antonio Coloma y Calvillo, conde de Elda, alcayde del castillo de la ciudad de Alicante y general de las galeras del reyno de Sicilia, atendiendo y considerando que los justicias y jurados y singulares personas de la precente villa de Petrel me son pedidas algunas cosas que les son necesarias para el govierno, utilidad y provecho de dicha villa de Petrel, que al tiempo que os establecí e hize merced las casas y haziendas que de presente posehen, no nos acordamos de pedir por inadvertencia y descuido lo dexaron de hazer. Y usando yo con vosotros de benignidad y clemencia, y por daros ánimo que con mayores veras acudáis a cultivar los campos y heredades que os he hecho merced para que siempre vaya de augmento mi estado, ideo, scienter et gratis etc., cum precenti publico instrumento os mejoro y hago merced como se verá en los capítulos inmediate siguientes:

1. Primeramente, haze merced su excelencia el señor conde de Elda, señor de la precente villa, que solo su excelencia quiere tener facultad de agravar penas en causas criminales y por delitos atroces. Y más, que si el justicia prevendrá qualquiera causa o causas, assí civiles como criminales, conosca de aquellos hasta sentencia difinitiva, si no será, como es dicho, en delitos atroses.175

2. Íttem, su excelencia el señor conde de Elda, mejora el capítulo que trata de pedir licencia para vender y repartir entre hijos de los pobladores las tierras; que dicha licencia la haya de dar el procurador general y bayle del precente condado, con voluntad de los justicia y jurados y consejo, a los quales tan solamente toque examinar si la licencia será justa o no, y traiendo certificatoria de los dichos justicia y jurados, dicho procurador y baile haya de dar dicha licencia. Y en respecto de las treinta libras de las casas, se haga repartimiento en todas las casas.176

3. Íttem, deroga el capítulo veinte y quatro el señor conde, y quiere y le plase los jurados y consejo tan solamente resten y tengan libertad de poner sacas y sisas y qualesquiera imposiciones, para que la villa tenga proprios para pagar salarios y otras cosas que se le ofrescan hazer de gastar a la villa de Petrel, entendiéndose que todas sisas e imposisiones que pondrán en Petrel son para dicha villa.177

4. Íttem, el capítulo veinte y cinco, a su excelencia le plase que entre vino, cada uno para su bever, de donde bien visto le sea.178

5. Íttem, en el capítulo veinte y seis, mejora su excelencia que la licencia para cargarse censos se haya de examinar por los justicias y jurados y, llevando certificatoria de aquellos, el procurador y bayle haya de dar dicha licencia.179

 

6. Íttem, su excelencia mexora que los justicia, jurados y consejo sean quien abiliten los consejeros, y si el procurador y bayle quisiere entrevenir, no se le pueda perturbar.180

7. Íttem, su excelencia haze merced a la villa de Petrel de las hiervas y términos de aquella para los ganados que los vezinos de dicha villa tendrán, quitándose la libertad de vender dicho término del día de oy en adelante, excepto la cierra del Cid. Y assimismo, ninguno pueda entrar ganado en su nombre proprio siendo de otro, so la pena del ganado perdido y otras penas arbitrarias a su excelencia, y dies libras al acusador excepto la tría.181

8. Íttem, su excelencia haze merced a la villa de Petrel de treinta y quatro jornales de agua de doze oras para regar las viñas de Petrel, con que la villa ha de dar, por razón de ella, setenta y cinco libras, entendiéndose los fables (?) de los molinos; el modo de la paga de esta manera: la metad en la era y la metad en la pasa, teniendo obligación de dar, la villa de Elda, de dar el agua en los meses de noviembre, diziembre, enero y febrero, y si algún año no se pudiese dar el agua en el mes de noviembre, se dé en los otros meses siguientes.182

9. Íttem, su excelencia el señor conde de Elda, señor de la precente villa, haze merced a la villa de Petrel que el justicia que de precente es y por tiempo será, en el día que saldrá justicia pueda elegir y nombrar asesor para todas las causas que se le ofrecerán, assí civiles como criminales, sin que otras personas tengan que intervenir en el oficio de asesor que el que el justicia que de precente es nombrará. O qualquiera otro que entrará a regir y governar dicho oficio pueda assimesmo nombrar asesor del modo arriba dicho, y aquel tal nombrado tenga libertat de poder asesorar las causas que delante de él se llevarán y tratarán asta sentencia, exclusive sea asesor ordinario de dicho justicia, como dicho es, estando ausente el asesor ordinario del señor conde.183

10. Íttem, assimesmo su excelencia haze merced que, lo que toca a las almáseras, se han de pagar quatro libras de aseyte por cada un pie, dos libras de moler y dos de remoler, que todo son quatro, remoliendo o no remoliendo, siendo declarado que de cada pie se hayan de pagar quatro libras.184

Todos los quales capítulos y mercedes, su excelencia el señor conde de Elda y señor de la precente villa haze merced a la villa de Petrel y a los vezinos de aquella, por sí y por sus successores, pro quibus etc., obligo etc. Y como fuesen precentes Gerónimo Rico, justicia, Bartholomé Visedo, Joseph Bernabeu, Pedro Luis Colomina y Gerónimo Alcarás, jurados de dicha villa de Petrel, acceptando dicha merced. De quibus omnibus los dichos justicia y jurados me requirieron a mí, Martín Juan Colomina, notario, hisiese y recibiese auto público para haber memoria en lo venidero, lo qual por mí fue recivido en la villa de Petel, en los arriba dicho día, mes y año, siendo presentes por testigos el capitán Luis de Ardanza y el doctor Pedro Ramiro de Espejo, cavalleros, de la ciudad de Alicante, de presente hallados en la villa de Petrel.

Die XXVII mensis octobris anno a Nativitate Domini M DC XII.

Yo, don Antonio Coloma y Calvillo, conde de Elda y señor de la precente

villa de Petrel, no obstante que en el día de oy, en la villa de Petrel, os he hecho merced de mejorar algunos capítulos a los vezinos y pobladores de dicha villa, y por los justicia y jurados de dicha villa me se ha representado que nos havemos olvidado algunos capítulos que son dañosos para los pobladores. Y yo, por hazeros merced y buena obra, con aqueste precente auto los mejoro en la forma siguiente:

[1]. Primeramente, que en el capítulo que trata que para juntar consejo particular haya de preceder licencia del procurador general y bayle so la pena de cinqüenta libras, quiero y es mi voluntad por hazeros merced, que para juntar consejo particular lo puedan hazer sin licencia. Y quando hayan de juntar consejo general, haya de ser precediendo licencia de dicho procurador general.

[2]. Assimismo, os hago merced que las treinta libras que se han de sacar de las casas de renta, a conocida de oficiales, que sea pauto que esta renta sirva para un beneficio al qual han de ser preferidos los naturales o hijos de pobladores, no obstante hayan nacido en otras tierras. Y que hasta tanto se funde dicho beneficio, sirva la dicha renta para lo más útil y provechoso de la iglesia, a conocida del justicia y demás oficiales, y que no fundándose el beneficio, sese la renta.

[3]. Íttem, os hago merced que si administrase la almásera eo las rentas de las aseytunas por mi qüenta, reste a mi elección tomar en aseite o en aseytuna el diesmo. Y si estuviese arrendado, páguese el diesmo en aseytuna, y prometo con aqueste precente auto cumplir todo lo susodicho, pro quibus etc., obligo etc.

Y como fuesen precentes Gerónimo Rico, justicia, Bartholomé Visedo, Joseph Bernabeu y Pedro Luis Colomina, jurados de dicha villa, acceptaron dichas mercedes en la forma y manera por su excelencia hechas, de todas las quales cosas recibí auto público yo, Martín Juan Colomina, notario, para memoria en lo venidero, siendo precentes por testigos el dotor Pedro Ramiro de Espejo y Juan de Olivares, de Elda, el qual auto recibí en la villa de Elda, en los arriba dichos día, mes y año.