Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III

39. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors ajen de prestar jurament, per ells y per sos sucsesors, de fidelitat y homenatge en mans dels procuradors de sa excel·lència de ser bons y lleals vasalls, y guardar fidelitat a son senyor conforme furs del present regne.

40. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excel·lència se adosarà y encarregarà de tots los càrrechs que feya y responia la dita y present baronia de Eslida y los particulars de aquella, aquells emperò que llegítimament constarà deure’s, als quals així sa excel·lència com sos predecesors, com dita baronia, estaben obligats, y particulars de aquella.

41. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que totes les mines de or, argent y altres qualsebol gènero de metalls que es descubriran y apareixeran en la dita baronia y son terrne, sien de sa excel·lència y de sos sucsesors.

42. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors de la dita he present baronia sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, en donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, perpètuament, un sou per cada casa per dret de morabatí; lo qual dret se aja de cobrar de set en set anys en lo dia y festa de Nadal, en una paga y per lo colector que cobrarà les demés rentes.

43. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, a pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors tots los censos a sa excelència deguts y pertanyens, així de regalies com altres de qualsebol espècie sien, los quals se puixen cobrar y eixecutar ab eixecució promta, real y fiscal, sin contradicsió alguna, segons que en fets fiscals se sol y acostuma fer y executar.

44. Íttem et ultimo, és estat pactat he concordat entre dites parts que los presents capítols y qualsevol de aquells sien executoris, ab sumisió y renunciasió de propi for, variació de juí y ab les demés clàusules en semblants actes posar acostumades, conforme el estil he pràctica del notari revedor de la present capitulació.⁷³

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis per notarium infrascriptum et per nos, dictas partes respective, lectis et publicatis, auditis et intelectis, in continenti nos, partes predicte, laudantes, aprobantes, ratificantes et confirmantes omnia et singula in eisdem capitulis et eorum quolibet⁷⁴ contenta, pactata, combenta et concordata promitimus et fide bona conbenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad inbicem et visissim, omnia et singula in predictis capitulis et eorum quolibet combenta, pactata et concordata pro ut ad unamquamque partem nostrarum partium predictarum pertine<n>t et expecta<n>t, firma et ratta havere, tenere semper et imbiolaviter observare, et in nulla contrafasere vel benire nech aliquem venire facere nech contrafieri permitere nech consentire, pallam vel oculte, aliqua ratione, causa nech ingenio, de iure nech de facto, immo ea omnia ad unumquemquem⁷⁵ <nostrum> respective complere et adimplere sub pena centum librarum monete regalium Valentie per partem inobedientem et non complentem parti parenti et complenti dandarum et solvendarum pro pena et nomine pene, damno et interese, qua pena, soluta vel non soluta aut gratiose remisa, nihilominus predicta omnia et singula in presenti instrumento contenta, ratta maneant, valida atque firma,⁷⁶ ratto semper hoc pacto manente. Pro quibus quidem omnibus et singulis inter nos, partes predictas, capitulatis, pactatis et conventis, atendendis, complendis et observandis, et pena predicta in suo caso exolvenda, volumus quod gubernator civitatis et Regni Valentie vel alius quicumque⁷⁷ judex laicus per nos et nostros respective eligendus et nominandus infra tamen Regnum Valentie, posit sola ostentatione⁷⁸ presentis publici instrumenti et nostri vel nostrorum verbali aversione, facere et fieri facere executione<m> de, in et super omnibus et singulis bonis et juribus nostris et utriusque nostrum partium predictarum, realiter et de facto, pro ut in execucionibus realibus et fiscalibus est fieri assuetum, hac pro ut virtute sententie difinitive in rem judicatam transacte, que per apelacionem vel suplicacionem suspendi non potest execusiones fieri solent quoniam presens instrumentum vim et efectum talis difinitive sentencie obtinere volumus, pacto et estipulatione predictis eius gubernatoris vel alterius cuiusvis judicis per nos et nostros ut predicitur eligendi foro, judicio et examine⁷⁹ licet non sit vel fuerit⁸⁰ judex noster ordinarius nech⁸¹ in territorio <et> jurisdictione ipsius bona <h>abuerimus nech abitacione<m> nech ibi⁸² reperiamur. Nos submitimus et in eum consentimus et jurisdictionem in eum totaliter prorrogamus et in eius curia et sub eius examine et ubicumque⁸³ <per> partem obedientem parti inobedienti petitum fuerit, promitimus omnia et singula in presenti instrumento contenta adimplere, renunciantes nostro propio foro et legi: «Si combenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum» et omni exceptioni declinatorie fori et oblationi⁸⁴ bonorum immobilium casu quo mobilia reperiantur. Scienter, cum presenti pacto et stipulatione predictis, renuntiamus omni libelli oblationi, litis contestationi, sententie prolationi,⁸⁵ recursui, correctioni et appellationi que a nullitatibus⁸⁶ vel grabaminibus valeret juste et injuste hac frivole interponere, et juri⁸⁷ appelandi et recurrendi et omni alii quilibet alii juri et foro⁸⁸ nos inbentibus quobismodo, et judex ipse quecumque <sit vel> fuerit teneatur, huius pacti virtute, nulas admitere vel recipere rationes nech recursos, et admisos, teneatur eas repellere et illis non obstantibus ad ulteriora procedi hac similiter alegatum nech admittendum fuerit.⁸⁹ <Imo set> in contrarium subiungentes nobis et nostris et ex dicto pacto concedentes, quod licite nisi possimus aut inceperimus nos coram eo vel <alio> judice combenire nihilominus posimus alium adire judicem et coram eo inseptam executionem nech continuare facere, <petere et obtinere> cum efectu contra partem inobedientem, pro ut malverimus, et sich et allias judicium, locum, actionem et personam judicis et contentorum in presenti instrumento, quoties voluerimus tam in modo quam in forma absque expensarum partis obedientis <amittam> variare. Renuntiantes juri⁹⁰ dicenti quod ubi inceptum⁹¹ est judicium, hivi finire debet et terminari, et quod judicia⁹² debent ordinarie continuare et quod diversis conpulsacionibus non posit quisque compelli, et omni allii quilibet juri et foro, nos quobismodo jubantibus. Promitentes et jura[nte]s ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia, manibus nostris dexteris exponte et corporaliter tacta, quod in et super omnibus predictis et in presenti capitulatione contentis non litigabimus vobiscum nech cum nostris nech rationes⁹³ aliquas, justas nech injustas, adversus executionem huius virtute faciendam, et omnes alia hic contenta proponemus in judicio nech extra, nech inpetrabimus nech inpetrare fasiemus nech ostendemus aliquam cartam seu⁹⁴ literam gratie, privilegium elongamenti, supersedimentum aut quidquam aliud a domino nostro rege, regina, primogenito nech ab alio quicumque judice cum quibus omnia capitulata posint quomodolibet⁹⁵ inpediri, et sit alia fuerit consesa, promitimus deinseps non gaudere et tocies <quocies> contra factum fuerit pars inobediens incidat, ultra penam periurii,⁹⁶ in penam mille librarum dicte monete parti obedienti dandarum et solvendarum, ratto semper pacto manente. Et pro predictis omnibus et singulis sich atendendis et inviolabiliter obserbandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invisem et visissim, omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita huvique et havenda. Renuntiantes nos, dicti populatores, nomine mulierum nostrarum, beneficiis senatusconsulti Veleyani ad cautelam dotibusque et esponsaliciis ipsarum hac juribus hipothecarum ipsarum, et nomine minorum filiorum nostrorum, benefitio minoris etatis⁹⁷ et restitutionis in integrum et omni allii jurii nobis quomolibet subcurrenti.

Quod est actum in dicta villa de Eslida, die vigessimo octavo mensis septembris anno a Nativitate Domini milessimo sexentessimo desimo.

Sig+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum, Andree Rois de Puente et Antonii de Villalta, dicto nomine, Onufrius Bodi, Salvatoris Serdan, Hieronimi Serdan, Petri Asencio, Joanis Asencio, Michaelis Pedro, Michaelis Joanis Fortunyo, Luce Emperador, Joanis Ballester, Pauli Meneu, Francisci Meneu, Ludovici Miro, Benedicti Mansana, Petri Silvestri, Petri Fraga, dierum mayoris, Petri Fraga, dierum minoris, Joanis Puig, Jacobi Puig, Vinsensi Gallarza, Joanis Marti, Michaelis Sorribes, Josephi Masip, Thome Chiner, Petri Pastor, Joanis Ribes, Francisi Visent, Jacobi Mondragon, Petri Mondragon, Francisi Mondragon, Salvatoris Perez, Michaelis Perez, dierum mayoris, Michaelis Peres, dierum minoris, Guillermi Malrras, Antonii Blasco, Petri Boxa, Michaelis Benedicto, Marci Ferrer, Gabrielis Belles, Michaelis Rigual, Joanis Moles, Michaelis Sorita, Thome Calafet, Joanis Garcia, Petri Gomez, Dominisi Ximenez, Francisi Sorita, Gabrielis Cortes, Didasi Leon, Petri Sancho, Petri Martin, Mathei Cedrelles, Joanis Ramos, Antoni Iñigo, Sebastiani Guart, Bartholomei Murria, Joanis Murria, Petri Gil, Michaelis Claret, Anthonii Fontanet, Francisci Vilalta, Mathie Falco, <Grabielis Falco>, Francisi Mañez, dierum mayoris, Francisi Mañes, dierum minoris, Petri Segarra, Francisi Moron, Joanis Fayos, Josephi Querol, Mathei Villalta, Gabrielis Barbera, Francisi Silvestri, Michaelis Queralt, Christofori Piquer, Gasparis Hisquierdo, dierum mayoris, <Gasparis Hisquierdo, dierum minoris>, Michaelis Bagena, Joanis Bagena, Lasari Guillem, Blasi Segarra, Joanis Villaroya, Joanis Villalta, Joanis Lopez, Joanis Lario, Laurentii Salvador, Michaelis Joanis Belloch, Antonii Moles, Antonii Sentelles, Balthasaris Palanques, Jacobi Miralles, Francisi Saera, Melchioris Armengol, Balthasaris Quinto, Michaelis Joanis Escrig, dierum mayoris, Michaelis Joanis Escrig, dierum minoris, Joanis Agustina, Joanis Blenqua et Bartholomei Simo, predictorum, qui etc., respective laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt quo ad firmas omnium populatorum de Eslida demto Baptiste Visent, Ludovicus Merola et Franciscus Andreu, agricultores vallis de Veo habitatores.

Et quod ad firmam dicti Baptiste Visent, qui in loco de Ayn, die vigessima octava dictorum mensis et anni firmavit, testes predicti.

Et quod ad firmam dicti Andree Ruis Puente, qui dicto nomine in loco de Benisat firmavit primo die octobris dicti anni, fuerunt testes predicti.

Et quod ad firmam dicti Antonii Villalta, dicto nomine, qui in loco de Benigafull, die XXVIIII novembris dicti anni, fuerunt testes Joanes Montiel, presbiter, rector valis de Veo, et Melchior Rabet, agricultor, dicte Valis habitatoris.

Et quod ad firmas Francisi Mondragon, Jachimi Mondragon, Salvatoris Perez, Guillermi Malrras, Antonii Blasco, Michaelis Benedicto, Michaelis Rigual, Joanis Moles et Petri Sancho, qui in dicto loco de Ayn seu prope fontem dicti loci, die vicessimo nono dicti mensis septembris firmarunt, fuerunt testes dicti Ludovici Merola et Francisci Andreu.

Et quod ad firmas Petri Martin, Joannis Ramos, Antoni Anyo, Sebastiani Gual, Barthomei Murria, Joanis Murria, Petri Gil, Michaelis Claret, Francisi Villalta, Mathei Falco, Gabrielis Falco, Francisci Mañes, Francisci Moron, Joannis Fayos, Josephi Querol, Mathei Villalta, Michaelis Barbera, Francisci Silvestri, Michaelis Querol, Christofori Piquer, Gasparis Hisquierdo, dierum mayoris, et Gasparis Hisquierdo, dierum minoris, Michaelis Bagena, Lasari Guillem et Blasii Segarra, Antonii Segarra, Joanis Billarroya, qui in la Alcúdia de Veo, dicto die XXIIII dicti mensis septembris firmarunt ut supra continetur, fuerunt testes proxime dicti.

Et quod ad firmas dictorum Joannis Larios, Laurentii Salvador, Michaelis Joanis Belvis, Jacobi Miralles, Francisci Saera, Michaelis Joanis Escrig, dierum maioris, Joanis Escrig, dierum minoris, Joanis Agustina, Joanis Blenqua, qui in dicto loco de la Alcúdia de Veo et eodem die XXVIIII dicte mensis septembris dicti anni firmarunt testes supradicti.

Jhesus.

Huiusmodi copia capitulationis et concordie instrumenti factarum et firmatarum inter procuratores illustrissimi et excelentissimi domini Enrrici Cardone, ex una, et novos visinos populatores et habitatores ville de Eslida et locorum de Ayn, la Alcudia de Veo et Veo, partibus ex altera, aliena manu escripta in presentibus viginti tribus cartulis presenti contenta, fuit abstracta a receptorio Mathie Chorruta, notarii publici civitatis et Regni Valentie, per me, Michaelem Hieronimum Chorruta, eisdem auctoritatibus publicum notarium dominum et regentem escripturas publicas artis notarie dicti Mathie Chorruta, genitoris mei, in originalem cuius fidem hic me subscribo in quarta die octobris anni millessimi sexentessimi desimi octavi, et meum solitum artis notarie pro ut ecce apono sig+num.

221.

1612, setembre 30. Fanzara.

Enric Ramon Folch de Cardona, duc de Sogorb, mitjançant els seus procuradors Andreu Ruiz Puente y Antoni de Vilalta, atorga una primera carta de poblament per al lloc de Fanzara i les dues antigues alqueries de Leuxa i l’Alcúdia, situades al seu terme.

Notari, Maties Xorruta.

A. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 10, exp. 13 (1). Còpia legalitzada datada el 17 de setembre de 1740, escrita per Pasqual Colomer, notari de l’Ajuntament de Fanzara, a partir d’una còpia sense data inserta a un llibre de privilegis de dita localitat. I aquesta estava feta a partir d’altra còpia legalitzada datada a València el 15 de novembre de 1615, redactada pel notari Maties Geroni Xorruta, fill del difunt notari atorgant, a partir del protocol original el qual custodiava.

B. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 99, exp. 2 (423). Còpia simple del segle XVIII.

Edicions:

a. Grau Escrihuela, A., «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla y els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX (1994), pp. 172-180.

TEXT

Die XXX mensis septembris anno a Nativitate Domini M D C XII.⁹⁸

In Dei nomine eiusque divina gracia humiliter implorata, amen. Noverint universi quod nos, Andreas Ruiz, presens,⁹⁹ miles et in utroque jure liscenciatus, gubernator marchionatus de Comares, villarum de Lucena, Espejo et Ahillon in regno Castelle, nominatus per don Enrricum Raymundum Folch de Cardona et Arago, olim Fernandes de Cordoba, ducem de Cardona et Sugurbii, marchionem dicti marchionatus de Comares et Pallars, comitem Empuriarum et Pratarum, vicecomitem de Villamuro, alcadium domicellorum sacre, chatolice et regie majestatis domini nostri regis, dominum baroniarum d’Entença, de Arbe<c>a et Juneta in Principatu Catalonie, baroniarum quoque presentium Vallis de Uxo et Serra de Eslida, villarum Paterne, Benaguasil, Popule Vallisbone alias de Benaguasil, et reliquorum Antiqui Patrimonii in hoc presenti Regno Valentiae, dominum meum; et Antonius de Villalta, etiam miles, computatus mayor sue excelencie in dictis statibus Principatus Catalonie et presentis Regni Valentie, et utrique procuratore sue excelentie, habentes plenum posse infrascripta faciendi circa novam populationem ville de Fanzara et aldearum illius, pro ut de dictis procurationibus et posse constat duobus publicii instrumentis, actis et confectis in palatio sue excelentie in dicta villa de Lucena, receptisque et testificatis per Joannem Lopez Rico, scribam domini nostri regis et publicum de numero dicte ville de Lucena, sub diebus sexta marcii et vicessima augusti anni millessimi sexcentessimi undecimi, registratisque in octuagessima secunda manu Mandatorum et Empararum, curie civilis Valentiae dicti anni, foleo octava, ex una. Et Franciscus Garses, del Puerto de Mingalbou, Juanes Sanchis, loci de Sederillas en Aragón, Andreas Navarro, loci de Adsaneta, Nadal Guillem, loci del Puerto, Petrus Chiva, minor dierum, loci del Puerto; Antonius Vilar, loci de Ribesalbes, Juanes Rios, loci del Puerto, Petrus Araguet, ville de Mosquerola, Dominicus Lasaro, loci del Puerto, Ludovicus Isach, ville de L’Alcora, Micael Isach, dicte ville, fratres, Joannes Soriano, dicte ville de Onda, Dominicus Colas, loci de Fortanet, Micael Chulbi, loci del Puerto, Dominiqus Gasque, dicti loci, Bartholomeus Rebes, loci de Les Useres, Baptista Monferrer, loci de Vistabella, Petrus Chuca de Pedro, del Puerto, Bartholomeus Gomes, civitatis de Calatayud, Joannes Monfort, loci de la Puebla de Arenoso, Petrus Mesquita, dicte ville de Onda, Juanes Beltran, dicte ville, et Guillermus Sales, omnes vicinos et habitatores dicte ville de Fanzara; Juannes Puerto, loci de Fortanet; Marcus Puerto, fratres, et Bartholomeus Olaria, villae de Villahermosa, omnes visini et habitatores aldee de Leuxa, eiusdem villae de Fanzara; et Juanes Badenes, villae de Lucena, vicinus et habitator aldee de L’Alcudia de Fanzara, partibus ex altera, convocati et congregati in eclesia dictae villae de Fanzara. Attendentes et considerantes quod¹⁰⁰ propter generalem expulcionem maurorum et agarenorum a presenti Regno Valentiae factam de expreso ordine, iussu et mandato sacrae, catolicae et regiae majestatis potentissimi domini nostri regis Phelipi terci<i>, nunc felisiter regnantis, cum regia pragmatica publicata in presenti civitate et Regno Valentiae sub die vicessimo secundo mensis septembris anni millessimi sex<c>entessimi noni, fuerunt expulsi et banditi a dicto et presenti regno et <a> regnis Ispaniae omnes sarrasini presentis regni, qua de causa fuit ac remansit depopulata et deserta tota presens baronia de Fanzara et aldeae predicte eidem adjasentis, et absque vassallis et habitatoribus qui colerent terras et posseciones predictae vilae, eo quia visini, vassalli et habitatores dictae villae et aldearum erant sarrasini et ita expedit <sunt>; summoopere et magna cum diligencia de novo populare predictam villam de Fanzara et aldeas eiusdem christianis veteris <qui> principaliter verbum Dei audiant et fidem catolicam observent et custodiant uti boni Christi fideles in exaltacionem nostrae sanctae fidei Catolicae, et ut colant terras relictas per dictos agarenos et ipsas in augmentum et conserbationem dicti et presentis regni iuxta regiam pragmaticam perducant. Et ita, volentes nos, partes predictae, de novo populare predictam villam de Fanzara ac aldeas eiusdem ac terras in termino ipsarum constructas benefic<i>are ipsasque conservare et reducere ad culturam antiquam, taliter ut nos, supradicti novi vassalli et habitatores predictae villae de Fanzara et dictarum aldearum, et nostri successores imperpetuum, in eisdem posimus et possint in eisdem respective vivere comode et habitare justa condicionem et qualitatem nostram, et quemlibet nostrarum et dictus illustrissimus et exelentissimus dominus, principalis noster, posit fructus, redditus et emolumenta anualem persipere a nobis, dictis novis visinis, vassalis et habitatoribus et succesoribus nostris, igitur, execucioni dedusentes inter nos et vos pactata, gratis etc., facientis tenore presentis publici instrumenti cun<c>tis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituri et in aliquo¹⁰¹ non violandi seu revocandi, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, licet absentibus ut presentibus, notario tamen infrascripto tamquam publica et autentica persona pro nobis, ad invicem et vicissim, stipulante et legitime recipiente, et nostris,quod¹⁰² ratione et causa novae populationis dictae vilae de Fanzara et aldearum eiusdem, et estabilimenti domorum et terrarum termini earundem fuerunt et sunt inter nos, partes predictas, conventa, inhita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata ach inteligi <data> et continuata, que sunt tenoris sequentis:

En nom de Nostre Senyor Déu Jesuchrist e de la sacratíssima Verge Maria e de tots los pecadors especial advocada. Capítols fets e fermats, estipulats, avenguts e concordats per y entre los dits licenciado Andrés Ruiz Puente y Antonio de Villalta, cavallero, en nombre de procuradores de su excelencia, el senyor duque de Cardona y senyor de la present vila de Fanzara y ses aldees, de una; y los dits nous vassalls, vehins y pobladors de dita vila de Fanzara y aldees de aquella, de altra, per rahó e causa de la nova població de dita vila y aldees de aquella, los quals capítols són del sèrie y tenor inmediate següens:

I. E primerament, <és> estat pactat, clos, avengut e concordat per solemne estipulació entre les dites parts que cascun any se haja de nomenar y nomene un justícia, dos jurats y un mostasaff, los quals hajen de regir y governar los nous pobladors de la dita e present vila de Fanzara y ses aldees. Elegint lo consell particular de la dita vila a les persones conveniens per a dits oficis, ço és, dos persones per a cada u de aquelles, les quals se agen de donar y presentar al procurador general per a què elegexca y nomene una persona de les dos per a dits oficis respectivament. Los quals oficials novamen<t> elegits o elegidors, ans de exercir sos oficis hagen de jurar en mà e poder del alcait de dita vila de Fanzara y, en sa absència, del justícia que exirà de son ofici y aurà acabad son any, de saber-se bé y llealment en aquell respectivament.

II. Ytem, <és> estad pactad, clos, avengut e concordat per y entre les dites par<t>s que lo justícia de la dita vila puga conèxer acomolativament, ab lo procurador general o alcait de dita vila, de totes les causes civils consernents a penes y danys de les terres de horta, secà y terme de dita vila, y puga fer y fermar paus en son poder conforme disposicions forals del present Regne, lo qual dit justícia no puga conèxer de ninguna causa criminal.

III. Ytem, <és> estad pactat y concordad per y entre les dites parts que lo dit procurador general de sa excelència, en grau de apelació puxa e haja de nomenar de totes les causes civils y criminals de qualsevol calitat y espècie que sien. Y de les que de una vegada haurà conegut y sentenciat en primera ynstància, o en grau de apelació per actes interlocutoris o sentència difinitiva, puixa conèixer segona vegada y sentenciar aquella a vot e parer de altre assesor y persona perita en lleis.

IIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la sisena part de tot gènero de fruyts que es culliran en la horta de dita vila. E així mateix, tinguen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors sis sous reals de València, sensals, rendals, anuals, perpetuals, ab lloïsme e fadiga, per cascuna cafizada que se’ls establiran y posihiran en la horta de dita vila, franchs de tot dret de delme y primícia per qua<n>t di<t>s pobladors nous han de pagar al retor que huy és y per tem<p>s serà, y al arcidiano de la iglésia mayor de la ciutat de Tortosa, la quantitad que es solia pagar ans de la expulció dels moros, sobre la qual pretenció y ha litis pendencia en la Real Audiència de la ciutat de València. Y los nous vassalls e pobladors, aprés de haver fet establiment de dita vila, en nom de dita universitat puxen elegir y nomenar un síndich per a què aquell, juntament ab el procurador de sa excelència, hajen de prosegir e pasar avant dita causa fins a sentència difinitiva y real execució de aquella, los gastos de la qual vindran a càrrech de sa excelència y no de dita universitat.

V. Ytem, <és> estat pactat, clos, avengut e concordat per y entre les dites pars que los dits nous pobladors puguen gosar y gossen francament de tota la fruita del<s> a<r>bres que y aurà en la horta de dita vila, la qual no es podrà conservar exceptades les garrofes, fig<u>es si en secaran, raïms si es farà pansa o vi de aquell, perquè de aquestos tals fruits han de pagar la sisena part conforme los demés fruits y grans, cànem, lli y altre gènero de llegum que es culliran en dita horta. Los quals no pugen plantar atres abres de aquell gènero y espècie que està dit sens presehir licència de sa excelència o de son llegítim procurador.

VI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, a pagar a sa excelència y a sos succesors, de totes les moreres que estan plantades, la sisena part, que és, de sis, una per a sa excelència y les sinch per a els pobladors. Y així mateix, hagen de pagar la sisena part y en la mateixa forma de les que uy avant es plantaran, les quals se hajen de plantar y planten en les vores dels camps conforme és ús y costum de bon llaurador, y no en mig dels camps. Y <si> voldran fer y plantar morerals, ha de ser en terres que no pugen aprofitar per a sembrar en aquelles forment y no en altra part alguna; y si es plantaran en dites terres, ha de ser preseint licència de sa excelència o de son procurador general.

VII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol per ells y per sos succesors <se obliguen,> donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la güitena part de la fruita que es culliran en lo secà de dita vila, exceptada la fruyta dels abres que y aurà en dit secà de la qualitat de la reservada en la horta, que són franchs. Y més, han de ser tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen los dits nous pobladors, per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, cascun any et imperpetuum, dos sous reals de València censals, rendals, annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga etc., per cascuna cafizada.

VIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo presen<t> capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de portar franch y llíberament lo dret del raïm a la cassa o trull que sa excelència tindrà per a dit efecte; y si del raïm se farà pansa, tingen obligació de portar a ses cases; y lo mateix se entenga de les garrofes y figues per a què, aprés de estar seques y ben tractades, vaja lo col·lector o arrendador a la casa de dits nous basalls e pobladors a cobrar lo dret que tocarà a sa excelència. Y accí mateix, tinguen obligació dits nous pobladors y sos succesors pagar a sa excelència y a sos succesors, lo dret de olives que tocarà a sa excelència, en oli net y clar, posat francament en la casa que es nomenarà y es designarà per a dit efecte.

VIIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa excelència establirà a dits nous pobladors, y a sos succesors, tota la terra campa de montanya per a què la puixen sembrar de forment o de allò que millor los pareixerà, ab què agen de pagar, segons que ab lo presén capítol prometen pagar per ells y per sos succesors, a sa excelència y a sos succesors, dos sous reals de València censals, rendals, anuals y perpetuals, ab lloïsme y fadiga, pagadors cascun any et imperpetuum, per cascuna cafizada; y per rahó dels fruits que en aquella se culliran, la güitena part. Y si per cas en la dita terra campa plantaran vinyes, garroferes y figueres, sa excelència <els farà> gràcia e mercè del dret e part de fruit que li tocarà per tems de güit anys, ab què hagen de pagar cascun any, segons és dit, los dits dos sous de cens, fadiga y lluïsme per cascuna cafizada. Y finits y acabats los dits huit anys, hagen de pagar e pagen conforme la terra que ab present està plantada, presehint emperò licència de sa excelència e de son llegítim procurador per a plantar dita terra, per a què es tinga notícia de tems que es planta, per a què de allí avant comensen a córrer los dits huit anys. Y si en la terra que de nou se plantarà sembraran forment, llegums e altra qualsevol gènero de sembradura, tinguen obligació de pagar la güitena part de allò que es cullirà en aquella.

X. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que si per cas se perdés lo plet e causa que es porta en dita Real Audiència entre lo reverendísim senyor bisbe y lo arcidiano de la ciutat de Tortosa, de una, y sa excelència de part altra, en la qual causa se han de inmiscuhir los nous pobladors de la present villa, y per ells són síndich y procurador, segons que desús està dit desús; y fos condempnat a què se agués de pagar delme y primícia en fruits, en tal cas, ara per llavons, llavons per ara, hajen de ser tenguts y obligats los dits nous pobladors, segons que ab lo presén capítol <se obliguen>, a donar e pagar a sa excelència y sos succesors, en la horta de dita vila, de la setena part de tots los fruits que aquells culliran, y en lo secà la novena de tot lo que es cullirà, franques de dit dret de delme y premícia.

XI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que les cases de la present vila de Fanzara y ses aldees se hagen de estimar per un fuster y per un obrer de vila, persones de inteligència y satisfacció, les quals migan son jurament han de dir, declarar y estimar la verdadera valor de cascuna de aquelles; del qual valor y preu, de les dos parts <sa excel·lència fa gràcia y mercè> als dits nous pobladors y a cascú de aquells als quals se’ls establirà; la tercera part se ha de adosar a sens enfiteussis ab lloïsme y fadiga, a for de sis dinés per lliura reals de València.

XII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que totes les terres que se establiran als dits nous vasalls y pobladors, així en la horta com en secà e terme de dita vila, se entén establir a sens emphiteosis, ab lloïsme y fadiga, conforme la naturalea del contracte y disposicions forals del present regne.