Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III

Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

© Enric Guinot Rodríguez i hereus de Manuel Ardit Lucas, 2017

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2017

Disseny de la col·lecció: J.P.

Il·lustració de la coberta:

Mestre / Vicent: L’expulsió dels moriscos.

Embarcament dels moriscos al Grau de Dénia (1613)

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN (obra completa): 978-84-370-9756-5

ISBN (vol. III): 978-84-9134-253-3

Aquest tercer volum de les cartes de poblament valencianes de l’època moderna continua el recull, per ordre cronològic, encetat en els dos anteriors i completa la col·lecció fins a les darreries del segle XVIII amb uns cent vint-i-cinc textos més. En aquest cas, els documents editats abasten des del mes de maig de 1612 a desembre de 1796, amb una amplitud cronològica considerable i, per tant, amb contextos històrics també bastant diferents. Els primers documents encara corresponen al període més dens de la resposta a l’expulsió dels moriscos el 1609, però progressivament, i fins les darreries del segle XVII, van atorgant-se pels senyors modificacions de les cartes de poblament donades inicialment als nous pobladors cristians. En algun cas, fins i tot arriben a ser tres les successives cartes pobla atorgades, com ara a Sumacàrcer o Guardamar de la Safor, però aquests canvis no foren un fenomen aïllat sinó bastant estès pel regne valencià.

En canvi, hi ha localitats on el senyor no hi arribà a atorgar una carta de poblament sinó que va fer establiments individuals als nous pobladors, on constaven les clàusules del pagament de les rendes i, en el seu cas, les obligacions vassallàtiques, com ara en els casos de Xeresa, Xeraco i Beniarjó, a la Safor, del raval de Sant Joan a Elx, o del futur marquesat de Rafal en terme d’Oriola, entre altres. Per raons de coherència documental hem preferit no incloure aquest tipus de document, però sí els casos de modificacions de la pobla de major entitat i que tingueren caràcter col·lectiu per a tota la comunitat veïnal. Aquets foren bastant usuals, tant en grans com en petites senyories, i, de fet, hem hagut de fer-ne una selecció perquè la llista podia ampliar-se excessivament. Per tant, no hem inclòs aquells canvis puntuals sobre un pagament concret, o sobre una regalia (forn, molí, almàssera, etc.), habituals durant tot el Sis-cents. Les raons tenen molt a veure amb les dificultats d’arrelament de les noves famílies durant els primers anys, juntament amb les elevades exigències de renda que se’ls imposaren. Aquesta és una qüestió ben coneguda i tractada pels especialistes i respon al fet que tant els mudèjars baixmedievals com moriscos moderns patien un règim senyorial molt més exigent i gravós que no els seus conveïns cristians vells. I amb la substitució de població del 1609, la noblesa valenciana no assimilà aquest canvi i establí uns nivells d’exigència de renda el més similars possibles als anteriors.

Des del final del segle XVII i durant el XVIII el nombre de cartes de poblament disminuí considerablement, amb un significatiu impasse durant la primera meitat del XVIII en el marc de l’abolició dels Furs i la implantació de la nova administració borbònica. A les darreries del 1600 documentem nou casos de fundació de poblacions, però concentrades en les comarques meridionals valencianes, especialment en el territori de la ciutat d’Oriola. Són casos com els de Benijòfar, Santa Àgueda a Catral, Molins de Rocamora, Bigastre, però també en els voltants, com ara Benitagell o la Nucia, lligats a processos d’apropiació de terres comunals i roturacions. De fet, és aquest també el context de la majoria de les darreres cartes d’aquesta col·lecció, datades en la segona meitat del segle XVIII: les Pies Fundacions del cardenal Belluga (Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri), Penella, la Sarga, la Vallonga i las Atalayas de Burgunyo, a Alacant. A més, en aquests darrers casos juga com una variable significativa la reinstauració de la jurisdicció alfonsina per part de la monarquia borbònica, fet que animà diversos burgesos a intentar crear noves senyories com les esmentades.

Quant a la seua distribució territorial, evidentment aquestes cartes pobles es concentren en les zones d’antic poblament morisc, comarques centrals i meridionals del país principalment, amb un progressiu decantament geogrèfìc vers les actuals comarques alacantines i pràcticament sense casos per les terres castellonenques. En canvi, és bastant més estable la diversitat de senyors atorgants: podem trobar des de les grans cases senyorials, freqüentment modificant a la baixa les primeres condicions econòmiques, com una multitud de petits senyors que encara intenten atraure els pobladors, fins arribar als burgesos del segle XVIII, que utilitzaren la carta pobla com a mecanisme d’assentar veïns en les seues terres i convertir-los així en els seus vassalls.

Com en els dos volums anteriors, aquestes cartes de poblament tenen procedències molt diverses; una part són els documents originals conservats als respectius protocols notarials on van ser registrats, però en bastants casos només hem pogut disposar de còpies posteriors. En massa ocasions aquestes són tardanes, ja del segle XVIII, la qual cosa sol comportar deficiències en la qualitat de la seua transmissió. Per això, i tal com hem indicat en alguns casos, els textos que ens han arribat pateixen massa deficiències quant a errades ortogràfiques o pèrdua de paraules, molt marcadament en els textos i clàusules que estan en llatí. Aquest problema també es dóna en alguns casos quant a l’antroponímia dels pobladors, amb cognoms difícils d’identificar o que, fins i tot, varien en el mateix document entre la seua aparició al principi de la carta pobla i en el nom que hi apareix a les signatures del final. Quasi tots els documents han estat transcrits personalment per mi, amb la qual cosa s’han corregit errades d’edicions anteriors, però també cal fer constar que per alguns això no ha estat possible, ja que han desaparegut els manuscrits dels arxius en els darrers anys, com ara el cas de les dues cartes pobla d’Algar de Palància, la segona carta de Sumacàrcer, o les de l’Atzúbia i Negrals que estaven a l’Arxiu Parroquial de Pego. En alguna altra ocasió ha estat impossible accedir a l’arxiu senyorial privat, com ara el del marqués de Dos Aigües.

En la gran majoria dels casos hem inclòs en aquest volum els documents complets, però en d’altres només ens han arribat incomplets, habitualment els capítols amb les condicions del poblament però sense l’encapçalament, els noms dels pobladors, les clàusules legals i l’escatocol final. Així mateix, també ací hem inclòs algunes referències documentals de cartes de poblament desaparegudes i que, potser, en el futur acaben sent trobades.

De fet, és per això que al final hem afegit un petit apèndix amb una nova carta pobla localitzada en aquest temps d’edició dels tres volums, concretament la del lloc de Tales de l’any 1616; hem pogut fixar la data exacta de la de Novelda de l’any 1611, publicada al primer volum amb el número 75 de la col·lecció, i ara amb el seu preàmbul i les garanties jurídiques del final, incloses en un imprès original usat per fer els establiments individuals als nous pobladors. I la referència cronològica de dues cartes pobles no localitzades fins ara, les de Benejússer del 1611 i de Formentera de Segura del 1691.

CATÀLEG CRONOLÒGIC DE LES CARTES DE POBLAMENT D’AQUEST VOLUM

211. 1612, maig 13. Petrés.

212. 1612, juny 25. Benicalaf, terme actual de Benavites.

213. 1612, juliol 13. Bolbait.

214. 1612, juliol 15. Daimús.

215. 1612, juliol 29. Segona d’El Verger.

216. 1612, agost 1. Guardamar de la Safor (perduda).

217. 1612, agost 8. Raval de Sogorb.

218. 1612, agost 12. Parcent, Benigembla i Vernissa.

219. 1612, agost 14. Geldo.

220. 1612, setembre 28. Serra d’Eslida, Aín, Veo i Alcúdia de Veo.

221. 1612, setembre 30. Fanzara.

222. 1612, octubre 1. Sueras.

223. 1612, octubre 1. Modificació ducat de Gandia, marquesat de Llombai i comtat d’Oliva.

224. 1612, octubre 20. Primera de Benillup.

225. 1612, octubre 21. Modificació d’Elda.

226. 1612, octubre 26. Cortes de Pallàs.

227. 1612, octubre 27. Modificació de Petrer

228. 1612, novembre 25. Modificació de Pedreguer.

229. 1612. Capítols de negociació de la població de la Vall d’Uixó.

230. 1613, gener 1. Orxeta.

231. 1613, abril 13. Segona de Benaguasil.

232. 1613, maig 10. Segona de la Vall d’Uixó.

233. 1613, maig 11. Acceptació de la Vall d’Uixó i renúncia a la primera.

234. 1613, juny 24. Segona de Fanzara.

235. 1613, juny 28. Castro i Fondeguilla.

236. 1613, setembre 25. Modificació de Benasau.

237. 1614, febrer 19. Segona de Massalavés.

238. 1614, abril 24. Poders per a repoblar Benaguasil, Paterna, la Pobla de Benaguasil, Fanzara i Geldo, llocs de la Vall de Veo i Serra d’Eslida, i reialencs d’Onda i Vila-real.

239. 1614, octubre 29. Alcalalí.

240. 1614, novembre 16. Segona de Redovà.

241. 1615, novembre 4. Finestrat.

242. 1615, novembre 21. Segona de Bicorb.

243. 1616, gener 18. Modificació de la Vall d’Uixó.

244. 1616, març 27. Montroi (perduda).

245. 1616, abril 25. Tercera de Sumacàrcer.

246. 1616, juliol 25. Artesa.

247. 1616, juliol 31. Modificació de Petrer.

248. 1616, agost 29. Alcudiola i Massalalí.

249. 1616, octubre 7. Primera de Corbera de la Ribera.

250. 1616, desembre 9. Xivert.

251. 1617, gener 11. Altea.

252. 1617, març 29. Paredes (terme de Xèrica)

253. 1617, juliol 18. Modificació de Monòver.

254. 1617, octubre 11. Barxeta.

255. 1619, agost 22. Modificació de Piles i Palmera.

256. 1619, novembre 3. Segona de Gaibiel (perduda).

257. 1620, març 28. Modificació d’Aïr, Vall d’Almonesir.

258. 1621, febrer 3. Segona de Corbera de la Ribera

259. 1623, març 7. Modificació d’Alfarb.

260. 1623, desembre 8. Torcas (terme de Sogorb).

261. 1624, gener 25. Modificació de Pedralba-Bugarra.

262. 1624, maig 27. Raval de Sant Joan, de Xàtiva.

263. 1625, març 16. Modificació Raval d’Oliva.

264. 1625, setembre 4. Modificació d’Alèdua.

265. 1626, febrer 8. Segona d’Anna.

266. 1626, març 31. Ràfol Blanc o Alqueria d’Asnar.

267. 1626, juliol 6. Rafelguaraf.

268. 1626, juliol 6. Faldeta.

269. 1628, abril 14. Modificació de Picassent.

270. 1628, maig 14. Benillup.

271. 1628, octubre 18. Vall de Perputxent

272. 1629, abril 24. Modificació de Navarrés.

273. 1629, desembre 9. Alfarrasí.

274. 1630, març 13. Modificació de Catadau.

275. 1630, març 13. Modificació de Llombai.

276. 1634, gener 1. Renúncia d’Elda a la segona carta pobla de 1612.

277. 1634, gener 9.. Modificació de Bunyol, Yàtova, Macastre i Alboraig.

278. 1634, juny 13. Modificació de Relleu.

279. 1635, març 4. Modificació de Guardamar de la Safor (Perduda).

280. 1635, agost 12. Tercera de Guardamar de la Safor.

281. 1635, octubre 17. Bicorb, Benedrís i Quesa.

282. 1639, juliol 6. Gaibiel.

283. 1640, juny 24. Modificació de Petrer.

284. 1640, juliol 15. Modificació de Paterna.

285. 1640, desembre 17. Modificació de Faura.

286. 1642, abril 7. Confirmació de la modificació de Picassent.

287. 1644, juny 9. Tercera de Corbera de la Ribera.

288. 1644, agost 7. Segona de Xest.

289. 1645, març 25. Modificació de l’Alcúdia de Carlet.

290. 1645, setembre 18. Segona de Gata de Gorgos.

291. 1648, maig 25. Benicolet.

292. 1654, gener 2. Modificació de Carlet i Benimodo.

293. 1654, maig 31. Tercera d’Anna.

294. 1654, agost 14. Segona modificació de Pedreguer.

295. 1658, setembre 18. Modificació de Cortes de Pallàs.

296. 1659, desembre 24. Modificació d’Almedíxer.

297. 1666, abril 8. Benidorm.

298. 1687, novembre 3. Modificació de Guardamar de la Safor.

299. 1689, agost 6. Benijòfar (perduda).

300. 1689, octubre 18. Finestrat.

301. 1689, novembre 18. Concòrdia de Xest.

302. 1691, gener 25. Modificació de Sanç (terme de Xàtiva).

303. 1691, maig 6. Santa Àgueda (terme de Catral).

304. 1691, octubre 4. Modificació de Ressalany (terme de Benimodo).

305. 1692, octubre 20. Modificació d’Artana.

306. 1697, febrer 20. Modificació d’Assuévar.

307. 1697, maig 12. Alqueria d’Asnar.

308. 1697, octubre 23. Molins de Rocamora (Oriola).

309. 1698, gener 4. Benitagell.

310. 1699, agost 8. Modificació de Betxí.

311. 1699, agost 16. Cabanyes (Alzira).

312. 1700, març 31. Modificació de Tous.

313. 1700, juny 16. Modificació de Serra i Ria.

314. 1701, octubre 16. Bigastre.

315. 1705, juliol 9. La Nucia.

316. 1715, juny 2. Confirmació de Bigastre.

317. 1725, juliol 12. Renovació de poblament del Fondo dels Frares.

318. 1727, octubre 5. Nova concòrdia de Petrer.

319. 1745, maig 13. Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri.

320. 1755, juny 22. Concòrdia d’Anna.

321. 1766, març 5. Alboi (terme del Genovés).

322. 1766, març 24. Llosa de Camatxo (terme de Vall de Pop).

323. 1768, agost 16. Modificació de Navaixes.

324. 1773, setembre 1. Penella, (terme d’Alcoi).

325. 1774, març 14. La Sarga (terme de Xixona)

326. 1776, març 18. Segona concòrdia de Navaixes.

327. 1779, novembre 25. La Vallonga de Burgunyo (Alacant)

328. 1779, desembre 15. Las Atalayas de Burgunyo (Alacant)

329. 1787. La Barraca d’Aigües Vives.

330. 1791? Benadressa (Castelló de la Plana).

331. 1796, desembre 12. Ampliació de la Barraca d’Aigües Vives.

APÈNDIX

332. 1611, agost 28. Benejússer (perduda).

333. 1611, setembre 4. Novelda (completat el document).

334. 1616, desembre 18. Tales.

335. 1691, abril 7. Formentera de Segura (perduda).

211.

1612, maig 13. Petrés.

Melcior Munyós, cavaller i lloctinent del batlle de la vila de Sagunt, administrador en nom de la Real Audiència de València del lloc de Petrés, segrestat judicialment per aquesta, atorga la carta pobla de dita localitat de Petrés per a trenta-dos pobladors. El document inclou al final les dues confirmacions del seu contingut fetes per Jaume Aguiló òlim Perpinyà i Rafaela Jofre Aguiló i de Perpinyà, els quals pledejaven per la senyoria d’aquesta localitat.

Notari, Francesc Ferrer de Riambau.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1641, llibre 6, mà 51, ff. 7r-12v.

Edicions:

a. Iborra Lerma, J. M., Realengo y señorío en el Camp de Morvedre, Sagunt, 1981, pp. 432-439. (Edició incompleta.)

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 328.

TEXT

Die XIII mensis maii anno a Nativitate Domini M DC XII.

In Dei nomine, amen. Nos Melchior Muñoz, miles, locumtenens baiuli villae Sagunti, secrestator loci de Petres, constructi infra terminos generales dicte villae Sagunti, nominatus per Regiam Audienciam civitatis et Regni Valenciae commisarius ad infrascripta faciendi, capitulandi et stabiliendi, electus et deputatus per doctorem Salvatorem Fontanet, de Consilio Suae Magestatis, judicem commisarium pro sua magestate creatum et nominatum ad populandum loca Regni Valenciae de quibus fuerunt expulsi agareni et per alia negocia anexa et conexa, dependencia et emergencia a dictis expulsionibus et populacionibus, pro ut de dicta regia comissione constat cum duabus regiis epistolis firmatis propria manu Suae Magestatis, sigillatisque cum suo regio sigillo et cum aliis solempnitatibus Regiae Cancellariae expeditis, quarum prime fuit data in opido Madriti, die vigessimo tercio mensis desembris de anno millessimo sexcentessimo decimo, et de altera et secunda in dicto oppido, secundo die mensis aprilis de anno proxime preterito millessimo sexcentessimo undecimo, et de dicta mea commissione constat cum provissione per dictum regentem commissarium provissa, precenti die registrata in prima manu Judiciarii dictae comissionis, sub dicto calendario, recepta per notarium infrascriptum, scribanum dictae regiae comissionis, in presenciarum in dicto loco personaliter repertus, ex una; Honufrius Rene, justicia in anno presenti, Joannes de Mattes et Baptista Ferrer, jurati, Didacus del Castillo, sindicus, et Vincencius Ferrer, edilis dicti et presentis loci de Petres, Christoforus Garcia, Joannes Puig, Petrus Tort, Petrus Joannes Crexells, Franciscus Stors, Martinus del Toro, Bartholomeus Periz, Martinus Roch, Jacobus Beche, Michael Carbo, Michael Pastor, Joannes Periz, Anthonius Fayo, Joannes Baylo, Guillelmus Bonome, Joannes Iulia, Franciscus Casanova, Franciscus Fabra, maior, Matheus Veses, Bartholomeus Torrelles, Andreas Forner, Joannes Casanova, Michael Heres, Michael Vayo, Bernardus Laroca, Gabriel Jover et Balthasar Sifre, omnes convocati et congregati ex ordine et voluntate dicti secrestatoris, dicto nomine, sono campanae in ecclesia dicti loci, parte ex altera, in et super poblatione predicti loci de Petres, de certa sciencia etc., cum hoc presenti publico instrumento capitulationis et concordiae etc., confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod ratione populationis predicti loci de Petres devenimus inter nos ad capitulationem et concordiam per capitula, conventiones et pacta inmediate sequentia declaranda:

Capítols closos, fets, pactats, transigits, avenguts y concordats per y entre Melchior Muñoz, cavaller, lloctinent de balle de la villa de Morvedre, secrestador del lloch de Petrés y tenint comissió del doctor Salvador Fontanet, regent comissari per Sa Magestat en la població del lochs del regne de València dels quals són estats expressos¹, los moros, en lloch y per lo senyor qui ha de ser del dit loch de Petrés, de una, y los nous pobladors del dit loch de Petrés de part altra, los quals son del thenor següent:

I. Primerament, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre les dites parts que, ans de pendre pocessió los nous pobladors del dit y present loch de Petrés de les casses, terres y heretats y pocessions que per lo senyor de dit loch se’ls senyalaran, se hajen aquells de avasallar en lo dit y present loch, prestant al dit senyor los sacraments y homenatges de fidelitat acostumat en tant quant per furs y privilegis del present regne et alias li és concedit y permès, y aquell y a sos antesessors, senyors qui són estats del dit y present loch, li han acostumat de prestar y han prestat los vasalls que per tem<p>s passats són estats de dit y precent loch, ab tota la jurisdicció així civil y criminal, alta y baxa, mer y mig imperi, ús y exersisi de aquella, que aquell y aquells han totstems tingut y acostumat tenir y excersir y han tingut y excercit en dit y present loch.

II. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés se reserva facultat de poblar y repartir les cases y terres, heretats y pocesions del terme del dit loch, així en la horta com en lo secà y montanyes, en sexanta pobladors segons estan repartides, designades y senyalades per dit senyor, y establirà aquelles als dits sexanta pobladors ab senç de quaranta-sis sous cascun any, moneda reals de València, per cascuna casa que·ls serà establida, ab dret de fadiga y lloyme y tot altre plen dret emphitheòtic segons fur de València, pagadors a sent Joan de juny y Nadal migerament, comensant la primera paga a Nadal primervinent y de allí avant.

III. Íttem, és estat pactat etc., per los dits nous pobladors que hui són y per temps seran, tinguen obligació de pagar cascun any al dit senyor dos sous per fanecada de terra de la horta de dit loch, y un sou per caffisada de secà, de cens, fadiga y lloysme y tot altre dret emphitheòtich segons fur de València, pagadors en la festa de Nadal y sent Joan de juny migerament, comensant la primera paga lo dia y festa de Nadal primervinent.

IIII. Íttem etc., que aprés de haver prestat los dits vasalls al dit senyor de Petrés los sagraments de homenages de fidelitat com dessús és dit, lo dit senyor de Petrés haja de nomenar y nomene justícia y consellers per a consell particular que li pareixerà, los quals hagen de nomenar y nomenen, per a elecció de officials de dit loch, tres persones per a justícia cascun any, excepto en lo present any, que ja està nomenat; dos per a lloctinent de justícia, quatre per a jurats y tres per a mustasaf, dels quals lo senyor nomene hun justícia y dos per a jurats, de hu dels tres per a mustasaf, y dels dits dos, hu per a lloctinent de justícia, en los temps y dies que se acostuma nomenar en les villes reals del present regne, de les quals persones lo dit senyor de Petrés respectivament haja de elegir y nomenar lo que li parexerà y ben vist li serà per al ofici y càrrech que li serà portada la elecció fahedora, y així se haja de fer y observar y guardar cascun any perpètuament, excepto en lo present any que ja estan nomenats los dits officials fins tant lo dia de la primera elecció de dits officis respective.

V. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors que se avasallaran en dit lloch sien tinguts y obligats a fer y tenir recidència personal ab sa casa, domicili y capmajor en dit lloch. Y si cas serà que dins los primers quatre anys del dia de la recepció del present acte de capitulasió y poblasió en avant, aquells o algú de aquells se’n hixqués y anàs del present lloch a viure o poblar en altres parts y estiguesen fora del dit lloch, juntament ab tota sa casa, domicili y capmajor, per temps de quatre messos contínuos, la cassa, terra y heretats y pocessions del tal que serà estat absent, com dit és, encórrega en pena de comís, de tal manera que la útil senyoria sia consolidada ab la directa, y lo senyor de dit loch tinga líbera facultat de establir-les a altra persona que li parexerà y ben vist li serà. Y si cas serà que los dits vasalls o qualsevol de aquells faran dita residència personal en dit loch per temps de quatre anys contínuos, les dites cases, terres, heretats y pocessions sien y resten pròpries de aquells y dels seus perpètuament; y si cas serà que passats dits quatre anys aquells o algú de aquells volgués anar-se’n del dit loch ab dita sa casa, domicili y capmajor a viure en altra part, en tal cas, comptant primerament ab lo senyor del dit loch y obtesa llisència de aquell per a vendre dites terres, heretats y pocessions, les puixen vendre a la persona que·ls parexerà y ben vist los serà, pagant per dret de lloïsme dos sous per lliura, reservant lo dret de fadiga y lloysme al dit senyor tocant y pertanyent, ab què la tal persona que comprarà les dites cases, terres, heretats y pocessions se obligue avassallar-se en dit loch y fer residènsia personal en aquell, conforme los dits primers pobladors y no de altra manera. Y si cas fos que per via de matrimoni o en última voluntat o en donasió entre vius o àlias, lo pare volgués dispondre de la mittat de la casa, que los dits quaranta-sis sous que cascuna casa ha de pagar conforme se diu en lo segon capítol, de cens, fadiga y lloïsme, se hagen de partir en vint y tres sous per cascú, puix en la mateixa casa establida a la tal persona, y no sia dany de la senyoria sinó benefici haver-hi més pobladors per augment de les regalies del senyor.

VI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits nous pobladors y vasalls que seran del present loch de Petrés y sos successors de aquells perpètuament, sien tenguts y obligats perpètuament a conservar les casses que se’ls stabliran a ús y costum de bon adquiridor, a bé millorar y no res deteriorar aquelles. Y així mateix tinguen obligació de conrrear, cultivar y procurar les terres, heretats y pocessions a ús y costum de bon llaurador y pràtica de la terra, y en cas que no u feren, dit senyor los ho puga demanar sots les penes a llur arbitre impossadores, o fer adobar dites casses y cultivar dites terres a gastos y despeses dels tals detenidors y posehedors de aquelles que no les hauran adobades, y cultivar dites terres segons al senyor de dit loch li parexerà y ben vist li serà.

VII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y successors de aquells in perpetuum, sien tenguts y obligats a moldre en lo molí de la senyoria que se’ls senyalarà y coure en lo forn, pagant lo dret acostumat, y comprar carn de la carniseria, sens que puguen anar a moldre ni coure pa ni comprar carn en altres parts, molins, forns ni carniseries sens llisència del senyor, ab expressa prohibició que ningú puga portar a vendre ni véna en dit loch ningun gènero de vitualles en dany y perjuhí de la taverna, fleca, tenda ni demés regalies del senyor, sots pena de sexanta sous per cada vegada que contravindran y perdició de les tals vitualles.

VIII. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés los senyalarà, segons que ab lo present los senyala, lo dia del dijous de cada semana per a tenir mercat en dit loch, en lo qual dia senyalat y no en altre algú puguen venir tots los forasters que voldran a vendre qualsevol gènero de vitualles de la tenda, francament sens tenir obligació de pagar ningun dret a la senyoria. Y lo tender que tindrà arrendada la tenda del dit loch, tinga facultat, si voldrà, de traure a vendre a la plaça aquell mateix dia les vitualles que voldrà y li parexerà, ab què les que traurà les haja de vendre tot aquell dia al preu que les haurà comensades a vendre, sens poder pujar de preu, y la mateixa facultat tinguen los vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per temps seran, usant del privilegi que tenia dit poble.

IX. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls y nous pobladors y successors de aquells que perpètuament o seran del dit loch, sien tenguts y obligats a pagar la sisena part dels fruyts de tot gènero de gra, llegums y ortalises y altres qualsevols que sien que es sembraran o plantaran y colliran en les terres de la horta del dit loch, y en les terres de secà y montanya a la desena part del què culliran, pagant primerament tot lo delme y primísia, que és, de huit, hu, y del què restarà se à de pagar en la horta la dita sisena part, ço és, hu al senyor y cinch al vassall, y en lo secà y montanya hu al senyor y nou al vassall.

X. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vassalls nous pobladors y los que per temps seran del dit lloch perpètuament, sien tenguts y obligats a donar y pagar al senyor del dit loch lo sisè de les moreres, ço és, cinch arrobes per a el vassall y una per a el senyor, y que, alfarrasada que sia la fulla posant un home per lo senyor y altre per lo poble, haja de pagar lo vasall la fulla de la senyoria a rahó de dos sous y mig per arroba.

XI. Íttem, és estat pactat etc., que los vassalls nous pobladors del dit loch y los que per temps seran in perpetuum tinguen facultat de fer una fanecada de alfals per casa en la horta del dit loch, pagant deu sous cascun any per fanecada a la senyoria sens obligasió de pagar altre dret de partisió. Y si algun vassall tindrà més de una cavalcadura, tinga facultat de fer altra fanecada de alfals ab què pague altres deu sous com dit és desús en respecte de la primera.

XII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vassalls nous pobladors y los que in perpetuum seran del dit lloch, sien tenguts y obligats a pagar a la senyoria la sisena part de totes les garrofes que es culliran en lo terme del dit loch de Petrés, així en la horta com en lo secà y montanya, la qual dita sisena part les haja de rebre lo senyor portada a dit loch de Petrés per los vassalls en casa de cascú de aquells. Y si cas serà que algú en manera alguna fraudarà lo dit dret, encórrega en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València per cascuna vegada que fraudarà, aplicadores a la senyoria.

XIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per temps seran del dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor del dit loch la huitena part de les figues que es culliran, si·s secaran, en lo terme del dit lloch, així en la horta com en lo secà y montanya, pagant primerament lo delme y primísia; del què restarà de dites figues seques hajen de partir, ço és, sis arrobes al vassall y una al senyor, lo qual dret haja de cobrar y cobre lo dit senyor en les cases dels dits vasalls del dit lloch de Petrés; y si fraudaran, encórreguen en la pena contenguda en lo antecedent capítol.