Cartes de poblament valencianes modernes

Quod est actum in loco de Chestalgar, die vicesimo quinto mensis marci<i> anno a Nativitate Domini m d nonagesimo.

Sig+num mei don Gaspar de Monpalau, predicti.

Sig+++++++++++++++++na nostrum, Joanis Bala, Franci<sci> Monferrig, Joanis Biota, Michelis Pintina, Joanis Zamar, hermano, Joanis Mitrig Boamir, Franci<s>ci Avena, Joannis Mitrig de les picaderes, Joannis Arduchet Porteta, Joannis Ubeit de la Escaleta et Joannis Sabba, predictorum, qui hec nominibus supradictis singula singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt venerabilis Franciscus Çaragoça, presbiter et rector dicti loci, et Joannis Mija, scutifer, in dicto loco repertus.

Sig+num meum, Pauli Galceran, auctoritatibus valentina et regia notarii pub<l>ici, qui predictis interfui eaque recepi et per alium scribere fecit, et cum suprapositis in septuagesima octava linea ubi supraponitur singula suis, et in nonagesima nona ubi supraponitur oblationis, et centesima undecima linea ubi supraponitur vigesimo, clausi et subsignavi.

16.

1590, juliol 13. Nules.

Gilabert de Centelles, senyor de la honor de Nules, pacta amb Joan Ballester, jurat de la vila de Mascarell sita dins dita honor, una concòrdia referida a l’obligació de cabrevar les cases i terres que tenen els veïns de dita localitat. Ambdues parts renuncien a tots els plets que tenien oberts i el senyor a exigir dita cabrevació, si bé aquest rep una compensació econòmica de 250 lliures.

Notari, Joan Agustí Liçana.

A. AHN, Toledo, Noblesa, Fernan-Núñez, C-167, D-24. Còpia feta a València el 25 de novembre de 1765 per Francesc Navarro i Madramany, arxiver general de l’arxiu reial de la Batlia de València i Reial Patrimoni, a partir d’una còpia inscrita en el llibre de registres de la cort del Justícia Civil de València amb data 19 d’abril de 1720.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Die decimo tertio mensis julii anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo nonagessimo.

In Dei nomine, amen. Pateat universis et sit notum quod nos, don Gilabertus de Centelles, olim don Cotaldus Centelles, dominus presentis villae et honoris de Nules et villae de Mascarell, et dominus directus domorum et terrarum dictae villae de Mascarell, ex una. Et Joannes Ballester, juratus in presenti anno dictae villae de Mascarell, et etiam tamquam sindicus et procurator praedicte villae de Mascarell et suis, pro ut de dicto sindicatu constat instrumento recepto per Bartholomeum Marti, notarium dictae villae de Nules, sub die duocedimo presentium mensis et anni, habens plenum posse ad infrascripta per agendum, ex altera parte. Attendentes et considerantes quod inter nos, dictas partes, sint non nullae quaestiones, pretentiones et controversiae tam ratione et causa caputbrevis quod per me, dictum don Cotaldum Centelles, facere intendebam de omnibus domibus et terris dictae villae et eius termini quam alias, et que inter nos, dictas partes, iam sunt suscitatae et de presenti tractantur, et super aliis quae ratione praedicta poterunt inter nos suscitare, et oriri respicientes dictum caputbreve, et etiam ratione sive causa comissis quae pro parte mea, dicti don Cotaldi Centelles, poterant fieri, intentari et apponere, tam ex defectu titulorum quam ratione cessationis solutionum et laudimiorum quam aliarum causarum quae ego, dictus don Cotaldus Centelles, possim pretendere contra vicinos et habitatores dictae villae. Et itta, desiderantes nos, dictae partes, pacem et tranquilitate<m> ac veram concordiam, et intervenire inter nos, dictarum partes, aliquas personas bone concientiae ac pacem et concordiam inter nos, dictas partes, desiderantes, fuit concordatum, tractatum et transactum presentem concordiam una pars alteri ad invicem et vicissim, per capitula infrascripta sequentia declaratoria:

1. E primerament és estat clos, avengut, transigit y concordat que lo dit Juan Ballester, en lo dit nom de la dita vila de Mascarell, haja de donar y pagar al dit molt il·lustre don Gilabert de Centelles, òlim don Cotaldo Centelles, realment y decomptants per a la fi del present mes de juliol, dos-centes y cinquanta liures reals de València per qualsevol dret que tinga o puga tenir contra los vehins y particulars de la dita vila de Mascarell, per causes y coses passades fins al dia de huy respectants a dita senyoria directa. Y que lo dit molt il·lustre don Gilabert, òlim don Cotaldo Centelles, haja de fer acte de remissió y perdó y pacte de ulterius aliquid non petendo en respecte de dits comissos, censos y luïsmes contra los señors útils y emphiteutes habitadors de ditta vila per qualsevols béns sitis censits que tinguen en la present vila de Mascarell y honor de Nules y térmens generals de aquella, restant de huy en avant la señoria directa que aquell té, en sa forsa y valor.

2. Íttem, és pactat, avengut y concordat que dit molt il·lustre don Cotaldo Centelles haja de renunciar y de remetre, segons que ab lo present capítol renuncia y remet, tot e qualsevol dret que aquell tinga o puga tenir en qualsevol causa y rahó contra els vehins y habitadors de la present vila de Mascarell, en respecte de dits comissos, per rahons y causes passades fins al dia de huy, a tota utilitat y profit de dits particulars, en favor dels quals fa pacte de ulterius aliquid non petendo nec litigando, y vol que aquest acte y capítol sia allargat ab totes les clàusules, obligacions, promissions y renunciacions en semblants actes a posar acostumades.

3. Íttem, és estat pactat, transegit y concordat que la una part al altra haja de fer y faça, ad invicem et vicissim, renunciació y difinició recíproca y pacte de ulterius aliquid non petendo et non litigando en respecte de les sobredites coses y pretencions, segons que ab lo present capítol fan dita renunciació, difinició y pacte, ab totes les clàusules, renunciacions, obligacions y promissions en semblants actes a posar acostumades.

4. Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre les dites parts que los vehins e habitadors de la present vila de Mascarell hajen de cabrevar, les cases y terres que aquells possehixen en lo terme de la present vila de Mascarell y térmens generals de Nules, davant lo jutge delegat per dit molt il·lustre don Cotaldo Centelles, ab les llimitacions y confrontacions de dites cases y terres, ab regoneixensa de la señoria directa que dit molt il·lustre don Cotaldo Centelles té y los drets de aquella.

5. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat que los sobredits capítols sien executoris, ab totes les clàusules, obligacions, execucions a posar acostumades.

Quibus quidem capitulis, lectis et publicatis alta et inteligibili voce per notarium infrascriptum, nos, dictae partes, laudamus et aprobamus illa a prima eorum linea usque ad ultimam inclusive. Et promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, facere, habere, tenere ac praedicta omnia et singula in praeinsertis capitulis pactata, conventa et concordata atque promissa, attendere et efficaciter complere pro ut unicuique nostrum pertinet, expectat, et contra praedicta non venire nec venire facere nec consentire, palam vel oculte, aliqua ratione sive causa. Immo habere ratta, gratta, valida atque firma sub poena viginti solidorum dictae monetae dandorum etc., ratto pacto etc. Insuper, promitimus et juramus ad dominum Deum etc., quod non litigabimus neque impetrabimus sub dicta poena danda etc., ratto pacto etc. Ad quorum omnium etc., fiat executoria largo modo etc., cum fori submissione etc., variatione juditii et cum renuntiatione omnis et cuiusvis appellationis per pactum etc. Et pro praedictis omnibus etc., obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura, videlicet ego dictus don Gilabertus Centelles, olim don Cotaldus Centelles, bona mea, et Joannes Ballester, bona mea, et dictae universitatis mobilia etc.

Quod est actum in dicta villa de Nules etc.

Testes huius rei sunt reverendus Hieronimus Mora, presbiter, et Alfonsius Delgado, in dicta villa repertI.

Praeincertum instrumentum, aliena manu scriptum, recepi ego Joannes Augustinus Liçana, notarius publicus presentis Regni Valentiae, et ideo appono meum solitum artis notarie sig+num.

17.

1593, setembre 22. Benicàssim.

Na Yolant de Casalduch i d’Assió, senyora de les baronies de Borriol, Benicàssim i Montornés, atorga nova carta de poblament per a aquests dos darrers llocs de Benicàssim i Montornés, en substitució de l’anterior carta de quatre anys abans.

Notari, Marc Arrufat.

A. Arx. Mun. Castelló, Protocol notarial de Marc Arrufat, any 1593, s. p.

Edicions:

a. Sánchez Gozalbo, A. «Carta puebla de Benicasim y Montornés», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, xix (1944), pp. 42-47.

b. Olucha Montins, F., «Colección de cartas pueblas. cxI. Carta de población de Benicasim y Montornes por la señora Violante de Casalduch...», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Lxii (1986), pp. 37-41.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 227.

TEXT

Die XXii mensis septembris anno a Nativitate Domini m d LXXXXIII.

In Dei nomine, amen etc. Lo il·lustre senyor mossèn Nicolau de Casalduch òlim mossèn Francés d’Asió, cavaller, així en son nom propri com encara en nom de procurador general de la il·lustríssima senyora dona Yolant Casalduch y de Assió, senyora de la vila y baronia de Borriol y dels lochs y baronies de Benicàsim y Montornés, construhits dins lo present Regne de València, segons que de dita procura consta ab acte rebut per lo discret en Joseph Berthomeu Bohil òlim Rodrigues, notari, a XV dies del mes de juliol del any M d LXXVIIII, de present atrobat en lo terme del dit loch de Benicàsi<m> y Montornés, dins la torre que té construhida y edificada en dit terme, de part una. Y los honorables Valero Vela, natural de Vilarluenguo, del regne de Aragó, Pedro Gomes, Joan Vallés, Fransés Sorita y Jaume Steler, naturals del loch de la Mata, aldea de Morella, Bernat Abril, menor, Pedro Franja, naturals del loch de la Riba de Aragó, Pere Maymó, natural de Miranbell de Aragó, Joan Carceller, del loch de la Todolella, del Regne de València, Berthomeu Martí, natural de Tronchó, del regne de Aragó, Nicolau de la Cueva, Joan de la Mata, naturals de Gargallo, loch de Aragó, Antoni Nadal, del loch de les Torres, del regne de Aragó, Antoni Capellades, Melchior Vaio y Domingo Scohín, habitadors de la vila de Castelló de la Plana, tots lauradors, de present atrobats en lo dit terme de Benicàsim y Montornés, dins la dita torre de dit senyor, tots juncts, unànimes y concorts y ningú de aquells en res no discrepants, de part altra, en e sobre la població que de present fan dites parts respectivament del dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, fan y fermen la capitulació, pacte, avinença y concòrdia per los capítols inmediate següents declaradora:

[I]. E primerament, és pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre les dites parts desuper nomenades, \ço és de la dita dona Yolant de Casalduch y Nicolau de Casalduch, son fill, senyors qui són de la dita baronia de Benicàsim y Montornés y térmens de aquells, y los que/ vénen a poblar lo dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, se hajen de avasalar com ab los presents capítols se avasallen per ells y per sos successors, y prestar los homenatjes com de present cascú per si presta en mà y poder del dit il·lustre senyor, en dits noms, y jurar, com de present juren y cascú per si jura a Nostre Senyor Deu Jesuchrist y al seus sants Quatre Evangelis, de ses mans dretes corporalment tocats, en mà e poder del dit il·lustre senyor, en dits noms, per ell y per sos successors quant a tota jurisdicció civil y criminal, mer y mixte imperi, ús y exercissi de aquelles, y tindran son domicili y capmajor en lo dit loch y baronia de Benicàsim y Montornés, y seran bons y fels vasalls als dits senyors y successors de aquells en la dita baronia, a pena de cinquanta lliures moneda reals de València de cascú de aquells si contrafaran exigidores y a dits senyors aplicadores. Y per dita rahó obligaren cascú per si, ses persona y béns, renunciant a son propri y a qualsevol privilegi, guiatje y exempció que ne tinguen y puguen tenir, sotsmetent-se a son examen y jurisdicció dels dits il·lustres senyors y de sos successors y officials.

[II]. Ítem, és pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre les dites parts que tots los desusdits vasalls que de present se avasallen en lo dit loch y terme de Benicàsim y Montornés, prometen per ells y sos successors a dits il·lustres senyors y sos successors de aquells en dita baronia, paguar de tots los fruits que colliran en les terres del dit loch y terme de dita baronia de Benicàsim y Montornés, de trenta barcelles, quatre a tot delme.

[III]. Ítem, és pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors y successors de aquells sien obligats a pagar a dits sen<y>ors y successors de aquells, en lo dia y festa del gloriós sant Joan Batiste del mes de juny, tres sous per cascuna casa que ne tindran y possehiran en lo dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, de cens, ab dret de fadiga y lohisme.

[IIII]. Ítem, és estat pactat, avengut, concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors prometen y se obliguen, per si y per sos successors, així matex, pagar cascun any a dits senyors y successors de aquells una gallina per cada casa en lo dia y festa de la Nativitat de Nostre Sen<y>or Déu Jesuchrist, que vulgarment se diu present de Nadal.

[V]. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits pobladors, per ells y sos successors en lo dit loch y terme de la dita baronia de Benicàsim y Montornés, puixen fer y crear cascun any justícia, jurats, mustasaph, sequier, síndich y consellers en los dies y terminis que en les altres viles y lochs del present regne los acostumen de fer y crear, portant cascun any la elecció de dits justícia, jurats y mustasaph als dits senyors y successors de aquells en dita baronia, y los tals officials creats puguen exercir y exercixquen la jurisdicció cascú en sos officis en la forma e manera que los officials de la vila y baronia de Borriol usen en son offici e la exercixen.

[VI]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits il·lustres sen<y>ors del dit loch y baronia de Benicàssim y Montornés donaran, com ab los presents capítols se obliguen a donar, als vasals del dit loch y baronia de Benicàssim y Montornés y successors de aquells, la redonda o lo bovalar, la fleca, la carniceria, la tenda, la peyta y sis anys de franquea de tots los drets a senyor pertanyents en lo dit loch y baronia y térmens de Benicàsim y Montornés, los quals sis anys hajen de córrer del dia que serà acabada de adobar la muralla y castell del dit loch de Benicàsim, la qual los dits senyors prometen adobar a ses pròpries despeses; y així matex los prometen donar una campana per a la sglésia de dit loch.

[VII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits il·lustres senyors hajen de adobar a ses pròpries despeses, com desús és dit, la muralla de dit lloch y fer les portes del portal y adobar la sglésia y portar la aygua del barranch de Falca davant lo portal de dit loch, totes les quals coses hajen de fer los dits senyors a ses pròpries despeses, y de allí havant los dits vasalls y pobladors prometen per si y per sos successors conservar-les, fer-les y adobar-les a ses pròpries despeses y de la dita universitat del dit loch.

[VIII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors, dins dos anys de huy havant comptadors, cascú haja de fer y obrar una casa dins lo dit loch de Benicàsim.

[VIIII]. Ítem, és estat pactat, avengut, clos, fet y fermat entre dites parts que tostemps que lo molí fariner del dit loch y terme de Benicàsim no podrà moldre y hauran de anar dits pobladors a moldre fora del dit loch y terme de Benicàsim, los dits pobladors sien tenguts y obligats anar a moldre al molí fariner que los dits sen<y>ors tenen en lo terme de Castelló, y que lo dit moliner los haja de moldre encontinent en ser arribats.

[X]. Ítem, es pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits pobladors, per ells y sos successors en lo dit loch y terme de Benicàssim y Montornés, puguen fer cals, algeps, sendra, fusta, carbó per a sos usos propris y de ses cases tan solament, y no fer-ne mercaderia de la fusta ni del carbó de pi; emperò, puguen fer carbó de rabaça així per a vendre, hi·l puguen carregar per mar y per terra, y així matex la sendra. Y dits senyors donen licència a dits pobladors y sos successors de fer alguna càrrega de carbó de pi limitadament, portant-les ell matex a vendre a Castelló y no en altra part; y no puguen tallar garrofera ni olivera sinó escombrar-les y dexar una via en cascuna, y del que escombraran ne puguen fer sendra y carbó.

[XI]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits pobladors, ells y sos successors en lo dit loch y terme de Benicàssim y Montornés, puguen embarcar la sendra que faran y lo carbó de rabaça y lo vi y garrofes que colliran en lo dit terme de Benicàssim y Montornés, sens pagar dret algú a dits senyors ni sos successors, exceptant tostemps que no puguen fer carbó de pi ni embarcar-lo, ni fusta ni ningun gènero de llenya ni embarcar-la, y puguen desembarcar qualsevol altres mercaderies que portaran de altres parts sens pagar dret algú a dits senyors ni sos successors.

[XII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits pobladors y los successors de aquells puguen tenir en dit loch y terme de Benicàsim y Montornés bestiars, així grosos com menuts, y pasturar aquells en lo dit terme de Benicàsim y Montornés y en los altres térmens que lo dit loch de Benicàssim y Montornés y vehins y habitadors de aquells tenen ampriu, pagant als dits senyors y successors de aquells en dita baronia lo dret de carnatje e altres drets que los bestiars acostumen de pagar als senyors.

[XIII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que tot lo terme de Benicàsim y Montornés y les terres de aquells térmens, exceptades les que estan establides als de Castelló de la Plana, que paguen peyta de aquelles, sia repartit en cent jovades d’esta manera: la marjal en cent parts, les terres per a vinyes en cent parts, les terres per a pa prop del castell y loch, en cent parts, de tal manera que cada vehí del loch tinga una part de les cent de la marjal, altra part de les terres per a vinyes y altra part de les terres de pa. Y cascun vehí, per rahó de dita centena part que possehirà, pague y haja de pagar a dits senyors y sos successors en dita baronia, cascun any, trenta sous de cens ab dret de fadiga y llohisme, pagadors cascun any en la festa de Nostra Sen<y>ora de agost.

[XIIII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que tota hora y quant algun vehí y habitador del dit loch y baronia de Benicàssim y Montornés voldrà alguna centena part de les dites terres, per a si o per algun fill de aquell que volgués casar, los dits senyors que huy són y per temps seran la li hajen de donar, ab què pague al dit senyor altres trenta sous de cens ab dret de fadiga e llohisme, de la matexa manera que en les altres.

[XV]. Ítem, és pactat, avengut e concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que qualsevol dels dits vehins del dit loch y terme de Benicàsim y Montornés puga casar en los térmens de dita baronia tota manera de caça e perdius, conills y llebres. Y pexcar en la mar de dita baronia qualsevol manera de pexca, exceptat que no puguen fer almadraves com lo dit il·lustre senyor les se reserva per a si y per a sos successors en dita baronia.

[XVI]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que lo dit il·lustre senyor⁸⁵no sien tengut ni obligat a fer obra alguna en lo castell de dita baronia, ni en les muralles ni església de dit lloch de Benicàsim, ni les sèquies de la font ni de la marjal, ni posar mà ni comensar dites obres, fins que ab tot effecte los sobredits vasalls se hajen havasallat ab lo dit senyor y hajen vengut al dit loch de Benicàsim per a habitar en aquell ab ses mullers, fills y família.

[XVII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que si alguns de dits vasalls en lo any present posaran les terres en punt de sembrar aquelles, lo dit senyor promet y se obliga a prestar-los lo forment que hauran menester per a sembrar aquelles, lo qual forment lo hajen de tornar bo, net y rebedor al temps de la collita següent.

[XVIII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que lo dit senyor, a ses pròpries despeses, haja de fer una sèquia que travese tota la marjal del dit loch de Benicàsim, la qual discórrega y fasa cap fins a la mar. [XVIIII]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites

parts que la universitat del dit loch de Benicàssim sia obligada y prenga a son càrrech de cobrar y col·lectar, de tots los vehins y habitadors del dit loch de Benicàsim que ara se avasallen y per temps seran, los trenta sous que cascú de aquells té y tindrà obligació de pagar y respondre de cens, ab fadiga y llohisme, per rahó de les terres que tindran, y pagar al dit senyor totes les dites quantitats en lo termini damunt senyalat, de tal manera que lo dit senyor y sos successors en dita baronia no tinguen que demanar dites quantitats a dits vasalls sinó a la universitat.

[XX]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits senyors y successors de aquells se reserven en lo dit loch y terme de Benicàssim y Montornés tota la jurisdicció civil y criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, ús y exercisci de aquelles en lo dit loch y terme de Benicàsim y Montornés, de tal manera que los pobladors y successors de aquells en lo dit loch y terme de Benicàssim y Montornés no puguen tenir més jurisdicció de la que tenen los crestians vells en la vila y baronia de Borriol y los vasals de la baronia de la Serra d’en Galceran.

[XXI]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que los dits senyors de dit loch y terme de Benicàsim y Montornés se reserven, per a si y per a sos successors, totes les herbes y herbatges del lloch y terme de Benicàssim y Montornés, l’ostal, la taverna, lo molí fariner y lo molí olier, lo forn de coure pa.

[XXII]. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que tots los vehins y habitadors, stadans y barranis y adventisos de qualsevol part que vindran al dit loch de Benicàsim y térmens de Montornés, per mar y per terra, de qualsevol manera, gènero o espècie de pex que trauran y mataran en les platjes y mar de Benicàsim y Montornés, sien tenguts y obligats de pagar als dits senyors de Benicàsim y Montornés y térmens de aquells, y als successors de aquells, hun sou per cada vint sous que vendran de dits pexos, ço és, sis dinés lo comprador y sis dinés lo venedor, de cisa e imposició.

[XXIII]. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que lo dit il·lustre senyor ni successors de aquell no puguen tenir dret de lohisme ni fadiga sinó en cas de venda, y que en tal cas lo llohisme sia de huyt dinés per lliura de dinés.

[XXIIII]. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que dits pobladors y successors de aquells puguen fer en los dits térmens de Benicàssim y Montornés cals, algeps, [sendra?] així per a sos obs com per a vendre en dit loch y térmens y allà a hon ben vist los serà, així per mar com per terra.

[XXV]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que tot lo vi y garrofes y altres qualsevol fruyts que·s colliran en lo dit lloch de Benicàssim y son terme y terme de Montornés, los dits vasalls y sos successors los puguen vendre en dit loch de Benicàssim y son terme y terme de Montornés y hon ben vist lo serà, hi es puguen embarcar y portar-los hon ben vist los serà.

[XXVI]. Ítem, és pactat, avengut y concordat, clos, fet y fermat entre dites parts que de tots los desusdits capítols se puxen fer hun instrument o molts, y de cascú de aquells allargadors segons lo stil y pràtica del notari rebedor de aquells, sots les penes davall specificadores.

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis per notarium infrascriptum et per nos, partes predictas, auditis et intellectis et diligenter perspectis, promitimus nos, dicte partes, ad invicem et vicissim, predicta capitula et omnia et singula in eisdem contenta adimplere et ad debitum finem et effectum perducere et contra predicta et eorum singula non venire nech aliquem venire face<re> seu permitere per nos et successores nostros ullo unquam tempore, palam vel oculte, sub pena duorum mille ducatorum auri pro pena et nomine pene, per partem inobedientem parti parenti et obedienti et complendi dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene, rato pacto etc. Ad quorum omnium et singulorum fiat executoria large cum fori submissione, judicii variacione et renunciatione etc. Et cum clausulis juratis non litigandi nech impetrandi etc., sub dicta pena etc., rato pacto etc. Pro quibus omnibus et singulis sich attendendis firmiterque complendis obligamus una pars nostrum alteri ut altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et iura nostra et successorum nostrorum mobilia etc.

Quod est actum in termino de Benicasim et Montornes, intus turrim dicti domini dicti loci et termini de Benicasim et Montornes etc.

Testes honorabiles Alfonsus de Castro et Dominicus Gironella, escutifer dicti domini dicti loci, in dicta turre reperti.

18.

1600, octubre 16. Madrid.

Anna de Portugal, princessa de Mèlito i senyora de Monòver i Sollana, atorga poders a Carles Joan de Torres, alcait del Real de València, per a repartir les terres i poblar el terme de Trullàs, una partida rural del actual terme de Sollana. No consta que posteriorment hi hagués carta de poblament com a tal, però hem inclòs el document per haver estat catalogat al seu moment per M. Gual.

Notari, Joan de la Cotera, de Madrid.

A. ARV, Manaments i Empares, any 1601, llibre 4, mà 34, ff. 19r-20v (numeració moderna).

Còpia d’aquest any 1601 en la cort del Justícia Civil de València.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 230.

TEXT

Sepan quantos esta pública scriptura de poder vieren como yo, donya Anna de Portugal y Borja, princesa de Mélito, duquesa de Pastrana y Francavila, y senyora de las villas de Monóbar y Sollana, en el reyno de Valencia, y del término y torre de Trullás, otorgo por esta carta que doy mi poder cumplido y bastante, según es necessario y le puedo dar, y en tal casso se requiere, al señor don Carlos Joan de Torres, alcalde del Real de Valencia, para que por mí y en mi nombre, y como yo misma, pueda admitir y admita a todos e qualesquier personas que quisieren venir y entrar ha poblar en el dicho término de Trullás, y darles y senyalarles lugares y parte en donde puedan hacer casas y habitaciones, y tierras y heredades en que tengan sus labores y labranzas, con los stablecimientos, órdenes y traças, excensiones y libertades, preheminencias, y condiciones y gravámenes que le paresiere y quisiere, conforme a las leyes del dicho reyno de Valencia, sobre lo qual haga y otorgue qualesquier consiertos y asientos, y los contratos que quisiere y viere ser necessarios, que como lo hiziere y ordenare, yo, desde luego lo hago, loho, aprobo y ratifico, y me obligo y prometo de lo guardar, haber por firme y cumplir, de la misma manera que si conmigo se tratara y consertara, e yo lo hiciera y otorgara, y este poder le doy y concedo, sus incidencias y dependencias, annexidades y connexidades, y con libre y general administración, en firmesa de lo qual lo otorgué ante el scrivano público e testigos.

Que es fecha y otorgada en la villa de Madrid, a diez y seis días del mes de octubre de mil y seiscientos anyos, siendo presentes por testigos Joan de Alcásar y Melchior de Useda, y don Francisco de Acebes, estantes de Madrid, y la señora otorgante, que doy fe que conosco, la firmó de su nombre, la princesa de Mélito, duquesa de Pastrana.

Pasó ante mí, Joan de la Cotera, e yo, Joan de la Cotera, scrivano de Su Magestad y del número de Madrid, fui presente y lo signé en testimonio de verdad.

(+) Joan de la Cotera.

Yo, Agustín Villanueba, del Consejo del rey nuestro señor y su secretario, certifico y doy fe que Joan de la Cotera, de quien la presente scriptura de poder está signada y firmada, es escrivano público del rey nuestro señor, fiel y legal, y que a las cartas y scripturas por él desta manera signadas y firmadas, se les ha de dar y da entera fe y crédito, en juhicio y fuera d’él, en testimonio de lo qual hize la presente, firmada de mi mano y sellada con el sello secreto de Su Magestad, que está en mi poder.

En Madrid, a XXIII de noviembre de mil seiscientos.

Agustín Villanueva (signat).

19.

1603, març 31. Benicalaf (actual terme de Benavites).

Jeroni Sarsola, generòs, juntament amb el cavaller Felip Tallada, procuradors de la mare del primer, na Maria de Barrionuevo i de Sarsola, senyora del lloc de Benicalaf, pacta una concordia amb els veïns d’aquesta localitat de la vall de Segó amb especial referència a la possessió i gestió dels monopolis senyorials, l’ús del forn, els drets sobre les aigües sobrants dels veïns, així com sobre els ornaments de l’església i la creació d’un benefici en ella. Amb motiu de l’acord ambdues parts renuncien als plets judicials que tenien oberts.