Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

||^81r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,⁴⁰⁴ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Clara, muller d’en Johan Sili, quondam pedrapiquer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Clara, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat dels Texidors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab lo hostal appellat de La Bogia e d’altra part ab alberch d’en Johan Martí, sobrestant del Almodí. E que per lo dit alberch és tenguda pagar cascun any a les dites Òrfenes migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal quatre sous sis diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… III sous, VI diners.

Presents testimonis foren a les dites coses n’Andreu Lòpiç, banover, e en Johan Prats, sastre, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Huy se’n fa senyora na Roqua perquè i té sensal de quarta de gràcia. E huy la posex en Miquel Quadrado, perayre, que està als Tins Magors.

A XVIII de juny any D XII vené la dita casa na Úrsola Quadrado a na Ramona Manyes, viuda, per preu de sent lliures, en les quals per avís trenta lliures de càrrech ab carta rebuda per en Carles Català, notari.

Huy la posseix na Merita, muller de Joan Merita, notari, està en lo carrer dels Texidor al costat del hostal de La Bogia.

Ab acte rebut per lo discret en Nicholau Ortí, notari, a X de juny any M D LIIII comprà la dita casa Joan Cabrerizo, notari, e mossén Miquel Hieroni Berenguer, majordom, loà la dita venda ab acte rebut per Loís Vassiero, notari, síndich, a XV de joliol dit any.

Ab acte rebut per Lluís Vaziero, notari, a 6 de febrer 1625 Vicent Pere Andreu e Joana Cabrerizo veneren dita casa a Geroni Alcalà per preu de tre-centes sinquanta lliures. Rebè per lo lluïsme Joan Pallarés, majordom, vint-i-sis lliures, cinch sous. Rebé la lloació Luís Vaziero, notari, a 13 de dit mes e any.

||^82r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,⁴⁰⁵ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Perdigó, algepcer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Perdigó, té e posseheix hun alberch o stable en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat de la Confraria dels Segos, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual afronta de una part ab alberch d’en Jordi Salvat e d’altra part ab alberch de na Pugola. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny quatre sous sis diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any. IIII sous, VI dineros.

Presents testimonis foren a les dites coses lo discret en Johan Calderer, notari, en Miquel Pugol, laurador, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Huy la posex en Alfonso Martíneç, perayre, que està al quantó del carrer (blanc).

A XX de maig de Mⁱ CCCC LXXXXº V lo magnífich en Johan Alegre loà la venda feta a·n Johan Navaro, perayre, per preu de XXVI lliures ab carta rebuda per en Gordi del Royo, notari.

A XIII de octubre M D V ab carta rebuda per en Johan Perilles, notari, lo majordom fermà en la venda de una caseta del dit en Navarro, venut a·n Martí Leó, orb, per preu de XXXVIII lliures.⁴⁰⁶

Pertanyghé a Anna Çapena y Pellicer, viuda, e apar en cartes 155.

||^83r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,⁴⁰⁷ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret en Johan Calderer, notari, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Calderer, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat dels Texidors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Jacme de Sent Vicent, quondam notari, e d’altra part ab alberch de n’Antoni Miralles, obrer de vila. E que per lo dit alberch és tengut, paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, a Sent Johan de juny e a Nadal quatre sous sis diners. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… IIII sous, VI diners.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Perdigó, algepcer, e en Miquel Pugol, laurador, ciutadans de València

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Huy la posex mossén Miquel Qualderrer, prevere, y ara la muller de Joan Calderer, notari.

Poseexen los hereus del dit Johan Calderer, estan en lo carrer que va de la plaça del Àlber a casa del hereu de Berenguer Martí de Torres.

A XIII de febrer M D XXXVIII ab carta [rebuda] per en Jacme Cendra e Pere Mir, <notari>, fermà Agostí Cebat en la partició feta entre los hereus del dit en Johan Calderer de la casa que vingué a la part a·n Miquel Calderer que huy poseex.

Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a 21 de febrer 1599 dona Pasquala Calderer y de Sentllir vené a Sebastià Calderer, notari, la sisena part de dita casa per preu de cinquanta lliures, llohà dita venda Miquel Nofre de Cas, majordom de la dita confraria, a IIII de març dit any M D LXXXXVIIII.

Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, dihuit de octubre 1604 mossén Granada lloà y aprobà una venda feta per Sabastià Calderer al doctor Pelliser hi rebé per lo lluïsme quaranta-una lliura sinch sous.

||^84r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,⁴⁰⁸ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo discret en Nicholau Çaposa, notari, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Nicholau Çaposa, té e posseheix unes cases e ort en la perròquia de Sent Salvador, en la Rambla de la dita ciutat o prop de aquella, la una part del qual ort, ço és, la que stà prop de la séquia appellada de Rambla e al costat de hun carrer per lo qual se va a l’ort del magnífich en Loís Johan, lo qual solia ésser del noble mossén Francesch Maça, quondam, e la qual part de ort afronta axí mateix ab la dita Rambla, és tengut sots directa senyoria de les dites Òrfenes e és tengut a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E per la qual part de ort fa cascun any en la festa de Sent Johan de juny nou sous com l’altra part dels dit casa e ort facen de cens cascun any deu sous al señor bisbe de Tortosa e lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VIIIIº sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Miquel Pugol, laurador, ciutadà de València, e en Jacme Lorenç, texidor de llana, comorant en lo camí de Morvedre.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

La dita posex⁴⁰⁹ en Francí Çaposa, ciutadà, lo Savi.

Poseexen huy les Perises, donzelles, filles de Miquel Pérez, mercader, e la una de aquelles que fonch muller de (blanc) Albert (blanc), estan en lo camí de Quart.

A XVII de febrer D XXXVII ab acte rebut per en Johan Riudaura, notari, lo magnífich en Miquel Hierònim Garcia, majordom, lloà la venda feta per Àngela Úrsola Peres, hereues de mossén Çaposa, a mossén Cristòfol Çabater, cantor de la Seu, per preu de XXXVII lliures.

A VII de dehembre D XXXXVI lo magnífich mossén Guillem Ramon Çaera lloà la venda per mossén Cristòfol Çabater dit feta a na Àngela Beneyto de Santapau, per preu de C XXXX lliures ab acte rebut per en Hierònim Maçot, notari, a III de dehembre, rebé la ferma lo síndich a XIII de dit, afronta ab céquia de Rambla e ab lo riu, via pública en mig e ab casa de don Dimas Aguilar, carrer en mig e ab ort de na Beatriz de Bovadilla.

A X de febrer any M D LXIII ab acte rebut per Loýs Nicolau Vaziero, notari, mossén Vernegal donà licència a mossén Christòfol Sabater per a carregar.

Ab acte rebut per lo scribà del Justícia Sevil a 19 de octubre 1562 lo dit ort fonch venuda a mossén Christòfol Sabater per 301 lliures, 5 sous, lloà Antoni Matheu a 30 de març 1564, per la Cort Sevil fonch la venda.

||^85r Die iovis XIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,⁴¹⁰ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Berenguer Limós, manyà, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Berenguer Limós, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat dels Segos, davant la casa appellada d’en Sirera, lo Manyà quondam, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual afronta de una part ab alberch d’en Lope Donzell, ferrer, e d’altra part ab l’estable appellat de na Johana e ab dos carreres públiques. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal tres sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València digous a XII de juliol any M CCCC LXX… III sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Alfonso Martínez, perayre, e en Johan Prats, sastre, ciutadans de València

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Morí, e·n posexen sos fils de menor edad que és qurador en Enyego, epotequari, que està al Merquat.

En aprés ab carta rebuda per en Pere Andreu, notari, a XXVIIII de giner ab any M D e set lo dit en Martí Enyego, apotecari, en lo dit nom vené la dita casa a mestre Bernat Sahuc, mayà, està la casa al cantó del carrer dels Cegos y huy la muller.

Poseexen los hereus del dit mestre Bernat Saüch, mayà, estan en la casa matexa.

En aprés ab acte rebut per Steve Insa, notari, a XXVII de agost D XXXXV en Lorens Giner, corredor, e na Úrsola Benet, cònyuges, n’Antoni Ferreres, speçier, e na Àngela Sahuc, sa muller, veneren las dites cases a mestre Baltasar Steve, metge, les quals són afrontades ara ab cases del dit mestre Baltasar, que·s diu lo hostal de Morella e ab dos carreres públiques, la una dita de la Confraria del Cegos e l’altra del dit hostal, e ara són inmiscuydes ab lo dit hostal, ab licència rebuda per lo dit Vassiero en lo any M D XXXXVI.

||^86r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,⁴¹¹ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Francesch Valls, flaquer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Francesch Valls, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Senta Creu, en lo carrer appellat dels Texidors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de la muller d’en Martí Vela e ab tres carrers públichs, lo hun dels quals és lo dit carrer appellat dels Texidors, l’altre appellat lo carrer d’en Sirera, manyà quondam, e l’altre appellat lo carrer de la Confraria dels Segos. E que per lo dit alberch és tengut paguar cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal sis sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VI sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Berenguer Limós, manyà, e n’Andreu Lòpiç, banover, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Lo dit alberch fon venut a n’Ysabel Monsoriua, viuda, tendera, per en Francesch Valor, flaquer, que no sabem per qui li donà o fon Jacme de Fachs.

Huy poseex na Vilagrasa, està en la casa matexa.

A XXVII de juny any M D XXXVIII <fermà en la present venda Agostí Johan Albert, rebuda per Johan Riudaura, que> la dita Vilagrasa vené la dita casa a·n Domingo Sancho, corredor de coll, ab carta rebuda per en Ausiàs Pujalt, notari, a XIII del dit mes de juny e rebé lo dit Albert XLII lliures de lloïsme.

A (blanc).

||^87r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,⁴¹² ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Johana Parda e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Johana Parda, té e posseheix hun ort en la perròquia de Sent Salvador, en lo camí appellat de Morvedre, fora los murs de la present ciutat de València, prop lo monestir de Sent Jolià, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual ort afronta de una part ab ort qui era de n’Aduart Carbonell, notari, e d’altra part ab casa e ort d’en Thomàs Gaçó, laurador. E que per lo dit ort és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal deu sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any.

Presents testimonis foren a les dites coses en Pero Mesquita, laurador de Mançanera, e en Pere Falcó, laurador de València… X sous.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Huy·l posex son fil Gabriel Pardo, alias de Bongosar, que és fora. En aprés ab carta rebuda per Johan Calderet, notari, a XXI de juliol M D XIII comprà lo sobredit ortet mossén Pere Alegret, prevere, per preu de XXVI lliures, paguà de lliures, fermà lo magnífich Noffre Çahera.

Poseexen los hereus de Rodrigo de Lucerga, ciutadà.

A XI de abril any M D LXI rebé mossén Hieroni Tagell mig loÿsme de Miquel Soler, segons en cartes LXXVII.

Ab acte rebut per Luís Nicholau Vassiero, notari, a XXVI de juliol M D LXXXXIIII Úrsola Albinyana y de Soler, vídua, y altres veneren dita casa a Pere Guillem, corredor de orella, per preu de tres-centes y cinquanta liures, per lo qual luïsme rebé Jaume Bertran, majordom, vint-y-sis liures y cinch sous y loà dita venda, ab acte rebut per dit notari a VI de setembre dit any.

Ab acte rebut per Lluís Nicolau Vassiero, notari, a 27 de juliol 1596 Balthazar de Sempere, majordom, donà llicència al dit Pere Guillem per a carregar C lliures sobre la dita casa.

Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XXIIII de juliol M DC II lo dit Pere Guillem vené la sobre dita casa a Francés Fuster, laurador, per preu de tre-centes y sexanta liures y fonch dita venda ||^87v lloada per Miquel Hierony Pavesi, ab acte rebut per dit Pau Vaziero a XXIIII de octubre del any M DC VIII y dit majordom rebé per lo loÿsme de dita venda vint-y-set liures.

Ab acte rebut per lo dit Pau Vaziero, notari, a XXIIII de octubre M DC VIII lo sobredit majordom lloà hun carregament de censal fet per dit Francés Fuster, a Johan Stheve Pau, ciutada, de proprietat de cent-y-dotze liures, rebut per Joan Roselló, notari, a XXII del dit mes de octubre, e lo dit majordom rebé per lo loÿsme cinch liures y dotze sous.

||^88r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,⁴¹³ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Reig, pedrapiquer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Reig té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València en la perròquia de Senta Creu en lo carrer apellat de la Pobla Vella sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Pere <Eximénez, alias> Gurrea, barber quondam, e huy és d’en Loís Gil, notari, e d’altra part ab alberch de mestre Francí Roger, cirurgià. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any migerament en dues eguals pagues, ço és, en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal cinch sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… V sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Martí Ortiç, laurador, e en Pere Ivanyes, perayre, ciutadans de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

A XIII de joliol any Mⁱ CCCC LXXIII lo magnífich en Jacme de Fachs loà la venda feta a na Vicenta, muller d’en Martí Eximénez, flaquer, per preu de trenta liures ab acte rebut per n’Ambròs Alegret.

Posseex los hereus de la dita Ximena, estan.

A VII de abril D XXXXIII lo magnífich en Nicolau Vernegal fermà en una venda feta per Martí Lleó, notari, y Tomàs Martines y na Ysabel Garcia a·n Francés Johan Sanahuja, de Xèriça per XXV liures. Rebé la ferma Luís Vaziero, síndich, e la fermà en Pere Martí, notari, a tres de dit mes y any.

En aprés la dita casa pertanygué a Francés Johan Sanahuja, Miquel Joan Sanahuja y Berthomeu Sanahuja, los quals ab acte rebut per Jaume Benedicto, notari de Xèrica, a XVIIII de dehembre 1569 partiren entre si certs béns, entre los quals recaygué la dita casa al dit Miquel Joan Sanahuja, la qual partitió per no aver-se trobat loatió de aquella al temps que·s feu, fonch en aprés loada per Thomàs Dassió, majordom de dita confraria, ab acte rebut per Loís Nicolau Vassiero, notari, a XXVII de juny 1591.

En aprés lo dit Miquel Joan Sanahuja e altres veneren la dita casa a la honorable Sebastiana Calbo y de Ayerve, viuda de Jaume Ayerve, quondam argenter, ab acte rebut per Vicent Garcia de Guaras a XI de ganer 1570.

||^88v En aprés per mort de la dita Sebastiana Calbo y de Ayerve pertanygué la dita casa a Leonard Ayerve, argenter, fill de aquella.⁴¹⁴

En aprés lo dit Leonard Ayerve y Joachim Boÿl ab acte rebut per Loís Nicolau Vassiero, notari, a X de settembre 1590 veneren la dita casa a Joan Baptiste Servera, apothecari, per preu de dos-centes liures, la qual venda loà Jaume Beltran, majordom de dita confraria, ab acte rebut per dit Vassiero a V de nohembre dit any 1590.

A XXVII de juny 1591 rebé Thomàs d’Assió, majordom, quatre lliures, deu sous per lo luïsme de una partisió feta entre Francés Joan Sanahuja, Miquel Joan Sanahuja y Berthomeu Sanahuja, germans, rebuda per Jaume Benedicto, de Xèrica, a XVIIII de dehembre M D LXVIIII y la loatió rebé dit Vassiero dit dia de XXVII de juny 1591.