Un amor, uns carrers

Espais Escrits, en aquests moments compta amb cinquanta-quatre centres adscrits: vint-i-cinc de patrimonials, nou d’estudis i setze d’activitats de difusió.

L’Atles literari de les terres de Girona és un projecte endegat el 2007 a partir dels dos voluminosos volums que va editar la Diputació de Girona el 2003.⁵ Recull textos de prop de cinccents autors que han parlat d’aquells topants geogràfics organitzats com ja es feia en els llibres: «L’itinerari és una proposta de passejada literària per les terres gironines. D’aquesta manera cada comarca està dividida en diferents apartats temàtics o conceptuals que tenen l’origen en el llibre de l’Atles literari de les terres de Girona».⁶

Endrets.cat. Geografia literària dels Països Catalans és un projecte bibliogràfic de deu volums que té els seus inicis el 2005 i, fins al present, dues plasmacions en llibre: Comarques barcelonines (2009) i Comarques tarragonines i Terres de l’Ebre (2010). L’aparició del primer volum va donar el tret de sortida a l’adaptació i ampliació dels continguts, escrits, fotogràfics i audiovisuals a l’àmbit digital amb el concurs d’una vintena d’especialistes en els diversos àmbits (informàtica, fotografia, àudio…) de la Universitat de Vic.

La pàgina web Endrets.cat és la plasmació i ampliació de la Geografia literària editada en llibres. Té quatre grans portes d’accés: autors i textos, indrets i rutes. Alhora, compta amb tres davantals temàtics que es van alternant (autors, llocs i textos) i un cercador general.

En aquest moments la web s’articula amb la presència de 298 autors, 1.372 textos inscrits en 778 indrets diferents que abracen només les comarques barcelonines, les tarragonines i les Terres de l’Ebre.

A banda d’admetre un nombre més abundant de fotos (Can Rusquelles, mas de Viladecans…) que no pas l’única que il·lustra el lloc literari en el llibre, hi ha indrets en què es poden comparar les fotografies actuals amb d’altres d’antigues (portal de Santa Magdalena a Berga, monestir de Montserrat…); i d’altres, que compten amb vídeos (la Patum i la plaça de Sant Pere). A més a més, progressivament tots els textos són locutats per veus diferents i, en el cas dels autors vius, amb la seva veu. I encara, pel que fa a aquests comptem amb diàlegs entre dos autors que puguin tenir temes comuns per tractar i els vídeos respectius es troben penjats al web amb connexió dels llocs literaris d’aquests escriptors.

A l’apartat «Altres», hem començat a desplegar unes fitxes amb propostes didàctiques de cara a alumnes i professorat de segon ensenyament. S’hi proposen activitats prèvies a la ruta literària, simultànies i posteriors a aquesta. De moment hi ha com a mostres les de textos de Jacint Verdaguer, Martí Genís i Aguilar, Miquel Llor, Maria Àngels Anglada i Miquel Martí i Pol.

8. LES TIC AL SERVEI DE LA LITERATURA. LA RUTA LITERÀRIA, FORMULACIONS

Els avantatges educatius de les marques literàries són essencialment dos: les grans possibilitats de formació interdisciplinària que ens permet l’ús instrumental de la literatura a partir del suport cada volta més dinàmic de les TIC i, la més substancial, que els usuaris augmentin i perfeccionin la seva competència lectora i literària a partir de l’aplicació de les múltiples estratègies que el concepte de lloc i ruta literària permeten aplicar des de la lectura en veu alta a l’habilitat conductora d’una activitat de comunicació per la capacitat de combinar estratègies diverses per aconseguir resultats també molts variats.

És a partir del concepte de lloc literari que podem elaborar les rutes literàries més o menys ambicioses. Així, dos o tres llocs literaris, units, donen d’entrada un espai o territori lligat amb el concepte de branding o marca: la visita dels monestirs del cistercencs (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges); o unint el romànic de Ripoll amb el de Vic crearem la marca del bressol de Catalunya; o configurant la marca de bandolers a cavall de Viladrau i Sant Hilari Sacalm passant pel lloc de Querós i una àmplia zona de les Guilleries, etc.

A banda del cas ja comentat de Berga, si enllacem els diferents llocs literaris relacionats amb Palma o València, podem crear unes rutes literàries que ens descobreixin les ciutats des de diferents aspectes i de la mà de diversos autors. Així, a Palma podem organitzar una ruta de Ramon Llull, una de Joan Alcover o Miquel Costa i Llobera, a la ciutat de València una de Teodor Llorente o a Barcelona una de Jacint Verdaguer o Joan Maragall.

Dependrà del lloc on resideixin els alumnes o l’espai geogràfic que es vulgui descobrir amb ells que adequarem les pràctiques prèvies a l’organització de l’activitat. Així, per posar un cas molt concret i actual, amb els meus alumnes de la Universitat de Vic els proposo tres tipus de rutes diferents: una de conceptual a partir d’Endrets.cat, una per Vic i, finalment, una de Josep Pla per Palafrugell. Molts d’ells, sent de Vic no coneixen «literàriament» els llocs històrics bàsics de la ciutat. I no diguem res d’aquells que vénen d’altre contrades. Poden passar-se el quatre cursos de carrera sense haver obert els ulls a la realitat històrico-cultural vigatana. Han de conèixer l’entorn vigatà i comarcal, però també parts del territori que els encurioseixen o, fins i tot, del lloc on provenen.

Pel que fa a la ruta conceptual per Endrets.cat, als alumnes els podem entrenar fent-los cercar deu exemples dels deu models de llocs literari que hem descrit més amunt, valorar-los i que mirin de connectar-los els uns amb els altres per afinitats temàtiques o autors. Tot plegat ho han de compilar en un treball que no tingui més de deu pàgines (fotografies dels llocs incloses). Evidentment és un bon exercici per avaluar-los tècniques d’expressió escrita alhora que amplien enormement de manera pràctica el seu horitzó cultural.

9. COMPETÈNCIA ORAL I ESCRITA I FORMACIÓ INTERDISCIPLINÀRIA: UNA RUTA PER VIC

En els meus cursos de «Tècniques de comunicació i expressió» munto una ruta literària i cultural per Vic a partir d’un dossier que conté textos de vuit autors: Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Martí Genís Aguilar, Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga i Miquel Martí i Pol, a banda de dues mostres de cançó popular (Bac de Roda i L’estudiant de Vic). Primer de tot fan una lectura comprensiva dels textos. En els casos de més complexitat, dediquem espais per fer comentari de text pautat. Paral·lelament exercitem tècniques de lectura en veu alta (to, impostació, volum, correcció fonètica, ritme…). Els alumnes trien el text que voldran llegir durant la ruta. Se’l preparen, em consulten… D’aquesta manera s’integren en el projecte.

Per a moltes de les explicacions contextuals dels textos ens servim de les TIC cosa que fa que les classes siguin molt dinàmiques i entretingudes. Cada dia hi ha un responsable de fer les consultes de tot tipus a la xarxa (diccionaris inclosos).

D’aquesta manera, treballem la Guerra de Successió, les guerres carlines, la personalitat dels autors i, especialment la de Jaume Balmes, les planes de Vic i de l’Empordà, l’obra d’Andreu Alfaro, el caciquisme i les formes de vida rural i urbana. Tot i que ja tenen informacions prèvies, en la visita que fem a la catedral de Vic descobreixen què és una cripta, l’estructura de l’antiga catedral visigòtica, lligada amb el savi Gerbert d’Orlhac (Silvestre II) i l’scriptorium de Ripoll, els orígens medievals de la Universitat de Vic (Estudi General, 1599), l’art gòtic del retaule de Pere Oller, el claustre conformat per tres pisos (romànic, gòtic i renaixentista), les pintures de Josep Maria Sert; també el temple romà, les muralles medievals i la plaça del Mercadal.

En definitiva, les possibilitats de formació i educació lectora, cultural i cívica de la literatura són cada volta més extraordinàries. Només cal que els mestres i professors estem a l’alçada de les capacitats de què ens doten les noves tecnologies.

10. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

ASWORTH, G. J. i H. VOOGD (1990), «Marketing and place promotion» dins J. R. Gold i S. V. Ward (ed.), Place promotion: The use of publicity and marketing to sell towns and regions, Chichester, Wiley, pp. 39-52.

BARTELS, C. i M. TIMMER (1987), City marketing: Instruments and effects, Atenes, European Regional Science Association.

KELLER, K. L. (2008), Administración estratégica de marca branding, Méjico D. F., Pearson Educación.

SAN EUGENIO, Jordi de (2005), Teoria i mètodes per a marques de territori, Barcelona, Editorial UOC.

1. Són estudis precursors: Bartels i Timmer, 1987 i Asworth i Voogd, 1990. En el nostre àmbit cultural destaca l’aportació teòrica recent de San Eugenio, Jordi de, Teoria i mètodes per a marques de territori, Barcelona, Editorial UOC, 2011.

2. San Eugenio, op. cit., pp. 52-53.

3. Torrents, Ricard i Farrés, Pere, A les envistes del Ter. Guia de la ruta literària entre Folgueroles i Roda de Ter, Vic, Eumo Editorial i Consell Comarcal d’Osona, 2008.

4. Vegeu la proposta que es troba a Endrets.cat.

5. Aragó, Narcís-Jordi i Maria Àngels Villalonga, (coord.), Atles literari de les terres de Girona, 2 volums, Girona, Girona: Diputació de Girona, 2003.

6. http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/index.jsp.

La Casa Museu Verdaguer: un espai per a la mediació de la literatura. Raons pel Projecte «Canigó 125 veus»

Carme Torrents Buxó

Fundació Jacint Verdaguer

L’univers és infinit, Per tot acaba i comença

Jacint Verdaguer «Plus Ultra», Al Cel

1. EL PATRIMONI LITERARI, UN MATERIAL SENSIBLE

El Patrimoni Literari, com tots els llegats històrics, ja siguin elements mobles o immobles, és el resultat d’una construcció cultural que n’han fet els propis usuaris de tal manera que una comunitat determinada preserva de l’oblit allò que expressa els valors d’una societat, allò que és més fràgil i és més fàcil de perdre, o allò que respon a uns determinats interessos del poder establert.

El Patrimoni Literari és un concepte tan ampli que mereix una atenció especial a l’hora de definer-lo ja que inclou tot l’univers de l’escriptor. És a dir, allò que parla de l’autor en la seva vessant més humana i que ens ajuda a entendre el personatge i allò que pertany a l’àmbit creatiu i ens apropa a l’autor i a la comprensió de la seva obra. Aquest conjunt d’elements reals i simbòlics constitueixen el Patrimoni Literari. El llegat literari d’un autor abasta des d’un lligalls de manuscrits o mecanoscrits a la seva biblioteca; però també les cases on va viure, els llocs on va estudiar i el paisatge vinculat a la seva vida i tots aquells indrets reals o ficticis que es van convertir en escenari de la seva obra.

Els biògrafs tenen un paper destacat en la patrimonialització dels espais vitals dels artistes, perquè amb la voluntat de conèixer l’autor en ressegueixen la vida, els llocs íntims i els elements que configuren el món de l’escriptura i de l’edició. En difonen la figura, l’obra i el posen de relleu atorgant-li un nou valor. De les traces dels seus estudis en poden sorgir els espais de la memòria i les rutes literàries. Llocs que es converteixen en símbol de la cultura d’un país i entren a formar part de l’imaginari col·lectiu dels pobles. La recepció de l’obra comporta la simbolització de determinats espais per part dels lectors i amb el pas dels anys entren a formar part de la memòria col·lectiva. Hi ha llocs de la geografia catalana que han esdevingut símbol per a la nostra cultura de tal manera que la seva evocació és indestriable de la literatura. Per citar només alguns exemples: Canigó ens parla de Verdaguer, la Fageda d’en Jordà ens remet a Maragall, el Montseny de la mà de Bofill i Mates esdevé la Muntanya d’Ametistes i l’Empordà porta inscrita la mirada de Pla. El pòsit literari sobre determinats indrets és un valor afegit sobre el paisatge. (Torrents Buxó, 2007)

Una casa museu d’un escriptor o un centre de Patrimoni literari (CPL) ha de ser entès com un centre que posa en relació el llegat dels nostres autors amb el possible lector, és a dir fa de mediador entre l’obra de l’escriptor i el lector. Les cases museu com la nostra poden ser el lloc de referència per aproximar-se a la trajectòria vital de l’autor, i han d’esdevenir els centres neuràlgics del seu Patrimoni Literari. La Casa Museu Verdaguer és un exemple clar de la voluntat d’un poble per preservar la memòria del poeta. La vida dramàtica i apassionant de Verdaguer el va convertir en un símbol i, en ple franquisme, el seu poble natal per iniciativa ciutadana va crear el museu que fou adquirit per subscripció popular i inaugurat el 1967. D’ençà de l’obertura del museu s’ha vetllat per mantenir viva la memòria del poeta i és en aquesta tasca en la que encara avui estem immersos.

Preservar avui la literatura catalana presenta dificultats derivades de la situació política (que no hi entrarem) però també de tipus social atès que la cadena de transmissió cultural és molt feble; el nivell de lectura dels potencials lectors no és prou solvent i aquí s’hi afegeix la poca presència que dediquen els MMCC a la literatura catalana. Tot això fa que la literatura es mogui per circuits molt restringits que no arriben al gran públic.

En aquesta situació, pensem que la mediació entre el possible lector i l’obra és una eina molt necessària. Les cases d’escriptors tenim la responsabilitat de ser la baula que uneix l’obra de l’autor amb el lector d’avui donant-li el que sigui més significatiu per ser llegit avui i així assegurar la transmissió de la nostra tradició literària.

2. LA MEDIACIÓ DE LA LITERATURA

La Casa Museu Verdaguer desenvolupa la tasca de conservació del patrimoni tangible i intangible del seu poeta; treballa al costat de les xarxes de producció de coneixement com les universitats, grups de recerca, artistes; i desenvolupa una tasca de difusió. Si ens centrem en aquest darrer aspecte de les nostres funcions, difondre no vol dir només tenir el centre ben retolat, estar present en els fullets de turisme de la zona o tenir una web actualitzada, sinó que cal fer una autèntica tasca de mediació. Aquesta mediació obeeix a un objectiu clar: llegir i fer llegir les obres de l’autor.

Si volem lectors hem de saber a quins públics ens adrecem, com són els lectors, quins hàbits de lectura tenen. Els canvis profunds en l’hàbit lector ens plantegen reptes, ja que a les darreres dècades l’acció de llegir ha experimentat un canvi de paradigma més gran que el que va representar la invenció de la impremta fa cinc cents anys. El suport de la lectura actualment pot ser sobre paper, digital, sonor, icònic i ho pot ser tot a l’hora i el lector cada dia és més expert en ser «transmedia», per utilitzar les paraules de Javier Celaya; llegir és llegir, mirar, escoltar i «xatejar» tot a l’hora.

Les habilitats lectores dels joves i dels no tant joves estan experimentant un canvi de paradigma i ens cal treballar per atendre aquestes noves necessitats i explotar les potencialitats que això representa. Mai com avui s’havia llegit tant ni mai com avui, segurament, s’havia escrit tant. Els minuts que els joves passen davant del Facebook és de seixanta a vuitanta minuts diaris i durant aquest temps estan llegint i escrivint. Desenvolupen, davant de l’ordinador, una manera de treballar basada en la multi funció; és a dir, no fan només una cosa sinó que en fan moltes a la vegada. El nou lector té un paper actiu davant el text i aquesta potencialitat cal recollir-la i utilitzar-la per a la promoció de la literatura. Una literatura que ha de continuar tenint el paper estructurant de la cultura a la nostra societat.

La forma de representació del món ha canviat i per primera vegada a la història de la humanitat la tradició cultural d’un territori determinat ja no es construeix sobre les bases materials de la nostra existència. La vida d’una comunitat ja no s’articula a partir de la manera de treballar la terra, dels recursos naturals d’aquell territori, de les estructures socials i de la tradició cultural i religiosa que han organitzat les relacions humanes d’una manera ancestral en un territori. Els homes i dones d’avui som «habitants d’uns universos construïts artificialment (real o virtual) a partir dels recursos culturals que tenim a l’abast», diu Joan M. Tresserras.

Els joves d’avui construeixen la seva identitat a partir de la vida en xarxa i la llengua esdevé —més que mai— el referent més profund i singular de la seva cultura, el que els identifica i en el qual es reconeixen. Com es diu en la Declaració sobre la llengua publicada a la revista de poesia Reduccions:

El llenguatge i la poesia són consubstancials amb la humanitat. I tant l’un com l’altra es materialitzen i es manifesten per mitjà de llengües concretes. Les llengües no són pas abstraccions ni tampoc mers repertoris de mots i de regles morfològiques i sintàctiques. Les llengües són construccions culturals col·lectives, forjades en el transcurs de la història per uns grups humans determinats, es diguin pobles o nacions, que s’han hagut d’enfrontar a unes condicions particulars de l’existència humana.

La cultura en xarxa permet que la creació i transmissió de coneixement deixi de seguir uns patrons jerarquitzats i unidireccionals per passar a construir- se de manera col·laborativa establint nodes que fan d’emissors i receptors al mateix temps. Amb una capacitat d’elaborar coneixement molt creativa, ràpida i fins i tot econòmica. La comunitat 2.0 ens obre unes gran possibilitats de sumar sinergies i iniciatives i ens predisposa a crear comunitats amb una gran interacció entre col·lectius que tenen grans potencialitats per compartir les seves afinitats. Unes relacions que no es produeixen per generació espontània: cal propiciar-les i dinamitzar-les i esdevenir moderadors d’aquest gran fòrum cultural que es pot generar en totes i cada una de les comunitats que es troben i es comuniquen a través de la xarxa.

És en aquest context que la Fundació Jacint Verdaguer assumeix la responsabilitat de la custòdia d’aquesta llengua recuperada per Verdaguer i es responsabilitza de ser prescriptora de les obres cabdals de Verdaguer fent-les accessibles i llegibles, en definitiva preservant-ne la memòria en clau de futur.

3. PROJECTES DE LA FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER A LA XARXA

A partir de l’anàlisi que hem exposat, la Fundació Jacint Verdaguer ha portat a terme diversos projectes endegats els darrers cinc anys que tenen en comú la voluntat de donar a conèixer la figura i l’obra del poeta de Folgueroles a través de la xarxa i cadascun d’ells obeeix a uns objectius específics que exposarem breument.

1. Creació de comunitat a la xarxa

«Ajuda’ns a trobar Verdaguer» és un projecte de Recerca col·laborativa obert a la xarxa el 2009 amb l’objectiu de recollir imatges i localitzar carrers, monuments i espais públics dedicats al poeta. [http://www.verdaguer.cat/home.php?op=22&module=noticies&cad=0&year=2010&id=217]

2. Exposicions en xarxa

Es tracta d’exposicions sobre obres concretes de Jacint Verdaguer —a vegades poc conegudes— que es produeixen en doble format és a dir, en suport físic i amb suport digital dels llibres: A vol d’ocell (2008) [http://www.avoldocell.cat] i Caritat (2011) [http://www.caritat-verdaguer.cat]

3. Literatura georeferenciada

Una proposta sobre literatura i territori elaborada conjuntament amb Espais Escrits que permet navegar sobre un mapa i descobrir textos de la literatura catalana vinculats a la geografia del món (2009). [http://www.mapaliterari.cat]

4. Producció multimèdia

Per celebrar els 125 anys de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer (1886) es va idear el projecte «Canigó 125 Veus», que es va desenvolupar durant tot el 2011 i es va culminar amb l’edició de l’àlbum amb tres devedés. Canigó 125 Veus és una lectura col·lectiva del poema sencer llegit davant d’una càmera per 125 persones diferents, cadascuna en un lloc de la geografia catalana.

El projecte va néixer amb un objectiu molt clar, a l’era de la globalització, en uns moments de canvis revolucionaris en el món dels llibres i de l’edició.Vam apostar per trobar una fórmula per fer present el llibre, que es llegís en el format que fos. Com els protagonistes de la pel·lícula Fahrenheit 451 que interioritzessim la lectura per salvar la identitat d’un poble que des de fa 125 anys veu en el Canigó el reflex de la història que li és pròpia. El poema consta de 4334 versos, amb mètriques diverses, repartits en dotze cants i un epíleg. Per al lector d’avui, llegir o rellegir aquests versos immortals sentint-los declamar per 125 veus diferents, tantes com anys fa que els van llegir els seus primers lectors, va constituir una experiència de lectura inèdita i va tenir una repercussió molt important tant des del punt de vista mediàtic com des del punt de vista dels usuaris que fins a dia d’avui han fet més de 46.000 descàrregues dels vídeos a You Tube. Existeix activa la web Canigó 125 Veus [http://www.canigo125.cat] i s’han produït a través de micromecenatge 1000 àlbums amb tres vídeos que es troben a la venda a través de info@verdaguer.cat.

Amb aquesta lectura calidoscòpica de Canigó i amb els resultats que tenim dia a dia entre els usuaris de les nostres webs podem afirmar que la presència dels nostres escriptors a la xarxa és del tot necessària. Una cultura com la nostra, constantment amenaçada, ha de ser present entre la comunitat digital. No només essent actius a les xarxes socials, que també; sinó sobretot fent navegar les obres dels nostres autors amb projectes innovadors que engresquin, creïn comunitat i sobretot donin a conèixer la nostra literatura, que en definitiva és l’expressió cultural per excel·lència de la nostra comunitat lingüística. Els resultats obtinguts fins al moment són plenament satisfactoris.

Més informació: http://www.verdaguer.cat.

4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CONSELL DE REDACCIÓ DE REDUCCIONS (2012), «Declaració sobre la Lengua», Reduccions, 100, pp. 307-312.

TORRENTS BUXÓ, Carme (2007), «Patrimoni Literari català i consum cultural», dins Miscellània Ricard Torrents. Scientiae patriaeque impendere vitam, Vic, Eumo, pp. 595-607.

____, (2012), «Formats literaris de qualitat: un repte per als centres de patrimoni literari», dins Literatura Territori i identitat. La gestió del patrimoni literari a debat, Barcelona, Courbet edicions, pp. 237-258.