Un amor, uns carrers

El patrimoni literari català: recursos educatius en xarxa

Mireia Munmany Muntal

Espais Escrits

1. INTRODUCCIÓ

Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català (www.espaisescrits.cat) és una associació formada en l’actualitat per 54 centres que vetllen, cadascú des de la professionalitat i coneixença específica d’un autor en concret, per la difusió i divulgació del llegat tant tangible com intangible del seu escriptor: la seva casa, les seves obres, els seus paisatges… Al capdavall, tot allò que acaba constituint l’imaginari col·lectiu d’un autor.

Espais Escrits des d’un inici s’ha destacat per la seva territorialitat, fet que es demostra amb les diverses seus associades escampades arreu de la geografia dels Països Catalans.¹ Una manera de treballar en equip creant una xarxa redistributiva per donar veu als petits i diversos equipaments patrimonials distribuïts arreu del territori. És, precisament, amb la idea de fer visible la riquesa i el potencial del patrimoni literari català el que va portar a la creació de la xarxa i a tirar endavant projectes conjunts.

En aquest article destacarem el projecte de posar en comú i fer visible les rutes literàries que duen a terme les entitats associades a Espais Escrits. Parlarem, d’una banda, d’un Catàleg de Rutes Literàries consultable des del web d’Espais Escrits, i, de l’altra, del projecte del Mapa Literari Català que ofereix la possibilitat de fer rutes, tant practicables —sobre terreny—, com de manera virtual.

2. EL CATÀLEG DE LES RUTES LITERÀRIES D’ESPAIS ESCRITS

En els darrers anys han sorgit diverses rutes literàries pels Països Catalans, algunes de les quals han quedat com a commemoració puntual d’una efemèride i d’altres s’han consolidat com oferta cultural estable. Agafant com a base les rutes literàries que porten a terme els socis d’Espais Escrits, la majoria es posen en funcionament entorn el 2006, fet que es deu, en gran mesura, al naixement i assessorament de la xarxa de patrimoni literari català Espais Escrits (2005).

L’objectiu de la ruta literària és donar a conèixer el llegat de l’autor posant la literatura i el seu paisatge al servei del lector. A més de conèixer els aspectes biogràfics i llegir fragments de l’obra, es convida el visitant —l’estudiant— a contemplar el paisatge i descobrir els espais on va viure l’autor o que van inspirar la seva obra.

Amb la voluntat de protegir, però també de promocionar les rutes literàries com a recurs educatiu i turístic, des d’Espais Escrits s’ha elaborat una base de dades amb informació d’interès sobre les rutes, consultable des de la pàgina web de l’associació. Alhora que a l’apartat agenda del web, també s’ofereix la possibilitat de conèixer la programació de totes les ofertes que existeixen avui dia entorn el patrimoni literari.

El Catàleg de Rutes Literàries² incorpora tota aquella informació considerada d’interès a l’hora d’escollir una ruta literària determinada. Dóna a conèixer quins autors disposen de rutes guiades, o bé la possibilitat de buscar rutes que disposin de material per poder treballar a classe (si es pensa en l’escolar com a públic potencial), etc.

Per exemple, si ens centrem en la informació que apareix en la Ruta literària Víctor Català³ veiem que, igual que en totes les rutes de la xarxa que apareixen al catàleg, ens trobem amb una breu explicació/ descripció de la ruta, acompanyada de fotografies i informació d’interès com el lloc des d’on es comença la ruta; els diversos punts per on transcorre l’itinerari; la distància i accessibilitat per saber si s’ha de fer a peu o hi ha algun tros que necessites accedir-hi amb cotxe; el temps aproximat que dura; si es pot fer de forma guiada o per compte propi; el tipus de públic a qui va dirigida; la periodicitat, i el cost; i també s’acompanya amb un seguit de propostes de restauració. A més, s’ha cregut convenient introduir-hi xarxes socials per tal de poder compartir la informació i, al mateix temps, rebre un feedback per part dels visitants amb la opció d’escriure la seva experiència o enviar les seves pròpies fotografies.

La majoria de les rutes acostumen a durar entre una i dues hores, i parar-se en 10 o 12 punts considerats d’interès. Llocs en què es llegeixen fragments de l’obra o es donen a conèixer aspectes biogràfics de l’autor, que ajuden a entendre millor el seu univers literari i conèixer el territori que el va veure néixer o el va acollir en els seus anys posteriors.

Les diferents rutes es poden cercar per autor (associats a Espais Escrits), però també per comarca en què hi trancorre la ruta, o per l’entitat que l’ofereix. Aquesta selecció ja és al mateix temps un filtre per anar directament a l’autor que interessa, o bé a l’indret/comarca que es vol visitar i que existeix l’opció de conèixer-lo a través la mirada d’un escriptor. Si, per exemple, el que interessa saber és si hi ha una ruta literària a Osona, cerques per la inicial O, i es poden veure totes les rutes que hi ha.⁴ En l’actualitat trobem diverses rutes de Verdaguer i de Miquel Martí i Pol, properament també n’hi haurà de Miquel Llor i Maria Àngels Anglada, totes dues a la ciutat de Vic, la coneguda Ciutat dels Sants de Llor. Si ens fixem en la ruta literària que tenen conjunta Verdaguer i Martí i Pol, veiem que la informació que es detalla segueix la mateixa estructura que la comentada anteriorment amb Caterina Albert, però aquí, a més a més, hi ha la possibilitat de descarregar el mapa de la ruta en format PDF. Ens informa que aquesta ruta és força llarga (14 km) i que es pot recórrer lliurement a partir d’un llibre de Ricard Torrents (1998) o d’un tríptic que s’ofereix des de la mateixa Casa Museu Verdaguer de Folgueroles.⁵

3. RUTES LITERÀRIES VIRTUALS: L’MLC

D’altra banda, la introducció d’ordinadors a l’aula i el treball en xarxa també permet que un altre projecte desenvolupat per Espais Escrits es converteixi en un recurs per a les classes de llengua i literatura, parlem del Mapa Literari Català (www.mapaliterari.cat). Amb l’objectiu de promoure la difusió i el coneixement de la literatura catalana, el Mapa Literari Català (MLC) permet la visibilització de la literatura en pantalla. El que es pretenia era mapejar a escala mundial la literatura catalana fent ús dels recursos que la tècnica ens posa a l’abast. El resultat ha estat construir sobre la base cartogràfica del món, i fent ús dels recursos lliures de la xarxa, una galeria de llocs literaris que permeten fer una lectura hipertextual dels autors associats a la xarxa amb informacions de format divers. Actualment conté un miler de fragments d’obres literàries, acompanyats d’un important contingut multimèdia: fotografies, vídeos, locucions dels textos i traduccions.

A l’MLC es troben espais escrits, representats al mapa amb la icona d’un autor.⁶ Cada espai escrit està localitzat geogràficament al lloc d’on fa referència el text. Així, es pot navegar per tot el món a través la literatura catalana. També podem accedir als espais escrits a través del panell de l’esquerra, ordenats per autor. Si s’hi clica s’accedeix directament al contingut de l’espai: amb la possibilitat de llegir un fragment del text de l’autor, escoltar el fragment del text (interpretat per veus tant reconegudes com les de Pere Arquillué, Carles Sales, Rosa Cadafalch o Mercè Managuerra) o veure diversos vídeos com el de Palau i Fabre recitant el seu Cant espiritual.⁷

A més dels espais escrits, també trobem rutes literàries (tant virtuals com practicables) i les diverses institucions que vetllen pel patrimoni literari català. Recentment la pàgina web de l’MLC també ha incorporat diverses millores encaminades cap a la internacionalització del projecte. Per defecte, l’MLC mostra tot el seu contingut en català, però des de fa pocs dies es troba l’opció de poder veure la interfície en anglès o castellà, clicant a la part superior dreta de la pantalla (ca, en, es). Si en canvi es vol seguir veient la pàgina en català, però interessa explorar els textos dels autors amb diversos idiomes, s’ha de clicar el botó Tria Idiomes (a l’esquerra de la pantalla), i seleccionar la llengua que més interessi, hi ha més de 15 idiomes per escollir. La tria de les diverses llengües no és arbitral, sinó que s’han escollit perquè tenen obres de la literatura catalana traduïdes. Si per exemple volem saber el nombre de textos que hi ha en anglès, cliquem la bandera en anglès i ens trobem amb el Violí d’Auswitch de Maria Àngels Anglada o A Barcelona de Verdaguer, d’entre d’altres.

Una altra novetat, a part de la incorporació de contingut del patrimoni literari català a diversos idiomes, és la integració de les xarxes socials com Facebook i Twitter amb el propòsit de convidar el visitant, l’estudiant, l’amant de la literatura, a explicar la seva experiència, combinant els continguts virtuals —que possibilita la pantalla— amb la interacció de poder trepitjar el territori real. També la icona de la cadena, visible en tots els diversos espais escrits, permet copiar l’adreça de l’enllaç i en una altra ocasió accedir directament al contingut.

Una altra novetat fa referència a les rutes literàries que incorporen la possibilitat de descarregar les rutes en format GPX, comprovable amb la Ruta Verdaguer a Folgueroles.⁸ Cada ruta està composta per diferents espais escrits enllaçats i que constitueixen una ruta literària. Hi ha una petita introducció i els diversos punts de la ruta acompanyats d’una fotografia de l’indret on es troben ubicats i un fragment de l’obra de l’autor que hi fa referència. Si el que es vol és aprofitar aquesta informació per anar a fer la ruta sobre terreny, hi ha la possibilitat de descarregar la informació de la ruta i els diversos textos (clicant a Guia) i es descarrega una guia imprimible en format PDF, també es pot baixar el recorregut de la ruta en format d’arxiu GPX, pel GPS.

Al mapa literari, també tenim l’opció de fer cerques literàries i geogràfiques. La geogràfica correspon a escriure un territori concret per veure si hi ha localitzat algun text. Per exemple el nom d’un poble o ciutat. En la cerca literària, en canvi, et diu si existeix algun espai escrit que dins el seu text contingui la paraula que volem cercar.

És a partir d’aquesta breu navegació que Espais Escrits us convida a entrar a l’MLC i descobrir-hi els diversos textos de la literatura catalana georeferenciats arreu del món. És amb la introducció d’ordinadors a les escoles, que l’MLC s’hauria de convertir en un recurs per a les classes de llengua i literatura, per les seves àmplies possibilitats docents. Però més enllà de l’ús que es pugui fer a l’aula del web de l’MLC, amb la consulta dels continguts literaris, l’MLC també permet conèixer la literatura catalana trepitjant la geografia específica amb què hi té relació.

És possible l’organització d’activitats docents fora de l’aula que tinguin com a contingut la literatura, amb un format atractiu pels estudiants, amb la possibilitat de llegir els textos descarregats prèviament, sentir-ne les seves locucions i consultar fotografies de l’autor o del paisatge.

4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I RECURSOS

ESPAIS ESCRITS, http://www.espaisescrits.cat [Consulta: 24/04/2012]

MAPA LITERARI, www.mapaliterari.cat [Consulta: 24/04/2012]

TORRENTS, Carme i Mireia MUNMANY (2010), «Aplicacions didàctiques i de divulgació del Mapa Literari Català 2.0», dins el VI Seminari sobre Patrimoni Literari i Territori, celebrat el 6 de novembre a l’Espai Betúlia de Badalona.

TORRENTS, Ricard (2008), A les envistes del Ter. Guia de la ruta literària entre Folgueroles i Roda de Ter, Vic, Eumo Editorial.

1. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=6&module=escriptors [Consulta: 24/04/2012].

2. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes [Consulta: 24/04/2012].

3. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes&idru=31.

4. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes.

5. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes&idru=15.

6. En el cas que hi hagi més d’un autor en un mateix espai, s’agrupen per colors, els diferents colors indiquen la intensitat de textos que es troben a la zona, i a mesura que t’hi apropes es van diferenciant.

7. http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/espai/93/josep-palau-i-fabre/ palau-i-fabre-cant-espiritual-esglsia-del-carme?content_lang=ca&direct=true

8. http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/espai/132/jacint-verdaguer/ signatura-a-la-font-trobada?content_lang=ca&direct=true

Del lloc literari a la ruta literària: un branding en eclosió

Llorenç Soldevila i Balart

Universitat de Vic

1. EL CONCEPTE DE MARCA

D’ençà la dècada dels vuitanta del segle passat, en els més diversos àmbits de l’activitat social i comercial, s’ha anat consolidant el concepte de branding, construcció d’una marca, entesa com un element bàsic d’identificació i de promoció d’un determinat àmbit territorial.¹ Tot això, just quan també es començava a parlar de la imatge projectada per a la venda d’un espai geogràfic determinat. De fet, el concepte no és nou al llarg de la història cultural, només cal pensar en el clàssic «locus amoenus», aquell lloc ideal i idealitzat en què s’havien de complir unes determinades condicions per a què fos apte per al retrobament personal. És a dir, un lloc que complís amb les necessitats que algú hi esperava per trobar-se a si mateix i reconciliar-se amb el món. El que sí n’és, de nou, és la dimensió social, cultural i econòmica, que s’ha volgut donar al concepte, sobretot lligat a l’anàlisi transversal dels possibles continguts que pot abraçar. Un d’ells, evidentment el literari, i no pas amb un paper secundari.

2. QUÈ POT SER UN LLOC LITERARI?

Si haguéssim de definir, succintament, un lloc literari diríem, en un estadi bàsic i d’indiscutible relació amb el discurs d’algun autor, que és aquell amb el qual hi ha havia tingut una relació física o conceptual. Però també el que ha estat descrit o recreat en qualsevol gènere, de manera coetània o a posteriori per un autor i, encara que, destruït o transformat del tot, pot ser reviscut mentalment amb una lectura literària que s’hi relaciona.

Tanmateix, l’abast definidor de lloc literari pot abraçar també tots aquells emplaçaments que, no existint en l’època de l’autor, han estat creats amb símbols de diferents significats per a rememorar uns fets bèl·lics (llocs de batalles o fets heroics) o d’enaltiment de persones o accions individuals o col·lectives (monuments) i als quals es pot adscriure un text literari que hi faci referència.

3. EXISTEIX LA MARCA LITERÀRIA?

Tot i que epistemològicament els especialistes encara debaten els límits conceptuals del terme marca (branding) ens hem de plantejar quin encaix pot tenir en tot plegat una marca literària, que pot i es desitjable que trobi interrelacions diverses (materials: econòmiques, turístiques, culturals…, però també, emocionals, sentimentals) per tal de reforçar, si calia, el seu impacte i valor cultural. Una marca, la literària, que pot ser singular i dominant en alguns casos sobre els altres elements que la configurin i, en d’altres, complementària d’altres dinàmiques (històriques, esportives, artístiques…) que defineixen molt millor el territori limitat o ampli que pretén vendre’s sota la denominació d’una determinada denominació d’origen.

Segons Jordi de San Eugenio, podem prendre com a referent indispensable la definició de l’American Marketing Association (AMA) que considera la marca «com un nom, terme, signe, símbol o disseny, o una combinació de tots junts, que té per finalitat la identificació dels béns i serveis d’un venedor o grup de venedors per així diferenciar-los de la competència». Tot i que Keller destaca una segona definició més actualitzada que situa la marca molt més enllà de la definició proposada per l’AMA i relacionada amb professionals relacionats amb el màrqueting, que consideren que «la marca genera una certa quantitat de consciència, reputació i prominència, entre altres coses, al mercat».

I, més endavant, conclou: «Assenyalen, també, l’evolució del concepte, que passa d’una mera estratègia d’identificació i diferenciació a un nou concepte d’atribució de valors i/o significats que, en la lògica de gestió de marques actual, se situa en l’àmbit d’allò intangible i emocional».²

4. FOLGUEROLES I PALAFRUGELL: DUES MARQUES LITERÀRIES PIONERES

En aquests moments al país hi ha dues marques literàries pioneres i ben consolidades: la Casa-museu Verdaguer de Folgueroles i la Fundació Josep Pla de Palafrugell.

La Casa-museu Verdaguer, inaugurada el 1967 és regida per un patronat i recolzada per l’Associació d’Amics de Verdaguer i la Fundació Verdaguer. És el nucli dinamitzador a partir del qual s’organitzen activitats de diferent índole: especialment al voltant del 15 de maig data de naixement del poeta. Però també al llarg de l’any: presentacions de llibres, recitals, rutes literàries…

Ara bé, l’origen del que denominarem marca verdagueriana (MV), cronològicament és anterior a la creació de la casa-museu. Així, podem enumerar algunes materialitzacions prèvies a la configuració de la marca, que han format part i definit un territori verdaguerià en expansió. En primer lloc, hem de parlar del monument enlairat a la plaça Major, el 1908, obra de Josep Maria Pericas i Morros. És de gres de Folgueroles, pagat per la gent del poble i treballat de franc pels picapedrers.

El 1945, arran del centenari del naixement del poeta, Fèlix Llusà, nebot de Verdaguer, cedí la meitat de casa seva al carrer Major per construir-hi el museu dedicat al poeta. També es van col·locar plaques de pedra a la majoria de carrers de la vila amb versos de Verdaguer. Acció que s’ha repetit, ja en el segle XXI, arran del centenari de la mort, amb plaques metàl·liques en els carrers més nous.

El 1977, arran de commemorar el centenari de l’edició de L’Atlàntida, es col·locaren en llocs verdaguerians de tres municipis diferents (Folgueroles, Calldetenes i Tavèrnoles) un total de divuit esteles de pedra amb reproduccions de poemes de Verdaguer. A més, s’erigí un monument a L’Atlàntida a l’entrada del poble, amb pedra de l’Arumí, obra de Jordi Pallàs.

El 1995, arran del 150 aniversari del naixement del poeta s’inaugurà un nou monument, l’«Albula», obra de l’escultor Pablo Palazuelo, aquest cop enmig del bosc de les alzines sureres, una rèplica del qual es troba instal·lada a Vil·la Joana (Vallvidrera).

A més d’altres activitats, el mateix 1995, s’organitzà la trobada de més 1.000 estudiants dels Països Catalans a Vic i Folgueroles en homenatge al poeta. Hi hagué representació de les Illes, País Valencià, Franja de Ponent, Catalunya del Nord i Andorra, a més, és clar, de la més nombrosa del Principat. Un concert del grup Sau aglutinà el jovent després de les lectures literàries al camp de futbol del poble.

Arran de la commemoració, el 2002, del centenari de la mort de Verdaguer, s’organitzaren a Folgueroles diferents accions artístiques sota la batuta de Perajaume: Signatura de Verdaguer al torrent Folgueroles, posar fites geodèsiques a diferents punts extrems del terme municipal verdaguerià… Aixó sense entrar en detall de les diferents manifestacions comercials derivades de la figura del poeta: samarretes, coca del mossèn, capses de bombons…

Per la seva banda, la marca Josep Pla de Palafrugell compta d’entrada amb la Fundació Josep Pla que té la seu en la casa del carrer Nou on va néixer l’escriptor el 1894. En funcionament d’ençà 1983, amb el temps ha anat ampliant el ventall d’activitats i propostes que han depassat el terme municipal de Palafrugell. Ofereix diversitat de rutes per terra i per mar, algunes també de dramatitzades per actors. És un centre de documentació de primera magnitud sobre l’obra de Pla, ofereix cicles de conferències, presentacions de llibres, exposicions de les relacions de Pla amb altres escriptors i artistes…

Un altre definidor de marca prou simptomàtic és el de les manifestacions gastronòmiques. A Folgueroles, de fa uns quants anys hi ha un forner del poble que ha comercialitzat la coca del mossèn o bé algun restaurant ha ofert menús verdaguerians. Per la seva banda, a Palafrugell una neboda de Pla, va crear el restaurant «Pa i raïm» en la casa on l’escriptor passà la seva joventut, al carrer Torres Jonama, amb clares connotacions literàries, i on tendeix a fer plats que de lluny o de prop tenen ressonàncies de la literatura gastronòmica planiana.

A banda del cas de Folgueroles i Palafrugell, hi ha alguns pobles que han marcat també la ruta d’algun autor relacionat amb l’indret: és el cas de Miquel Martí i Pol i Roda de Ter o Artur Bladé i Desumvila i Binissanet. L’ajuntament de Roda d’ençà el 2004 ha retolat amb plaques metàl·liques els divuit punts lligats amb la trajectòria vital del poeta en què es poden llegir diferents textos de l’autor, iniciant la ruta en la casa on va néixer i tancant-la al cementiri que guarda les seves despulles. A més a més, en el remodelat Teatre Eliseu hi ha en Centre de Documentació Miquel Martí i Pol amb la biblioteca, manuscrits, col·leccions d’art i altres materials que li van pertànyer.

Unint les marques dels dos autors osonencs, el 2008, Ricard Torrents, amb la col·laboració de Pere Farrès,³ va enllaçar els dos mons literaris amb una ruta que redimensionava amb aspectes que anaven més enllà dels llaços anímics, sentimentals, simbòlics i emocionals amb el territori. Així, posaven especial èmfasi en les fàbriques i les colònies tèxtils que foren el despertar industrial de la contrada, el jaciment ibèric de l’Esquerda o la crònica tràgica de les Degollades de Folgueroles.

Aquesta marca Verdaguer i Martí i Pol, possiblement sigui una de les més potents i completes que en aquests moments tenim al país.

5. DIVERSITAT DE LES MARQUES LITERÀRIES

Després de més deu anys de reflexionar què podíem considerar lloc literari, hem arribat a la conclusió que els podem agrupar amb deu indicadors diferents, lligats en la majoria dels casos als referents geogràfics o patrimonials, i tots ells, però amb una connexió prou oberta i alhora indiscutible amb el patrimoni immaterial que és la literatura.

- LITERÀRIES: cases de naixença (Miquel Costa i Llobera, a Pollença), cases museu (Jacint Verdaguer a Folgueroles) i centres de documentació (Salvador Espriu i Arenys de Mar). Les cases on viuen i creen autors coetanis i, a vegades, no estrictament literaris (Na Macaret, Alaior, i Ponç Pons o can Gasuny, el Montnegre, i Perejaume).

- MONUMENTALS: busts del Parc de la Ciutadella o del Joan Fuster a Sueca i monuments (Ramon Llull a Palma; el d’Andreu Alfaro a Verdaguer a Vic; Pitarra a Barcelona; Teodor Llorente a València.

Les tombes d’escriptors.

- GEOGRÀFIQUES: cims, avencs, rius, estanys, llacs, pantans, fonts (la font del Covilar i Joan Maragall, la de l’Oreneta i Guerau de Liost) i places, la del Diamant, la del Segle XX, a Terrassa i Agustí Bartra.

Espais, barris o ciutats esdevingudes mítiques per l’obra d’un o diversos autors (Gràcia i la plaça del Diamant; la Terrassa de Jaume Cabré i Vicenç Villatoro; la València de Joan Francesc Mira i Ferran Torrent

- HISTÒRIQUES: l’amfiteatre de Sagunt, el castell de Santa Bàrbara d’Alacant, Jaume III i el castell de Xàtiva, el Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà; monuments a herois, mites (Macià, Companys) o a fets històrics rellevants (el timbaler del Bruc, el santuari de Sant Sebastià a Vic i la revolta de la Guerra de Successió, Morella i el general Cabrera).

Llocs molt concrets relacionats amb algun esdeveniment col·lectiu que ha fixat un punt d’inflexió de la història (la batalla d’Almansa, l’illa de Cabrera i la reclusió de l’exèrcit francès de la mà de la novel·la que Porcel dedicà a la tragèdia, la batalla de l’Ebre i Corbera, el camp de concentració d’Argelers o el de Sant Ferran de ses Roques a Formentera).

- ARTÍSTIQUES: casa museu d’Apel·les Fenosa, al Vendrell, i Josep Carner, Carles Riba, Tomàs Garcés i, sobretot, Salvador Espriu; casa d’Antoni Tàpies, a Campins; la d’Antoni Miró, al mas Sopalmo d’Ibi, i Miquel Martí i Pol, Isabel Clara Simó i Ovidi Montllor).

- RELIGIOSES: ermites (Bellmunt), santuaris (Montgrony, del Toro), basíliques (el Pi i la Sagrada Família); les abadies fundacionals de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó; els monestirs (Montserrat, Poblet, Santes Creus, Lluc, del Puig…).

Representacions sacres de tots els temps lligades a llocs molt emblemàtics del territori (Misteri d’Elx o Passions d’Olesa, Esparreguera, Cervera…).

- CULTURALS: llotges de Palma, Perpinyà, València i la literatura romàntica; el Saló de Cent o Llotja de Mar de Barcelona i la Renaixença; el Cau Ferrat de Sitges i el Modernisme; biblioteques populars i escoles de la Mancomunitat i el Noucentisme; l’Ateneu i els teatres (Principal, Liceu, Romea…)

- ECOLÒGIQUES: els espais naturals o els indrets concrets lligats amb ecosistemes evocats per autors diversos (massís del Montseny, delta de l’Ebre, península de Formentor, la Mola de Formentera, Aiguamolls de l’Empordà, Desert de les Palmes de Benicàssim, Albufera de València, penyal d’Ifac, serra de Mariola, Barranc del Cint d’Alcoi, cap de Favàritx, Palmerar d’Elx).

- ESPORTIVES: font de Canaletes, Camp Nou, Estadi i Port Olímpic… Les proeses d’excursionistes i d’espeleòlegs (ascensió a l’Aneto, al Canigó o baixada a S’Entreforc o el Forat de Sant Ou).

- ANTROPOLÒGIQUES: objectes de més o menys entitat que han arribat a configurar una llegenda sobre un escriptor (la falsa biblioteca de Josep Bernat i Baldoví a l’Ajuntament de Sueca), el Sant Grial de la catedral de València o, simplement, que han quedat orfes de la seva finalitat inicial (mausoleu de Jaume I a l’Ajuntament de Tarragona).

Cases familiars d’escriptors de valor tangencial (Nissaga Corella a Cocentaina; palau Falguera i el baró de Maldà, Castellarnau a Tarragona i la Maiola i Vilaniu, de Narcís Oller.

Llocs sense cap referent literari aparent avui convertits en hotels luxosos o residències per a infants orfes que la memorialística ha convertit en centres d’interès literari (Sanatori de Puig d’Olena a Sant Quirze Safaja, Sanatori de Sant Joan de Déu al Vendrell, Sanatori de Caubet a Bunyola).

Els llocs i els personatges lligats amb la tradició de les cançons populars o altres tradicions ancestrals (Bac de Roda i Vic, el comte Arnau i Montgrony, el Salt de la Bella Dona i Lluc; el dia de l’ós a Prats de Molló).

Els llocs de divertiment i oci: cafès, musics-halls (Bagdad), els centres de treball (la Blava), llocs de trànsit (Estació de França i aeroport del Prat); restaurants, hotels cerveseries (Set Portes, Cafè Colon, Fonda Espanya, fàbrica Moritz…).

6. EL MÓN DE L’ENSENYAMENT I EL TURÍSTICOCULTURAL I LES MARQUES LITERÀRIES

És evident que la senyalització de diferents àmbits territorials amb les marques literàries individualitzades, d’un autor o d’obres diverses ha anat creant en major o menor grau una xarxa d’interconnexions que agrupa marques. Així, ja hem indicat la intensificació de la marca Folgueroles i Roda de Ter. La de Verdaguer podria abastar tota la comarca d’Osona, amb Vic al capdavant (Antic seminari, arxiu biblioteca episcopal, monument d’Alfaro…), i s’ampliaria enormement amb la connexió amb els llocs literaris de Santa Cecília de Voltregà (Gorg negre), Masies de Voltregà (la Gleva, Vinyoles d’Orís, Orís, Sant Pere de Torelló (santuari de Bellmunt)… Però també els llocs verdaguerians de Barcelona, del Maresme, del Conflent, de Lleida, del Pallars… podrien configurar una xarxa complementària que definiria una gran marca nacional.

La mateixa operació es podria fer amb l’obra de Pla més enllà de l’Empordanet. Pla dóna marques potentíssimes a Girona i Barcelona, però també a Figueres i a la majoria de les capitals de comarques de la Catalunya Vella. I, encara, amb els seus homenots serveix per marcar el territori literari i cultural al Principat i a les Illes fonamentalment, però també al País Valencià, gràcies a les seves famoses guies.

O també entraria en aquest model la suma de diferents llocs literaris d’una ciutat o poble, en aquest cas Berga.⁴ En la qual ruta conflueixen fins a vint-i-tres llocs literaris i més d’una vintena d’autors, entre els quals destaquem: Guillem de Berguedà, Ramon Vinyes, Aurora Bertrana, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Joan Perucho, Miquel Martí i Pol, Baltasar Porcel, Josep Maria Ballarín i Climent Forner.

Des de les cases museu, sobretot, però també des d’altres instàncies (Ajuntaments, Consells Comarcals i Centres de Documentació) s’ha anat expandint un suport a dos focus d’activitats bàsiques per a la implementació i potenciació de les marques literàries: les provinents del món de l’ensenyament i les lligades amb l’oci turístico-cultural. En pocs anys, ambdues han pres un auge impensable fa poc temps. Gairebé totes les cases museus i centres de documentació adscrits a Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català. És una associació privada sense ànim de lucre, constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis. En aquests moments, una cinquantena de centres adscrits ofereixen una variada oferta de visites i rutes literàries. Per la seva banda, les agències turístiques se serveixen sovint d’empreses dedicades a guiar els turistes interiors o exteriors per marques ja comercialitzades (Rodoreda, Ruiz Zafón…)

7. LES MARQUES LITERÀRIES A L’ENTORN DIGITAL

Tot i que segons San Eugenio el branding de lloc traslladat a l’àmbit electrònic, és a dir l’anomenat e-place branding, que nosaltres designarem a partir d’ara com a marca literària digital o electrònica (MALD o MALE) és en aquest moments a les beceroles, afirma de manera general un principi que podem aplicar en les marques literàries en particular: «…sembla clar que actualment el treball en un escenari evolucionat de place branding —i, en concret, pel que fa al seu desplegament en un entorn digital— necessita la consolidació i la reafirmació conceptual i teòrica del branding de territoris prèvies fora de la xarxa (off line) per a continuació traslladar les seves lògiques de gestió a l’entorn virtual». És el que ha passat en el sorgiment dels tres projectes més destacats de MALD en diferents fases de desenvolupament: Espais Escrits. Atles literari de les terres de Girona i Endrets.cat. Geografia literària dels Països Catalans.