Poesia digital

A banda d’aquesta darrera literatura digital que naix al si de la proliferació de dispositius mòbils capaços de reproduir-la, no podem obviar que, encara que de vegades semble que la realitat és més potent que l’ensenyament reglat, sovint som els ensenyants que hem de preocupar-nos per incorporar realitats noves a la nostra pràctica docent. I si parlem de la literatura, el sistema educatiu permet pocs episodis de lucidesa pel que fa a la recerca en el camp de les humanitats i, més encara, pel que fa a les humanitats digitals. Per això, caldria valorar aquest camp de la investigació científica, el de les humanitats, com un espai de coneixement fonamental per a sobreviure en un món global en el qual el renovellat poder de les paraules, com a element de comunicació i de consum, s’ha aliat amb els codis sonor, cinètic i audiovisual en l’espai digital.

Els docents, doncs, fem lectors i l’alfabetització digital i les noves formes de la literatura haurien de ser una part important del currículum dels nostres escolars, des de l’educació infantil fins a la finalització de la formació obligatòria i també, molt especialment, en tots els graus relacionats d’alguna manera amb l’estudi de les humanitats fins als estudis postgraduats i doctorals. A l’Estat espanyol, al capdavant de l’estudi de la confluència entre literatura i digitalitat, el grup de recerca de la Universitat de Barcelona Hermeneia: estudis literaris i tecnologies digitals⁵¹ aplega, des de l’any 1999, una comunitat de docents, alumnes i creadors de caràcter internacional i, per això, hi exerceix la investigació des de la primera línia i en connexió amb les comunitats científiques europees i americanes d’aquest camp d’estudi de la literatura. El Màster en Literatura en l’era digital que Laura Borràs dirigeix a la Universitat de Barcelona, encapçala el mestratge d’allò que a Europa i als EUA s’anomena Digital Humanities disciplina que, habitualment, s’inclou dins dels Estudis Literaris per tal i com no hi ha cap altra oferta d’estudis de Màster centrats en l’observació i l’anàlisi del fenomen literari en la cruïlla tecnològica actualment a l’Estat espanyol. Tant a Hermeneia com al Màster en Literatura en l’era digital, l’estudi de la influència de l’entorn digital en el fet literari toca tant la reflexió teòrica i l’hermenèutica, com els exercicis pràctics de traducció i creació, així com l’aplicació didàctica d’aquest fenomen per a l’ensenyament de la literatura i l’estudi conjunt de les textualitats electròniques colze amb colze amb els creadors i investigadors d’aquesta disciplina⁵².

UN CÀNON DE LA LITERATURA DIGITAL?

L’Electronic Literature Organization⁵³ (ELO) és una organització global fundada el 1999 per Scott Rettberg, Robert Coover i Jeff Ballowe per fomentar i promoure la lectura, l’escriptura, la docència i la comprensió de la literatura digital. L’ELO inclou escriptors, artistes, lectors, investigadors i desenvolupadors i ha publicat dos volums que antologuen obres de literatura digital i les classifiquen. Consta d’un comité de directors i d’un consell literari els quals, pel moment, ja han editat dues antologies. A més, organitza congressos i seminaris especialitzats, i acull estudiants i investigadors del camp de la literatura.

La classificació de les obres que fa l’ELO atén a múltiples característiques, des del programa amb què l’obra s’ha creat fins al contingut, la forma, el paper del lector pel que fa a la interactivitat que exigeix l’obra o, fins i tot, aspectes d’història social de la literatura. Aquesta classificació basada en paraules clau és semàntica i fa servir el mateix sistema d’etiquetatge que usem amb els continguts que generem a la xarxa. Aquesta multiplicitat d’etiquetes dóna compte de l’estat de la qüestió: la literatura digital és un camp de creació i estudi relativament nou i el gruix d’obres, per bé que és ja summament considerable, varia en poc temps en forma i suport, ja que l’entorn on es desenvolupa canvia de manera vertiginosa.

El món de la literatura digital és bàsicament anglòfon. Al primer volum de l’antologia⁵⁴ publicada el 2006 i editada per N. Katherine Hayles, Nick Montfort, Scott Rettberg i Stephanie Strickland només dues obres de les seixanta antologades eren en francés⁵⁵, i quatre en format multilingüe o amb jocs sonors que no es corresponen amb cap llengua concreta; l’antologia atenia a la creació literària digital en anglés i en el món anglosaxó. A la segona antologia que l’ELO va publicar l’any 2011⁵⁶ (Electronic Literature Collection, vol. 2), encara que predomina la literatura en anglés creada per autors de diferents indrets s’hi compten 11 obres que no estan escrites estrictament en anglés. D’aquestes, dues són en català (la mateixa representativitat que tenia el francés en la primera antologia) i això, si tenim en compte que les publicades en portugués en són dues i en castellà en són quatre, i aquestes dues llengües tenen molts milions de parlants, és una dada molt rellevant per a la cultura que es vehicula en català. Els editors d’aquesta segona antologia de l’ELO van ser Talan Memmott, Rita Raley, Brian Stefans i Laura Borràs, la qual va fer una gran tasca de visibilització de la literatura digital no anglòfona en aquest sentit. Ara mateix es prepara una tercera antologia a càrrec de Stephanie Boluk, Leonardo Flores, Jacob Garbe i Anastasia Salter i que es publicarà el 2016.

Que disposem d’un corpus de literatura digital en català amb obres que es remunten als anys 90 dóna compte l’interés i la vitalitat creativa en la nostra llengua, però també són producte de la feina feta per Laura Borràs al capdavant d’Hermeneia, a través de la investigació acadèmica, de la divulgació docent i també del foment de la creació de la literatura digital. Així, dels anys 2004 al 2008 Hermeneia junt amb l’Ajuntament de Vinaròs van convocar el Premi Internacional de Literatura Digital Ciutat de Vinaròs⁵⁷ en el qual, al llarg dels quatre anys en què es va celebrar, es van presentar més d’un centenar d’obres de literatura electrònica en les modalitats de narrativa digital, poesia digital i un apartat especial per a obres en llengua catalana.

L’ELO ha fet un Consorci per desenvolupar col·laboracions amb la comunitat acadèmica de literatura digital (organitzacions, universitats i publicacions): el CELL (Consortium on Electronic Literature). Els socis que pertanyen al CELL actualment són: NT2-The Canadian Directory of Electronic Literatures⁵⁸ de la Universitat del Quebec; PO.EX⁵⁹, Archivo de Poesia Experimental, Universitat Fernando Pessoa de Portugal; Electronic Literature Directory (ELD)⁶⁰; Electronic Book Review⁶¹ (ebr), Hermeneia,⁶² de la Universitat de Barcelona i LINKUMED⁶³, Universitat de Siegen.

Més enllà de l’organització global que és l’ELO, l’ELMCIP (Electronic Literature as a Model of Creativity and Innovation in Practice) és una xarxa que ha dut endavant un projecte de recerca sobre literatura digital a Europa⁶⁴ i ha elaborat una base de dades col·laborativa on aplega les obres ordenades cronològicament amb els escrits teòrics que es relacionen amb cada obra i autor. En l’àmbit hispànic, la pàgina web del grup de recerca de la Universitat de Barcelona Hermeneia: estudis literaris i tecnologies digitals⁶⁵ aplega un magnífic repositori d’obres literàries digitals (més de 700) i d’articles teòrics relacionats (més de 350) junt amb exemples didàctics sobre literatura digital i ensenyament de la literatura amb recursos digitals, organitzats per ordre alfabètic, segons l’autor i el gènere i els treballs dels estudiants del Màster en Literatura en l’Era Digital⁶⁶ (obres literàries digitals, materials digitals per a l’ensenyament de la literatura, anàlisi i investigació sobre literatura digital i literatura transmèdia i comparada), els únics estudis postgraduals que ara mateix ofereixen formació específica en literatura digital a l’Estat Espanyol.

Pel que fa al camp específic de la poesia digital, ja hi ha molt escrit per poder treballar en una cronologia exhaustiva que continga les dades i les dates fonamentals relacionades amb aquests textos. Diversos articles i autors recullen moments en l’evolució de la poesia digital que pagaria la pena aplegar en un únic eix cronològic, com per exemple French e-poetry. A short/long story, de Patrick-Henri Burgaud⁶⁷; Leonardo Bibliography Project⁶⁸, una selecció de bibliografia compilada per Eduardo Kac; The Electronic Labyrinth⁶⁹ de Christopher Keep, Tim McLaughlin i Robin Parmar i A Subjective Chronology of Cybertext, Hypertext, and Electronic Writing⁷⁰ de Stuart Moulthrop. Henri Burgaud⁶⁷; Leonardo Bibliography Project⁶⁸, una selecció de bibliografia compilada per Eduardo Kac; The Electronic Labyrinth⁶⁹ de Christopher Keep, Tim McLaughlin i Robin Parmar i A Subjective Chronology of Cybertext, Hypertext, and Electronic Writing⁷⁰ de Stuart Moulthrop.

És important destacar el valor que té que institucions com la MLA (Modern Language Association⁷¹) hagen dedicat exposicions a la literatura digital. En la convenció del 2013, s’ha pogut veure l’exposició “Avenues of Access: An Exhibit & Online Archive of New ‘Born Digital’ Literature⁷²” on s’ha mostrat una panoràmica de la literatura digital amb obres des dels inicis fins als darrers treballs per a dispositius mòbils intel·ligents. És molt significatiu que en aquesta exhibició i arxiu virtual s’hagen organitzat les obres segons els suports en què es poden llegir, a més de classificar-les pels gèneres i pels temes que tracten. Així, l'exposició distingeix entre obres per a ser llegides mitjançant l’ordinador, obres que requereixen performance a més del suport digital i obres per a ser llegides a través de dispositius mòbils i amb geolocalització (desktop, performance & Mobilegeolocative). Dene Grigar, Kathi Inman Berens i Lori Emerson justifiquen aquesta classificació i també la tria que en fan com antologadores i curadores tot adduint la voluntat i la necessitat de connectar amb un públic lector molt jove que ja està plenament immers en aquestes textualitats.

Aquest darrer exemple dóna compte de com està de viva la literatura digital. La comunitat de creadors i estudiosos d’aquestes noves textualitats veuen en les seues potencialitats moltes possibilitats per acostar la literatura a la societat. La voluntat didàctica i divulgativa és una característica específica i molt particular d’aquells organismes, grups de recerca i editorials dedicades a la literatura digital, d’una banda, perquè l’objecte d’estudi i les plataformes de divulgació se situen a la xarxa i en obert i, d’altra banda, perquè sent encara un camp d’estudi emergent, la comunitat acadèmica amb què la literatura digital es vincula està formada principalment per molts investigadors i investigadores joves engrescats a compartir i donar a conéixer tot allò relacionat amb aquest camp.

LA LECTURA ATENTA DE LA POESIA DIGITAL: LA MEUA EXPERIÈNCIA LECTORA

En el context de la literatura digital que hem volgut dibuixar, ens movem en un terreny marginal, fronterer, que flueix entre la imatge, la paraula, el so i el moviment. Però com va dir Josep Pla: “la frontera no és un límit: és una gran finestra oberta⁷³”.

La poesia s’adapta a l’actualitat més recent: en l’època de la web 2.0 i de les xarxes socials la poesia és un gènere ben viu i compartit. El text poètic com a fenomen cultural forma part d’un acte de comunicació que podem anar resseguint al llarg de la història de la literatura i en el qual alguns components, com l’emissor, el receptor i el canal, han anat variant al llarg del temps. El poema, com a protagonista d’un acte comunicatiu que s’estableix entre un emissor (el poeta o els poetes), un receptor (el lector o el públic) i un canal que el vehicula, s’hi ha anat acoblant a les diferents èpoques que ha travessat i els canals mitjançant els quals s’ha transmés han estat variats: oral, escrit-musicat, escrit, visual, etc. Singularment, però, allò que equivaldria en altres exemples textuals al soroll (si seguim amb l’analogia de l’acte comunicatiu), pel que fa a la lectura especial que demana el text poètic, podria, fins i tot, formar part del missatge de la poesia moderna: la sintaxi trencada, la disposició del text i els espais, els canvis de ritme... Joan Margarit, a Noves cartes a un jove poeta, ho expressa així, tot comparant la poesia amb la música:

La comparació de la poesia amb la música revela molts punts de contacte entre totes dues ―i això facilita encara més la utilització del símil musical per entendre millor el que és la poesia―. Per exemple, en el poema importa la dissonància, allò que espera ser resolt més endavant. És com una al·lusió que es deixa que interpreti el lector. Un poema és una sèrie d’efectes dinàmics que convergeixen cap a un lloc de repòs, perquè en un poema també hi ha centres cap als quals han de convergir els significats. La melodia serien les parts del poema que indueixen el lector a percebre una certa intensitat, i és el més difícil d’ensenyar a compondre si no es té un do innat per ser compositor o poeta.

La persona que llegeix un poema l’interpreta amb un instrument tan afinat que ningú no el pot manejar millor que ella mateixa i, per servir-se’n, no li cal més preparació que la pròpia necessitat i decisió de fer-ho. És un instrument que qualsevol vida ha obligat a dominar a qui l’ha viscuda. No es pot dir de ningú, ni en condicions de misèria cultural extrema, que en una determinada circumstància no seria capaç de treure partit d’un bon poema. Les històries de temps difícils: guerres, revolucions ―penso en els gulags russos― en donen abundant testimoni⁷⁴.

Sense cap mena de dubte, la lectura especial del text poètic, l’audició i la performance lligades a la poesia, la disposició del text, la forma com a part significativa del text són característiques que fan que el poema es trobe especialment còmode en l’entorn digital. I això suposa, en certa manera, admetre que el suport en què el trobem es, en part, aliè al poema, i consegüentment, a l’obra literària en aspectes essencials la qual cosa obri una reflexió molt adient sobre la relació entre la literatura i el suport en el qual aquesta es vehicula. I si el suport és digital, el poema ens arriba amb la possibilitat d’incorporar-hi moviment, imatge i so i, per tant, demana una lectura, si més no, més complexa.

Aquestes “noves” possibilitats de lectura i d’escriptura obrin perspectives apassionants sobre la literatura en general i sobre la poesia en particular i, per això mateix, les valoracions que es generen al voltant del contacte entre poesia i digitalitat són, també, apassionades.

Carles Riba, el gran poeta en llengua catalana, amb humilitat extrema i lucidesa preclara se situava en una disposició especial enfront de les obres que algunes editorials li encomanaven de comentar. Al prefaci del recull d’assajos Per comprendre (1927-1935)⁷⁵, el poeta es posicionava com a crític literari d’aquesta manera: “Ara, qui pensi que dir què és una obra, més que no pas què val, és la finalitat de la crítica, i potser l'única cosa no del tot relativa que es pugui aspirar a fer en crítica, podrà qualificar de crítics aquests assaigs”.

Riba, aleshores, s’enfrontava a la lectura de poetes catalans i amb aquests breus assajos feia un intent per intentar descobrir (“en aquest meu, ho diré coratjosament, el que hi ha de segur és l’esforç que he esmerçat per comprendre”) què tenien aquests poetes de valuós en ells que fóra aprofitable per a la cultura catalana: “Comprendre l’ànima del meu país en tota la desconcertant violència de la seva Renaixença”. De retruc, el lector es comprenia a si mateix com a autor: “provant així de comprendre’m una mica a mi mateix, assajant en l’apregonament de l’obra d’altri, en el xoc o en l’acord amb l‘obra d’altri”. Riba posa en valor com a crític, sense cap mena de dubte, la curiositat i l’esforç del lector i l’empatia i enriquiment que la lectura ens proporciona sempre ultrapassant el judici de l’obra en si.

Aquest estudi és una aproximació apassionada, que vol ser molt mesurada, a la poesia electrònica, un esforç rigorós per comprendre la poesia digital des de la lectura atenta de l’obra. Com a lectora, m’acoste a dues autores americanes representatives d’un ampli espectre de pràctiques relacionades amb la creació, la reflexió i la docència de la literatura digital.

Deena Larsen i Stephanie Strickland són escriptores que han desenvolupat la seua obra servint-se d’eines electròniques total o parcialment, alhora que, atés el seu tarannà pedagògic, han desenvolupat tot un corpus d’escrits d’assaig i de reflexió metapoètica d’un gran valor. Tant Deena Larsen com Stephanie Strickland, a més, tenen en comú que, des de camins d’evolució personal i professional ben diferents, posen la paraula en el centre de la seua experiència vital i de la seua creació literària i, sempre al servei d’ella, el mitjà digital i el seu entorn.

L’espai on han estat creades i llegides aquestes obres és l’espai digital i, per això mateix, l’acostament a elles ha estat com una navegació en un entorn mòbil i canviant, de vegades estrany i irreconeixible, que ha resultat ser immens com l’alta mar i que, com ella, m’ha demostrat que hi conté corrents submarins de llarg recorregut. Aquestes obres venien sense mapa, perquè els territoris, per més inconeguts que siguen, són els que fan la topografia, i no a l’inrevés. Però la reflexió sobre els textos poètics, de la mà de Vicent Salvador, la reflexió al voltant de l’hipertext que fa George P. Landow, les visions culturals i socials sobre la literatura, una gran quantitat d’articles especialitzats trobats en xarxa i a la xarxa sense oblidar l’esperit aventurer i atrevit, però rigorós i atent, que m’han inspirat el mestratge, la saviesa i la confiança de Laura Borràs, han estat les coordenades fonamentals que m’han ajudat a descobrir i a meravellar-me amb aquests nous indrets. Espere que el viatge per les obres de Deena Larsen i Stephanie Strickland us siga tan propici i ple de descobriments com ho ha estat per a mi.

¹ Benjamin, Walter. “Kleine Geschichte der Photographie” dins Die Literarische Welt, 1931. Breve historia de la fotografía, Madrid: Casimiro libros, 2011. Imprés.

² Op. Cit. Benjamin pàg. 48-49.

³ Op. Cit. Benjamin pàg. 17.

⁴ Op. Cit. Benjamin, pàg 45.

⁵ La web d’Ubicuo estudio és <http://ubicuostudio.com/ca>. Podeu veure un exemple de lectura del llibre Unlimited Sobrassada a <http://youtu.be/bmUCU0ExQM0<

⁶ Un exemple de lectura de Diamond Bird a <http://youtu.be/t1VVmmtv__0>

⁷ Podeu descarregar el llibre Infinit del poeta Màrius Sampere a <http://www.ubicuostudio.com/ca/app/infinit-marius-sampere-llibre-ipad-iphone/>

⁸ La pàgina del poeta Màrius Sampere a la Institució de les lletres catalanes: <http://www.escriptors.cat/autors/samperem/>

⁹ Consulteu l’arxiu Poesia Experimental Portuguesa, projecte d’investigació al capdavant del qual hi ha Rui Torres de la Universidade Fernando Pessoa <http://po-ex.net/> o el repositori lliure col·laboratiu de poesia experimental Ubu Web <http://ubuweb.com/>

¹⁰ Costa, Lis i Escoffet, Eduard. “Poesia, sonoritat i electrònica”. Temps d’Educació, núm. 42. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012. Imprés.

¹¹ Op. Cit. Costa i Escoffet, pàg. 53.

¹² Web de Touch Press <http://www.touchpress.com/about/>

¹³ Theodor Geisel va crear The cat in the hat sota el nom de ploma de Dr. Seuss <http://www.seussville.com/>

¹⁴ Podeu trobar If a <http://ifpoems.com/>

¹⁵ Aquest terme, una de les possibles denominacions de la literatura elaborada amb eines digitals i consumida a través d’elles, s’usa a l’entorn d’Internet des de l’any 1984: Rettberg, Jill Walker. "Electronic Literature Seen from a Distance. The Beginnings of a Field". [data de consulta: desembre de 2012] <http://www.dichtung-digital.org/2012/41/walker-rettberg/walker-rettberg.htm>

¹⁶ La web del Dr. George P. Landow <http://www.landow.com/>

¹⁷ Landow, George P. Victorian Web. 1987. Institute for Research in Information and Scholarship. Brown University. Web. [data de consulta: gener de 2013] < http://www.victorianweb.org/ >

¹⁸ Podeu trobar aquestes tres obres i també Hypertext 3.0 en format hipertextual a l’editorial Eastgate Systems <http://www.eastgate.com/people/Landow.html>

¹⁹ Espen J. Aarseth, Cybertext: Perspectives on Ergodic Literature, Baltimore: John Hopkins University Press, 1997. Imprés.

²⁰ Katherine N. Hayles, Electronic Literature: What Is This?, South Bend: The University of Notre Dame Press, 2008. [data de consulta: gener del 2012] <http://eliterature.org/pad/elp.html>

²¹ Op. Cit. Aarseth, pàg. 1-2.

²² Di Rosario, Giovanna. Electronic poetry: understanding poetry in the digital environment, University of Jyväskylä, 2011 [data de consulta: juliol del 2011]

<https://jyx.jyu.fi/dspace/bitstream/handle/123456789/27117/9789513943356.pdf>

²³ Op. Cit. Di Rosario, pàg. 90.

²⁴ Di Rosario, Giovanna. Electronic poetry: understanding poetry in the digital environment, University of Jyväskylä, 2011 Accessible online a https://jyx.jyu.fi/dspace/bitstream/handle/123456789/27117/9789513943356.pdf [data de consulta: juliol del 2011]

²⁵ Borràs, Laura (ed). Textualidades electrónicas: nuevos escenarios para la literatura. Barcelona: Editorial UOC, 2005. Imprés.

²⁶ Op. Cit. Borràs, pàg. 34-38.

²⁷ Laura Borràs se centra en la connexió històrica dels textos i en les seues característiques formals intrínseques, enfocament aquest que perdura i que es pot resseguir en la literatura occidental. Fa relativament poc temps, han aparegut nous intents de categorització que inclouen, paral·lelament a aquestes característiques i, de vegades, mostrant una mena de classificació “mixta”, els suports en què aquestes obres són llegides. Aquests suports, per bé que poden incidir sobre alguns aspectes del procés lector d’algunes obres, no canvien en profunditat el panorama general que dibuixa Borràs ja al 2005.

²⁸ Op. Cit. Borràs, pàg. 42-46.

²⁹ Op. Cit. Borràs, pàg. 47-48

³⁰ Podeu trobar tota la informació sobre Dreaming Methods a <http://www.dreamingmethods.com/>

³¹ Aquesta novel·la juvenil digital de Kate Pullinger la trobareu a <http://www.inanimatealice.com/>

³² Llegiu més sobre The Silent History a <http://www.thesilenthistory.com/>

³³ Strange Rain és una ficció interactiva per a iPad que trobareu a <http://erikloyer.com/index.php/projects/detail/strange_rain/>

³⁴ Mitjançant la web d’Erik Loyer podeu estar al dia dels seus darrers projectes <http://erikloyer.com/>

³⁵ Aya Karpinska comparteix les seues creacions a <http://www.technekai.com/>

³⁶ Descarregueu-vos Shadows Never Sleep en aquesta adreça <https://itunes.apple.com/app/shadows-never-sleep/id284933211?mt=8>

³⁷ Op. Cit. Di Rosario, pàg. 134.

³⁸ Podeu trobar totes les obres que componen el projecte P.o.E.M.M. a <http://www.poemm.net/about.html>

³⁹ Les creacions artístiques de Piringer les trobareu a <http://joerg.piringer.net/>

⁴⁰ Institute of Transacustic Research <http://www.iftaf.org/>

⁴¹ Vegetable Orquestra <http://www.vegetableorchestra.org/>

⁴² Podeu veure Jörg Piringer en plena performane musicopoètica a <https://vimeo.com/channels/polipoesia/19888152>

⁴³ Totes les apps de Piringer a <http://apps.piringer.net>

⁴⁴ Un exemple de la música que es fa a l’Orquestra Vegetal <http://youtu.be/ZUADjV_QVNk>

⁴⁵ Si voleu crear els vostres poemes digitals podeu provar-ho amb Ünimator <http://unimator.net>

⁴⁶ Podeu descarregar abcdefghijklmnopqrstuvwyyz a

<https://itunes.apple.com/us/app/abcdefghijklmnopqrstuvwxyz/id358824534?mt=8>

⁴⁷ Trobareu konsonant a la següent adreça

<https://itunes.apple.com/us/app/konsonant/id483342588?mt=8>

⁴⁸ El sampler (o mostrejador) és un instrument musical digital i electroacústic que es fa servir per enregistrar sons de fonts externes i després editar-los i mesclar-los.

⁴⁹ Veieu un exemple de circuit en l’obra konsonant a <http://youtu.be/3efV2wqEjEY>

⁵⁰ La trobareu a <apps.piringer.net/tiny-poems.php>

⁵¹ Consulteu la web del grup de recerca Hermeneia: estudis literaris i tecnologies digitals <http://www.hermeneia.net/> [data de consulta: octubre de 2006]

⁵² Una descripció més acurada de la recerca i la docència de les textualitats electròniques a l’Estat Espanyol la trobareu a Borràs Castanyer, Laura “Growing up digital: the emergence of e-lit communities in Spain. The case of Catalonia ‘And the rest is literature’” consultable en línia a <http://www.dichtung-digital.de/en/journal/aktuelle-nummer/?postID=620> [data de consulta: març de 2013]

⁵³ Podeu consultar la web de la Electronic Literary Organization a <http://eliterature.org/>

⁵⁴Hayles, Katherine; Montfort, Nick; Rettberg, Scott i Strickland Stephanie, Electronic Literature Collection, vol. I. College Park, Maryland: Electronic Literature Organization, 2006. <http://collection.eliterature.org/1/>

⁵⁵L’OULIPO (Ouvroir de littérature potentielle) es vincula a la poesia experimental i generativa i, per tant, a la poesia electrònica des dels anys 60.

⁵⁶Borràs, Laura; Memmott, Talan; Raley, Rita i Stefans, Brian, Electronic Literature Collection, vol. II. Cambridge, Massachusetts: 2011. <http://collection.eliterature.org/2/>

⁵⁷ Consultable a Hermeneia <http://www.hermeneia.net/>

⁵⁸ NT2-The Canadian Directory of Electronic Literatures <http://nt2.uqam.ca/>

⁵⁹ Arquivo de Poesia Experimental <http://po-ex.net/>

⁶⁰ Electronic Literature Directory <http://directory.eliterature.org>

⁶¹ Electronic Book Review <http://www.electronicbookreview.com/>

⁶² Hermeneia: estudis literaris i tecnologies digitals <http://www.hermeneia.net/>

⁶³ LINKUMED <http://www.litnet.uni-siegen.de>

⁶⁴ ELMCIP <http://elmcip.net/>

⁶⁵ Hermeneia: estudis literaris i tecnologies digitals <http://www.hermeneia.net/>

⁶⁶ Màster en Literatura en l’Era Digital http://www.il3.ub.edu/ca/master/master-literatura-era-digital.html

⁶⁷Burgaud, Patrick-Henri. “French e-poetryA short/long story”. Dichtung Digital, 11. 2002. En línia. [data de consulta: desembre de 2011] <http://www.brown.edu/Research/dichtung-digital/2002/05/25-Burgaud/index.htm>

⁶⁸ Kac, Eduardo. “Selected Webliography on New Media Poetry”. Leonardo Bibliography Project. Web. [data de consulta: octubre 2011] <http://www.leonardo.info/>

⁶⁹ Keep, Christopher; McLaughlin, Tim; Parmar, Robin. “The Electronic Labyrinth”. Hypertext Fiction and the Literary Artist. Canada Council for the Arts. 1993-2003. Web. [data de consulta: octubre 2011] <http://elab.eserver.org/elab.html>

⁷⁰ Moulthrop, Stuart. “A Subjective Chronology of Cybertext, Hypertext, and Electronic Writing”. Stuart Moulthrop. 2006. Web. [data de consulta: octubre de 2011] <http://iat.ubalt.edu/moulthrop/chrono.html>

⁷¹ Modern Language Association <http://www.mla.org/>

⁷² Grigar, Dene; Berens, Kathi Inman; Emerson, Lori. "Avenues of Access: An Exhibit & Online Archive of New 'Born Digital' Literature” Modern Language Association. 2013. Web. [data de consulta: gener de 2013] <http://dtc-wsuv.org/elit/mla2013/>

⁷³ Pla, Josep. El quadern gris dins Obra Completa I. Barcelona: Destino, 1966.

⁷⁴ Margarit, Joan. Noves cartes a un jove poeta. Barcelona: Proa, 2009.

⁷⁵ Riba, Carles. Obres completes, II, Barcelona 1967.