La inquisición española

Apéndice V

En Sevilla, en tiempo del obispo de Palencia, año M D, don Diego de Deça, Inquisidor General.³⁷⁴

Las cosas e capítulos infrascriptos ordenaron los muy Reverendos señores Ynquisidores generales para instrución de los inquisidores e proxecución del Oficio de la sancta Inquisición en la muy noble e muy leal ciudad de Sevilla a diez e siete días del mes de junyo de mil e quinientos años.

1. Primeramente que los Ynquisidores de cada una Ynquisición y partida salgan y vayan a todos los lugares e villas de sus diócesis, donde nunca fueron personalmente y en cada una de las dichas villas e lugares fagan e resçiban los testigos de la general Ynquisición, y para que esto puedan mejor hazer y más brevemente se expida, se aparten los Ynquisidores e vayan cada uno por su parte con hun notario del secreto para reçevyr la dicha pesquisa e ynformaçión general, e después de recevyda e fecha la dicha pesquisa general, se tornen a ayuntar en la ciudad o lugar donde tuvieren su asyento porque allí, vista por amos la testificación que cada uno ha tomado, puedan mandar prender a los que se hallaren culpados e testificados suffiçientemente para se poder prender, según se contiene en el capítulo de las instruciones fechas en Toledo.³⁷⁵

2. Ytem, que las Ynquisiciones donde los Ynquisidores ya han andado e reçebido la general testificación, que cada año el uno de los inquisidores salga por las villas e lugares a ynquerir, poniendo sus editos generales para los que algo saben tocante al crimen de la heregía, que lo vengan a dezir; y el otro Ynquisidor quede a hazer los proçesos que a la sazón oviere, e sy no oviere ningunos, salga cada uno por su parte segund arriba está dicho.³⁷⁶

3. Ytem, que los Ynquisidores de cada Ynquisición pasen los libros ordinariamente por sus abecedarios, ante del principio fasta el fin, para lo qual se ayuden del fiscal y notarios, quando no tovyeren³⁷⁷ por los lugares a tomar la testificación, como dicho es. E sobre este capítulo se ha de hazer principal relación en la visitaçión, de manera que han de saber los Ynquisidores generales qués lo que se ha pasado de los dichos abecedarios.

4. Ytem, que por quanto los inquisidores algunas vezes prenden por cosas libianas non concluyentes a heregía derechamente, por las palabras que más son blasfemia que heregía e dichas con enojo o yra, que de aquí adelante no se prenda ninguna desta calidad, e sy dubda oviere, que lo consulten con los Ynquisidores generales.³⁷⁸

5. Ytem, que cuando prendieren alguno por el dicho crimen de heregía, en poniendo la acusación, ynbíen la copia della a los Ynquisidores generales y la probança que tienen contra él de verbo ad verbum, declarando los nombres de los testigos e las calidades de las personas; y esto ynbíen con el nunçio de la Ynquisición a buen recabdo.³⁷⁹

6. Ytem, que los inquisidores no consyentan dilaçión en los procesos, e que proçedan sumariamente, segund la forma del derecho, que en el caso de la heregía habla.³⁸⁰

7. Ytem, que los Ynquisidores de aquí adelante non dispensen con los que fueren condenados a cárçel perpetua ny les conmuten la dicha cárcel en otras penitencias; e quanto a esta facultad de dispensar e conmutar la dicha cárçel, los dichos Ynquisidores generales reservan para sý la dicha facultad e poder, que ninguno otro pueda dispensar e conmutar.³⁸¹

8. Ytem, que a los testigos compurgadores no les sean leýdas las dichas depusiciones de los testigos del crimen que ay contra el acusado en la acusación del fiscal, syno que guarden la forma del derecho, que es, el acusado ha de jurar en forma iuris, que es syn culpa, inmune de lo que es acusado, ante los dichos testigos compurgadores, e que a ellos se les pregunte sy creen que juró verdad, y no hazer las otras repreguntas.³⁸²

9. Ytem, que los Ynquisidores trabaien con los presos que están bien testificados para poder ser condemnados, como hagan conoscimiento de su culpa y la confiesen y tengan arrepentymiento, trayéndoles persuasiones para ello; e sy fuere menester, que trayan personas religiosas que los conviertan; e con los que asý no estuvieren testiguados tengan tiento, que no les hagan confessar lo que no fizieron.

10. Ytem, que los inquisidores pregunten particularmente a las personas que dieren sus confesyones lo que saben de sus padres, hermanos y parientes e de otras personas qualesquier con las particularidades que se requieren, porque después no se puedan escusar por ynorançia, e lo que así dixeren de otros se asiente en los libros e registros de ofiçio, aparte de las dichas confesyones.

Esta instruçiones, fechas en la ciudad de Sevilla a diez e syete días del mes de junio de mil e quinientos años, traxo a Palençia el muy Reverendo señor obispo de Palençia Ynquisidor general. Yo, Martín de Azpide, notario las tresladé de los originales, en fe de lo qual firmé aquí mi nombre. Martín de Azpide, notario.

Apéndice VI

Capítols concedits y decretats per lo Reverendíssim don Iuan, bisbe de Leyda e Inquisidor General,³⁸³ a supplicació dels tres estaments de Cathalunya convocats en las Corts de Montsó ha 2 de agost, 1512.³⁸⁴

Primerament, per quant sots color y en nom de officials del dit sant offici de la Inquisició e de família e ministres de aquella, moltes persones, més del que és degut, pretenen ésser exemptes y deures alegrar dels privilegis atorgats al dit offici de la sancta Inquisició, que lo dit Reverendíssim senyor proveesca, declare e ordene, que en nom de família del dit sanct offici, se deuen entendre comensals dels officials de la sancta Inquisició, y en nom de officials se deven entendre salariats officials del dit offici de la sancta Inquisició actu deservientes.³⁸⁵ Plau a sa Reverendíssima senyoria, que los contenguts en dit capítol e los que actu deserviran en lo exercici de la Inquisició, encara que no sien salariats, se alegren del privilegi dels officials, e no altres officials; e que no abusarà, ni abusar altre permetrà de la dita família y officials.³⁸⁶

2. Item, que si alguna persona haurà comés delicte algú grave, per lo qual meresqués ésser punit de pena corporal, no sie admès a ésser official ni familiar del dit sanct offici, e si serà admès, que sie revocat encontinent que vindrà a notícia del inquisidor per son mer offici, o a instància de qualsevol altra persona de qui serà interès. Plau a sa senyoria simpliciter.³⁸⁷

3. Més avant, proveex y declara sa senyoria Reverendíssima, y axí o declara y mana ésser observat, que si algun official de la sancta Inquisició haurà de convenir alguna persona, de qualsevol grau o condició que sie civilment, haja a convenir aquella davant son jutge ordinari, com lo actor haja a seguir lo juy del reo,³⁸⁸ e tal persona no puga ésser convinguda davant los pares Inquisidors. Plau a sa senyoria.³⁸⁹

4. Item, si seran trobats alguns hòmens contractant ab dues mullers o, per contrari, una dona ab dos marits, lo dit Reverendíssim senyor Bisbe proveex y declara que los Inquisidors no se entrametan, sinó que mal sentissen del sagrament del matrimoni, los altres casos al ordinari remesos. Plau a sa senyoria, sinó que sentissen mal o fossen suspitosos de la fe.³⁹⁰

5. Item, par a sa Reverendíssima senyoria que, si guardas de vinyas, de sèquias o bans, e officials seglars, pendran o desarmaran algun official, familiar, comensal o ministre de la sancta Inquisició, crim fragrant, en las vinyas o terras conreadas [labradas, cultivadas] que no puga ésser lo dit tal oficial per la dita rahó pres ni vexat per los dits pares Inquisidors ni officials de aquells, ans si sobre açò se haurà de fer alguna provisió de restitució de penyoras presas o altra qualsevol provisió, aquella haja ésser feta per los officials superiors, a qui los dits officials son sotsmesos. Plau a sa senyoria.³⁹¹

6. Item, ordena sa Reverendíssima senyoria que si algun oficial de la Inquisició exercirà art mercantívol, que sie privat del offici que tindrà de la Inquisició; la qual privació hajan de fer los pares Inquisidors per son mer offici, tots temps que a sa notícia pervindrà. Plau a sa senyoria.³⁹²

7. Item, proveex e declara lo dit senyor Inquisidor, que los Inquisidors no conegan de blasphèmia que no sàpia manifesta heretgia, exprimint alguns casos que sàpian manifestam hæresim, com és negant no ésser Deu o negant omnipotència en Déu, o altres semblants, contraris als articles de la fe. Plau a sa senyoria, sinó que sàpian manifestam hæresim.³⁹³

8. Item, com a pena de excommunicació sie manat que sien accusats blasphemos e sortílegos en cas que sàpia heretgia, declara sa Reverendíssima senyoria que sie canon ferendæ fententiae, sinó que la blasphemia fos contra articulos fidei, que en tal cas vol sien amonestats sub canone latæ sententiæ. Plau a sa senyoria no sie canon latæ sententiæ, sinó en cas que sàpia manifestam hæresim.³⁹⁴

9. Item, com sie fet general edicte e monitio, que si alguns abrà excommunicats que persistan en la excommunicació per més d’un any, y és cosa difficultosa saber si u fan in contemptum clavium,³⁹⁵ per proveir a la consciència dels hòmens idiotas majorment, lo dit Reverendíssim senyor Inquisidor proveex que limitarà y limita lo edicte que sie entès del excommunicat declarat per excommunicat e publicat, perseverant per un any o més en dita excommunicació, e no de altre excommunicat no declarat ni publicat, pus emperò no sie excommunicat per crim de heretgia. Plau a sa senyoria.

10. Item, sa Reverendíssima senyoria declara, proveex e mana que los officials y ministres del sanct offici quis poran alegrar de la exempció per rahó del dit sanct offici, segons ja es proveït, nos pugan alegrar active de la dita exempció, nec etiam passive, si compraran o adquiriran alguna cosa litigiosa. Plau a sa senyoria.

11. Item, provee, declara e mana sa Reverendíssima senyoria que los Inquisidors no se entrametan dels Deputats del General de Cathalunya, ni dels officials de la Deputació, en las cosas tocants a Deputats e dret del General, no excedint la forma acostumada, ni per semblant se entrameta de las imposicions de las ciutats, vilas y locs del Principat de Cathalunya. Plau a sa senyoria.³⁹⁶

12. Item, que si algú, bona fide y sens frau, haurà pagat o pagarà algun deute o haurà luït o luirà algun censal a algú tingut per bon Christià ans de ésser condemnat per heretge, o sos hereus, que en tal cas pus vertaderament haja pagat, o luït, e no en frau, no puga ésser impetit del dit deute, ni per la dita rahó vexat, ni molestat per lo fisc, ni per altra persona de la Inquisició, ell ni sos hereus ni successors. Plau a sa senyoria.³⁹⁷

13. Item, plau a sa Reverendíssima senyoria, e axí ho proveex, declara e mana, que se observe que, si lo marit o sogre serà condemnat per heretge y lo fisc occuparà los béns de aquells, que sie obligat restituir lo dot a la muller cathòlica que haurà portat, constant legítimament lo dit dote ésser pagat, o rebut per lo marit o per lo sogre condemnat, ab açò que lo marit fos reputat per bon Christià al temps que fonc tractat lo dit matrimoni. Plau a sa senyoria.³⁹⁸

14. Item, proveex, declara e mana lo dit Reverendíssim senyor Inquisidor, que si algunas personas hauran comprat o compraran algunas proprietats o altras cosas de alguns que, aprés de la compra, seran estats condemnats per heretges, e hauran pagat lo preu, e aquell preu fuerit versum vere vel praesumptive, en utilitat del patrimoni del condemnat per heretge, tal preu sie restituït si lo fisc volrà reivendicar las ditas cosas. Plau a sa senyoria.³⁹⁹

15. Item, lo dit Reverendíssim senyor Inquisidor proveex e li plau que sie levada tota prohibició, si alguna ni ha feta, que algú no prenga ni do cambi de fet ab conversos, o altrament negocie ab aquells, perquè no·s seguesca dany a la negociació mercantívol e perill per ignorància de algú. Plau a sa senyoria.

16. Item, lo dit Reverendíssim senyor Inquisidor ordena e mana que los officials e família del dit sanct offici porten albarà dels pares Inquisidors, altrament portant armas sien desarmats per los officials, axí com los altres portant armas; e de present sa Reverendíssima senyoria moderà lo nombre de la família del dit sanct offici en lo Principat de Cathalunya a trenta hòmens. Plau a sa senyoria Reverendíssima sinó en cas que per necessitat del offici hagués menester major nombre, del qual nombre no abusarà ni permetrà se abuse.

17. Item, sa Reverendíssima senyoria proveex y ordena que las appel·lacions interposadoras dels Reverents pares Inquisidors se interposen per al dit Reverendíssim senyor Inquisidor general, lo qual, ab los del consell Reyal, vejan e judiquen las appel·lacions; e que penjant tals appel·lacions no sie feta execució de la sentència, dat emperò temps competent per a las causas de appel·lació, ço és, vint dies per introduir la causa de appel·lació e trenta de fer-se com és introduïda. Los quals vint dies per introduir-se compten del die que seran donats apòstols o reverencials o negatius, e los trenta dies per fer-se com és introduïda dita appel·lació se compten del die que las letras citatòrias e inhibitòrias seran liuradas a la part appel·lant. Plau a sa senyoria jurar lo present capítol, obtinguda primer de aquell concessió e confirmació de nostre sant Pare.⁴⁰⁰

18. Item, declara, vol y mana que, en cas que per alguns testimonis falsos, deposants dolose, algú haurà estat relaxat, alias liurat a la cort secular, que en tal cas lo Inquisidor faga justícia, tant quant las sagradas cànons li permeten; e si de justícia serà, que sa Majestat lo puga castigar, e lo Inquisidor no·l puga empatxar. Plau a sa senyoria.

19. Item, sa Reverendíssima senyoria declara e mana que los officials e ministres del dit sanct offici, conjugats e lecs, paguen e contribuescan en las imposicions e drets de la ciutat hont habitaran, si e segons fins ací és estat observat e confirmat. Plau a sa senyoria.⁴⁰¹

20. La Majestat del senyor Rey atorga, consent e promet als tres staments de la Cort del Principat de Cathalunya, convocada en la vila de Montsó, que supplicarà e darà obra ab acabament que la Sanctedat de nostre sanct Pare revocarà la comissió authoritate Apostolica feta al Reverendíssim Inquisidor de la herètica pravitat sobre las usuras, e que altra comissió de sa Sanctedat no obtindrà, ne permetrà se obtinga ni execute en lo Principat de Cathalunya per alguns commissaris Apostòlics; e que, entretant que la dita commissió feta per sa Sanctedad al Inquisidor sobre las ditas usuras no·s revocarà, sa Majestat ab effecte darà forma que lo dit Reverendíssim Inquisidor, com Inquisidor ni en altra manera, no se entrametrà de las ditas usuras, sinó en cas que algú affermàs que usura no és peccat. Plau a sa senyoria jurar lo present capítol, obtinguda primer de aquell concessió y confirmació de nostre sanct Pare.⁴⁰²

21. Item, consent, vol e mana sa Reyal Majestat, que los que hauran posseït e posseiran béns immobles, que sien estats de heretges, por títol onerós o lucratiu, per temps de trenta anys, no sien per lo fisc del dit sanct offici ni per altras personas molestats ni vexats, ni a aquells dits béns los pugan ésser demanats per lo dit fisc del dit sanct offici de Inquisició, ni officials de aquella ni per altres havent dret ni causa de aquell. Plau a sa senyoria jurar lo present capítol, obtinguda primer de aquell concessió y confirmació de nostre sanct Pare.⁴⁰³

22. E més plau a sa Majestat e consent, que los deutes e crèdits, axí chirografaris com hypothecaris com altres, que són estats de dits heretges, que per trenta anys no seran estats demanats judicialment, que no pugan ésser demanats ni exigits. Plau a sa senyoria jurar lo present capítol, obtenguda primer de aquell, concessió y confirmació de nostre sanct Pare. E com als dits capítols e apuntaments, segons se diu, sie estat contrafet, per tant, suplican los tres staments del Principat de Cathalunya al Reverendíssim senyor Inquisidor general que li plàcia revocar e haver per revocadas totas e sengles cosas per qualsevol Inquisidors e o altres qualsevol officials e ministres del sanct offici en lo Principat de Cathalunya contra los dits capítols e qualsevol de aquells fetas y anantadas. Respon sa senyoria que, constant a ell alguna cosa ésser feta contra los capítols ja atorgats, sa senyoria ho revocarà e manerà que los altres ho revoquen.

23. Item, com en los dits capítols sie disposat, de temps de trenta anys, de no ésser impedits los qui han acquisits béns e censals de heretges e los deutors dels dits heretges, e la pràtica monstra que lo dit temps és per los pares Inquisidors considerat en manera que lo consentit per lo dit capítol es frustratori, ço és, que deduexen temps de menor edat e moltas altras causas e ignoràncias; per tant, supplican los tres staments del Principat de Cathalunya que los dits trenta anys sien entesos contínuos e no interpollats, ni deduït temps de guerra, menor edat, mortalitat, ignorància de fisc, privilegi, ne qualsevol impediment ne altra causa o rahó que, tàcitament o expressa, dir e excogitar se pugués, tant en las causas esdevenidoras quant encara penjants e ja introduïdas. Plau a sa senyoria jurar lo present capítol, obtinguda primer de aquell concessió y confirmació de nostre sanct Pare.⁴⁰⁴

24. Item, attès que dits Inquisidors per virtut de las clàusulas que en los contractes se acostuman metre de renunciació de propri for e submissió de qualsevol altre for que lo actor volrà elegir, elegint lo actor lo lur for, volen de aquells contractes conèxer, los quals ne directament ne indirecta no han a fer res en la Inquisició ne béns confiscats, que en ninguna manera no se pugan entrametra [sic], attès que lur jurisdicció, sis vol de delegat Apostòlic, sis vol de jutges de béns confiscats, no és porrogable en altras personas, crims, ni béns, contractes e per altras causas y rahons. Plau a sa senyoria.⁴⁰⁵

25. Item, atès que en los capítols sobredits, fermats per lo Reverendíssim pare general Inquisidor, fonc declarat per los abusos que·s feren, que los Inquisidors en Cathalunya tinguessen sols trenta familiars, li plàcia al dit Reverendíssim Inquisidor fer designar las personas de dits familiars residents en Barcelona e en quiscuna de las altras ciutats de Cathalunya. Plau a sa senyoria manar als Inquisidors que·ls nomenen.

26. Item, per quant per disposició de dret, los ordinaris e diocesans han de concórrer ab los Inquisidors en la cognició y decisió dels crims e causas de heretgia y, per letras y pregàrias de sa Altesa, fins aquí effectualment no se observa, tant per los ordinaris fer commissió als Inquisidors e alias, que plàcia a sa Altesa abstenir-se de semblants letras e pregàrias e lexar als ordinaris que se hajan en la cognició, declaració e execució, segons per dret comú és disposat e ordenat.⁴⁰⁶ No toca a sa senyoria.⁴⁰⁷

27. Item, per levar los abusos que·s siguexen dels guiatges e segurs atorgats per los Reverents Inquisidors, proveirà lo Reverendíssim general Inquisidor, que no se atorgue guiatge ni seguretat a alguna persona, sinó que reverà sie guiada o assegurada per a perhibir [sic] testimoni de veritat o altre acte necessari per lo offici de la sancta Inquisició; e tant prest fet lo testimoni o lo acte perquè serà estat demanat, donat competent temps per tornar-se’n a sa casa, sie romput lo dit guiatge e seguretat. Plau a sa senyoria fer ho axí y manar als Inquisidors particulars que no atorguen guiatges, sinó axí com en lo capítol és contengut.⁴⁰⁸

28. Item, mana sa Reverendíssima paternitat que las rendas que los officials e ministres de la Inquisició tenen de son patrimoni, no sien executadas per los officials de la Inquisició, ni los ministres se entrametan de la cognició de aquellas. Plau a sa senyoria quod actor sequatur forum rei.⁴⁰⁹

29. Item, ajustant al capítol tercer, desús insertat y en las Corts proppassadas atorgat, que sie statuit y ordenat que, si algun official de la sancta Inquisició convindrà alguna persona contra forma del dit terçer capítol, tot lo que en contrari serà fet sie cas, irrit y nulle, y lo dit official sie condemnat por los pares Inquisidors en las despesas y danys en doble. Plau a sa senyoria servar ho y fer ho servar.

30. Item, que si algun official de la dita sancta Inquisició adquirirà alguns béns, ab títol onerós o lucratiu, litigiosos o sobre los quals de prop se spera seguir o moure plet, que aquell tal oficial puga ésser convingut per causa dels dits béns davant aquell jutge ordinari que, no essent official, poria ésser convingut: e si pretendrà tenir dret algú en alguns béns que seran apresos per algú jutge seglar, que lo dit jutge puga proceir avant en la dita causa en los articles de lite pendente, de fermas e de proprietat e de qualsevol d’ells, fins a sentèncias diffinitivas passadas en cosa jutjada y execució de aquellas inclusive, no obstant qualsevol inhibició dels senyors Inquisidors a prejudici del dit official. Plau a sa senyoria.⁴¹⁰

31. Item, anyadint encara al setzèn capítol dels capítols de las Corts pasadas, que sie proveït que la privació de qualsevol oficial de la sancta Inquisició qui exerçirà art mercantívol haja ésser feta per los pares Inquisidors per son mer offici o a instància de qualsevol persona de qui sie interès, o de qualsevol universitat o de altra qualsevol singular persona del dit Principat, encara que no sie interès seu. Plau a sa senyoria.

32. Item, que sie proveït e manat per sa Reverendíssima paternitat que los officials y ministres del offici de la sancta Inquisició sien tinguts y obligats de contribuir y pagar en tots aquells càrrecs, imposicions e drets reals, patrimonials e mixtes e qualsevol altres de las ciutats, vilas y locs del dit Principat, axí com si no fossen officials del dit sanct offici de la Inquisició. Plau a sa senyoria.

33. Item, que si lo Reverendíssim senyor Inquisidor general e o qualsevol Inquisidors particulars e o qualsevol altres officials e ministres del dit sanct offici de la Inquisició vindran o faran contra los presents capítols e cosas en aquells contengudas, que tot lo que serà contrafet sie ipso iure et facto irrit, cas e nulle, e los officials Reyals e altres no sien tinguts ni obligats tenir ni servar las inhibicions, si algunas per los dits Inquisidors o algú de aquells los eren fetas contra forma dels dits capítols o de algú de aquells. Plau a sa senyoria que en las cosas atorgadas, si per ell o per altre se fa contrafet, revocar-ho e proveir-hi de justícia.⁴¹¹

34. Item, que plàcia al Rey nostre senyor proveir e manar que los Inquisidors, axí generals com particulars, que són o per temps seran, tingan y observen ab tot effecte la extravagant de Papa Joan vint-y-dos, commensant Super illius, etc.,⁴¹² e supplicar al nostre Sant pare que li plàcia confirmar la dita extravagant e manar que aquella in perpetuum sie servada per tot lo dit Principat y Comtats, y que sa Altesa no contravindrà per via directa ni indirecta. Plau a sa senyoria jurar lo present capítol, obtinguda primer de aquell concessió y confirmació de nostre Sanct pare.⁴¹³

35. Item, que lo Reverendíssim senyor Inquisidor y altres particulars qui de present són en lo Principat de Cathalunya hajan de jurar ab acte públic testificador per notari públic de la sancta Inquisició de tenir y servar y complir ab effecte totas e sengles cosas en los presents capítols contengudas; y axí mateix hajan de jurar en lo principi de lurs officis qualsevol altres Inquisidors, axí generals com particulars, que de aquí avant seran en lo dit Principat, del qual o dels quals actes públics de juraments los dits Inquisidors sien tinguts donar còpia o còpias authènticas, ab insertio dels presents capítols, a qualsevol persona quin demanarà dins sinc dies aprés que serà demanada, pagant per aquella sinc sous.⁴¹⁴ E que lo senyor Inquisidor general e los altres Inquisidors sobresegan en las conexensas de las causas de las usuras e de aquellas en neguna manera no conegan, attès que per sa Altesa és offert haver del tot la revocatòria de la comissió de las usuras, com ja fou promès per sa Altesa de haver-la de nostre Sanct pare en las Corts passadas, en la present vila de Montsó celebradas. E que lo senyor Inquisidor general mane dar ab effecte los dits actes authèntics dels dits juraments per lo dit Reverendíssim general Inquisidor e per los altres Inquisidors qui de present són en lo present Principat, als Deputats del dit Principat y que sie recondit en lo archiu del general del dit Principat. E que lo Reverendíssim senyor Inquisidor general faga una letra general executòria dels presents capítols, dirigida a tots y sengles Inquisidors del dit Principat, manant los, sots pena de excommunicació, que hajan de servar e fer observar totas e sengles cosas en los presents capítols per sa Reverendíssima senyoria atorgats y en aquells contingudas. E tot açò se faça de fet abans del acte que se té a fer sobre lo servey a sa Altesa, faedor en las presents Corts.⁴¹⁵ Plau a sa Reverendíssima senyoria de jurar y prometre servar los capítols segons las respostas en la fi de cascun d’ells contengudas. Lo qual jurament prestarà en lo die que las Corts se clouran, en poder del notari de la Inquisició, lo qual de aquell haja testificar acte públic y aquell, en forma pública dit die liurar als Praesidents de la Cort. E axí mateix manarà, sots pena de privació de offici, als Inquisidors particulars de Cathalunya que presten lo mateix jurament de tenir y servar dits capítols, axí com dalt és dit. Lo qual jurament prestaran los qui dit die de la conclusió de la Cort seran presents en la vila de Montsó lo mateix die de la conclusió de la Cort, o abans, en poder de sa senyoria, e dit die luiraran [sic] lo acte authèntic del dit jurament, com dalt és dit, e los absents de dita vila prestaran lo dit jurament en poder del notari de la Inquisició e daran lo acte authèntic del dit jurament als regidors de las ciutats principals a lur jurisdicció sotsmesos dins un mes aprés que las Corts sien closas. E promet sa senyoria que qualsevol altres Inquisidors qui per sa senyoria en lo Principat seran creats o en aquell o part de aquell tindran jurisdicció, ans de usar de lurs officis prestaran lo mateix jurament en poder del notari de la Inquisició, lo qual ne haja a levar acte públic e aquell liurar als regidors de las ciutats principals dins un mes aprés que serà prestat, axí com dalt és dit.

Apéndice VII

Instrucciones del Inquisidor General de Aragón don Luis Mercader de 1514 dadas en Villa Mayor el 16 de mayo de 1514.⁴¹⁶

Nos, don Luis Mercader, por la gracia de nuestro Senyor, obispo de Tortosa, del Consejo del Rey nuestro señor en todos los reynos y senyoríos de la corona de Aragón contra la herética y apostática pravedat, Inquisidor General, a los honnoratis [?] los receptores de las inquisiciones de los reynos susodichos, salut en nuestro Senyor Jhesu Christo, vistas por nos y en nuestro Consejo de la general Inquisición las instructiones y ordenanças fechas por el reverendo padre fray Tomás de Torquemada primero y el reverendísimo senyor don Diego de Deça, arçobispo de la santa yglesia de Sevilla, [inquisidores (?)] del reyno de Castilla y Aragón, quanto al cargo y offiçio de los receptores del santo officio, los cuales son del tenor siguiente:

1. Item, manda su alteza que ningún receptor de los que son o fueron para reçebir e recapdar los bienes de ningún herege ni apóstota sin mandamiento special de los inquisidores e cuando ellos dieren mandamiento para ello, fágasele secrestación por su alguazil ante hun notario de la Inquisición e por ante notario de la receptoría, para que cada uno dellos faga registro del dicho seqüestro, lo qual mandan se faga en poder de personas llanas e abonadas, vezinos del lugar, que tenga los dichos bienes e que el receptor no toque en ellos fasta que la dicha persona, cuyos sean los dichos bienes, sea condemnada, o por reconciliación declarado que fue herege; e mandan sus altezas que al tiempo que la dicha seqüestración se oviere de hazer, el receptor sea requerido por el alguazil para que vaya a ver como se faze.⁴¹⁷

2. Item, que en los bienes seqüestrados, así como dicho es, hoviere o se fallaren algunas cosas que assí tardando se podrecen o se danyarían, assí como pan y vino y otras cosas semejantes, que el receptor procure con los inquisidores que las manden vender en pública almoneda y el precio de las tales cosas sea puesto en el dicho seqüestro en poder de los dichos seqüestradores, o un cambio, como mejor los inquisidores e receptores vieren; assí mesmo, si algunos bienes o raýzes hoviere que se devan arrendar, manden los dichos inquisidores al seqüestrador que juntamente con el receptor los arrien[den] en pública almoneda.⁴¹⁸

3. Item, que el receptor no venda bienes algunos ni reciba dineros cualesquier e bienes que sean confiscados e pertenezcan al fisquo de sus altezas sin que estén delante dos escrivanos, uno suyo del dicho receptor y otro que sea por mandado de sus altezas, para que dé uno dellos forma [a] los bienes e maravedís que el receptor recibiere sobre sí e fagan Registro e libro ordenado de todo ello, para que por los dichos libros e registros después le tomen las cuentas al dicho receptor.⁴¹⁹

4. Otrosí, mandan sus altezas que cada uno de los receptores que fueren puestos por su mandado recauden e reciban los bienes que fueron de los hereges, vezinos e moradores en la tal partida donde son provistos e no se entremetan a ocupar bienes de ningún herege que pertenezcan a otra Inquisición, que luego que cualquiere de los receptores hovieren noticia de algunos bienes confiscados por el dicho delicto que pertenezcan al dicho receptor, se lo hagan saber luego para que él los cobre e recaude, so pena que el que el contrario encubriere pierda el officio e sea obligado al danyo e menoscabo que por su negligencia se recresciere al patrimonio real de sus altezas.⁴²⁰

5. Item, mandan sus altezas que a los inquisidores e officiales que en este negocio de la Inquisición entendieren, el receptor les pague sus tercios adelantados en principio de cada tercio, porque tengan de comer e se les quite ocasión de recebir dádivas; se comience el tiempo de su paguo desde el día que sallieren de sus casas a entender en la dicha Inquisición; et que assí mesmo paguen los mensajeros que sus altezas embiaren los inquisidores, y otras quales quier costas que los inquisidores vieren que cumplen al officio, assí como son cárceles perpetuas o mantenimiento de las personas e otras cualesquier expensas e costas.⁴²¹