Herbes per a guarir.

13. Els nombres romans van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.

14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit, que són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

17. La presència d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: ||^5r (en blanc).

18. Les indicacions com (sic) van entre parèntesis redons.

19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en un altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També pot advertir-se mitjançant un signe d’interrogació.

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text, van en nota a peu de pàgina.

21. Les paraules o frases escrites en una llengua diferent de la que preval en el manuscrit, es presenten en cursiva.

22. Per tal de facilitar la lectura i comprensió del receptari i encara que no consta en el manuscrit, s’han numerat els capítols amb romans [I].

23. Com el manuscrit està foliat amb doble numeració, aràbiga i romana (excepte en l’índex, que només està amb aràbics) i ambdues no coincideixen, se segueix la romana, però en la transcripció aquesta es posa amb nombres aràbics, per exemple: el full 39v/LVIIv s’indica com 57v. El canvi de full o pàgina s’indica dins el text, en el lloc corresponent, utilitzant la doble barra i el nombre de foli, recte o vers.

BIBLIOGRAFIA

Fonts primàries

ANÒNIM, Receptari Valencià. Sig. M-652, València, Biblioteca Històrica de la Universitat de València (segle XV).

BARBERÁ MARTÍ, F., «Medicina Valenciana de antaño. Libre que feu Macer de les erbes quina virtud han», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 7 (1905), pp. 286-289 i 373-380; 8 (1906), pp. 154-159 i 334-336; 9 (1907), pp. 157-159, 190-191, 205-207, 221-223 i 236-238; 10 (1908), pp. 24-27, 203-206, 220-222, 251-253, 262-269 i 281-287.

CCOMENGE, L., Receptari de Manresa (siglo XIV), Barcelona, Est. Tipográfico de Enrique Redondo, 1899.

FARAUDO DE SAINT GERMAIN, L. (ed.), El «Libre de les medicines particulars». Versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI. Transcripción, estudio proemial y glosarios por —, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1943.

— (ed.), «Una versió catalana del “Libre de les herbes” de Macer», Estudis Romànics, 5 (1955-1956), pp. 1-54.

MOLINÉ I BRASÉS, E. (ed.), «Receptari de Micer Johan», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 54 (abril-juny 1914), pp. 321-336; 55 (juliolsetembre 1924), pp. 407-440.

Fonts secundàries

ALPERA, L., Los nombres trecentistas de Botánica valenciana en Francesc Eiximenis, València, Institució Alfons el Magnànim, 1968.

ANTELO DOCAMPO, P. i X. PENAS PATIÑO, As plantas medicinais, Vigo, Ed. Ir Indo, 1993.

ARROYO ILERA, F. i M.ª D. CABANES PECOURT, «Notas sobre un recetario valenciano del siglo XV», dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, vol. II, València, 1969, pp. 67-71.

BARBERÁ, F., Códice del antiguo colegio de boticarios de Valéncia, València, Imprenta Vives Mora, 1905.

BOHIGAS, P.; A. MUNDÓ i A. SOBERANAS, «Normes per a la descripció codicològica dels manuscrits», Biblioteconomía, XXX-XXXI (1973-1974), pp. 93-96.

CANIBELL, E. (ed.), Bibliografía medical de Catalunya: inventari primer, pres dels llibres antics i moderns presentats en l’Exposició Bibliogràfica anexa al segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917 (cedulari posat en ordre alfabètic d’autors, entitats i noms geogràfics), Barcelona, Associació General de Metges de Llengua Catalana, 1918.

CARDONER I PLANAS, A., Història de la Medicina a la Corona d’Aragó (1162-1479), Barcelona, Ed. Scientia, 1973.

CARLEO, G., Spezie, speziali e farmacisti nella storia di Messina, Messina, Ed. Dr. Antonino Sfameni, 2001.

CIFUENTES I COMAMALA, L., La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2002.

COMENGE, L., La farmacia del siglo XIV, Barcelona, Restaurador farmacéutico, 1897.

CONCA FERRÚS, A., Plantes Medicinals de la Vall d’Albaida, Ontinyent, Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, 1966.

DE L’ÉCLUSE DE ARRAS, Ch., Descripción de algunas plantas raras encontradas en España y Portugal, Amberes, C. Plantin, 1576 (ed. de L. Ramón-Laca Menéndez de Luarca i R. Morales Valverde, Junta de Castilla y León, 2005).

FALCÓN PÉREZ, M. I., «Los boticarios de Zaragoza en la Baja Edad Media: los precedentes del colegio de farmacéuticos de Zaragoza», Aragón en la Edad Media, (Homenaje a la profesora Carmen Orcástegui Gros), XIV-XV (1999), pp. 487-497.

FERNÁNDEZ-CARRIÓN, M. i J. L. VALVERDE, Farmacia y sociedad en Sevilla en el siglo XVI, Sevilla, Ayuntamiento de Sevilla, 1985.

— «Hospital sevillano del siglo XV: medicamentos, análisis económico», Archivo Hispalense, vol. 69, núm. 212 (1986), pp. 39-56.

FERNÁNDEZ-POLA CUESTA, J., Plantas medicinales. Un recetario básico, Barcelona. Ed. Omega, 1994.

FERRIS, P., Les remedes de santé d’Hildegarde de Bingen, Vanves, Ed. Marabout, 2002.

FONT QUER, P., Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, 5a ed., Barcelona, Ed. Península, 2003.

FRESQUET FEBRER, J. L., Juan Fragoso y los «Discursos de las cosas aromáticas, árboles y frutales… (1572)», València, Instituto de la Ciencia y Documentación López Piñero (CSIC), 2002.

GARCÍA BALLESTER, M., La asistencia sanitaria en Valencia (1400-1512), València, Universitat de València, 1980, 2 vols., tesi doctoral (ed. microfitxa, 1987).

— «Las patologías no epidémicas a través de las fuentes medievales valencianas», dins B. Arizaga Bolumburu et al. (eds.), Mundos medievales: espacios, sociedades y poder. Homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar, Santander, Ediciones de la Universidad de Cantabria, 2012, 2 vols., pp. 1339-1349.

— «La asistencia sanitaria a los marginados en la Edad Media», Clio&Crimen, núm. 9 (2012), pp. 135-164.

GALLENT MARCO, L., La Medicina a la València medieval, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988.

— La búsqueda de la salud. Sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Ed. Península, 2001.

GARCÍA BALLESTER, L., (dir.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Junta de Castilla y León, 2002, 4 vols.

— «La “ciencia” y el oficio de la boticaría», dins L. García Ballester (dir.), Historia de la ciencia y de la técnica en Castilla, Vol. I, Edad Media, Junta de Castilla y León, 2002, pp. 865-911.

— Artifex factibus sanitatis. Saberes y ejercicio profesional de la Medicina en la Europa pluricultural de la Baja Edad Media, introducció i selecció de textos per G. Olagüe de Ros i E. Rodríguez Ocaña, Granada, Universidad de Granada, 2004.

GILG, E. i P. N. SCHÜRHOFF, Botánica aplicada a la Farmacia, 2a ed., traducció de P. Font Quer i C. Brugués, Barcelona, Ed. Labor, 1934.

GOMIS I MESTRE, C., Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la «Botánica popular» de l’any 1891, Barcelona, Ed. Montblanc-Martin/Centre Excursionista de Catalunya, 1983.

GRACIA G.; A. ALBARRACÍN et al., Historia del Medicamento, Barcelona, Ed. Doyma, 1984.

GUTIÉRREZ DEL CAÑO, M. (1913), Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, València, Librería Maraguat, 1913, 3 vols. (reimpressió, València, Llibreria París-Valencia, 1992).

LÓPEZ CARRIÓN, M., Las hierbas del Monasterio, Oviedo, Ed. Nobel, 2000.

LÓPEZ PIÑERO, J. M. i M.ª L. LÓPEZ TERRADA, La traducción por Juan de Jarava de Leonhart Fuchs y la Terminología Botánica Castellana del siglo XVI, València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia (Universitat de València-CSIC), Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, XLVI, serie A (monografías), 1995.

LÓPEZ PIZCUETA, T., «Los bienes de un farmacéutico barcelonés del siglo XIV: Francesc de Camp», Acta Historica et Archeologica Mediaevalia, 13 (1992), pp. 17-73.

MENSCHING, G., La sinonima de los nombres de las medicinas griegos e latynos e aravigos. (Estudio y edición crítica de Guido Mensching), Madrid, Ed. Arco/Libros, 1994.

1000 plantas medicinales, aromáticas y culinarias, Madrid, Servilibro Eds., 1999.

MIRÓ I BORRÀS, O., El receptari de Manresa i la mort de l’infant en Jaume, compte d’Urtgell (segle XIV). Conferència donada al Centre excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, 1911.

MUGARZA, J., Las plantas medicinales de los caminos de Santiago. Recetario auxiliar usado por los antiguos peregrinos del Camino de Santiago, Bilbao, Ed. de Librería de San Antonio, 1993.

NASO, I., Università e sapere medico nel Quattrocento. Pantaleone da Confienza e le sue opere, Cuneo-Vercelli, Società per gli studi storici, archeologici ed artistici della provincia di Cuneo. Società storica vercellese, 2000.

PARDO TOMÁS, J. i M.ª L. LÓPEZ TERRADA, Las primeras noticias sobre plantas americanas en las relaciones de viajes y crónicas de indias (1493-1553), València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia (CSIC-Universitat de València), 1993.

PUERTO SARMIENTO, F. J., La tríaca magna. Discurso leído por F. J. Puerto Sarmiento para ingreso como socio de número en Instituto de España-Real Academia Nacional de Farmacia (26 febrero 2009). Contestación de D. Antonio Doadrio Villarejo, Madrid, 2008.

RIERA, C., El lèxic científic català de la botánica, Barcelona, Claret, 2000.

RODRIGO PERTEGÁS, «La tríaca en Valencia», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, núm. 26 (1901).

— «Boticas y Boticarios. Materiales para la historia de la Farmacia en Valencia en la Centuria décima-quinta», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 4 (1929), pp. 110-153.

RUBIO VELA, A., Pobreza, enfermedad y asistencia en la Valencia del siglo XIV, València, Institució Alfons el Magnànim, 1984.

VALVERDE LÓPEZ, J. L. i A. LLOPIS GONZÁLEZ, Estudio sobre los fueros y privilegios del antiguo colegio de apotecarios de Valencia, Granada, Universidad de Granada, 1979.

VÁZQUEZ DE BENITO, C. i T. HERRERA, Los arabismos de los textos médicos latinos y castellanos de la Edad Media y de la Modernidad, Madrid, CSIC, 1989.

VELA i AULESA, C., L’obrador d’un apotecari medieval segons el llibre de comptes de Francesc ses Canes (Barcelona, 1378-1381), Barcelona, Institució Milà i Fontanals (CSIC), 2003.

WILLIAM, A. R. i D. M. THOMSON, Las plantas medicinales. Guía práctica ilustrada, Barcelona, Ed. Blume, 1981.

Diccionaris

ALCOVER, A. i F. de B. MOLL, Diccionari Català-Valencià-Balear, 8a reimpressió, Palma de Mallorca, Ed. Moll, 2005.

CASASSAS, O. (dir.), Diccionari Enciclopèdic de Medicina, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002.

CORACHAN, M., Diccionari de Medicina, 1a ed., Barcelona, Salvat Eds., 1936. Diccionari Normatiu Valencià, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016, 2 vols.

VALLÈS, Joan (dir.), Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana, Barcelona, TERMCAT, 2014. <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/> (Última actualització: 10-03-2019).

APÈNDIX I

Taula de correspondències de la foliació aràbiga i romana

APÈNDIX II

Foliació de l’índex i dels capítols i nombre de receptes per capítol

ÍNDEX

[VII]

A LA CARA

(7 receptes)

[VIII]

ORELLA

(30 receptes)

[IX]

A SANAR E CURAR TOT MAL DE BOCHA

(21 receptes)

[X]

A TOLRA E LAVAR TOTA DOLOR DE LES DENTS

(27 receptes)

[XI]

STÓMECH

(45 receptes)

[XII]

A CURAR E FER PASSAR TOTA TOS PER QUALSEVULLA MANERA VINGA

(17 receptes)

[XIII]

A CLARIFICAR LA VEU E LAVAR TOTA ASPREDAT QUE SIA AL CANYÓ NE EN LOS PITS

(9 receptes)

[XIV]

A GUORIR E SANAR TOTS RANAMENTS E TIRAMENT DELS PITS PER QUALSEVULLA RAHÓ VINGUEN

(2 receptes)

[XV]⁴¹

[XVI]

A CURAR E SANAR TOT RANAMENTS DE PITS

(1 recepta)

[XVII]

A TOLRE TOT VÒMIT PER QUALSEVULLA MANERA VINGUA

(18 receptes)

[XVIII]

A CURAR E SUBVANIR A TOT MAL QUE SIA AL COR

(15 receptes)

[XIX]

A SANAR E GUORIR TOT MAL QUE SIA AL LEU

(13 receptes)

[XX]

A SUBVANIR E AJUDAR A TOT MAL QUE SIE ALS RONYONS O AL FETGE O AL LEU

(19 receptes)

[XXI]

A SANAR E GUORIR TOT MAL QUE SIA EN LA MELSA

(17 receptes)

[XXII]

A SANAR E GUORIR LA MALALTIA APELLADE NEFRÉTICA QUI SON VEXIGUES QUI·S FAN EN LO FETGE, EN LO LEU E EN LOS RONYONS

(23 receptes)

[XXIII]

A SANAR MAL DE STRENGÚRIA E DE SCINTIRI E A TOTA DOLOR DE BUDELLS

(43 receptes)

[XXIV]

A SANAR TOT MAL DE SÍNCOPIN E CARDÍACA PASSIÓ

(3 receptes)

[XXV]

A MATAR E FER AXIR LOS CUCHS QUI SIEN DINS LO CORS DE QUALSEVULLA NATURA SIEN

(21 receptes)

[XXVI]

A SANAR AQUELLA MALALTIA QUE HA NOM AL·LOPÍCIA

(4 receptes)

[XXVII]

A CURAR LOS YDRÒPICHS E FER-LOS TOTS DEXUNFLAR

(9 receptes)

[XXVIII]

A CURAR E SANAR TOT MAL DE EPILÈNCIA

(10 receptes)

[XXIX]

A CURAR E GUORIR AQUELLS QUI SÓN ÈTICHS

(1 recepta)

[XXX]

A ESTANCAR LO VENTRA QUI MASSA IX, ÇO ÉS PER MAL DE XENTIRI

(29 receptes)

[XXXI]

A FER PURGAR TOTA CÒLERA DE QUALSEVULLA MANERA QUE SIA

(11 receptes)

[XXXII]

A CURAR E GUORIR TOTA MALALTIA QUI SIA ALS COYLONS

(7 receptes)

[XXXIII]

A PROVOCAR URINA E FER PIXAR AQUELLAS PERSONAS QUI NO PODEN PIXAR SENS NEGUN MAL QUE NO HAURAN

(46 receptes)

[XXXIV]

A CURAR E PERFETAMENT GUORIR MAL DE PEDRA

(23 receptes)

[XXXV]

A CURAR E SANAR TOT MAL QUI SIA EN LOS COIYLONS (SIC) NE EN LO MEMBRA

(5 receptes)

[XXXVI]

A CURAR E GUORIR TOT MAL DE COYONS

(7 receptes)

[XXXVII]

A SANAR E CURAR MAL DE PUAGRA

(19 receptes)

[XXXVIII]

A CONSERVAR CABEYLLS QUE NO CAYEN E QUE SIEN FORTIFICATS

(2 receptes)

[XXXIX]

A NEDEYAR E MUNDIFICAR TOTES MÀCULES QUI SIEN EN LA CARA NE EN LA PERSONA

(30 receptes)

[XL]

AA RELEVAR E FER PASSAR TOTA EMBRIAGUESA QUE VINGUA PER RAHÓ DEL VIN

(5 receptes)

[XLI]

A GUORIR E SANAR E FER FONDRE LES ESCRÒFOLES, VULLATS AQUELLA MALALTIA QUE HA NOM PORCELLANES QUI·S FA AL COLL

(24 receptes)

[XLII]

A LAVAR E CURAR TOTA ASPREDAT QUI SIE EN LA LENGUA

(3 receptes)

[XLIII]

A CURAR E SANAR TOTES NAFRES QUI SIEN EN LA BOCHA O EN LES GENIVES

(1 recepta)

[XLIV]

A FER DORMIR LOS MALALTS O LOS SANS QUI NO PODEN DORMIR

(7 receptes)

[XLV]

A FER PASSAR SUOR A TOTS AQUELLS QUI MASSA SUEN EN TEMPS DE MALALTIA

(4 receptes)

[XLVI]

A CURAR E FER PASSAR TOTA FEBRA DE QUALSEVULLA MANERA SIA, NE PER QUALSEVULLA RAHÓ I VINGUA

(32 receptes)

[XLVII]

A SANAR E GUORIR TOT TREMOLAMENT QUI SIA EN LA PERSONA NE EN LOS NIRVIS

(11 receptes)

[XLVIII]

A ARRANCAR E A CURAR PERFETAMENT TOT MAL DE CRANCH

(10 receptes)

[XLIX]

A MATAR E ARRADICAR AQUELLA MALATIA QUE HA NOM CARBONCLA

(7 receptes)

[L]

A MATAR E ARRENCAR TOT FICH DE QUALSEVULLA NATURA SIA

(3 receptes)

[LI]

A CURAR E PERFETAMENT SANAR E MATAR TOTES FÍSTOLES

(12 receptes)

[LII]

A CURAR E GUORIR TOTA ÚLCERA QUE SIA EN LA PERSONA

(46 receptes)

[LIII]

A CURAR E SANAR TOTES NAFRES DE QUALSEVULLA MANERA SIEN

(28 receptes)

[LIV]

A ASTANCAR SANCH DE QUALSEVULLA PARTIDES DE LA PERSONA ISQUA

(54 receptes)

[LV]

AA CURAR E A SANAR PERFETAMENT TOT MAL DE LOP

(4 receptes)

[LVI]

A MATAR E ERRADICAR TOTA MORFEA O MALA BUA QUE SIA EN LA PERSONA E A CURARLA

(13 receptes)

[LVII]

AA CURAR E GUORIR TOT MAL DE MORENES E FER-LES DESFER E DEXUNFLAR

(19 receptes)

[LVIII]

AA CURAR E AJUDAR A MAL DE LEBROSIA QUE NON TEMBRAN RES

(10 receptes)

[LIX]

A GUORIR E SANAR PERFETAMENT TOT MAL DE TRENCADURA DELS COYONS

(6 receptes)

[LX]

A FER AXIR LES SANGUONERES DE TOTS LOS LOCHS ON SIEN BEGUDES NE ESTIGUEN EN CORS DE PERSONA O DE BÍSTIA

(2 receptes)

[LXI]

A GUORIR E A SANAR TOTA DOLOR EN QUALSEVULLA LOCH DE LA PERSONA SIA

(10 receptes)

¹ Biblioteca Històrica de la Universitat de València (BUV), M. 652. M. GUTIÉRREZ DEL CAÑO, Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, València, Llibreria Maraguat, 1913, 3 vols. (reimpressió Llibreria París-Valencia, 1992). Cfr. vol. 3, pp. 83-85.

² F. ARROYO i M. D. CABANES PECOURT, «Notas sobre un recetario valenciano del siglo XV», dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, 1969, vol. III, pp. 67-71.

³ A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina a la Corona d’Aragó (1162-1179), Barcelona, Ed. Scientia, 1973, pp. 179-185.

⁴ L. CIFUENTES, La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2001, pp. 113-121.

⁵ A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 184. L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., p. 114. L. FARAUDO DE SAINT GERMAIN (ed.), El «Libre de les medicines particulars». Versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI. Transcripción, estudio proemial y glosarios por—, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1943.

⁶ L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., p. 113.

⁷ L. CIFUENTES, ibid, p. 116.

⁸ Ibid., p. 116 i 119.

⁹ Furs e ordinacions fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València. Furs d’Alfons IV, rúbrica XVII, De metges, València, Lambert Palmart, 1482 (ed. facsímil, València, Gráficas Soler, 1976, pp. 209-210).

¹⁰ A. CCARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 184. L. CIFUENTES, Laciencia en català…, op. cit., p. 119. D. COMENGE, Receptari de Manresa (siglo XIV), Barcelona, Tip. Enrique Redondo, 1899.

¹¹ A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 185. L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., pp. 119, 329. E. CANIBELL I MASBERNAT (ed.), Bibliografía medical de Catalunya: inventari primer, pres dels llibres antics i moderns presentats en l’Exposició Bibliogràfica anexa al segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917 (cedulari posat en ordre alfabètic d’autors, entitats i noms geogràfics), Barcelona, Associació General de Metges de Llengua Catalana, 1918.

¹² A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 185. L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., p. 120. E. MOLINÉ I BRASÉS, «Receptari de Micer Johan», BRABLB, 54 (abriljuny 1914), pp. 321-336, 55 (juliol-setembre 1914), pp. 407-440.

¹³ L. GARCÍA BALLESTER, La Medicina a la València medieval, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988, p. 99. ÍD., Artifex factibus sanitatis. Saberes y ejercicio profesional de la Medicina en la Europa pluricultural de la Baja Edad Media. Introducció i selecció de textos per G. Olagüe de Ros i E. Rodríguez Ocaña, Granada, Universidad de Granada, 2004, pp. 34, 81-155.

¹⁴ L. GARCÍA BALLESTER (dir.), «La “ciencia” y el oficio de la boticaría», dins Historia de la ciencia y de la técnica en Castilla, Vol. I, Edad Media, Junta de Castilla y León, 2002, p. 878.

¹⁵ L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., pp. 282-285. A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 183. F. BARBERÁ MARTÍ, «Medicina Valenciana de Antaño», Revista Valenciana de Ciencias médicas, 7 (1905), pp. 286-289 i 373-380; 8 (1906), pp. 154-59 i 334-236; 9 (1907), pp. 157-159, 190-191, 205-207, 221-223 i 236-238; 10 (1908), pp. 24-27, 203-206, 220-222, 251-253, 262-269, i 281-287. J. RIBELLES COMÍN, Bibliografía de la lengua valenciana…, Madrid, Tip. de la Revista de Archivos Bibliotecas y Museos, 1915, 1929,1931 i, Servicio de Publicaciones del MEC, 1978, 4 vols. L. FARAUDO DE SAINT GERMAIN, «Una versión catalana del “Libre de les herbes” de Macer», Estudis Románics, 5 (1955-1956), pp. 1-54.

¹⁶ Cfr. nota 1.

¹⁷ M. CORACHAN (dir.), Diccionari de Medicina, 1a ed., Barcelona, Salvat, 1936. Cfr. Fonts i Bibliografia, pp. XVI. Aquest diccionari fixà la terminología mèdica en català. M. Corachan (Xiva, Comunitat Valenciana, 1881-Barcelona, 1942) estudià a Barcelona especialitzant-se en cirurgia. Al 1936 va ser conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

¹⁸ Cfr. nota 2.

¹⁹ L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., pp. 67 i 120.

²⁰ J. RODRIGO PERTEGÁS, «Boticas y Boticarios. Materiales para la historia de la Farmacia en Valencia en la centuria décima quinta», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 1929, pp. 110-153, cfr. p. 123.

²¹ Biblioteca de Catalunya. Fondo Rodrigo Pertegás. Libre de receptes [Manuscrito]: M.S. de la Biblioteca de la Universidad de Valencia. Ms. 1151. En el registre, quan se cita la Font d’adquisició de la esmentada còpia consta: «Compra a la neboda de Rodrigo Pertegàs per mediació del canonge José Sanchis Sivera».

²² Cfr. nota 1

²³ Se segueix la descripció i catalogació del manuscrit feta pel Prof. Francisco Gimeno Blay que apareix en el catàleg de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.

²⁴ 140 folis; 210 × 140 mm; enquadernació 220 × 150 mm.

²⁵ Cfr. F. GIMENO BLAY: «El text està incomplet com ho prova l’índex on la primera recepta mencionada és transcrita al full 43; així mateix, aquesta taula acaba incompleta al f. 6v. El text del receptari comença acèfal en el f. XVIIIr/6bis i acaba inconclós al full CLX/140 com posa de relleu el reclam situat al marge inferior del full (item prenets de la rael). Arran de la restauració alguns quaderns es presenten incomplets i desordenats, altres hi manquen». Cfr. Apèndix I - Taula de correspondències.

²⁶ Quan els quadernets estan desordenats i la foliació no segueix l’ordre correcte, es fa constar en nota a peu de pàgina i en la transcripció se segueix l’ordre correlatiu.

²⁷ Cfr. Apèndix II - Foliació índex i capítols. Nombre de receptes per capítol.

²⁸ L. GARCÍA BALLESTER (dir.), «La “ciencia” y el oficio de la boticaría»…, cit., p. 888: «… las recetas seguían un orden establecido según la estructura de la patología que hizo canónica el galenismo bajomedieval: remedios para las enfermedades, ordenados de la cabeza a los pies; remedios contra las enfermedades de origen universal, como las fiebres, los apostemas, los venenos».

²⁹ «Els aparells difereixen dels sistemes per llur constitució histològica: l’aparell es format per diversos tipus de teixits (aparell digestiu: teixit epitelial, muscular i conjuntiu) i el sistema per un de sol (sistema nerviós: teixit nerviós)», O. CASASSAS (dir.), Diccionari enciclopèdic de Medicina, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002, pp. 133-134.

³⁰ Cfr. Glossari de productes. En ell es recopilen tots els remeis i productes esmentats, donant el seu nom en català, castellà i llatí.

³¹ A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 184. J. RODRIGO PERTEGÁS, «La tríaca en Valencia», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 26 (1901).

³² Aquí i en els exemples següents la numeració entre parèntesi remet al nombre de capítol.

³³ Castoreum, castori, castóreo: Espècie d’ungüent pardós i aromàtic, segregat per una glàndula especial que té el castor a cada banda de l’aparell genital.

³⁴ «Ítem, prenets .X. dracmes de les fulles de la savina e picats-les ben, e prenets .X. dracmes de let de ovelles, e prenets .X. dracmes de sucra de pan, e metets-ho tot ensemps a coura al foch, e com sia cuyt tot ensemps, vullats ab vin, vullats ab brou calent, dats-ne a beura a tota persona qui hage dolor de les emoroyde (sic), meravellosament les farà passar la dolor (.LVII.).» «Prenets .Iª. onça de berthònegua e .IIes. onçes del plantatge, e picats-ho tot, e fets-ne such, e tot aquell such dats-lo a beura a aquella persona qui haurà febra, abans que li vingue la febra tota la-li farà fugir per ben que sie cotidiana (.XLVI.).»