Carles I sense censura

Amb tot, el Llibre d’Antiquitats és de les poques fonts oficials que conec que no relata explícitament la conducció del monarca francès a Madrid, sinó que tan sols ens innova que va ser dut a València amb vint galeres. I d’aquí al castell de Benissanó, perquè no pas ell −el rei francès−, sinó «lo virrei de Nàpols havia de partir per a l’emperador y rey nostre senyor, qui estava en Toledo».²⁶⁹ En cap moment no ens diu que Francesc I l’acompanyés. Més aviat s’hi detecta una certa ambigüitat, atès que les galeres que l’havien conduït, fins llavors, arreu on anava, ara «passaren-les al port de Dénia»,²⁷⁰ però sense dir-nos tampoc si el rei hi anava o no. Com que el cap dels exèrcits i de l’armada era En Lanoy, i el gros de l’armada veiem com passa de Gènova a Barcelona i de Barcelona a València, sempre acompanyant el rei francès captiu i presoner; quan el mateix estol surt de la capital del Túria per anar cap a Dénia, és més que conjecturable que En Lanoy hi continués anant, i amb ell el rei Francesc, perquè el nombre de naus continua sent el mateix. Tot fa sospitar que restaria presoner en algun lloc de València, perquè el darrer paràgraf del capítol que parla «De la presa del rey de França», un cop ja partit el virrei de Nàpols –segons el text– cap a la Cort, i les naus cap a Dénia, ens explicita que «lo rey era hun home molt gran, y molt dispost y apersonat, de huns trenta-cinch anys, que·s deÿa Ffrancés d’Angulema».²⁷¹ I ens el descriu com si encara fos al país. Com si el cronista encara el tingués a davant. Però, evidentment, tan sols ho puc conjecturar.

Aporta una mica de llum En Carlos Sarthou, que, en parlar dels presoners famosos que van estar reclosos al castell de Xàtiva, escriu: «D’altres autors, sense cap mena de testimoni també fan presoners del castell xativí d’altres personatges com Cèsar Borja, el príncep Carles de Viana, i, sobretot, el monarca francès Francesc I, captiu a Pavia del nostre rei emperador Carles I».²⁷² I continua: «Incendiat l’arxiu de Xàtiva al 1707 per ordre de Felip V, desaparegueren tots els valuosos documents històrics dels segles XIII al XVII, i en altres arxius no veiem corroborada aquesta citació de la detenció del rei francès a Xàtiva. Tampoc en fan esment els nostres cronistes regnícoles, ni els historiadors antics ni moderns; tots el traslladen d’Itàlia a Madrid, en dues ratlles, sense preocupar-se de l’itinerari del seu captiveri».²⁷³ Llavors, mira de refer els punts clau d’aquell periple i el que en treu és que va passar per Roses, Barcelona i València, conduït per la flota de les més que repetides galeres. A València va ser traslladat al Palau Reial i l’endemà va visitar la virreina Germana, que s’allotjava al palau de l’arquebisbe.²⁷⁴ I, a la vista de tot plegat, intuïa que «és indubtable que el vencedor Carles volgué que el seu captiu Francesc fos allotjat al castell de Xàtiva, mentre s’estudiaven les condicions d’un tractat de pau».²⁷⁵ En James Bacon, si bé al 1830, vindria a confirmar l’asseveració d’En Sarthou, car subscriu que l’Emperador, assabentat de la captura del rei francès a Pavia, «li assignà per residència la fortalesa de Xàtiva, a València, i després un palau a Madrid».²⁷⁶ I, conformement, ho relata En Prosper Gachard: «Carles Cinquè havia deliberat amb els seus ministres el lloc on seria guarda aquest monarca; s’havia decidit el castell de Xàtiva, situat a nou llegües de València».²⁷⁷ Xàtiva, doncs, per bé que amb una certa timidesa, es va fent present a la documentació, i ens fa conscients que el rei Francesc, potser, més que ser conduït de Gènova a Madrid, com diuen els textos més esporgats, ho devia ser a Xàtiva. O en algun lloc del regne de València, com sembla copsar-se a les Memòries d’En Martin du Bellay, que, tot i descriure que el regi presoner va ser portat de Barcelona a Tarragona i d’aquí a la ciutat de València, en canvi, expressa que, mentre era encara aquí, o en algun lloc de l’entorn, «se li girà al rei una febre vehement al castell de Madrid».²⁷⁸ De la qual cosa n’extrec que «Madrid» és una interpolació de contingut polític per desubicar l’escena de l’empresonament històric i passar-lo al pla llegendari castellà, que s’anirà repetint en documentació diversa, tant escrita com impresa. En aquest sentit, resseguint la correspondència de la germana del rei Francesc, Margarida de Navarra, que es va traslladar a Espanya per visitar-lo, l’Aimé Champollion s’adona de certes irregularitats i escriu: «L’editor de les lletres de Margarida de Navarra fa arribar el rei a Madrid a començament de juny (2n recull, p. 34). Hom veu per aquesta lletra que el 28 de juny Francesc I era encara a València».²⁷⁹ Cosa que no és certa, perquè hi arribaria al 1529 i hi romandria també al llarg del mes de juliol, car en una lletra de Monsieur de la Barre a la duquessa d’Alençon, li exposa com, en un dia no especificat d’aquest darrer mes, «le Roy s’en va a monter à cheval pour aller à vespres à Saint-Geronime»,²⁸⁰ que sembla que és el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a vuit quilòmetres de Gandia. Amb la qual dada veiem que el rei Francesc, més que trobar-se a Toledo o Madrid, com assevera la documentació oficial, continuava dirigint-se cap al sud del regne valencià. Ja he comentat més amunt que el 22 de juliol Francesc es va desplaçar, des de Benissanó cap a alguna altra ciutat. Ara sabem que potser no anava cap a Requena, en direcció a Castella, sinó que devia tornar a València, on novament s’embarcaria, perquè al cap de poc ja el localitzem a Gandia, des d’on, com diu la lletra d’En De la Barre, havia anat a cavall al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. La tornada a la capital del Túria es pot deduir d’una lletra dels jurats de València, senyors de les viles de Benaguacil, La Pobla de Vallbona i Paterna, del 17 de juliol, per la qual comuniquen als prohoms de La Pobla que rebran el seu procurador general, En Lluís Jeroni de Vilarrasa, «per aposentar dita bandera per la guarda del senyor rey de França, e axí es nostra voluntat hi us manam que la dita bandera de cent cinquanta homes sia aposentada»²⁸¹ allà. És a dir, que si el rei Francesc s’encaminava cap a València, com jo conjecturo, podria passar perfectament per La Pobla i, fins i tot –com els noms de les viles que apareixen al document suggereixen–, per Benaguacil i Paterna, que s’hi troben de camí. I d’aquí l’esment a «la guarda del senyor rei de França». El mateix esment que en fa el Llibre d’Antiquitats, quan, un cop desembarcat a València i visitat pel comte d’Oliva Serafí de Centelles, el van portar al Real, «e venien de guarda dos banderes, ab obra de CC hòmens, escopetés i piqués.²⁸² A València s’embarcaria a l’estol imperial i acte seguit sorgiria a Dénia, com exposa el Llibre d’Antiquitats i reconeix la López de Meneses.²⁸³ A favor encara d’aquesta conjectura de fer tornar Francesc I a València i embarcar-lo aquí per mar cap al sud del país, vull portar a col·lació un fragment de la «Relació de les Coses de la Germania de la Ciutat e Regne de València», escrita per En Miquel Garcia. Aquest notari que, com hem vist, ja ens havia descrit que el rei francès va ser conduït a Benissanó, on s’estigué alguns dies, acte seguit narrava: «E partí de Beniçanó qu·està prop de Lyria, divendres a vint-i-hu de juliol, e portaren-lo a Castella per lo port de Requena».²⁸⁴ Però, ara, en lloc de fer-lo avançar de Requena cap a Madrid, o de deixar la narració aquí, el notari, sorpresivament, escriu que «de València ixqueren ab ell» molts cavallers.²⁸⁵ Amb la qual cosa, tornem a trobar Francesc a la ciutat del Túria, des d’on devia sortir, efectivament, amb molts cavallers, però no pas cap a Madrid, sinó cap a Xàtiva. Els retocs s’expliquen perquè el text és «una còpia del segle XVIII»,²⁸⁶ l’única conservada, i reescrita, curiosament, després de l’ocupació espanyola de principis d’aquest segle. Tampoc no és gens d’estranyar que no se n’hagi conservat l’original i que, com altres cròniques del XVI reescripturades al XVIII denoti que se «n’ha alterat el sentit», per tal com «els canvis no sempre són innocus» i responen «a vegades a un cert criteri de censura».²⁸⁷ Una censura necessària i vital per reescriure la història d’Espanya i atorgar-li aquells fets i gestes de prestigi que no havia tingut.

No costa gaire d’entendre, per tant, com la deslocalització ha estat un motor constant en la reescripturació dels fets, que s’esdevenien al regne de València, però que, per raons d’estat, calia situar a Madrid. Ho hem vist i revist. I tanmateix, abans he citat el parer d’En Sanuto, per qui, just en les dates que el rei gal arribaria a València, feia sortir Carles de «Toledo» i, contra tot pronòstic, ens assegurava, el 23 de juny, que l’Emperador «venia a València, cosa que molt complau al Legat [Apostòlic que s’havia de trobar amb ell], perquè així no hauria de navegar tant per mar».²⁸⁸ En resolució: si l’Emperador va sortir de Castella per venir a rebre Francesc I a València, tots els relats que ens diuen que li van dur el monarca pres a Madrid els hem de menystenir diligentment i començar a cercar al regne mediterrani, sense cap mena de compungiment mental, el lloc on el Cèsar s’havia instal·lat i el castell on va fer dur el presoner. I, atès que Francesc I era a Gandia i Dènia a final de juliol d’aquell 1525, és més que versemblant i deduïble que l’Emperador també hi seria a prop. El rei de França, doncs, viatjaria per mar, custodiat per En Lanoy, mentre l’Emperador, segons sembla, ho anava fent més lentament, amb la cort o amb una comitiva, per l’interior del país, on romandria força temps, sense que fos traslladat a Castella, com, en parlar de la conducció de Francesc I a Espanya, ho explicita En Blasco de Lanuça: «De Barcelona vingué el rei amb tota l’armada a Tarragona, i d’allà passà a desembarcar a València, on se li feu solemníssima rebuda, i l’hi deixaren per un bon espai de temps, descansant dels treballs de la guerra passada i de la navegació d’Itàlia a Espanya».²⁸⁹ És evident, doncs, que si de València hagués passat a Madrid, no s’hauria estat al país «un bon espai de temps», sinó tan sols uns dies. Quant de temps va estar el rei gal en terres valencianes? Van ser uns dies escadussers, de tràmit, o, com diu En Lanuça, «un bon espai de temps»? Un espai de temps més vast del que se’ns assegura que hi va ser?

156J. OCHOA DE LA SALDE, ob. cit., foli 147 [recte].

157JULIAN DE PINEDO Y SALAZAR, Historia de la Insigne Órden del Toyson de Oro; Imprenta Real, Madrid, 1787, Part Primera, tom I, p. 142.

158I. DE MARIANA, ob. cit., foli 729.

159«Historia del Invencible Emperador Carlos Quinto, Rey de España, compuesta por su Majestad Cesárea»; ob. cit., p. 492.

160PERE GIL i ESTALELLA, Història moral de Cathalunya; a cura de Rodolfo Galdeano Carretero, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, CII; Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2017, Llibre segon de la Història catalana, p. 354.

161Ídem, p. 355.

162CESÁREO FERNÁNDEZ DURO, Viajes Regios por Mar en el Transcurso de Quinientos Añós. Narración Cronológica; Est. Tip. «Sucesores de Ribadeneyra», Madrid, 1803, p. 165-166.

163Ídem, p. 166.

164VÍCTOR BALAGUER, Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón; Librería de Salvador Manero, Barcelona, 1863, tom IV, p. 83.

165A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.

166Cf. PRUDENCIO DE SANDOVAL, Historia de la Vida y Hechos del Emperador Carlos V, Max[imo] Fortissimo, Rey Catholico de España y de las Indias, Islas, y tierra firme del Mar Oceano; a casa de Bartholome Paris, Pamplona, 1614, Primera Part, foli 659.

167A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.

168Ídem.

169Vg. WILLIAM BRADFORD, Correspondence of the Emperor Charles V and his Ambassadors at the Courts of England and France; Richard Bentley, Londres, 1850, p. 123.

170Ídem, p. 124.

171A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.

172V. BALAGUER, ob. cit., tom IV, p. 83.

173Dietaris de la Generalitat de Catalunya; ob. cit., vol. I, p. 373.

174V. BALAGUER, ob. cit., tom IV, p. 83.

175Ídem.

176Ídem.

177Ídem.

178DIEGO DE COLMENARES, Historia De La Insigne Ciudad de Segovia y Conpendio de las Historias de Castilla; Diego Diez, Madrid, 1640, p. 492.

179Dietaris de la Generalitat de Catalunya; ob. cit., vol. I, p. 374.

180FERNANDO FULGOSIO, «Cronica de la Provincia de Tarragona»; dins Crónica General de España, ó sea Historia Ilustrada y Descriptiva de sus Provincias, sus poblaciones más importantes de la Península y de Ultramar; Rubio, Grilo y Vitturi, Madrid, 1870, p. 59.

181J. PIN Y SOLER, «Breu Comentari» als Diàlechs d’Antonio Agustín, a cura de J. Pin y Soler, Llibrería Antiga y Moderna de S. Babra, Barcelona, 1917, p. XLII-XLIII.

182Cf. P[ERE] C[ATALÀ] i M[IQUEL] B[RASÓ], «Expressió castellera de la Tarragona medieval», Els Castells Catalans; Rafael Dalmau, Editor; Barcelona, 1973, vol. IV, p. 85.

183MARTÍ DE VICIANA, Segunda Parte de la Crónica de Valencia; Sociedad Valenciana de Bibliófilos, Valencia, 1881, p. 55.

184HIERONIMO SEMPERE, La Carolea; en casa de Juan de Arcos, València, M.D.LX, foli CXXX [recte].

185PEDRO SERRA Y POSTIUS, Epitome Historico del Portentoso Santuario y Real Monasterio de Nuestra Señora de Monserrate, ilustrado con los Sucessos Historicos más memorables de los Principes sus Devotos, y Bienhechores; Pablo Camins, Impressor; Barcelona, 1747, p. 297 (nota 3) i 311.

186PERE SERRA i POSTIUS, Lo perquè de Barcelona y Memòrias de Sas Antiguedats; a cura de Joan Tres i Arnal, Autors Catalans Antics-15, Fundació Pere Coromines, Barcelona, 2006, p. 123.

187Ídem, p. 123, nota 1151.

188ENRIC QUEROL COLL, «Els Aldana, tortosins del segle XVI aveïnats a València: de les armes a les lletres»; Pedralbes, 27 (2007), p. 201.

189Ídem, p. 202.

190P. VOLTES BOU, ob. cit., p. 21.

191MIQUEL CASTELLVELL, «La batalla de Pavia, Francesc I de França i Joan d‘Aldana», web de l‘Institut Nova Història, 1 de maig del 2010; https://www.inh.cat/articles/La-batalla-de-Pavia,-Francesc-I-de-Franca-i-Joan-Aldana

192FRANCISCO MARTOREL Y DE LUNA, Historia de la Antigua Hibera; Geronimo Gil, Tortosa, M.DC.XXVII, foli 297.

193Ídem, folis 297-298.

194Ídem, foli 299.

195Ídem.

196Ídem, folis, 311-314.

197Cf. DANIEL FERNANDEZ Y DOMINGO, Anales o Historia de Tortosa, desde su Fundacion hasta Nuestros Dias; Establecimiento Tipográfico de Jaime Jepús, Barcleona, 1867, p. 121.

198F. MARTOREL Y DE LUNA, ob. cit., folis 300-308 i 311-314.

199Ídem, folis 308-309.

200Ídem, foli 310.

201Vg. I. F. ANDRES DE UZTARROZ, ob. cit., folis 103-104.

202Vg. FRANCISCO DIEGO DE SAYAS RABANERA Y ORTUBIA, Anales de Aragon desde el Año de MDXX del Nacimiento de Nuestro Redemptor hasta el de MDXXV; Herederos de Pedro Lanaja, Impressores del Reyno; Saragossa, 1666, p. 770-774.

203Vg. MANUEL MARCILLO, Crisi de Cataluña, Hecha por las Naciones Estrangeras; Imprenta de Mathevat, Barcelona, 1685, p. 230-231.

204LUIS LA-MARCA, Teatro Historico, Politico, y Militar. Noticias Selectas, y Heroycos Hechos de los Principes, y Varones mas Ilustres que celebra la Fama; Francisco Mestre, Impressor; València, 1690, p. 42.

205Vg. NARCISO FELIU DE LA PEÑA Y FARELL, Anales de Cataluña. Y Epilogo Breve de los Progressos, y famosos hechos de la Nacion Catalana, de sus Santos, Reliquias, Conventos, y singulares Grandezas; y de los mas señalados, y Eminentes Varones, que en Santidad, Armas, y Letras han florecido desde la primera Poblacion de España; Juan Pablo Martí; Barcelona, 1709, Tom Tercer, p. 166-167.

206Vg. P. SERRA Y POSTIUS, Epitome Historico del Portentoso Santuario y Real Monasterio de Nuestra Señora de Monserrate; ob. cit., p. 297, nota 3.

207Vg. VICENTE XIMENO, Escritores del Reyno de Valencia, Cronológicamente Ordenados desde el año MCCXXXVIII de la Christiana Conquista de la misma Ciudad, hasta el de MDCCXLVII; Officina de Joseph Estevan Dolz, València, 1747, tom I, p. 171.

208Vg. El Gran Diccionario Historico, o Miscellanea Curiosa de la Historia Sagrada y Profana; traduït del francès per Luis Moreri i amb amplíssimes addicions de Joseph Miravel y Casadevante, Hermanos Detournes, Libreros; París, 1753, p. 304.

209Cf. JOSEP MORAN i OCERINJAUREGUI, «Cançó de l’avalot de les Quintes (1773)», Estudis d’història de la llengua catalana; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004, p. 162.

210Vg. FÉLIX TORRES AMAT, Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes, y dar alguna idea de la Antigua y Moderna Literatura de Cataluña; Imprenta de J. Verdaguer, Barcelona, 1836, p. 11.

211Vg. D. FERNANDEZ Y DOMINGO, ob. cit., p. 122-131.

212ANTONIO DE BOFARULL Y BROCÁ, Historia Crítica (Civil y Eclesiástica) de Cataluña; Juan Aleu Fugarull, Editor; Barcelona 1877, tom VII, p. 36.

213Ídem.

214P. DE SANDOVAL, ob. cit. (Pamplona, 1614), foli 641.

215A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 36.

216Ídem, p. 37.

217Ídem, p. 37, nota 2.

218El Libre de Antiquitats de la Seu de València; ob. cit., vol. I, p. 90.

219Ídem, p. 90-91.

220Ídem, p. 91.

221M. GARCIA, ob. cit., p. 387-388.

222GASPAR ESCOLANO, Segunda Parte de la Decada Primera de la Historia de la Insigne, y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia; Pedro Patricio Mey, València, 1611, columnes 1663-1164.

223D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.

224Cf. M. [ANDRÉ JOSEPH] LE GLAY, Négociations Diplomatiques entre la France et l’Autriche durant les trente premiêres années du XVIe Siècle; Imprimerie Royale, París, M DCCC XLV, tom II, doc. CLXVII, p. 608.

225Cf. AIMÉ CHAMPOLLION-FIGEAC, Captivité du Roi François Ier; Imprimerie Royale, París, M.DCCC.XLVII, doc. CXX, p. 263.

226AMADA LÓPEZ DE MENESES, «Francisco I en Valencia»; Bulletin Hispanique, 40, núm. 3 (1938), p. 274.

227Ídem, p. 276.

228A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 38.

229A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.

230D. I. DORMER, ob. cit., foli 173.

231J. F. PARDO MOLERO, La defensa del Imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo; ob. cit., p. 182.

232D. I. DORMER, ob. cit., foli 173.

233Cf. M. SANUTO, ob. cit., columna 31.

234Cf. PADRE MARIANA, Historia General de España; Imprenta y Librería de Gaspar y Roig, Editores; Madrid, 1849, tom III, p. 241 i A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 35.

235Cf. N. F. DE LA PEÑA Y FARELL, ob. cit., p. 167.

236D. I. DORMER, ob. cit., foli 171.

237Cf. N. F. DE LA PEÑA Y FARELL, ob. cit., p. 167.

238Ídem.

239Dietaris de la Generalitat de Catalunya; ob. cit., vol. I, p. 373.

240Ídem, p. 374.

241C. FERNÁNDEZ DURO, ob. cit., p. 169.

242Vg. P[ERE] C[ATALÀ], «Comentari marginal», Els Castells Catalans; ob. cit., vol. IV, p. 110.

243J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo; ob. cit., p. 182.

244El Libre de Antiquitats de la Seu de València; ob. cit., vol. I, p. 91.

245Ídem.

246ANTONIO SANCHIS PALLARÉS, Historia del Grau; Carena Editors, S.L.; València, 2005, p. 80.

247P. DE SANDOVAL, ob. cit. (Pamplona, 1614), foli 659.

248D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.

249FERRAN SOLDEVILA, Història de Catalunya; Editorial Alpha, segona edició revisada i augmentada, Barcelona, 1963, p. 893.

250Ídem, p. 893-894.

251PEDRO MEXÍA, Historia del Emperador Carlos V; edició i estudi de Juan de Mata Carriazo, Colección de Crónicas Españolas-VII, Espasa-Calpe, S.A., Madrid, 1945, p. 395.

252A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 160.

253P. MEXÍA, ob. cit., p. 395.

254P. DE SANDOVAL, ob. cit. (Pamplona, 1614), foli 659.

255P. MEXÍA, ob. cit., p. 395.

256D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.

257Ídem, p. 176.

258G. ESCOLANO, ob. cit., columna 1664.

259D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.

260VICENTE BOIX, Historia de la Ciudad y Reino de Valencia; Imprenta de D. Benito Monfort, València, 1845, tom I, p. 386-387.

261A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 36.

262GONZALO FERNANDEZ DE OVIEDO Y VALDES, Relacion de lo suscedido en la prision de el Rey de Francia, des de que fue traydo en españa, por todo el tiempo que stuvo en ella, hasta que el Emperador le dio libertad y bolvio en Francia casado, con madama Leonor hermana del Emperador Carlos quinto Rey de España; Biblioteca Nacional de España, Manuscrit 8756, segle XVI, foli 13 [recte].

263Ídem.

264Ídem, folis 13 [recte] – 14 [vers].

265Ídem, foli 1 [recte].

266PEDRO GIRÓN, Crónica del Emperador Carlos V; edició de Juan Sánchez Montes, Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Escuela de Historia Moderna, Madrid, 1964, p. 5-6.

267PETER RASSOW, «Prólogo» a la Crónica del Emperador Carlos V, de Pedro Girón, ob. cit., p. 6, nota.

268M. DE VICIANA, Tercera Parte de la Crónica de Valencia; ob. cit., p. 228.

269El Libre de Antiquitats de la Seu de València; ob. cit., vol. I, p. 92.

270Ídem.

271Ídem.

272CARLOS SARTHOU CARRERES, Datos para la Historia de Játiva; Imprenta Sucesora de Bellver, Xàtiva, 1933, vol. I, p. 219.

273Ídem, p. 19, nota 2.

274Ídem.

275Ídem.

276JAMES BACON, The Life and Times of Francis the First, King of France; Edward Bull, segona edició, Londres, 1830, cap. X, p. 14.

277M. [LOUIS-PROSPER] GACHARD, La Captivité de François Ier et le Traité de Madrid; C. Muquard, Librairie Européenne; Brussel·les, Gant i Leipzig, 1860, p. 25.

278Les Memoires de Mess. Martin du Bellay Seigneur de Langey; P. l’Huillier, París, 1569, foli 71 [vers].

279A. CHAMPOLLION-FIGEAC, ob. cit., p. 236, nota 1.

280Ídem, doc. CXV, p. 252.

281Cf. A. LÓPEZ DE MENESES, «Francisco I en Valencia»; ob. cit., p. 276.

282El Libre de Antiquitats de la Seu de València; ob. cit., vol. I, p. 92.

283A. LÓPOEZ DE MENESES, «Francisco I en Valencia»; ob. cit., p. 271.

284M. GARCIA, ob. cit., p. 388.

285Ídem.

286EULÀLIA DURAN, «Notícia preliminar» a les Cròniques de les Germanies; ob. cit., p. 54.

287Ídem, p. 50.

288M. SANUTO, ob. cit., columna 128.

289VICENCIO BLASCO DE LANUZA, Historias Ecclesiasticas, y Seculares de Aragon; Iuan de Lanaia y Quartanet, Saragossa, 1622, Tom Primer, p. 260.