Viure Fàcil

PRÀCTICA 6. ESCOLTA ACTIVA

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

L’escolta activa és prendre consciència del missatge que rebem. Ara recordarem què hem de fer per escoltar-nos bé els uns als altres i poder posar-ho en pràctica cada dia. Així hem après a parlar i a relacionar-nos: amb una escolta activa.

 INICI: Quan algú es dirigeixi a tu parlant, atura el que estiguis fent, si és possible (com apagar el mòbil, la tauleta o la televisió) i mira la persona als ulls.

 BOCA TANCADA: Mentre l’altre et parla, mantingues la boca tancada, encara que tinguis ganes de dir quelcom perquè et ve una idea o un comentari al cap mentre t’està explicant el que sigui que li passa o el que et demani.

 ORELLES OBERTES: Para bé les orelles, escolta.

 ESCOLTA AMB EL COR: Posa atenció al que et diu, procurant entendre el missatge i sense emetre judicis (aquesta part sol ser difícil, però amb la pràctica te’n sortiràs).

 FES EL RETORN: Fes-li un petit resum d’allò que t’ha explicat per comprovar que ho has entès bé, o hi ha alguna cosa que et cal que torni a explicar. Adona’t si has de millorar la teva escolta amb atenció i, si és així, revisa com ho pots fer.

 PRÀCTICA: A mesura que agafis consciència sobre la manera que tens d’escoltar, i posis en pràctica cada cop més sovint l’escolta activa, t’aniràs sentint més a gust amb tu mateix i amb els que t’envolten.

 UNA MICA CADA DIA: Podeu començar practicant amb els de casa. Us hi animeu?

el gust: tastar i assaborir

El gust està fet de mil repulsions.

Paul Valéry

El sentit del gust és el que ens permet nodrir-nos, perquè s’ubica a la boca, que és per on introduïm els aliments. El primer aliment que tastem és la llet materna, que diuen que té un sabor bastant dolç pel seu alt contingut en lactosa. A mesura que ens anem fent grans, ens van introduint altres aliments, amb diferents textures i, sobretot, amb diferents sabors. Fins que arribem a tastar els cinc sabors bàsics existents: dolç, salat, àcid, amarg i umami.

D’aquesta manera anem educant el nostre paladar i anem configurant les nostres preferències respecte als sabors. Hi ha qui li agrada més el salat i hi ha qui li agrada més el dolç. El gust és personal i intransferible, i no podem obligar mai ningú a menjar un aliment que no li agradi. Tot i que amb el pas del temps o les circumstàncies, els gustos poden anar canviant.

M’agrada, no m’agrada. Aquestes són les dues opcions quan tastem un aliment per primera vegada. Antigament no hi havia gaires opcions, perquè el que importava era la supervivència, i les persones menjaven quan tenien gana, si recol·lectaven fruits o si caçaven alguna peça. Avui dia tenim mil opcions per alimentar-nos, i aquest paladar que abans potser no era tan fi i amb qualsevol cosa es conformava, ara podem dir que està sobresaturat.

Això és el que ha portat a moltes societats a emmalaltir per excés de nutrients: massa greixos, massa sucres i massa aliments ultraprocessats. Així i tot, cada vegada hi ha més moviments a favor del menjar saludable i ecològic, i en contra dels processats.

PRÀCTICA 7. ELS SABORS

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Quan som petits ens diuen que hem de menjar de tot, però sovint hi ha aliments que no ens agraden o que ens costen més de menjar. Quin és l’aliment que t’agrada més? I el que t’agrada menys?

La següent pràctica és per fer-la en grup, amb família o amics, i et servirà per diferenciar els sabors i adonar-te de la importància de menjar bé i amb consciència.

 ESCOLLIR: Trieu un aliment que agradi a tots els participants.

 REPARTIR: Procureu que n’hi hagi per a tothom i repartiu-lo entre els participants.

 OBSERVAR: Mireu com és i comenteu el seu aspecte. Quina forma i quin color té, si és petit o gran (recordeu la pràctica de mirar i veure).

 TOCAR: Després comenteu què percebeu quan el toqueu: si és dur, tou, llis, rugós, suau, etc.

 TASTAR: Ara, poseu-vos-el dins la boca i paladegeu-lo amb calma. Sense mastegar-lo. Noteu el gust que té?

 MASTEGAR: Ara sí, mastegueu-lo ben a poc a poc, degusteu-lo. Què noteu? És fred o calent? Costa de mastegar o és tou? Triga a desfer-se? Deixa anar algun tipus de substància quan el mastegueu? O és més aviat sec?

 AMB CONSCIÈNCIA: Sigueu conscients de com l’aliment es passeja per dins la boca, entre les dents, el paladar, la llengua. A poc a poc, mastegueu-lo unes quantes vegades més, i quan estigui ben desfet, us l’empasseu.

 COMPARTIR: Per torns, compartiu com heu viscut cadascun dels participants la vostra experiència. Comprovareu que cadascú té els seus propis gustos i maneres d’assaborir un aliment.

el tacte: tocar amb tacte

El tacte és una forma de posar-se cadascú

en l’espai de l’altre.

John Berger

A través de la pell percebem les pressions, el tacte, el dolor i la temperatura; i la pell reacciona a aquests estímuls. Per exemple, si algú ens abraça, notem la pressió del cos de l’altre sobre nosaltres; si algun ésser estimat ens acaricia, podem notar com se’ns eriça la pell; si ens fem un cop, ens sortirà un blau; si prenem massa el sol, la pell se’ns posarà vermella (i blava quan fa massa fred). De pells n’hi ha de moltes menes: fosques, clares, amb pigues, amb arrugues, seques, greixoses, etc.

La pell cobreix tot el nostre cos, és la primera barrera amb què topen els estímuls físics de l’exterior, és la nostra primera defensa, i per això l’hem de cuidar: des de l’exterior, hidratant-la i protegint-la de les inclemències; i des de l’interior, nodrint-la amb una alimentació saludable.

La nostra pell, com la de les serps, sempre s’està renovant, però no ho fa de cop, ho va fent sense que ens n’adonem i, tot i que també va envellint, sempre manté la capacitat de regenerar-se per continuar protegint-nos; per això quan ens fem una rascada o una ferida, amb el pas del temps veiem que es cura sola.

La pell és protecció, però també és contacte, i hem de procurar tocar-nos i tocar amb amor. Com diu John Berger, en tocar ens posem a la pell de l’altre, i per aquest motiu cal més educació emocional, d’autoconeixement i d’afectivitat; per aprendre, primer a respectar-nos a nosaltres mateixos i després a respectar els altres. Només així sabrem si la nostra abraçada serà ben rebuda o, al contrari, ens trobem davant d’algú que se sent incòmode amb el contacte físic. Jo, que soc una persona cinestèsica fins al moll de l’os i visc en un univers on imperen les abraçades, em trobo que de vegades haig de dominar la força que m’impulsa a abraçar.

També és cert que del costat oposat ens trobem amb el contacte forçat, aquell que pot arribar inclús al maltractament o l’abús. I és important fer pedagogia, des de casa i les escoles, de la importància de respectar el nostre cos i el dels altres, i no permetre que ningú envaeixi el nostre espai físic, i per descomptat saber que no està bé envair el dels altres sense el seu consentiment.

Per tot això us vull mostrar de quina manera es pot tocar amb amor, amb sensibilitat. Recordeu la darrera vegada que vàreu tenir el goig de tocar i ser tocats? Sempre que ho fem amb respecte i amor, tocar és un plaer, i que ens toquin també. Perquè hi ha carícies que ens fan posar la pell de gallina i abraçades que ens arriben al cor.

PRÀCTICA 8. TOCO AMB AMOR

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Tocar amb amor significa que l’essència del bon tacte ha de ser amb bon tracte. És a dir, amb respecte cap a la persona que toquem; i el mateix respecte hem d’exigir cap a nosaltres mateixos, ningú ens hauria de tocar sense el nostre consentiment. Si quan algú que té el nostre consentiment ens toca però sentim que alguna cosa ens molesta o ens sentim incòmodes, li hem de deixar clar que cal parar.

Dit això, us proposo una pràctica on el contacte té la funció de relaxar-vos i procurar-vos benestar: un massatge! És una activitat on, tant qui fa el massatge com qui el rep, aconsegueixen un alt grau de satisfacció.

 MOMENT: Reserveu un moment tranquil del dia.

 PREPARACIÓ: Escolliu un lloc adient de la casa i, si voleu, aclimateu-lo: espelmes, música suau, etc.

 MATERIAL: No cal que només feu servir les mans, també podeu tocar amb mocadors suaus, pilotes petites, plomes.

 POSTURA: Qui rebi el massatge pot escollir fer-ho estirat o assegut, com se senti més a gust.

 

 DONA’L: Toca l’altra persona des del respecte; pots fer petites comprensions, carícies fermes; pots fer un massatge suau amb el tou dels dits o amb tot el palmell. Passa les pilotes petites per l’esquena com si fessis boles de plastilina, és molt gratificant! Per descomptat, si la persona us comunica que alguna cosa li molesta, us aturareu.

 REP-LO: Ara et toca a tu. Gaudeix d’un massatge fet amb amor, i si hi ha quelcom que et causa incomoditat, digues-li a la persona que t’està fent el massatge que s’aturi. D’aquesta manera apreneu a posar-vos en el lloc de l’altre.

 COMPARTIR: Quan acabeu, comenteu què us ha agradat més i què no tant. Així la pròxima vegada que feu aquesta activitat ho tindreu en compte.

1.4. Em moc

1.4.1. l’harmonia de l’expressió i el moviment conscient

El moviment és una medicina per crear el canvi físic,

emocional i mental.

Carol Welch

La vida és moviment, que pot ser conscient (com quan ballem, correm o agafem un got) o inconscient (com els batecs del cor o com quan respirem sense parar-hi atenció). El moviment forma part de la vida i és condició sine qua non dels éssers vius; si no, seríem com pedres.

El moviment és una acció primària per poder desenvolupar-nos en molts altres aspectes; sense el moviment no podríem mastegar per alimentar-nos, abraçar les persones que estimem o traslladar-nos d’un lloc a un altre. El moviment neix al cervell, és com màgia, i s’ha de valorar com a tal, per això hem de cuidar la ment i el cos, perquè mai fallin els mecanismes psíquics ni físics que ens permeten moure’ns amb llibertat.

PRÀCTICA 9. MOGUEM-NOS LLIUREMENT

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Moure’s lliurement és fer-ho sense pensar, sense tenir en compte quin serà el pròxim moviment que faràs. Per aconseguir-ho, el millor és fer servir la música; a més, és molt alliberador i et fa sentir molt bé amb tu mateix. Aquest és l’objectiu de la pràctica:

 PREPARACIÓ: Poseu-vos roba còmoda.

 UBICACIÓ: Escolliu un espai de la casa que sigui prou ampli per poder-vos moure amb llibertat i sense perill.

 MÚSICA: Cadascú dels participants escolliu una cançó per ballar que us agradi, així tothom se sentirà partícip.

 DINÀMICA: Reproduïu la llista de cançons i, sense pensar, deixeu-vos portar per la música.

 IMPORTANT: Tenir molt de respecte cap als altres participants, sense riure’s dels moviments de ningú. Es tracta de moure’s lliurement i com el cos demani.

 TEMPS: Podeu establir un temps o aturar-vos quan vulgueu.

 COMPARTIR: Quan acabeu, comenteu amb els altres com us heu sentit mentre ballàveu i com us sentiu ara.

1.4.2. exercici físic i cura del cos

Sembra un acte i aconseguiràs un hàbit,

sembra un hàbit i aconseguiràs un caràcter,

sembra un caràcter i aconseguiràs un destí.

Charles Reade

Quan una vida comença, l’acció es posa en marxa i el cos no s’atura. I només en tenim un, de cos, i per poder fer totes les coses que hem anat veient, l’hem de cuidar amb amor i respecte, tant per dins com per fora.

Quan som nadons, són les persones grans que ens cuiden qui ens ajuden a desenvolupar-nos: ens netegen, ens alimenten, ens ajuden a aprendre a caminar; i nosaltres, a través del seu exemple, anem aprenent com cuidar-nos. Aprenem hàbits saludables, com alimentació saludable, mesures d’higiene i exercici físic. De mica en mica, mitjançant els hàbits, anem conformant les nostres rutines diàries.

William James, pare de la psicologia científica, en parlar de la plasticitat del cervell, detallava que per integrar un hàbit s’ha de fer durant 21 dies consecutius; però també hi ha qui diu que calen més indicadors perquè un hàbit s’instauri amb garanties. Sigui com sigui (amb 21 dies o més) el que està clar és que per adquirir un hàbit ha d’haver-hi motivació, voluntat, perseverança, i tenir les fites ben definides per treballar l’aspecte que volem canviar.

I hem d’assumir hàbits saludables en totes les àrees de la nostra vida; perquè si no ho fem, a la llarga —i a la curta també—, el nostre cos en patirà les conseqüències. Per això, a més d’una alimentació saludable i uns bons hàbits d’higiene, l’exercici físic és fonamental per mantenir-lo en òptimes condicions en cada etapa de la vida. De fet, el nostre cos està dissenyat per al moviment, des de la coordinació de les extremitats a l’hora de traslladar-nos fins als canals auditius responsables que puguem mantenir l’equilibri.

Hem de lluitar contra el sedentarisme imperant de les dues últimes dècades causat per l’evolució de la tecnologia. Ja no només són les pantalles les que minven el nostre temps d’exercici físic, en els últims anys proliferen sistemes de desplaçament individual que substitueixen els desplaçaments a peu; sí, ens fan guanyar temps, però malmeten la nostra salut física.

És un fet demostrat que l’anatomia humana canvia segons l’ús o desús de les diferents parts del cos, i, de la mateixa manera que vam arribar a posar-nos dempeus per adaptar-nos a l’entorn i sobreviure, ara encorbem l’esquena per l’ús de les pantalles, i l’habilitat del dit índex s’està transferint al polze gràcies a l’ús dels dispositius mòbils i les consoles de videojocs.

PRÀCTICA 10. LES RUTINES

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Un hàbit és un costum adquirit per repetició al llarg del temps; l’has fet tantes vegades que ja forma part de tu, els tens tan integrat que el realitzes amb naturalitat perquè et surt de dins sense dificultat i sense gairebé pensar-lo; no te l’han de recordar. Adquirir un hàbit requereix consciència, repetició i pràctica per arribar a integrar-lo en la nostra rutina diària; com rentar-te les mans abans dels àpats o rentar-te les dents abans d’anar a dormir... perquè ho fas, oi?

Com que les persones, tinguem l’edat que tinguem, estem en constant aprenentatge, us proposo practicar amb consciència l’adquisició d’un nou hàbit que sigui saludable per a vosaltres.

 ESCOLLIR: Penseu en un hàbit encaminat a la salut del cos que us agradaria adquirir i integrar en les vostres rutines diàries: anar a peu a l’escola, fer exercici, posar-te crema hidratant després de la dutxa, fer estiraments, etc.

 PRENDRE CONSCIÈNCIA: Saber que si aconseguiu incorporar l’hàbit que heu triat a la vostra rutina diària, millorarà la vostra salut.

 COMPROMÍS: Escriure l’hàbit nou en un paper i deixar-ho ben a la vista durant 21 dies; per recordar-vos que no ho heu de deixar passar. Si a l’activitat hi participeu més d’un membre de la família, podeu fer-vos una «graella de les noves rutines» per visualitzar els èxits.

 COMPARTIR I ACOMPANYAR: Heu de fer partícip a algú del vostre entorn immediat (familiar o amic) de l’adquisició del nou hàbit, perquè us pugui acompanyar i encoratjar-vos. Si algun dia, pel motiu que sigui, tu o algú de la família no podeu dur a terme l’hàbit nou, mostrareu comprensió. Es tracta d’animar-se mútuament.

 CELEBRAR-HO: En acabar els 21 dies, feliciteu-vos per l’èxit aconseguit. Encara que considereu que són hàbits petits, heu de valorar l’esforç, la motivació i el compromís que heu adquirit per acabar duent-los a terme.

1.5. Descanso. La terra als peus; i entre els braços,

els arbres

Per mantenir l’equilibri, hem de mantenir unit l’interior i l’exterior, el visible i l’invisible, el conegut i el desconegut,

el que és temporal i el que és etern, l’antic i el nou.

John O’Donohue

I després de moure’ns toca descansar. Quan el cos es mou molt, i camina, i balla, i juga, i pensa, arriba la nit i està cansat, s’ha d’aturar. I com s’atura, el cos? Doncs descansant. Sabem com descansar i aprofitar bé aquest descans per al nou benestar?

Formem part de la natura, però al llarg del dia ens en desconnectem i sovint anem «contra natura». Ciutats massificades, gent amunt i avall, cotxes, motos, patinets, bicicletes... i de tant en tant alguna zona verda; un estrès urbà que pot arribar a engolir-nos.

Per això és important tornar allà d’on venim: la natura. Aturar-nos i desconnectar per tornar a l’equilibri que ens ajudi a viure amb benestar. Si vivim a la ciutat, seria bo trobar temps per passejar per un parc proper, o escapar-nos al mar o al bosc i impregnar-nos de la seva beneficiosa energia. Gaudir de la natura al llarg de totes les estacions de l’any, passejar descalços per la platja, abraçar els arbres del bosc. Això també ens farà més conscients de la necessitat de cuidar el nostre planeta.

Quan el cos ha estat en acció tot el dia, quan el sol es pon cal, com el bestiar, tornar al corral per donar repòs tant al cos com a la ment. Perquè no només ens cansem físicament, la ment requereix molta energia per funcionar, i també ens acaba esgotant.

El descans òptim és aquell que, en llevar-nos, ens fa sentir reconfortats i plens d’energia per afrontar un nou dia. Però de vegades —o sovint— no és així. Ens pot costar agafar el son, podem desvetllar-nos de matinada una o diverses vegades, podem tenir malsons, i els nens poden tenir terrors nocturns o pors infundades que els dificultin adormir-se; això pot fer que al matí ens costi llevar-nos perquè no hem arribat a tenir un son reparador.

Les rutines per anar a dormir s’han anat modificant junt amb l’evolució de la societat. Antigament els nadons dormien amb els pares o amb la mare; més endavant, amb l’ampliació dels habitatges, els nens passaven a dormir sols més aviat, i d’un temps ençà que es tornen a fer valer els beneficis del llit familiar, i moltes famílies opten per dormir plegats.

Sigui com sigui, l’hora d’anar a dormir hauria de ser una estona de recolliment agradable. Tant si llegim o expliquem un conte, com si repassem el nostre dia, ho hem de fer des de l’agraïment, amb pau i benestar. Si ho fem així, ens predisposarà a gaudir d’un descans profund i reparador.

Hi ha certes coses que podem fer per propiciar un bon descans: sopar aviat, no fer exercici just abans d’anar a dormir, i apagar les pantalles dels dispositius unes hores abans; d’altra banda, podem abaixar els llums, posar música relaxant, llegir una mica, mantenir una conversa tranquil·la entre pares i fills, fer-nos o que ens facin un massatge (i després donar-lo nosaltres) i meditar. Amb aquestes accions, la ment i el cos s’aniran aturant i acolliran millor el moment de dormir.

Aturar-nos és important per mantenir l’equilibri vital. Ens hem d’adonar que davant la manca d’hores de son o d’una situació que ens angoixa o ens estressa, el millor que podem fer per recuperar el nostre benestar és aturar-nos i descansar.