Viure Fàcil

PRÀCTICA

1. RESPIRAR AMB ATENCIÓ PLENA

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Respirar amb atenció plena vol dir que has de recordar sempre l’acció més important que vas fer en sortir del ventre de la mare: respirar bé.

Si observes com respires comprovaràs que és tan senzill i fàcil com deixar que succeeixi. Sí, deixar que passi, perquè passa sol. L’aire entra pel nas, es passeja per la boca, visita les dents i el paladar, després baixa per la gola, entra a la faringe, i travessa la laringe i la tràquea fins a arribar als pulmons; des d’aquí l’oxigen viatja per les artèries i es reparteix per aportar energia a totes les cèl·lules del nostre cos i mantenir-lo viu; després retorna per les venes convertit en el diòxid de carboni que expulsarem per la boca i el nas. Hi ha un animal al qual és molt fàcil observar com respira: la granota; quan inhala se li infla el coll, i quan exhala se li desinfla.

Et proposo una pràctica ben fàcil per començar. Es tracta d’observar cada dia una estona la teva respiració; no et fa falta cap joguina, ni conte, ni música, ni aparell; tan sols la mare o el pare; o ambdós. A continuació et descric els passos a fer perquè els puguis explicar com es fa:

 ESPAI: Escolliu un lloc tranquil que tingui una il·luminació suau i una temperatura agradable.

 POSICIÓ: Seieu com si fóssiu indis o estireu-vos.

 DISTRIBUCIÓ PERSONES: Si sou bastants, poseu-vos en rotllana.

 QUÈ I COM: Si voleu, tanqueu els ulls (el que us faci sentir millor). Si esteu estirats, col·loqueu les mans damunt el pit i la panxa per notar com puja i baixa. Si esteu asseguts amb les cames creuades o en una cadira, poseu les mans damunt les cames recolzades l’una damunt de l’altra.

 DINÀMICA: Observeu la respiració, com entra l’aire i fa el recorregut que abans hem llegit: entra pel nas i la boca, travessa el coll, baixa als pulmons i s’infla la panxa, i després l’aire torna fent el recorregut a la inversa. Fixeu-vos cadascú en la vostra respiració. Podeu començar fent una conjunta amb algú que la guiï.

 TEMPS: Feu 10 respiracions completes ben fetes. Lentament. No cal córrer. Gaudiu de l’activitat i de fer-la plegats però cadascú amb si mateix.

 COMPARTIR: Quan acabeu, obriu els ulls i, per torns, comenteu com us ha anat i com us heu sentit. Abraceu-vos si sentiu que ho heu de fer, doneu les gràcies per estar junts i seguiu amb la vostra rutina diària.

1.2. Menjo i bec

1.2.1. som el que mengem

Si menges bé avui, el cos t’ho agrairà demà.

Lara Lombarte

Després de respirar, una de les necessitats bàsiques i vitals de l’ésser humà és nodrir-se: menjar i beure. Els nutrients són el combustible que el cos humà necessita per funcionar.

La persona ha d’abastir el seu cos amb aliments per subsistir. A més, com deia Ludwig Feuerbach amb la seva afirmació: «Som el que mengem», tot el que ingerim ha de ser sa i procurar-nos benestar. Si mengem aliments en mal estat o amb una càrrega de nutrients desequilibrada, amb excés de sucres o greixos, el nostre cos se’n ressentirà i ens trobarem malament. Hem de procurar-li els millors nutrients perquè estigui sa i facilitar-li així el desenvolupament. És important alimentar-lo i hidratar-lo de manera equilibrada perquè tot funcioni correctament: des dels òrgans interns fins als externs, com la pell o els sentits.

(Em sembla important fer un parèntesi i apel·lar a l’educació sobre les begudes alcohòliques. Primer des de les llars, després des de l’entorn, i finalment des de les escoles, s’hauria de conscienciar els infants sobre els efectes i els perills del consum d’alcohol.)

D’un temps ençà, han augmentat els casos d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, i a les escoles els menús s’han diversificat (a més de comptar amb menús específics): sense carn, sense peix, vegetarians, vegans, i en algunes comencen a introduir el menú halal. El ventall és extens i som lliures d’escollir el combustible que volem per al nostre cos.

L’important és prendre consciència del nostre cos al final del dia per esbrinar si les reaccions que experimentem tenen relació amb el que hem menjat (mal de ventre, panxa inflada, mal de cap, restrenyiment, diarrea, mareig, etc.) i poder posar-hi remei; observar-nos amb atenció per conèixer què ens cau bé i què no, quins excessos hem fet o quin nutrient ens falta per obtenir benestar.

1.2.2. cuinem receptes saboroses i saludables

Que la teva medicina sigui el teu aliment i

el teu aliment la teva medecina.

Hipòcrates

De petits sempre menjàvem el que els pares ens posaven al plat, ells eren els responsables de la nostra alimentació. D’adults, som nosaltres qui decidim què mengem i què no. Tot i això, per les xarxes abunden vídeos on nens petits es neguen a menjar-se el que hi ha al plat al·legant que ells no volen menjar-se un animal. M’entendreix veure aquest sentit crític tan aviat, en criatures que qüestionen el seu progenitor davant un plat que diuen que no es volen menjar perquè allò abans havia sigut un ésser viu. És l’infant qui vol decidir lliurement què es posa a la boca per nodrir el seu cos.

Des d’aquesta visió entenem que cadascú tria què menja. Des dels estudis científics i des de l’experiència, sabem que una bona nutrició prové d’aliments sans, d’aquells que com més naturals són millor, d’aquells que no han passat per un processament, o sí que l’han passat però ha estat un bon i mínim processament. Si no tenim cap intolerància, un tomàquet acabat de collir pot ser un regal per al cos. La mare natura ens dona tot el que necessitem per subsistir. El problema sorgeix quan ultraprocessem els aliments; això inclou tot el que s’entén per preparats precuinats i «menjar ràpid», com les típiques hamburgueses acompanyades d’un refresc ensucrat i postres dolces: un cop, molt de tant en tant, no ens farà mal; però sí, si ho convertim en un hàbit.

Sense ser cap experta en el tema, només des del sentit comú i l’experiència, fora bo tornar a la cuina tradicional i menjar amb consciència, agraint amb cada mossegada allò que la terra ens dona. Tant si mengem sols o acompanyats, hem de prendre consciència dels aliments, assaborir-los; perquè ja els estem degustant des que pensem que ens els hem de menjar, i després, quan els tenim a la boca i els paladegem.

El primer lloc on «preparem» els aliments és en el cap. I sovint, només pensar-hi, ja ens fa venir salivera. Tot són processos orgànics i químics, com també energètics, que serveixen per seguir la cadena alimentària de l’ésser humà i la supervivència de l’espècie.

Hauríem d’instar les escoles a fer més educació per a la salut des del vessant alimentari; però aquesta tasca, ni de bon tros, ha de ser exclusiva de l’escola; és dins del nucli familiar on ha de néixer aquesta consciència. Si ens organitzem, podrem preparar amb els fills els entrepans de l’escola per a la setmana, o els pastissos d’aniversari, o fins i tot croquetes casolanes amb el que sobra de la carn d’olla. Només és qüestió d’aplicar que «menys pantalles i més canalla». Us servirà per reconèixer els bons aliments, els que no us senten bé, els que us agraden dels que no i, sobretot, aprendreu a ser família. A mesura que es facin grans recordaran aquestes estones de cuina compartida amb vosaltres i apreciaran el valor de menjar sa i en companyia. Al meu entendre, aquesta és una de les millors medecines.

PRÀCTICA 2 i 3.

MENJAR I BEURE SA. CUINEM JUNTS I MENGEM I BEVEM AMB CONSCIÈNCIA.

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Menjar i beure sa vol dir donar-li al cos els aliments necessaris per tenir una bona salut. Som el que mengem; si mengem sa, estarem sans; en canvi, si li donem al cos aliments que no ens senten bé i no són saludables, no ens trobarem bé.

Recordes si alguna vegada has menjat alguna cosa que no vas pair bé? Vas tenir mal de panxa o de cap? Et va costar anar al vàter o hi vas anar moltes vegades? Recordes si el menjar era saludable? Massa xocolata, llaminadures, refrescos; et sona? Oi que ja saps que no en pots abusar? Sé que hi ha aliments que t’agraden més que altres, i que també n’hi ha que et costen molt de menjar però que a casa o a l’escola et diuen que els has de tastar perquè són bons per al teu cos. Menjar sa i saludable és més fàcil del que sembla, perquè hi ha molts altres aliments que et poden aportar energia i totes les altres propietats que el teu cos necessita per créixer i fer-se gran; sobretot sense posar-te malalt.

Et proposo dues pràctiques molt útils i importants per al teu benestar i per al benestar dels teus éssers estimats.

La primera és per fer-la en equip. Parla-ho amb el pare, la mare o amb la persona gran que et cuidi i s’encarregui de preparar els àpats. També s’hi poden afegir els avis, els cosins, els amics. Com que menjar és una cosa que fem cada dia, si preparem el que ens menjarem d’aquesta manera, pot ser ben divertit.

PRÀCTICA 2. CUINEM JUNTS

 QUÈ: Reserveu un dia i una hora per cuinar junts, en família. Pot ser el dinar del cap de setmana o el sopar de divendres, un pa de pessic per berenar o un diumenge a la tarda que prepareu els esmorzars escolars de la setmana. Proposeu i escolteu idees en família.

 

 COM: És important que no hi hagi interferències de mòbils i altres aparells mentre cuineu junts. Si voleu, podeu posar música per cantar o ballar mentre cuineu. Poseu-vos davantals i prepareu els ingredients que necessitareu per tenir-los a l’abast. Per fer més fàcil el procés, repartiu-vos les diferents tasques que facin falta per a la recepta que hàgiu escollit fer entre tots.

 ACTITUD: És important treballar amb il·lusió i ganes que surti un plat ben bo i deliciós, o uns entrepans boníssims.

 RESULTAT: Si és el cas, mengeu plegats; si no, tots junts, endreceu-ho tot.

 COMPARTIR: Quan acabeu l’activitat, preneu consciència de l’estona que acabeu de passar junts, del que heu cuinat i de com de bé ho acabeu de passar.

Aquesta segona activitat és perquè la facis sol. Recordes quan ens hem concentrat en la respiració i hem observat com entra l’oxigen cap a les parts interiors del nostre organisme? Ara farem el mateix amb els aliments.

PRÀCTICA 3.

MENGEM I BEVEM AMB CONSCIÈNCIA

 QUÈ I COM: Abans de posar-te res a la boca, para consciència a l’aliment. Primer observa’l. Com és, quina forma té, quin color, és un tros gran o petit, t’hi cabrà tot o l’hauràs de tallar... Després olora’l. Quina olor fa? Bona, t’agrada o no, és una olor suau o intensa, dolça o cítrica...

 PAS 1: Vigila la temperatura i posa-te’l a la boca. Observa si fumeja, potser l’has de bufar una mica; si és un líquid o una sopa, vigila que no cremi gaire.

 PAS 2: Ara paladeja’l amb consciència. Quina consistència té? És sòlid, tou o líquid? Es desfà ràpidament o l’has de mastegar? Quin gust té? Dolç, salat, amarg, àcid, picant. T’agrada? Assaboreix-lo amb consciència; així, gaudiràs d’un aliment sa que et dona els nutrients necessaris perquè el teu cos funcioni en les millors condicions.

 PAS 3: Si és un aliment sòlid, mastega’l a poc a poc per fer-ne una pasteta abans d’empassar-te’l. A la boca comença la digestió dels aliments, per això has de mastegar bé i força vegades perquè quedi ben desfet; així l’estómac no tindrà tanta feina i el pairàs millor.

 PAS 4: Després d’empassar-te’l, espera un moment abans de posar-te un altre mos a la boca. D’aquesta manera aprendràs a menjar millor, amb consciència i d’una manera saludable.

 CONSCIÈNCIA: Amb aquesta pràctica et fas conscient que els aliments saludables són el millor combustible perquè el teu cos funcioni bé i tingui energia.

1.3. Percebo

1.3.1. les finestres a l’exterior

Equipat amb els cinc sentits,

l’home explora l’univers que l’envolta i

fa una crida a l’aventura de la ciència.

Edwin Powell Hubble

Els sentits són el mecanisme fisiològic mitjançant el qual els éssers humans percebem la informació que ens arriba de l’exterior i de l’interior del nostre cos. Gràcies a ells podem interpretar imatges (sentit de la vista), sorolls (sentit de l’oïda), olors (sentit de l’olfacte), sabors (sentit del gust) i textures (sentit del tacte). Els sentits ens serveixen per captar i aprofitar informació per al nostre benefici, el nostre desenvolupament i la nostra supervivència.

No tothom pot gaudir de posseir els cinc sentits; hi ha persones sordes i persones cegues, però aquestes persones són capaces de potenciar els altres sentits per aconseguir comunicar-se amb el seu entorn. Per exemple, les persones cegues tenen el sentit de l’oïda molt desenvolupat i fan servir les seves mans (el sentit del tacte) per poder «veure» el seu entorn (així és com tenen el seu propi alfabet: el braille, els cecs llegeixen fent servir el tacte); les persones sordes, per poder-se comunicar, fan servir el sentit de la vista (el llenguatge de signes).

Si no cuidem bé aquests sentits, la informació que ens arriba podria no ser correcte. Els sentits són per on els estímuls de l’exterior passen cap a dins nostre. Els anirem revisant per fer-nos-en més conscients de les seves funcions i de com podem aprofitar-los per millorar la nostra vida.

la vista: veure i mirar

La vista és la funció dels ulls,

però la visió és la funció del cor.

Helen Keller

Podem dir que veure és percebre una imatge i mirar és fixar la vista sobre algú o alguna cosa. Veiem per captar informació que necessitem. Per exemple, si ens trobem davant d’unes escales però no veiem els esglaons, el més probable és que acabéssim caient. Les persones invidents, com ja hem dit abans, aconsegueixen veure d’una altra manera; poden llegir aquest llibre si es transcriu en braille o bé si algú els hi llegeix en veu alta.

Podem veure sense mirar, com quan ens quedem absorts i amb la mirada perduda, sense fixar-nos en el que tenim davant. Però quan ens hi fixem, quan parem atenció i hi posem consciència, l’acte de mirar s’amplifica amb la intenció. Podem mirar només per tafanejar, o per necessitat, perquè hem de saber per on passar, per exemple.

Som conscients realment de com mirem i com ens mirem? Ho fem conscients de l’impacte que això pot provocar en les nostres vides? Quantes vegades passen coses al nostre voltant i no les veiem, no les mirem. És cert que no podem fixar-nos en tot; ara bé, tenim la seguretat que sabem aprofitar al màxim aquest sentit tan preuat?, aquesta finestra que ens permet veure colors, cares, paisatges i moments de la vida?

PRÀCTICA 4. VEIG I MIRO

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Veure i mirar és utilitzar els ulls per captar imatges de l’entorn. Si mirem per una finestra, potser veurem arbres, ocells, cases, gent; si em crides i em giro, et veuré a tu, i si et miro bé, podré obtenir informació dels detalls de la teva cara: si estàs content, trist o enfadat. La vista també ens permet saber si un aliment està en mal estat, perquè té mal aspecte, o descobrir granets al nostre cos. El sentit de la vista és molt valuós perquè sol ser el primer amb què rebem informació de l’entorn.

Ara que ja sabem respirar amb atenció plena, menjar de manera més saludable i actuar amb més consciència, anem a veure què podem fer per millorar aquest sentit i aprendre a treure-li més profit.

 DECISIÓ: Cadascú dels participants escolliu què voleu observar amb atenció durant un dia. Pot ser un paisatge, una persona, una planta..., qualsevol cosa que us cridi l’atenció. Dediqueu-vos a observar-ho amb deteniment durant el dia. O també us podeu posar d’acord i observar tots la mateixa cosa.

 FOCUS: Quan ho tingueu decidit, apunteu-vos-ho per recordar mantenir durant el dia el focus d’atenció sobre el que hàgiu decidit observar. Talment com si fóssiu detectius.

 OBSERVACIÓ: Durant el dia, aneu apuntant al quadern de pràctiques allò que més us crida l’atenció del que esteu observant: color, forma, mida; si amb el pas del temps canvia alguna cosa o es manté igual, etc.

 COMPARTIR: Al final del dia, per torns, seieu i compartiu les impressions sobre allò que hàgiu estat observant. És important respectar el torn de paraula i callar i escoltar atents quan un dels participants explica el que ha captat amb la seva observació.

 APROFUNDIR: Preguntes per orientar-vos a l’hora de compartir:Què has vist i mirat?Per què ho has escollit?De què te n’has adonat?Què t’ha cridat més l’atenció?Què has notat en tu mentre observaves?Quina diferència —o diferències— perceps entre la primera vegada que ho has mirat i la darrera?Com miraràs el teu entorn a partir d’ara?

 GAUDIR PLEGATS: Es tracta de gaudir amb el fet de compartir i d’adonar-vos que podeu ser grans observadors.

l’olfacte: olorar i intuir

L’olfacte és un poderós mag que et transporta

a través de milers de quilòmetres i a través

de tots els anys que has viscut.

Helen Keller

En començar el llibre escrivia que, en néixer, unes de les primeres olors que ens arriba i ens commou és l’olor de la nostra mare. Després d’abandonar el caliu i la seguretat del ventre matern, de sobte ens trobem que hem de respirar per nosaltres mateixos. I tot respirant captem les primeres olors del nostre entorn inicial. I és el sentit de l’olfacte el que ens ajuda a trobar el nostre aliment primari, la llet del pit de la mare. Per això el sentit de l’olfacte es relaciona amb l’instint; es diu que qui té un bon olfacte té una bona intuïció.

Després, aprenem que el sentit de l’olfacte també ens serveix per a la supervivència; tant per avisar-nos dels perills (com quan sentim olor de fum o gas) com per gaudir dels àpats o l’aroma de les flors. Les olors agradables ens connecten amb emocions i sentiments positius, i també poden transportar-nos a records llunyans; en canvi, les desagradables ens prevenen d’algun perill, d’aliments en mal estat o de la falta d’higiene d’algunes persones. Per viure fàcil, també hem de cuidar aquest sentit i procurar que el que respirem sigui el més sa possible.

PRÀCTICA 5. OLORO FI

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Olorar fi és desxifrar el missatge de les aromes que l’entorn et porta.

Comença per tu mateix, procura fer bona olor, anar net i polit, rentar-te les mans sovint, dutxar-te després d’haver suat i canviar-te la roba bruta. Fes-ho per tu i pels del teu entorn.

Aquest sentit costa més de treballar, perquè només solem adonar-nos que el tenim quan percebem olors extremes: o molt bones o molt dolentes. Per potenciar-lo podem jugar una mica. Fixa’t que hi ha persones que fan bona olor i d’altres que no tant, i que les olors de les flors ens solen agradar, però la d’un formatge fort no tant. Us dedicareu a investigar.

 UNA PREGUNTA: Després del joc de la respiració —on poseu atenció per sentir-vos millor i aprofitar de ple els pulmons— podeu preguntar-vos, també, quina olor sentiu avui. Si teniu ben atent el sentit de l’olfacte, notareu que cada moment fa una olor diferent. És una pràctica que pots fer en qualsevol moment del dia, perquè a mesura que passa el temps, sempre hi ha olors que ens arriben de manera especial.

 ATENCIÓ: Uns exemples: quan es cuina, l’espai s’omple de les aromes dels diferents aliments que s’estan preparant; quan es pinta, les pintures desprenen la seva olor peculiar. És qüestió d’estar-hi atents.

 ESCRIU: Descriu en un full les diferents olors que has percebut durant el dia, descriu els matisos que hi has notat.

 COMPARTIR: Per torns, compartiu amb la família quina ha estat l’olor que més us ha cridat l’atenció al llarg del dia, quina us ha captivat més.

l’oïda: sentir i escoltar

L’oïda és l’únic sentit on l’ull no hi veu.

Pascal Quignard

El sentit de l’oïda ens permet interpretar els sons que ens arriben de l’entorn, sigui soroll, música o paraules; és a partir de la capacitat de sentir paraules que aprenem a parlar, o a ballar al ritme d’una determinada música.

Però el que és més important de l’oïda no és que hi puguem sentir, sinó que ens permet escoltar. Escoltar vol dir prestar atenció a allò que estem sentint, a allò que una persona ens diu o a un soroll que ens genera interès. Si volem comunicar-nos amb algú, hem d’escoltar-lo quan ens parla per poder mantenir-hi una conversa. Si mentre ens parlen, tenim el pensament en un altre lloc, només sentirem aquella persona, però no l’escoltarem, no serem capaços d’interpretar el seu missatge perquè no li estarem prestant atenció.

Per comunicar-nos amb eficiència hem de fer el que es coneix com a escolta activa: escoltar amb consciència i interès el que l’altra persona ens diu. Hi ha molta literatura sobre aquest tema, perquè sembla que les persones no sabem escoltar-nos. Antigament, els estímuls sensorials estaven molt en contacte amb la terra i la natura, i al servei de la nostra supervivència (si sentíem olor de fum, ens indicava que hi havia un incendi a prop; si vèiem que un grup d’animals fugia a la desbandada, volia dir que hi havia un depredador pels voltants; i si sentíem un rugit, volia dir que s’acostava un animal perillós); actualment sembla que aquest servei per part dels sentits ha passat a segon pla, i estem més connectats amb la tecnologia que no pas amb la natura i les persones. I una de les conseqüències d’això és que no sabem escoltar-nos, perquè ho hem deixat de fer. Recordes quina va ser l’última vegada que vas seure davant d’un ésser estimat, el vas mirar als ulls i el vas escoltar des del cor?

Amb la pràctica que et proposo, tornaràs a escoltar com si fossis un infant: amb consciència i des del cor, i serà molt beneficiosa per a tu i per a qui t’envolta.