Collectanus Cartusiae Vallis Iesuchristi MCCCCLIIII

Dom Nadal Yvanyes, instal·lat a Escaladei, es va lliurar amb entusiasme i decisió a copiar el text desitjat. Tal vegada quan va preparar els folis, va copiar el text i el va decorar, tenia presents les paraules de dom Guigo I, cinquè prior general de l’orde de la Cartoixa, referides als llibres: «Libros quippe tanquam sempiternum animarum nostrarum cibum cautissime custodiri, et studiosissime volumus fieri, ut, quia ore non possumus, Dei verbum manibus predicemus».[54] En aquest punt, convé reclamar l’atenció sobre la frase et studiosissime volumus fieri, ja que ajuda a entendre l’acurada execució de dom Nadal Yvanyes. Guigo I associava la veu silent del text a la predicació del verbum Dei i, per aquesta raó, la mà que escriu assimila a la labor de còpia els valors que la segona epístola als Corintis 3, 6: littera enim occidit, Spiritus autem vivificat, atribueix a l’oralitat.

3. LIBROS ... STUDIOSISSIME VOLUMUS FIERI [55]

La cura en l’elaboració del manuscrit va presidir la preparació de tots els seus elements. Fra Nadal Yvanyes va estar atent a l’adverbi, studiosissime, que li recordava de quina manera havia de procedir-hi. I així ho va fer. La primera cosa que crida l’atenció és l’enquadernació del llibre. Les cobertes de fusta (139 × 87 mm) folrades de cuir repujat mostren una sanefa exterior que envolta el conjunt, enriquida amb motius florals presents també en els quatre angles interiors. Al centre destaca un oval a l’interior del qual apareix representat un calvari amb tres creus.

El cuir està deteriorat en el lateral dret, el lloc concret en què se subjectaven els tancadors metàl·lics, que en l’actualitat han desaparegut. La recent restauració de l’enquadernació ha reforçat el cuir original i l’ha fixat sobre una pell adherida a la taula. La pell original està danyada, no sols en els tancadors, sinó també en el llom i en la part posterior, de la qual es conserva només la meitat del cuir original.

El llibre està compost per quaderns de pergamí, de bona qualitat, els fulls

del qual (126 × 85 mm), estan encarats continuant la seqüència: pèl-pèl, carncarn. El manuscrit en l’estat original va estar compost per un total de trenta quaderns. Hi predominen els quaterns segons l’ordre de successió següent: comença un septern, sense numerar, en què es transcriu el calendari i les oracions que precedeixen el Psalterium firat, la disposició dels quals és:

Quadern 1

A partir d’aquest moment comencen els quaterns utilitzats en la confecció dels quaderns 2 a 22, corresponents als folis Ir a CLXVIIIv. Tots disposen del reclam corresponent, com s’indica en la taula que s’hi adjunta. A partir del segon quadern, coincidint amb l’inici del Collectanus, fra Nadal Yvanyes va incorporar el número de foli amb tinta roja entre les dues línies de guia superiors. Aquesta pràctica només s’interromp entre els folis CLXXIV i CCXII, tots dos inclosos, per falta dels folis corresponents, ja que els van tallar amb posterioritat a la confecció definitiva del manuscrit. S’interromp també entre el CCXXV i el CCXXX, encara que en aquesta ocasió el salt es deu, quasi amb tota seguretat, a un error de copista, ja que en cap moment no s’ha interromput el text, com mostra el tenor del versicle del Psalm: V. Ne perdas| cum impiis Deus animam meam (Ps 25, 9), transcrit entre el verso del fol. CCXXV i el recto del CCXXX.

El manuscrit ha perdut, a més, el text transcrit entre els folis CLXXIVr i CCXIIv. Del conjunt dels quaderns, els números 23 i 28 es presenten incomplets en l’actualitat. El primer, el número 23, ha perdut tres folis, els numerats com a CLXXIV, CLXXV i CLXXVI.

Quadern 23

Aquesta és la raó per la qual el text s’interromp en el fol. CLXXIIIv, en l’apartat dedicat a la transcripció dels himnes. Hi falten des del fol. CLXXIVr fins al CCXIIIr, folis corresponents als quaderns números: 24 (quatern, f. CLXXVIICLXXXIV), 25 (quatern, f. CLXXXV-CXCII), 26 (quatern, f. CXCIII-CC), i 27 (quatern, f. CCI-CCVIII). El quadern número 28 (sextern incomplet) comença acèfal, ja que ha perdut les quatre primeres pàgines, les numerades com a CCIX, CCX, CCXI i CCXII, i és per això que el text comença en el f. CCXIIIr amb l’ofici de Beata.

Quadern 28

El quadern núm. 29 és un quatern. La numeració és la corresponent a un sextern (f. CCXXIr-CCXXXIIv), però ha d’advertir-se que hi falten els folis CCXXVI, CCXXVII, CCXXVIII i CCXXIX, sense que s’interrompa el text. El número 30 és un quatern amb el qual conclou el manuscrit i deixa interromput el text transcrit.

Resumint, a hores d’ara, el manuscrit del Collectanus l’integren 254 folis, 14 dels quals no estan numerats i 240[56] presenten xifres romanes contemporànies a l’escriptura del text. Apareixen situades al marge superior del recto de cada foli, entre les línies de guia superior i la primera del recto. Posteriorment a l’enquadernació, van tallar els folis que van entre el CLXXIV i el CCXII, ambdós inclosos, i, per error del copista, la numeració salta des del f. CCXXV al CCXXX, encara que no s’ha perdut text. La grandària dels folis és de 126 × 85 mm, a l’interior de la qual es va dissenyar la caixa d’escriptura en què s’allotjàs perfectament el text i les dimensions del qual són: 81 × 52 mm, l’espai d’escriptura incorpora 21 línies, separades entre si per una distància aproximada de 4 mm.

TAULA DELS QUADERNS

Al marge inferior dret del verso del darrer foli de cada quadern, va localitzar Nadal Yvanyes, en posició vertical,[57] el reclam que indicava el final i anunciava el principi del següent. En tots els reclams, el sentit de la lectura és de dalt a baix.

Hi fa servir la tinta de color roig per a la numeració, les inicials, les caplletres i les sigles A (Antiphona),V (Versiculus), R (Responsorium), així com les rúbriques. De la mateixa manera empra, alternantment, les tintes roja i blava en l’elaboració dels calderons i les caplletres, així com per omplir amb una espècie d’estrelles els espais blancs de les línies destinades a la transcripció de les lletanies; és així com conjura l’horror vacui. El color roig l’utilitza també per numerar els 150 psalms que transcriu, i per anotar-hi la paraula Divisio, quan el psalm transcrit es presenta fragmentat per la seua extensió, com passa amb el núm. 118 o amb algun dels himnes incorporats.

Pel que fa a l’escriptura, ja s’ha fet al·lusió abans al fet que Nadal Yvanyes usa una gòtica textual de formes arrodonides, que es fa servir sovint en els manuscrits litúrgics europeus de la fi de l’edat mitjana. Es tracta d’un tipus gràfic que finalment es va convertir en el model de referència de tots els manuscrits litúrgics que es van copiar, fins i tot després de l’aparició de la impremta.[58] El mòdul de l’esmentada escriptura és variat, depèn del text transcrit; major en el cas dels psalms, mentre que disminueix en el cas de les rúbriques (antífones, versicles i responsoris). Hi va emprar, de manera alternativa, en la transcripció del Collectanus, en la seua totalitat, les tintes de colors roig i blau per decorar les majúscules inicials dels versos i per destacar el principi d’algunes seqüències textuals. Aquesta disposició alternant permetia, a més, al monjo guiar-se en la recitació dels versos que li corresponien en la salmòdia de l’antifonari.[59] Es va servir àmpliament del sistema braquigràfic llatí en totes aquelles paraules, la presència de les quals es repeteix constantment al llarg del manuscrit.

Nadal Yvanyes no sols va transcriure el Collectanus amb tanta cura, sinó que a més es va aplicar en la decoració, que va realitzar amb orles de motius vegetals. Presenten orles els ff. 1r, 15v, 27v, 42v, 54, 69r, 83v, 97v i 114r. Hi destaca, entre tots aquests folis, la miniatura del f. 1r en què la B inicial de la paraula Beatus,[60] allotja a l’interior el rei David, agenollat i orant, adreçant la mirada al cel en què apareix el Pare Etern. Als peus, un decacordo, amb què acompanyarà les seues alabances a Déu, recordades en Ps 91, 4 (In decachordo, psalterio, Cum cantico, in cithara), o en Ps 143, 9 (Deus, canticum novum cantabo tibi. In psalterio decachordo psallam tibi).

El rei, coronat, apareix en primer pla. Al darrere, en segon pla, un jardí es perd entre les boires de l’horitzó.

El miniaturista ha usat per construir la lletra B, tiges de fulles de card, idèntiques a les que apareixen en la resta de les orles decorades. Dues tiges unides en la part central, les fulles de les quals, corbant-se, van a trobar-se amb les oposades, superior i inferior, per crear així la forma de la lletra B. Destaca l’encontre de les fulles de la part esquerra, les extremitats de la qual s’entrellacen i s’aproximen a un losange. A la part de la dreta, la fulla superior descansa sobre la corba que descriuen les formes capritxoses inferiors. Al marge dret del mateix foli, altres tiges de fulla de card hi formen figures geomètriques com la que s’hi ha assenyalat.

La resta de les caplletres decorades D (Domine, Ps 20, f. 15v), E (Exultate, Ps 32, f. 27v), D (Deus, Ps 45, f. 42v), D (Deus, Ps 59, f. 54v), U (Ut, Ps 73, f. 69r), I (Inclina, Ps 85, f. 83v), D (Domine, Ps 101, f. 97v), D (Dixit, Ps 109, f. 114r), no incorporen cap miniatura; cobreixen l’espai interior amb motius florals en què es combina el pa d’or amb pigments de tonalitats roig i blau, principalment.

Les orles estan intensament poblades de motius florals, entre els quals destaquen especialment les fulles de card que es corben i es revolten de manera capritxosa, les quals, de vegades, comencen amb un color i conclouen amb tot un altre. Hi apareixen, a més, algunes flors de les quals sorgeixen fruits molt variats. Hi apareixen escampades unes formes semblants a les magranes, així com els trilobats en els quals es combinen, alternativament, els colors blau, roig, blanc i el pa d’or.

Completa el programa decoratiu la presència d’un filet daurat que adopta formes diverses segons la pàgina en què es troba. En el primer foli, el marc daurat reforça la línia de la caixa d’escriptura en els traços laterals i inferior; els laterals conclouen, a la part superior, amb una espècie de ram floral que s’allotja en l’espai de l’orla. En la resta d’orles, el filet s’hi situa al marge esquerre i, a sobre, s’encaixen —capritxosament— les inicials decorades ja esmentades.

La decoració que s’empra en les orles i en les inicials, excepte la miniatura del rei David, resulta molt pròxima a la utilitzada en el llibre d’hores dels marquesos de Dosaigües, que Amparo Villalba Dávalos va atribuir al cercle de Joan Marí, miniaturista a qui la catedral de València va encarregar diverses obres,[61] i a qui recentment s’ha atribuït la decoració d’un llibre d’hores secundum romane curie, c. 1460, custodiat en l’actualitat a la Koninglijke Bibliotheek de l’Haia.[62] Els motius vegetals de les seues orles són els mateixos que els emprats en el Collectanus. Entre els manuscrits que presenten una decoració pròxima produïts per a la catedral de València, podrien esmentar-s’hi un Missale valentinum, decorat per Joan Marí i Joan Ceres, segons els pagaments efectuats l’any 1479,[63] i els Officia dominicarum,[64] decorat també per Joan Marí. En tots dos casos, s’hi van usar els reclams verticals.

Estant així les coses, resulta una mica complex resoldre l’interrogant relatiu a qui va ser el miniaturista que el va decorar. Les consideracions que segueixen contribuiran a descobrir la personalitat del miniaturista i a rescatar-lo de l’anonimat. No sembla versemblant, en primer lloc, que el monjo, Nadal Yvanyes, es desplaçàs fins al monestir d’Escaladei per copiar el text i que, de tornada a Valldecrist, encarregàs la decoració del manuscrit a Joan Marí o a algun membre del seu cercle. Aquesta possibilitat cobraria força si el monjo o la comunitat volguessen regalar el llibre a algú, a qui pretenien complimentar i, per aquesta raó, contractaven els serveis de professionals d’alt nivell que actuaven a la ciutat de València, a la de Sogorb per la seu episcopal, o desplaçats a Valldecrist per acomplir-hi algun encàrrec concret. Aquesta possibilitat només és versemblant en la circumstància que es desitge regalar el llibre i no es dispose d’un miniaturista de qualitat entre els monjos de la cartoixa.

Hi ha, però, una segona interpretació. Potser el mateix copista era, al seu torn, miniaturista i va tornar a Valldecrist amb el manuscrit acabat i perfecte en els dos fronts, el textual i l’iconogràfic. Encara que també se’n pot pensar que la decoració va poder concloure’s a Valldecrist, quan es va incorporar novament al monestir. Si es va fer ací, bé el va poder fer Nadal Yvanyes o qualsevol altre monjo cartoixà, la identitat del qual es desconeix de moment.

4. ISTE COLLECTANUS

Ben sovint, s’esdevé que els manuscrits d’època medieval, si són miscel·lanis, no solen autotitular-se. En aquesta ocasió, el copista dom Nadal Yvanyes proporciona diverses vegades el títol amb el qual ell mateix designava el conjunt de textos reunits en aquest llibre. Efectivament, en el foli 1r, en la rúbrica amb què comença la transcripció dels psalms ja en proporciona el títol. Diu així: Incipit Psalterium pro collectano secundum ordinem Cartusiensium. Així doncs, transcriu el Psalterium en un còdex en el qual incorporarà molts altres textos que conformaran el Collectanus, una miscel·lània seleccionada destinada a recollir tot el que necessita un monjo cartoixà per al seu rés personal de la litúrgia de les hores. Torna dom Nadal Yvanyes a referir-se al títol de la selecció en el colofó del manuscrit,[65] on per tres vegades designa el llibre com Collectanus:

a) quan es refereix a l’inici i la conclusió de l’activitat de còpia duta a terme a la cartoixa d’Escaladei (incepi et perfeci istum Collectanum);

b) quan reclama la propietat del llibre per a la comunitat cartoixana deValldecrist, a pesar que el va copiar sent hospes d’Escaladei (ideo dictus Collectanus est et erit Vallis Iesuchristi). Les despeses derivades de la seua estada al cenobi tarragoní les havia satisfetes convenientment, com recorda en el colofó (et solvebam pensionem meam) amb la intenció d’evitar discussions futures; i

c) quan data la conclusió de la còpia la vespra de la festivitat de santa Llúcia l’any 1454 (Et perfeci dictum Collectanum in vigilia beate Lucie, virginis, anno Domini Mº CCCCº LIIIIº).

Els textos al·ludits permeten dues possibilitats interpretatives. Pel que fa a la rúbrica del foli 1r, tot sembla indicar que en l’antígraf del qual extreia la transcripció, ja hi havia una rúbrica semblant. Tot i que es desconeix el manuscrit que va copiar a Escaladei i, conseqüentment, no es pot valorar aquest extrem, disposem —no obstant això— d’un breviari cartoixà procedent de la cartoixa de Portaceli (València), en el foli 1r del qual s’incorpora una rúbrica idèntica, el tenor de la qual és Incipit Psalterium pro Collectaneo secundum ordinem Cartusiensium.[66] En aquesta ocasió, el copista, Álvaro de Salamanca, va concloure la transcripció a Portaceli l’any 1415. I també ell anomenava en el colofó la col·lecció de textos que precedia com a collectano.[67]

La discordança de textos recollits en els dos manuscrits no permet parlar de l’existència d’una tipologia de llibre litúrgic específic, ni tampoc sota la denominació de Collectanus es pot pressuposar una textualitat determinada. Ho prova suficientment el fet que, segons Janini i Serrano, el ms. 870 de la Biblioteca Nacional de Madrid és un Diurno de la cartuja de Porta Cœli (Valencia),[68] mentre que per a l’inventari de manuscrits és un Breviarium Ordinis Cartusiensis.[69]

Així les coses, tot sembla indicar que amb la paraula Collectanus es feia referència a la selecció textual recollida. Atenent, per consegüent, a l’etimologia de la paraula i als significats al·ludits, es tractaria d’una col·lecció seleccionada de textos de diversa procedència i naturalesa ad usum ritus ordinis cartusiensium. Aquest és el sentit que atribueix Forcellini a la veu collectanea, orum; per a qui designa el conjunt de scripta, quæ ex pluribus excerpta locis in unum collecta sunt.[70] En aquest sentit, resulta més precisa la definició que proporciona Du Cange de la veu Collectaneum, amb la qual es fa referència a un Liber Ecclesiasticus in quo Collectæ ad quævis officia dicendæ continentur.[71] Du Cange esmenta com a fonts de l’accepció proposada «Udalricus lib. 1. Consuetud. Cluniacens., cap. 1», on es pot llegir: In privatis autem noctibus habentur in Collectaneo hæ Collectæ quæ dicendæ sunt ad Nocturnos, et Laudes, etc.[72]

El manuscrit transcrit per fra Nadal Yvanyes el conformen els apartats següents: el calendari, oracions diverses, el psaltiri, lectures pròpies de diverses festivitats, els psalms penitencials, les lletanies, un himnari, l’ofici de Beata, misses beate Marie, l’ofici de difunts i oracions comunes.

I. Calendari. El calendari[73] proporciona informació de singular relleu. Registra el nombre de dies de cada mes, la diferent durada del dia i de la nit al llarg de l’any.[74] Aquest calendari presenta una anomalia en la indicació del còmput dels dies: el primer assentament de cada mes coincideix amb les calendes d’aquest mes, com es va escriure al mes de gener; al contrari, en la resta dels mesos va anotar l’abreviatura corresponent a nones, amb la qual indica tal vegada que a partir del primer de mes començaven a comptar-se els dies que faltaven per les nones d’aquell mes (el dia 5 per als mesos de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre; i el dia 7 per als mesos de març, maig, juliol i octubre).[75] En l’edició s’ha incorporat al text la paraula calendes, advertint en l’aparat crític de l’error que hi ha en el manuscrit.

L’Ordinarium cartusiense organitza l’Offiicium festivale segons l’esquema següent: Officium canonicum quotidie fit aut Festivale, aut Temporale. Porro Festivalis Officii quatuor sunt genera, quæ diverso modo diversoque celebrantur ordine. Quorum tria duodecim Lecciones sigillatim habent, et quartum tres duntaxat. Ex Festis duodecim Lecciones habentibus, unum Solemne seu Candelarum, aliud autem Capituli, tertium vero simpliciter duodecim Lectionum Festum vocamus.[76]

Acompanyen el santoral indicacions relatives a la diversitat jeràrquica de les festivitats. Entre les festivitats solemnes figuren les següents:

I.1. De Capítol.[77] En el Collectanus els dies de les festivitats de l’Epifania, de sant Antoni, de sant Vicent, del mes de gener; de la Presentació del Senyor, de santa Àgata, de sant Maties, al febrer; de sant Gregori, de sant Benet i de l’Anunciació, del mes de març; de sant Ambròs i de sant Marc, al mes d’abril; el dia dels apòstols Felip i Jaume, del mes de maig; de sant Joan Baptista i de sant Pere i sant Pau, al mes de juny; de santa Maria Magdalena, del mes de juliol; de l’Assumpció de la Mare de Déu, de sant Bernat, de sant Bartomeu, de sant Agustí i el dia de la Degollació de sant Joan Baptista, al mes d’agost; de la Nativitat de la Mare de Déu, de l’Exaltació de la santa Creu, de sant Mateu, de sant Miquel i de sant Jeroni, al mes de setembre; de sant Lluc, de les Onze Mil Verges, i de sant Simó i sant Judes, al mes d’octubre; de sant Tomàs, al desembre.

I.2. De Dotze Lectures,[78] en el Collectanus els dies de les festivitats de la Circumcisió del Senyor, de l’Epifania i la seua vuitada, de sant Antoni Abat, de santa Agnès, de sant Vicent i de la Conversió de sant Pau, al mes de gener; les festivitats de la Purificació de la Mare de Déu, de santa Àgata i de sant Maties, al mes de febrer; les festivitats de sant Gregori, de sant Benet i de l’Anunciació de la Mare de Déu, al mes de març; les festivitats de sant Hug, sant Ambròs i sant Marc, al mes d’abril; la festivitat dels apòstols Felip i Jaume, el mes de maig; les festivitats de sant Bernabé, de sant Joan, dels sants Joan i Pau, dels sants Pere i Pau i de la Commemoració de sant Pau, al juny; la festivitat de santa Maria Magdalena, del mes de juliol; les festivitats de sant Llorenç, de l’Assumpció de la Mare de Déu, dels sants Timoteu i Simforià i de sant Bartomeu, al mes d’agost; les festivitats de la Nativitat de la Mare de Déu, de sant Nicomedes, de sant Mateu, de sant Maurici, de sant Miquel i de sant Jeroni, del mes de setembre; les festivitats de sant Dionís, de sant Lluc i dels sants Simó i Judes, al mes d’octubre; les festivitats de sant Climent i de santa Caterina al mes de novembre; les festivitats de sant Nicolau, de sant Tomàs Apòstol i de sant Tomàs, bisbe, del mes de desembre.

En la celebració de les solemnitats en què se seguia l’horari dels diumenges, s’encenien quatre ciris durant els oficis de la nit i de vespres, raó per la qual el calendari inclou la paraula: Candelarum; en el Collectanus apareix en les festivitats de la Circumcisió del Senyor, al gener; les festivitats de Tots sants i la de les Relíquies, del mes de novembre; i les festivitats de la Immaculada Concepció, Nadal, sant Esteve, sant Joan Apòstol i Evangelista, i dels sants Innocents, del mes de desembre.

I.3. De Tres Lectures.[79] Aquestes no apareixen esmentades en el calendari. Incorpora, a més, altres informacions interessants relatives a les opera com munia i a les minuciones. Pel que fa a les primeres, les opera communia,[80] el calendari del Collectanus assenyala al mes d’abril la Secunda hebdomada post octavas Pasce; al mes de juliol, la Secunda hebdomada; i al mes de setembre, la prima hebdomada post festum sancti Michaelis sunt opera communia. Tres vegades a l’any, a criteri del prior, durant tres dies entre nona i vespres, els monjos de claustre feien junts algun treball en comú per tal d’ajudar el pare sagristà o els germans. El Collectanus incorpora en el f. CCXXXVIr-v la rúbrica De operibus communibus incoandis et dicuntur ea que secuntur, on es recull el ritual adequat a l’esmentada circumstància.

Pel que fa a les Minuciones, les Consuetudines Cartusiæ van prescriure els cauteris, les sagnies, tant per als pares de cor com per als germans. Els primers havien de practicar-los cinc vegades a l’any: (1) després de l’octava de Pasqua (In ebdomada post octavas Pasce sunt minutiones), (2) després de la festivitat de sant Pere i sant Pau (Ebdomada post festum apostolorum Petri et Pauli sunt minutiones Ordinis), (3) la segona setmana de setembre (In IIª ebdomada septembris sunt minutiones Ordinis), (4) la setmana anterior a l’Advent (In ebdomada ante Adventum sunt minutiones), (5) la setmana que precedeix la Cinquagèsima[81] (In ebdomada ante Quinquagesimam sunt minutiones Ordinis). Els germans havien de practicar-la en quatre ocasions: la primera al voltant de les calendes de maig, la segona en la proximitat dels idus de juliol, la tercera en les calendes d’octubre i la quarta en les calendes de febrer. La data, en el cas dels germans, està precedida de la veu circa, s’al·ludeix així a la proximitat de la data en què s’hauria de practicar.[82]

II. Oracional. Incorpora, a continuació un conjunt de 19 oracions, destinades a les circumstàncies següents: Oracio pro pluvia,[83] Pro serenitate oracio,[84] Contra tempestates et fulgura oracio,[85] Pro infirmo oracio,[86] Pro iter agentibus oracio,[87] Pro amicisoracio,[88] Pro amico oracio,[89] Pro se ipso et pro cunctis amicis oracio,[90] Pro temptacione carnis oracio,[91] Ad malas cogitaciones vitandas oracio,[92] Ad graciam sancti spiritus promerendam oracio,[93] Ad diligendum Deum oracio,[94] Pro romano imperio oracio,[95] Pro domino rege nostro oracio,[96] Pro quacumque tribulacione oracio,[97] Tempore guerre oracio,[98] Oracio generalis,[99] Pro graciarum accione oracio,[100]

L’oracional conclou amb una nota relativa als dejunis temporals i, una altra, referent a la manera de trobar la Pasqua (Ad inveniendum ...).[101]

III. Psalterium. Continua, en tercer lloc, la part més extensa del Collectanus. Ací Nadal Yvanyes va transcriure els 150 psalms (Incipit Psalterium pro collectano secundum ordinem cartusiensium),[102] seguint l’ordre numèric del Psaltiri de la Vulgata (no la del text hebreu) i adequant-ne la còpia als diferents oficis. Per aquesta raó, comença amb els oficis ad Primam dels dies ordinaris de tota la setmana, deixant l’ofici de Prima de diumenge, per al moment en què es transcriu el Sal 118: Beati inmaculati (Aleph, 1-8; Beth, 9-16; Gimel, 17-24; Deleth, 25-32). Quan es produeix una alteració perquè el psalm transcrit pertany a un altre moment de la litúrgia de les hores, hi inclou la rúbrica corresponent amb la intenció d’advertir el lector del lloc en què s’ha de recitar, com passa en el cas dels psalms de laudes: 35 (Et dicitur ad Laudes, Feria IIª), 42 (Feria IIIª ad Laudes), 50 (Et dicitur primus cotidie in Laudibus, dominicis diebus et ferialibus in precibus), 56 (Et dicitur Feria IIIª in Laudibus), 62 (Feria IIIIª in Laudibus), 63 (Feria IIIIª in Laudibus), 64 (Feria IIIIª in Laudibus), 66,[103] 75 (Feria VIª ad Laudes), 87 (Feria Vª ad Laudes), 89 (Feria Vª ad Laudes), 91 (Feria VIª ad Laudes), 117 (In Laudibus diebus Dominicis) y 142 (Sabbato ad Laudes); el 90 (Dicitur semper in Completorio), de completes i de l’ofici de Beata; i el 133 (In Completorio diei et beate Marie), de completes i de l’ofici de Beata; i el 94 (In principio Matutinarum in estate) cantat al principi de matines durant tot l’any. En l’ofici de laudes es canten sempre els tres últims psalms (148, 149, 150) encara que en el manuscrit tan sols es registra l’imperatiu Laudate del 148.

IV. Cantica. Continua un conjunt de textos bíblics, veterotestamentaris en la major part, excepte els procedents de l’Evangeli de Lluc. Es tracta d’un conjunt de lectures que es duran a terme per laudes dels dies festius (Canticum trium puerorum, Dan 3, 57-88); en laudes (Canticum Zachariae, Lc 1, 68-79); en vespres (Canticum gloriose semper Virginis Marie, Lc 1, 46-55); en completes de la festivitat de la Mare de Déu (Canticum Simeonis, Lc 2, 29-32); els diumenges del temps d’Advent i el dia de l’Anunciació (Canticum primum, Is 40, 10-17; Canticum secundum, Is 42, 10-16; Canticum tercium, Is 49, 7-13); les festivitats de Nadal, Epifania i la Presentació del Senyor (Canticum primum, Is 9, 2-7; Canticum secundum, Is 66, 10-16; Canticum tercium, Is 26, 1-12); durant la Quaresma (Canticum primum, Ier 14, 1721; Canticum secundum, Lam 5, 1-21; Canticum tercium, Ez 36, 24-28); les festivitats de la Resurrecció, Ascensió, Pentecosta i durant tot el temps pasqual (Canticum primum, Is 63, 1-5; Canticum secundum, Os 6, 1-6; Canticum tercium, Soph 3, 8-13); en les festes d’un o de diversos apòstols i d’un o de diversos màrtirs (Canticum primum, Is 66, 6-9; Canticum secundum, Sap 10, 17-20; Canticum tercium, Sap 3, 7-9); les festivitats d’un màrtir o confessor (Canticum primum, Ecli 14, 22-23; 15, 3-4. 6) Canticum secundum, Ier, 17, 7-8; Canticum tercium, Ecli 31, 8-11); les festivitats de les verges (Canticum primum, Ecli 39, 17-21) Canticum secundum, Is 61, 10-11; 62, 1-3; Canticum tercium, Is 62, 4-7). Incorpora el Ps 94 que es cantarà a matines, amb l’invitatori, tots els dies de dotze i de tres lliçons. Acompanyen aquesta selecció, a més, l’himne Te Deum laudamus, el Simbolum apostolorum (Credo) i l’Oratio dominicalis (Parenostre).

V. Psalms penitencials i lletania dels sants.[104] A continuació, hi ha els psalms penitencials, dels quals només en transcriu el primer vers, ja que els respectius textos es localitzen íntegres en el Psalterium. L’antífona: Ne reminiscaris, Domine, delicta nostra (Tob 3, 3), inicia i conclou la secció, i dóna pas a les lletanies.

VI. Lletanies. S’hi inclou la llista dels sants del ritu ordinari romà. Noteu la presència de sant Hug, primer sant canonitzat de l’orde cartoixà; per contra, no s’hi esmenta sant Bru, perquè el seu culte no es va estendre a l’Església universal fins a l’any 1623 pel papa Gregori XV.[105]

VII. Himnes. En aquest apartat es transcriuen, distribuïts entre les diverses festivitats del cicle litúrgic, els himnes que es ressenyen a continuació. Al Nadal, per a les vespres i el nocturn: Venit, Redemptor gentium,[106] i la divisió d’aquest per a les laudes: Egressus eius a Patre.[107] Per Quaresma, per a vespres: Audi, benigne Conditor.[108] Per la Passió del Senyor, per a les vespres i el nocturn: Vexilla regis prodeunt,[109] i la divisió per a les laudes: Arbor decora et fulgida.[110] A la Resurrecció del Senyor, per a les vespres i el nocturn: Hic est dies verus Dei,[111] i la divisió per a laudes: Misterium mirabile.[112] En la festivitat de l’Ascensió del Senyor, per a les vespres i el nocturn: Optatus votis omnium,[113] i la divisió per a laudes: O grande cunctis gaudium.[114] Pel dia de Pentecosta, per a vespres: Veni, creator Spiritus;[115] per al nocturn: Iam Christus astra ascenderat,[116] i per a laudes: Impleta gaudent viscera.[117] A la festivitat del Corpus Christi, per a vespres: Pange lingua, gloriosi corporis misterium;[118] per al nocturn: Sacris solemniis iuncta sint gaudia;[119] i per a laudes: Verbum supernum prodiens.[120] A la festivitat de Sant Joan Baptista, per a vespres: Ut queant laxis resonare fibris;[121] per al nocturn: Antra deserti teneris sub annis;[122] i per a laudes: O nimis felix meritique celsi.[123] Per les solemnitats de la Mare de Déu, per a vespres: Ave, maris stella;[124] per al nocturn: Mysterium Ecclesie,[125] i per a laudes: Vere gracia plena es.[126] Diàriament, a qualsevol hora a la cel·la, en honor de la Verge Maria: Memento, salutis Auctor.[127] A la festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu, per a les vespres i el nocturn: Crux fidelis, inter omnes arbor una nobilis;[128] i per a laudes: Arbor decora et fulgida.[129] A les festivitats de XII lliçons, per a les vespres i per al nocturn: Christe, redemptor omnium,[130] i per a laudes: Iesu Salvator seculi.[131] Per privatis diebus per a vespres: Deus, Creator omnium;[132] per al nocturn: Deus, Creator omnium,[133] i en laudes: Splendor paterne glorie.[134] Durant tot el temps, per a prima: Iam lucis orto sidere,[135] i per a tèrcia: Nunc sancte nobis Spiritus.[136]