Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)

Et en aquell mateix instant los dits síndichs jurar[e]n per Deú e los Evangelis de aquell,⁴⁸ per ells corporalment tocats, en nom [e] en veu de la dita Uni[ó], servar e fer servar totes les coses per ells desús dites, segons que d[e]sús és conteng[u]t, lo qual sagra-||^17v-ment feren en poder e en les mans del dit honrat en Johan Lòpiç de Boÿl, aquell tinent en ses mans los d[it]s Evangelis e reebent lo dit sagrament en ànima del dit senyor infant. Et encontinent, axí los dits síndichs com lo dit honrat en Johan López de Boÿl, en lo dit nom desús dit, requ(er)iren mi, dit notari, que de totes les dites coses los feés dues cartes públiques, o més si haver-les volrra(n), partides per letres.»

E[t] en[c]o[ntine]nt los dits síndichs feren fe del lur sindicat, ab carta pública segons que·s segueix:

«Noverint universi quod die veneris intitulata kalendas iunii, etc., convocato, etc.»

||^18r Presents testimonis foren a les dites coses los honrats en Jacme Scrivà e en Domingo de Monçó, s[a]vi en dret, en Bernat Sunyer e en Domingo Marrades, ciutadans de València, e altres molts.

34.

1347, juny 7. València.

Els jurats de València a la Unió d’Aragó. Comuniquen que han constituït la Unió, però, atés que no s’hi han adherit encara tots els nobles i viles del regne, no poden fer coalició amb els aragonesos. Sobre l’afirmació continguda en la seua carta que el regne de València havia signat l’antiga Unió d’Aragó, demanen trasllat de l’escriptura que ho certifique.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fols. 5v-6r.

Significam-vos⁴⁹ en lo dia de la data de la present haver reebuda una letra vostra, la qual bé entesa vos responem que havem gran plaer de les coses contengudes en aquella e dels missatgers que·ns trametets vostres. Certificam-vos que havem feyta Unió, en la qual han fermat don Jayme e lo noble don Lop de Luna e d’altres notables persones; emperò, encara no hi han firmat tots los richshòmens e cavallers ne totes les villes del regne, per què no us podem aadés fer aquella resposta que s’i pertanguera e havem en cor e volentat, la qual resposta ja us hagrem tramesa si haguessen fermat los damunt dits. Quant a açò que fets menció en vostra letra de la unitat antigament feta regnant lo senyor rey en Pere, d’alta recordació, en la qual Unió dehits que fom vós e nós e que fo fermada per los del regne de València, responem-vos que·ns plaurie fort haver translat de la dita unidat antiga, per ço que mils poguéssem induhir tots aquells qui fermat hi han que fermassen la dita Unió. Per què us pregam affectuosament que·ns en trametats translat, en manera que fe hi puxa ésser haüda, car, aquell haüt, entenem ab Déu que haurem tots los de[ssús] dits en la d[i]ta Unió. Et nós som app(ar)ellats de donar al [co]rreu ||^6r qui la aportarà ço que·ns farets saber que l[i] aurets promès per son loguer. Si alcunes coses vos plaen que façam per honor vostra, scr[i]vits-nos-en fiançosament. Scrit en València, digous a .VII. dies del mes de juny, en l’any de .M.CCC.XL. e set.

Los jurats e prohòmens de la ciutat de València, al vostre plaer e honor en totes coses.

35.

1347, juny 7. València.

El Consell de València dictamina sobre els capítols elaborats per una comissió amb la finalitat d’estendre la Unió a la generalitat del regne, així com forçar a jurar-la tots els habitants de la ciutat.

ACA, C, Processos, llig. 133/6, fols. 20r-21r.⁵⁰

Et, en aquell matex instant, lo dit consell provehí los capítols ordenat[s] per los tractadors lo dimercres proppass[a]t, les quals provissions són en la fi de cascun capítol. La tenor dels quals és segons que·s seguix.

||^20v Havem a fer ço que·s segueix:

Primo, sien trameses a les viles reals síndichs de la ciutat ab plen poder de reebre les universitats en la dita Unió e aquella fer ab aquells.

—No cal, com hajam haüda justa escusa dels missatgers.

Secundo, sia tramesa let[ra] e letres semblants a les primeres, en les quals haja alcunes protestacions, a les viles e lochs qui no són reals.

—Tinem-ho (sic) en bé que·s faça.

Tertio, de requerre singularment als cavallers que dej[e]n fermar la dita Unió, en la qual requesta sien posades alcunes pro[t]estacions e cominacions degudes. E açò sia feyt yvaçosament, ans que aquells facen sindicat per trametre misatgers.

—Tenim-ho en bé que·s faça.

Ítem, que·s prenga manera com serà procehit se (sic) alcuns ciutadans h[i] h[a] qui no vullen jurar la Unió.

—Par per tancament de portes quan[t] a[a]dés, feta (sic) per los justícies criminal e civil.

Ítem, sia feta resposta a la letra tramesa per la c[i]utat de Saragoça.

Ítem, alcuns torbadors de la dita Unió qui són en la ciutat sien appellats al consell e sien p[re]gats que no destorben l[a] d[it]a Unió, ab aquelles paraules que·s per[t]any.

||^21r [Ítem], que y sien appellats al consell tots los savis, com n’i haja alcuns de aquells qui han consellat lo contrari.

Ítem, sia delliberat si un dia part altre serà appell[at] consell.

Ítem, ordena lo consell que sia enantat con[t]ra los de la ciutat qui no volran jurar, ab tanquament de p[o]r[t]es, etc.

36.

1347, juny 8. València.

Carta circular dirigida pels jurats de València al justícia i jurats del lloc de Foios, i als d’altres viles i llocs del centre i del sud del regne. Els assabenten de la constitució de la Unió, tot amonestant-los a trametre procuradors a la ciutat a fi de signar la lliga, en el termini de deu dies.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fols. 29r-30r.

Als honrats e discrets los justícia, jurats e prohòmens de Foyos, los jurats e prohòmens de la ciutat de València, salut e bona amor. Ja sabets com, per letra per nós a vós tramesa, vos amonestam e us ||^29v requerim que·l disapte aprés la festa de Cinquagesma adonchs primera vinent fóssets en la sala de la Cort de València, per aver ab nós e ab los altres habitadors del regne, als quals semblantment n’escrivim, col·loqui e tractament sobre leguda unió fahedora, salvant tota hora la feeltat del senyor rey, regalies e drets seus, per mantenir, sostenir, conservar e defendre furs, privilegis, libertats, franquees, inmunitats e bons uses de la dita ciutat, suplican humilment al dit senyor rey que·ls dits furs, privilegis, libertats, franquees, inmunitats e bons uses de la dita ciutat nos deja servar e que·ls desafuraments e greuges que·ns són estats feyts deja a degut estament tornar, segons que les dites coses e altres en la dita letra, la qual fon data en València, a .IX. dies del mes de maig de l’any dejús escrit, són largament contengudes. Hon com nós, en lo dia de divendres que era comptat kalendas iunii de l’any present, hajam feta e fermada la dita Unió, en la qual han fermat l’alt senyor infant en Jacme e lo noble en Lop de Luna e altres notables persones, et jasia que, segons que dit és, nós vos hajam appellats e requests que fóssets al dit col·loqui e tractament, emperò vós açò no avets curat fer, per tal altra vegada, ab la present letra, vos requerim e us amonestam que, dins .x. dies primers vinents, hajats tramesses síndich e procurador o procura-||^30r-dors vostres a la dita ciutat qui hajen poder bastant de fer, jurar e fermar la dita Unió, qui facen, juren e fermen aquella. En altra manera, certificam-vos que nós procehiríem en lo(s) dits afers segons que·ns seria legut, justícia migançan. Scripta Valentie, divendres a .VIII. dies del mes de juny, en l’any de .M.CCC.XL. set.⁵¹

37.

1347, juny 9. València.

Acta de l’ambaixada del vicecanceller Rodrigo Dies al Consell de València, instant de part del rei que la ciutat no procedesca per via d’unió, amb la garantia de donar satisfacció als greuges al·legats contra la corona i de celebrar corts en una data pròxima. El Consell refusa l’oferiment i es ratifica en la Unió.

AMV, Libres notals de Pere Montsó, k-3, fols. 22r-26v.

Sàpien tuyt que disapte, intitulata quinto idus iunii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo, constituït denant la presència dels honrats jurats e consell de la ciutat micer Rodrigo Díez, cavaller e vicecanceller del senyors (sic) rey e missatgers (sic) per lo dit senyor tramès, e presentà en lo dit consell la scriptura següent e dues cartes del senyor rey en paper scrites, ab lo segell secret del dit senyor rey segellades, segons que·s segués:

«Constituït en presència dels honrats en Francés Squerre, en P(ere) de Poblet, en Berenguer Dezpuig e·n Miquel Martorell, jurats de la ciutat de València, e dels pròmens consellers d’aquella en la sala de la Cort, en la qual los dits jurats e prohòmens aplegaren a han acostumat aplegar e tenir consell de la ciutat, en Rodrigo Díez, cavaller, doctor en leys, conseller e vicecanceller del senyor rey e per aquell matex senyor missatger tramès e diputat als affers e negocis dejús spacifficats e declarats, dix e proposà que dissapte passat, que·s comptave .VII.º kalendas iunii de l’an present, vench e entrà en la ciutat de València per raó de la missatgeria, en lo qual dia fo e comparegué davant los dits jurats en la dita sala de la Cort per recitar, explicar e publicar a aquells la dita sua missatgeria, com aquella no sostengués triga alguna, per la qual raó los dits jurats, per reverència del senyor rey, en l’endemà, que fon dicmenge, feren aplegar consell, en lo qual dia de dicmenge, que·s comptava .VI.º kalendas iunii anno Domini .M.ºCCC.º, etc., lo dit en Rodrigo Díez presentà e liger (sic) féu als dits jurats e consell, en la dita sala aplegats per la dita e infrascripta raó, huna carta de creença del senyor rey, la tenor de la qual és aital:

Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civitatis ||^22v Valentie, salutem et dilectionem. Cum super quibusdam nostrum honorem et comodum rei publice tangentibus quedam dilecto consiliario et vicecancellario nostro Roderico Didaci, militi, vobis oretenus refferenda duximus comittenda, idcirco vobis dicimus et mandamus vosque rogamus quatenus dicti nostri consiliarii relatibus fidem indubiam prebeatis, prout honorem nostrum carum geritis et rei publice comoda⁵² affectatis. Data Tarrachone, sub nostro sigillo secreto, .XII.º kalendas iunii anno Domini .Mº.CCC.ºXL.º septimo. H(ugo), can(cellarius).⁵³

Et lesta e publicada la dita carta real de creença, encontinent lo dit en Rodrigo Díez publicà, recità e notifficà largament als dits jurats e consell, e encara a missatgers qui eren aquí en la dita sala ajustats de alcunes viles del regne de València, ço que per lo dit senyor rey li fon comanat e manat de paraula. Entre les altres coses, efectualment dix que a audiència del senyor rey era pervengut que·ls jurats e consell de la dita ciutat e de les viles e lochs del regne d’aquella, afferman si ésser agreujats e prejudicats en lurs furs e privilegis e libertats, axí per officials de la sua cort com per altres e en altra manera, e per aquesta raó volien fer unió, per supplicar a ell que revocàs e reparàs los dits greujes, et que·s provehís en lo tepms esdevenidor que los dits furs, privilegis e libertats lurs fossen sens trenquament e violació servats e tenguts. ||^23r Per tal, lo dit en Rodrigo Díez, missatger dessús dit, en nom, en veu e en persona del dit senyor rey, per lo poder per lo dit senyor rey a ell donat e comanat, a tolre los prejudicis, si e qualsque fets sien, en general o special, per raon dels quals la damunt dita Unió entenien a fer, a la qual havien convocats e aplegats los braços dels prelats (e) religioses, e dels nobles, cavallers (e) generoses, e los síndichs de les viles del dit regne, offerí a aquells de fer reduhir a degut stament los dits greujes e prejudicis, declaradors e expressadors e mostradors per ells al dit sennior rey, o a ell en lo loch seu, com ell agués e tingués poder del dit sennior rey de fer e prometre les dites coses, del qual poder és apparellat de fer fe encontinent. E sobre observació dels dits furs, privilegis e libertats en tepms esdevenidor, offeria per part del senyor rey que·l dit senyor rey era apparellat de tenir e celebrar cort general en la dita ciutat als habitadors del dit regne, tenguda primerament la cort la qual ha manada en Aragó e devia tenir als aragoneses, et en la dita cort, per maneres legudes e honestes, fermar e confermar lo dit senyor rey les dites coses segons que·s convengués e fer-se degués, a perpetuïtat e fermetat dels dits furs, privilegis e libertats, observació e conservació d’aquells; o, si sens cort general elegien que·s fessen sobre açò provisions per lo dit senyor rey, que ordenassen e diputassen missatgers per anar e supplicar a ell, dit senyor, les damunt dites coses, cor ell offeria per lo dit senyor rey que faria (e) com-||^23v-pliria, axí com bon sennior fer deu, tot ço que dessús. Requirén aquells de part del dit senyor rey, segons que per ell expressament li fon manat, axí com aquells qui són vassalls seus naturals e per feeltat e naturalea són tenguts al dit senyor rey, e pregant-los benignament de part sua que, pus en acabament lur supplicació concorda e conferma ab la intenció del dit senyor rey e offerta per ell dessús feta, ço és, que sien observats furs e privilegis e libertats del dit regne e provehit bé e degudament sobre açò e sien revocats e reintergats (sic) los greujes e prejuhís qualsque·s mostren ésser fets contra aquells, que no proceéxcan en unió ni per altra manera en los dits affers, mas reeben la offerta dessús dita, segons que d’éls e de lur feeltat e lealtat mils se pertayn e an bé acostumat de fer tots tepms, com aquella per lo dit senyor rey serà complida ab acabament, segons que totes les dites coses e altres descendents e covinents a aquelles largament ladonchs foren dites e recitades per lo dit micer Rodrigo Díez. A les quals los dits jurats e pròmens lavors responguer(en) que, haüt acort e deliberació en lo dit consell, ells farien resposta al dit missatger en manera que Déus e lo senyor rey ne serà pagat e servit.

Et enaprés, lo dimarts e lo dimercres següents, com fos en cascun dels dits dies aplegat e congregat consell en lo capítol del monestir dels Prehicadors de la⁵⁴ dita ciutat de València per la dita rahó, axí de prelats, ricshòmens, cavallers, com de la ciutat e de les viles del regne, lo dit en Rodrigo Díez, missatger, en lo dit consell recità e repetí largament altra vegada a tots en general les dites coses, offerín-se complir e fer complir ab acabament aquelles al senyor rey, segons que desús havia dit e offert; e encara alcunes coses de què en special parlaven alcunes jents o persones sobre intitulació del governador del regne e d’altres officials e del deteniment dels castells del dit regne, si en açò s’entenia enter-||^24r-venir alcun prejuhí, de reparar e reduhir allò a degut stament encontinent de feit. E per tal que fos cert e notori a tots del poder⁵⁵ a ell donat e atorgat per lo dit senyor rey sobre les dites coses, presentà e féu ligir per en P(ere) de Montssó, notari e scrivà dels dits jurats, .I.ª carta del senyor rey ab lo segell secret seu segellada, com ladoncs la scrivania sua fos en la ciutat de València e no fos en la ciutat de Tarragona, hon era lo senyor rey en tepms de la data d’aquella, ab tot poder complit, ab lo segell major e en aquella manera que agués perpètua fermetat, la tenor de la qual és aital:

Nos, Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Attendentes iuratos et probos homines civitatis Valentie ac villarum et locorum regni eiusdem et nonnulli alii eiusdem regni, asserentes se in eorum foris, libertatibus et privilegi(i)s, et specialiter quia gubernatore(m) et alios officiales dicti regni nomine inclite infantisse Constantie, filie nostre, ut primogenite intitulari ac castra eiusdem regni pro eadem infantissa, in casu quo nos absque filiis masculis mori contingeret, teneri facimus, a nobis gravatos fore, quandam inter se velle facere unionem, idcirco, ad tollendum omnia preiudicia, quorum pretextu iam dicti unionem volunt facere antedictam, et eis promissiones congruas et decentes faciendum super predictis, vos, dilectum consiliarium et vicecancellarium nostrum Rodericum Didaci, militem, cum presenti ducimus diputandum, vobis super hiis conferentes plenariam facultatem ex nostre plenitudine potestatis, quod vos, nomine et auctoritate nostris, possitis mandare gubernatori dicti regni ac tenentibus dicta castra et aliis officialibus nostris dicti regni quod se amodo pro dicta infantissa, seu alio quocumque nisi pro nobis, tantummodo intitulent seu castra teneant antedicta, donec determinatum et declaratum fuerit dictam infantissam aut inclitum infantem Iacobum, comittem Urgelli et vicecomittem Agerensem, fratrem nostrum ||^24v carissimum, aut alium potius ius habere in successione regnorum nostrorum, comittatuum et terrarum in casu predicto quo nos, quod absit, absque filiis masculis legittimis oporteret debitum persolvere natu(ra)le. Necnon predictis possitis quascumque promissiones facere sublevandi⁵⁶ quecumque promissiones, preiudicia seu gravamina, atque et levanda tenemur de foro et etiam ratione, prout melius vobis videbitur faciendum, promittentes in bona fide regia quecumque in predictis feceretis seu promiseritis rata habere perpetuo atque firma et contra ipsa nullo unquam tempore facere vel venire aliqua ratione seu causa. Mandantes per presentem dicto gubernatori nec minus alcaidis dictorum castrorum ceterisque officialibus nostris dicti regni quod dicto nostro consiliario in predictis et eorum singulis obediant sicut nobis et in mandatis per vos eisdem super iam dictis fiendis et effectum per eos operis adimplendis difficultatem aliquam non apponant. Nos enim super hiis vobis per presentes comittimus plenarie vices nostras. In cuius rei testimonium easdem fieri iussimus, nostro sigillo secreto munitas. Datis Tarrachone, sub nostro sigillo secreto, .XII. kalendas iunii anno Domini.M.ºCCC.ºXL.º septimo.⁵⁷

La qual carta lesta e publicada, encontinent lo dit micer Rodrigo, en nom e en veu del senyor rey, altra e altra vegada féu la offerta damunt dita a tots generalment.

Et enaprés, dimarts que·s comptave nonas iunii anno predicto, com lo consell de la dita ciutat, a requesta sua, fos aplegat e justat en la sala de la Cort per la raó sobredita, lo dit micer Rodrigo, constituït en lo dit ||^25r consell, com a audiència d’ell fos pervengut que la offerta desús per ell feta alcuns no la havien complidament oïda o entesa, a superhabundant cautela e per tal que veessen e entenguessen lo bon voler que·l sennior rey havie en provehir ab acabament sobre les coses desús dites, altra vegada repetí e recomptà aquella dita offerta en plener consell, requerín als dits jurats e consellers ço que desús havie request, et que de les dites coses li deguessen donar resposta, aquella que d’éls se pertanyia, final, ab la qual se’n pogués tornar al dit senyor rey. Los quals respongueren a ell largament de paraula e, per tal que en la dita resposta per ells faedora no·s pogués tolrre o enadir o minvar alcuna cosa, dixeren que·l dit micer Rodrigo en scrit posàs substancialment e effectual la dita offerta, e per scrit axí matex ells farien e posarien lur resposta aprés de la dita offerta.

Per raó de les quals coses lo dit micer Rodrigo, ab la present scriptura, requerín, repetín e innovan totes les damunt dites coses e fahén altra vegada la offerta desús dita, requer e demana resposta a⁵⁸ ço que ha request dessús, et que de les dites coses, ensemps ab la resposta faedora, salvu que puixe aprés la dita resposta ajustar alcunes altres justes rahons si neccessàries hi seran, li sia feta carta pública per lo notari dejús scrit, a perdurable memòria.»

||^25v A les offertes e requisicions fetes per l’onrat micer Rodrigo Díez,⁵⁹ etc., reebén aquelles ab deguda reverència e honor, respon lo dit consell que ja abans de les dites offertes e requisicions fon presentada per en Bonanat de Casesgemes, porter del senyor rey, al dit consell una carta del senyor rey in effectu e generalment continent les coses en les dites offertes e requisicions expressades. A la qual fon respost per lo dit consell que, abans de la dita carta real e presentació d’aquella, per molts e diverses greuges feits a la dita ciutat e regne, axí per lo senyor rey com officials e delegats seus, majorment stranys del dit regne, al·legants que·l dit senyor rey e sos officials eren en posessió de no servar (furs) e privilegis, lo dit consell havia aüt tractament sobre provisió lícitament havedora dels dits greuges, en qual manera poguessen ésser reparats e d’aquí avant fos provehit que furs (e) privilegis fossen observats, la qual provisió lo dit consell no trobava que pogués obtenir del dit senyor rey, com de les dites coses fos stada feta relació al senyor rey e suplicat humilment per lo dit consell que·ls degués servar furs e privilegis, e revocar e tornar a degut stament tot ço que per ell⁶⁰ o per officials seus és stat contra los dits furs e privilegis procehit e enantat, les quals coses lo dit senyor rey, salva la excel·lència de la sua real majestat, no à curat effectualment de⁶¹ ||^26r feit complir ni enseguir, ans aprés les dites supplicacions són stats fets per lo dit molt alt senyor rey e officials seus en la dita ciutat e regne, salva la excel·lència real sobredita e honor dels dits officials, molts e diverses actes fets contra furs e privilegis, axí irreparables com d’altres, et per (ço) lo dit consell duptàs que per les dites offertes fos acabadament e inviolabiliter provehit a la conservació (e) indempnitat de furs, de privilegis, libertats e bons uses de la dita ciutat e regne en esdevenidor, per conservar, mantenir e créxer la honor, profit e utilitat⁶² del senyor rey e de la sua corona real e de les sues regalies e drets a aquell pertanyents, e per lo bon stament de la ciutat e regne, e encara per mostrar la fe e naturalea per la qual som tenguts de procurar honor e profit del senyor rey e de la sua corona, e per tal que justícia fos per lo dit senyor rey e per sos officials en la dita ciutat e regne observada, per les dites raons e altres justes e provables, lo dit consell ha feta leguda Unió entre si e altres sotsmeses del senyor rey, segons que és legut per furs, privilegis e raó. Majorment com les offertes desús dites fos e sie versemblant al dit consell que aquelles effectualment no s’enseguirien ne·s complirien, lo senyor rey havén son consell ab consellers e jutges stranys del dit regne, los quals e per los quals són stats fets los dits greujes, et lo senyor rey e regne haja ||^26v reebut e reeb tots jorns dan per lo consell e tractament de aquells; e, axí, no à sperança lo dit (consell) que, aquells consellants, fos provehit inviolabiliter en los dits affers.

Per què lo consell prega a vós, sènyer, honrat micer Rodrigo Díez, que us plàcie que aquell hajats per escusat si de present les coses requestes per vós, sènyer, aadés no·s complexen, com no·s puscha fer per les rahons desús dites; et encara car lo consell, ensemps ab lo regne de València, em breu, si a Déu plau, entenen a supplicar e ésser ab lo senyor rey, ab lo qual, a honor e profit de la sua corona e a reparació d’alcuns dampnatjes reebuts axí per lo senyor rey com per lo dit consell, se enseguiran e·s tractaran tals coses e tant profitoses remeys que per aquells la honor del senyor rey serà conservada, drets e regalies seus, e bona fama se exalçarà, en tal manera que·l senyor rey viurà e regnarà ab pau e gran amor dels seus pobles e en conservació del ben públic, per lo qual la honor del senyor rey pendrà gran crexement e los pobles a aquell⁶³ comanats ampliament e vigor contra los enemichs del dit senyor rey.

38.

1347, juny 15. València.

1347 (Era 1385), juny 6. Saragossa.

Martín de Ahín i Arnau de França, missatgers enviats per la Unió d’Aragó, compareixen davant del Consell de València, amb carta credencial, dada a Saragossa, dels infants Jaume, Ferran i Joan, els nobles i cavallers i les ciutats i viles pertanyents a aquella.

AMV, MC A-7, fols. 26r-28v.⁶⁴

Divendres, .XV. dies del mes de juyn de l’an de .M.CCC.XLVII., fon aplegat e justat consell en la Sala de la ciutat de València, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officiis e mesters de la (ciutat). En lo qual consell foren los pròmens següents, ab crida pública e ab albarans:

En P(ere) de Poblet, En Francesch Squerre,

En Berenguer Dezpuig, En Bernat Redon,

En Michel Martorell, jurats.

...............................................................

||^28r En lo qual consell foren los honrats en Martín d’Ahín, cavaller, e n’Arnau de França, savi en dret, missatgers trameses per la ciutat de Çaragoça, e presentaren als dits jurats e consell una carta dels senyors infants, nobles, mesnaders, cavallers, e de les ciutats, viles e vilers de la unitat del regne d’Aragó, la tenor de la qual és segons que·s segueix:

«A los muyt honrados e savios los jurados⁶⁵ et prómens de la ciudat de Valencia, de nos, el infant don Jayme, el inffant don Ferrando, el infant don Johan, don Johan Exeménez d’Urrea, el mayor de días, don Pero Cornell, don Lop de Luna, don Blasco de Alagón, don Pedro de Luna, don Phelip de Castro, don Pero Ferrández, sennor de Íxar, Johan Eximéniz d’Urrea, filo del dito noble don Johan Eximéniz d’Urrea, don Johan Martínez de Luna, don Thomás Cornell, don Ramón d’Angler(ol)a, don Gonbalt⁶⁶ de Tremacet, don Thomás Pérez de Fozes e de todos los mesnaderos e cavalleros del regno de Aragón e de los ciudadanos de las ciutades de Çaragoça, de Huesca, de Taraçona, de Jacca, de Barbastro, e de todas las vilas e villeros de la unidat de Aragón, saludes e apparellada voluntat a uestros plazeres. Sepades que por algunos afferes, los quales a vos de part nuestra dirán los honradors (sic) don Martín d’Aín, cavallero, e Arnalt de Francia, savio en dreyto, ciudadano⁶⁷ de Cesaraugusta, enviamos a la uestra presencia a ellos, rogantes vos effectuosament que a lo que los ditos messatgeros nuestros de part nuestra vos dirán querades fe plenera e no dubdosa haver e certa, (e) las cosas por ellos a vos ||^28v explicaderas fazer, segunt de vos firmement speramos, et haver vos hemos muyto que agradezer. Scripta en Çaragoça, .VI. días entrant el mes de junio, Era millesima .CCC.ªLXXX. quinta.»

39.

1347, juny 16. Perpinyà.

Pere el Cerimoniós a Pere de Xèrica, governador del regne de València. Complagut de la resposta donada per aquest a les Unions d’Aragó i de València, aprova la seua iniciativa de celebrar un col·loqui amb els nobles, prelats i viles del regne, mentre que el rei s’ocupa en la defensa del Conflent contra Jaume de Mallorca.

ACA, C, Curiae, reg. 1061, fol. 111r-v.

Petrus, etc., nobili et dilecto consiliario nostro Petro, domino de Xerica, salutem, etc. Vestram recepimus litteram, continentem, inter alia, qualiter illi de civitate Valentie fecerant Unionem, sed quod dubitabatur quod ville seu loca regni eiusdem in dicta Unione consentiant, pro quibus vos eorum nuntios ad habendum vobiscum colloquium evocastis. Vidimus etiam quedam trasumpta litterarum que nobis misistis et responsiones sufficienter per vos factas tam illis de Unione Aragonum quam Valentie. Cui littere et contentis in ea, que gratanter accepimus, harum serie respondemus quod nos, cognoscentes bonam constantiam et sollicitam dilligentiam ac evidentem serviendi affectionem quam semper de vobis speravimus, super quibus non inmerito contentamur, habuimus pro bono et valde utili id quod respondistis unionibus supradictis, volentes et habentes etiam multum gratum quod simul cum nobilibus et gener[o]sis, p[re]latis et villis tractetis de negotiis supradictis, prout nobis in vestra littera intimastis. Ceterum significamus vobis quod nos, propter eventum incliti Iacobi de Montepesulano, qui, ut scitis, hostili[t]er terram Confluentis intravit et cepit inibi quedam loca, habuimus festinare nostros gr[e]ssus in terram Rossilionis, et pro dispositione terre istius, in qua intendere habuimus, et etiam ex causa per vo[s] nobis expressata, licet apud civitatem Cesarauguste in festo sancti Iohannis adesse proponuissemus, [...] locum ul[...], videlicet, in loco Montissoni, in festo sancte Marie mensis augusti, indiximus general[es curias cele]brare. Quaprop[t]er volumus quatenus, in principio mensis augusti, in civitate Ilerde, ubi nos [...] ||^111v adesse intendimus, infallibiliter intersitis. Data Perpiniani, .XVI. kalendas iulii, anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo septimo. H(ugo), can(cellarius).

Petrus de Gostemps, mandato regio facto

per dominum cancellarium.

40.

1347, juny 20. València.

Els jurats de València comuniquen als infants Jaume, Ferran i Joan i a la Unió d’Aragó que la Unió valenciana ha acceptat establir una coalició amb aquella. Demanen a aquest efecte la tramesa de poders als agents aragonesos en la ciutat per tal de signar-la.

ACA, C, Processos, llig. 130/1, fols. 16v-17r.⁶⁸

Als molt alts senyors infants en Jacme, en Ferrando e en Johan, del molt alt príncep e senyor n’Amfós, de bona memòria, rey d’Aragó, fills, e als nobles e molt honrats, savis e discrets los richshòmens, mesnaders e cavallers del regne de Aragó e ciutadans de la ciutat de Saragoça e altres de la unitat de Aragó, los jurats e prohòmens de la ciutat de València, salut ab deguda reverència e honor. Sàpia la vostra altea e molt honrada saviea nós e la nostra Unió, en lo dia de la data de la present, haver atorgada fer unió e germandat ab la vostra Unió de Aragó per eguals obligacions e promissions, presents los honrats en Martín d’Ahín, cavaller, e n’Arnau de França, savi en dret, misatgers per vós a nós trameses, e aquells, per lo poder per vós a aquells atorgat, ab capítols certs ab lo segell de la vostra Unió sagellats, reebents de nós lo dit atorgament en nom vostre, agen semblantment a nós atorgada la dita unió ésser entre vós e nós fahedora. Hon, com per los dits missatgers vostres, entre les altres coses, sia estat explicat davant nós que ells han tan solament poder de atorgar per vós la dita unió entre nós e vós fahedora, mas no de fermar aquella, e sien-se ofirents a nós ésser apparellats de haver poder bastant de vós a ells, o a altres de la dita vostra ||^17r Unió, de fer e fermar la dita unió en .I. loch covinent, elegedor entre vós e nós, al qual sien síndichs vostres e nostres per fermar la dita unió, et nós pensan que la aturada dels dits vostres missatgers en València per alcuns dies pot ésser profitosa a les dites unions per moltes e diverses rahons, les quals per los dits vostres missatgers vos seran declarades com seran tornats a vós, Déus volent, per tal, la vostra alt(e)a e molt honrada saviea affectuosament pregam, axí com aquells qui entenem que sots e fets d’ací avant una cosa ab nós, e nós ab vós, que als dits misatgers vostres vos plàcia trametre sindicat e poder bastant de fer e fermar la dita unió segons los capítols e ordenacions entre aquells e nós feyts, e que escrivats a aquells que fermen la dita unió en la ciutat de València. Pregan la vostra altea e saviea que açò no prengats en àls, car verament, senyors, no·s fa per neguna altra rahó, mas tant solament que·ls afers vostres e nostres hajen millor acabament, segons que creem que·ls misatgers vostres vos faran saber. Si alcunes coses vos plaen que façam per vós, som apparellats a vostre serví e honor. Et, com a present no hajam segell de la Unió, per tal segellam la present ab lo segell del consell de la ciutat. Escrita en València, a .XX. dies del mes de juny de l’any de .M.CCC.XL. set.