Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)

«Als honrats, savis e discrets los justícia, jurats et pròmens de la vila de Xàtiva, los jurats et pròmens de la ciutat de València, salut e bona amor. Significam-vos per la present que, per rahó de molts e diverses greujes, prejudicis e desafuraments dels furs, uses, privilegis e libertats del regne de València, e altres, los quals són fets en lo dit regne per lo molt alt senyor rey e per sos officials e²¹ jutges delegats, al·legants expressament que·l molt alt senyor rey és en possessió de no servar furs, privilegis, bons usos et libertats, et encara per tolre e dar remey que d’aquí avant no se’n facen, e per salvar la fe e lealtat, a honor e conservació de la corona, vullam e entenam de vosaltres ||^159v e de la senyora reyna e inffants,²² richshòmens, prelats, cavallers e universitats aver col·loqui sobre leguda unió faedora, salvant tota hora la feeltat del dit senyor rey e regalies e drets seus, e per mantenir, sustenir, conservar et deffendre los dits furs, privilegis, libertats e bons usos, axí al menor com al major,²³ supplican homilment al dit senyor rey que los dits furs, privilegis, bons uses e libertats del dit regne nos dege servar, et que·ls desaffuraments e greuges que·ns són estats fets a degut estament tornar per totes maneres degudes, confian de la vostra discreció e saviea, ab la present vos amonestam e vos requerim que aital²⁴ dia siats en la Sala de la ciutat per aver lo dit col·loqui e tractament, com semblants letres monitòries ajam trameses a la dita senyora rehina e senyors inffants, richshòmens, prelats, cavallés e universitats del regne. Scrita en València, .IX. dies del mes de maig de l’ayn de .M.CCC.XLVII.»

16.

1347, maig 10. Castelló de la Plana.

Pere el Cerimoniós amenaça els jurats de València amb procedir contra la ciutat, ultra la pena de privació dels seus privilegis, si no renuncia a oposar-se al nomenament de la infanta Constança com a successora a la corona.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fols. 187v-188r.

Petrus, etc., dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civi[t]atis Valentie, salutem et dilectionem. Noveritis quorundam fidedignorum relatione nobis fuisse deductum quod sindicus civitatis pretacte, vestro nomine, quandam fecit requisitionem, protestationem continentem, d[i]lecto nostro Bernardo Gomir, assessori ac gerenti vices nobilis et dilecti consiliarii nostri Petri, domini de Exer[i]cha, gubernatoris generalis regni Valentie pro inclita infantissa Constantia, filia nostra primogenita emancipata ac in regnis nostris, comitatibus atque terris successura in casu, quod [a]bsit, quo nos absque filiis masculis ex legitimo matrimonio procreatis contingeret debitum persolvere naturale; que nobis magnam materiam admirationis induxit, et ex ea assumpsimus displicentiam vehementem, qui[a] sic contra nostra[s] ordinati[o]nes, ex vera et legitima ac Deo et hominibus notori[a] iustitia prodeu[nt]es, requisitionem et protestationem fecistis predictam. Q[uo]circa, [natu]ralitatis, [lega]litatis ac fidelitati[s] in-||^188r-dissol[ubiliter ... ... ...] dici[m]us [et m]a[ndam]us expresse disc[...]mus iniu[n]gente[s ... protesta]tione predictis amodo cessetis et totaliter desistatis et d[... ... ...]is omnino. Et hoc nullatenus immut[eti]s, prout nobis servire cupitis et nostram indign[at]ionem affectatis, sicut indubita[bili]ter credimus, [... ... ...]nturi [... ... ...] in predictis, ultra privilegiorum et franquitatum a n[ostris] illustribus predecessoribus atque nobis indultorum vobis pr[iv]ationem, quam infalibiliter incurretis, taliter contra vos rigide procedemus quod vos [...] merito penitebit talia fecisse et nostris non adsisse ordinationibus seu mandatis. Data in loco Castil[io]nis Campi [de] Burriana, sub nostro sigillo secre[to], .VI.º idus madii anno Domini .M.º[C]C[C].º quadragesimo septimo.

Dominus rex in consilio mandavit Matheo Adriani.

17.

1347, maig 12. Cabanes.

Pere el Cerimoniós als jurats i consell de València. Els mana no fer unió, ni induir-hi les viles del regne, amb l’oferiment de reparar els contrafurs que hagen comès el mateix rei o els seus oficials.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 189r. Molt deteriorat.

[Petrus, etc., dilectis]²⁵ et fidelibus iura[ti]s [et probis hominibus] ci[vitati]s Valentie, salutem, etc. [No]veritis quorunda[m fidedignorum relatione nobis] fuisse deductum quod vos s[u]per unione [...] de quibusda[m ...] univ[er]sitatibus [...] regni Valentie quosdam fecistis [...] ac eisdem universitatibus requis[it]orias litteras direxistis, de quo nec i[...] co[... ... ...] admirari. Verum cum uniones seu alligantie per quoscunque nostros subdit[os] minime fieri debeatur absque nostri speciali licentia [et] permissu, maxime cum predicta possent in nostri iu[r]is regii periudicium redundare, idcirco vos, quos ad n[ostri] beneplacita novimus semper promptos, ex debito naturalitatis, fidelitatis ac legalitatis, qu[i]bus nobis indissolub[i]liter estis astricti, requirimus vobisque dicimus et mandamus expresse quatenus [tra]ctatus predictos nullatenus faci[a]tis nec quemquam ad eandem unionem faciendam [nu]llatenus moneatis seu etiam in[d]uc[a]tis. Si quid autem per nos seu nostros officiales contra foros seu privilegia vobis indulta fac[t]um extitit, id ad statum prestinum procul dubio reducemus, taliter quam inde poteritis meri[to] contentari. Data in loco de Cabaneis, sub nostro sigillo secreto, .IIII.º idus madii anno Domini .M.[º]CCC.ºXL.º septimo.

Ma[th]eus Adriani, mandato regio facto

per [do]minum cancellarium.

18.

1347, maig 12. Cabanes.

Ordre de Pere el Cerimoniós al governador general del regne de València, Pere de Xèrica, d’intitular-se en el càrrec exclusivament pel rei, i no per la infanta primogènita. Igualment, al governador de Barcelona, Ferrer de Vilafranca.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 192r.²⁶

Petrus, etc., nobili et dilecto consiliario nostro Petro, domino de Exericha, gubernatori generali regni Valentie, vel eius locumtenenti, salutem, etc. Dicimus et mandamus vobis de certa scientia et ex causa quatenus, ratione officii vobis comissi, pro inclita infantissa Constantia, filia nostra primogenita, seu alio quocumque, nisi tantum pro nobis, intitulare minime vos curetis, donec aliud super hiis per nos fuerit ordinatum et nostrum inde receperitis mandamentum. Data, etc., ut supra (Data in loco de Cabaneis, sub nostro sigillo secreto, .IIII.º idus madii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo).

Dominus rex in consilio mandavit Matheo Adriani.

Similis Ferrario de [Vi]llafrancha, militi, gubernatori Barchinone, vel eius l[oc]-um[tenenti]. Data ut supra.

Dominus rex in consilio mandavit Ma[theo] Adriani.

19.

1347, maig 12. Cabanes.

Pere el Cerimoniós convoca l’infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries, al col·loqui fixat a Montblanc el dia de sant Joan pròxim, on l’infant Jaume d’Urgell exposarà els seus drets de successió al tron.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 193v.²⁷

Petrus, etc., inclito infanti Raym[u]n[d]o Berengarii, Im[puriarum] comiti, patruo nostro carissimo, sincere dilect[ionis p]le[ni]t[u]dinem cum s[a]lute. Cum [nos ad] habendum colloquium cum in[clito] infante Iacobo, com[i]te Urgelli [et] vicecomite Agerensi, frat[r]e nostro carissimo, super negotio iuris quod se habere asserit in successione re[gn]orum [n]ostrorum, comitatuum et terrarum in [c]asu quo nos, quod Deus avertat, nos (sic) sine filiis mas[c]ulis ex l[e]gitimo matrimonio procreatis mo[ri] contingeret, inclita infantissa Constantia, filia nostr[a] primogenita emancipata, con[t]rarium asserente, et ad audiendum dict[i] infantis rationes super predictis, d[i]e festi sa[n]cti Iohannis Babtiste mensis iunii instantis in villa Montissoni²⁸ duxerimus prefigendum, in qua vos volumus [et] c[u]pimus omnino esse presentem, ideo volumus et vos rogamus quatenus dicta d[i]e in dicto parl[am]ento et etiam in dicto loco Montissoni²⁹ infallibiliter i[n]tersitis, ad quam diem plures alias notabiles personas nostri dominii duximus convocandas. Data in loco de Cabaneis, sub nostro sigillo secreto, .IIII.º idus madii ann[o] Domini millesimo .CCC.ºXL.º septimo.

20.

1347, maig 12. Cabanes.

Pere el Cerimoniós ordena a Francesc de Prohome, notari tinent los segells, expedir les cartes de convocatòria al parlament previst el dia de sant Miquel a Montsó, per discutir els drets de l’infant Jaume, així com per al col·loqui anunciat prèviament a Montblanc el dia de sant Joan. Igualment, mana estendre credencials a Joan Ferrandis Munyós, mestre racional, i Berenguer de Codinachs, comissionats per a exposar els drets de la infanta Constança a les viles reials valencianes.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 197 bis r-v (numerat per error 191). Molt deteriorat.³⁰

Rex Aragonum.

Cum super fac[t]o quod scitis incliti infantis Iacobi, comitis Urgelli et vicecomitis Agerensis, fratris nostri carissimi, asserentis se ius habere in successione regnorum nostrorum, comitatuum et terrarum in casu quo, quod absit, nos absque filiis legitimis masculis contingeret debitum persolvere natu[r]a[le], inclita infantissa Constantia, filia nostra primogenita carissim[a], contrarium asserente, ordinaverimus in festo sancti Michaelis mens[i]s septem[bris] proxime instantis cum prelatis, baronibus, militibus et generosis et hominibus civitatum et villarum regnorum nostrorum, comitatuum et terra[rum gen]erale parlamentum tenere in villa Montissoni, idcirco, vobis dicimus et mandam[us] quatenus omnibu[s et]singulis qui pro curiis generalibus consueverimus [me]liorari convocationis literas regias faciatis, per quas eis mand[etur] ut dic[t]a die s[a]ncti Michaelis personaliter sint nobis[cum] in villa eadem. Scr[i]batis etiam dicto inf[a]nti ut dicta die in dicto loco intersit ratione pretacta. Scribatis insuper infanti predicto et aliis quibus ul[ti]mo fuit script[u]m quod essent apud Montisson[u]m di[e s]ancti Iohannis Babtiste, eadem d[i]e in villa Montisalbi, ratione [ea]dem, i[nfa]ll[i]biliter sint nobiscu[m], in qua colloqui[um ||^{197 bis v} habere volumus cum eisdem. Preterea vobis serie] notificare [curamu]s quod dilecto[s con]siliario[s nostros] Iohannem Ferdinandi Munionis, legum doctorem, [m]agistrum [rationalem] cur[ie nostre, et] Berengarium de Codinachs, ad informandum probos hom[ines et universitates] villarum [nostrarum regni Valentie de iure] dic[t]e infantisse duximus deputandos, [quibus scribimus] per [nostram literam] super [istis]. Quo[ci]rca dictis universitatibus pro parte nostra credentie literas faciatis sub data [presenti]s [com]isse nostris consiliariis antedictis, quibus transsumptum informationis [de di]cto iure f[a]cte in vulgari per venerabilem in Christo patrem Hugonem, Vicensem episcopum, consiliarium et cancellarium nost[r]um dil[ectum], per vos perfecte tradi volumus et iubem[u]s. Data in loco de C[a]baneis, sub nostro sigillo secr[e]to, .IIII.º idus madii anno Domi[n]i millesimo .CCC.ºXL.º septimo.

Dominus rex in c[o]ns[i]lio mandavit Matheo Adriani.

Dilecto notario nost[r]o et sigilla nostra tenenti [Fran]cisco de Prohomine.

21.

1347, maig 12. Cabanes.

Comissió de Pere el Cerimoniós al mestre racional Joan Ferrandis Munyós i a Berenguer de Codinachs d’informar les viles reials del regne de València dels drets de la infanta Constança a la corona, a fi d’obtenir llur adhesió a les pretensions del monarca.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 197 bis v (numerat per error 191).

Petrus, etc., dilectis c[o]nsiliariis [nostr]is Ioh[anni] Ferdinandi Munionis, legum docto[ri] et magistro rati[o]nali curie nostre, ac Berengario de Codinachs, salutem et dilectionem. Cum nos de vest[ra]rum industria et fidelitate confidimus, [a]d informand[um] i[u]ratos [et] probos homines universitatum villarum regalium reg[n]i Valentie de iure per[ti]n[e]n[t]e inclite infantisse Constantie, fil[i]e nostre primogenite e[m]ancipate, in successione regnorum nostrorum, comitatuum et terrarum in casu quo, quod Deus avertat, nos abs[que] filii[s] masculis legitimis contingeret debitum persolvere naturale, duxerimus dep[u]tandos, ne quid sinistre eis super predictis sutgeri valeat per quemcumque, idcirco [vobis] dicimus et mandamus quatenus, re[ce]ptis copia informationis de dicto iure in vulgari facta per venerabilem in Christo patrem Hugonem, Vicensem episcopum, cancellarium et consil[i]arium nostrum dilectum, ac literis creden[ti]e quas per aliam literam nostram fieri mandamus universitatibus [a]ntedictis per dilec[t]um nostrum notarium et sigilla nostra [te]nentem Francischum de Proh[o]mine, quas exi[g]atis et recipiatis ab eo, accedend[o] ad villas predictas, prout de vobis confidimus, plenissimum informetis iuratos et probos homines antedictos, eosdem ad hec viis et modis quibus melius p[o]teritis i[n]ducendo, in hiis, prout de vobis conf[i]dimus, effi[c]acem diligentiam adhibendo. D[a]ta in loco de Cabaneis, sub nostro sigillo secreto, quarto idus madii anno Domini millesi[m]o .CCC.ºXL.º septimo.

Idem (Dominus rex in consilio mandavit Matheo Adriani).

22.

1347, maig 12. Les Coves (de Vinromà).

Instruccions de Pere el Cerimoniós a Joan Ferrandis Munyós, mestre racional, i Berenguer de Codinachs, enviats a requerir els jurats de València que renuncien a formar la Unió. El rei promet a la ciutat decidir en un parlament la successió a la corona i reparar els greuges.

ACA, Generalitat de Catalunya, G-231, fol. 3v. Còpia autèntica de 1412.

Hoc est translatum cuiusdam litere regie, sumptum fideliter a quodam regestro sigilli secreti illustrissimi domini Petri, memorie celebris, regis Aragonum, in archivo regio Barchinone recondito, cuius tenor dinoscitur esse talis:

Lo rey d’Aragó.

Fem-vos saber que havem entès que, aprés que nós partim de València, los jurats e·ls prohòmens d’aquella ciutat se són fort comoguts, de la qual cosa havem haüda e havem gran maravella, per la qual rahó nós havem feta letra de creença a vosaltres e a la un de vós la qual s’endreça als dits jurats, e la qual vos trametem per lo portador de la present. Per què us dehim e us manam que encontinent, vista la letra, la dita letra de creença presentets als dits jurats e prohòmens e, per virtut d’aquella creença, los digats que nós nos donam gran maravella del lur somoviment, majorment com nós hajam tant estat en la dita ciutat ara a una mà, e nenguna cosa no·ns han dita que lurs furs o privilegis tocàs que no hajam tornada, a lur supplicació, a degut estament, e són encara apparellat de fer. E si per aventura se tenen per agreujats del títol de la alta infanta dona Constança, filla nostra, los podets dir que nós, per nostra letra, havem ja manat al governador de regne de València e a son lochtinent que d’ací a avant per la dita infanta ni per altre no s’entitol, sinó per nós tan solament, majorment com no entenam que faça molt al fet. E quant a·çò que dien que nós volem disputar e determenar lur feeltat en la nostra cambra, los podets dir que no és aytal nostre enteniment, ans o entenem a fer en parlament general de totes nostres gents, lo qual havem ordenat tenir en Monsó a sent Michel de setembre, segons que en letres nostres, les quals de part nostra los seran presentades, veuran ésser açò largament contengut. Per què los pregats e requerits de part nostra que, per les rahons damunt dites, per unió o en altra manera no facen alcuna innovació, car nós nos offerim de tornar a degut estament totes coses que sien fetes contra lurs furs, privilegis o franquees qualssevulla. En açò volem que hajats diligència, segons que de vós confiam, e vós sperats de la nostra gràcia e mercè. Data en les Coves, sots nostre segell secret, a .XII. dies anats del mes de maig en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XLVII.

Als amats consellers nostres en Joan Ferrández, doctor en leys, maestre racional de la nostra cort, e en Berenguer de Codinachs.

...............................................................

Sig-(signe)-num Genesii Almugàver, regentis vicariam Barchinone, Aqualate, Vallensis, Modiliani et Modilianensis, qui huic translato, ab eius originali fideliter sumpto, et cum eodem veridice comprobato, ex parte et auctoritate officii quo fungimur auctoritatem nostram impendimus pariter et decretum...

23.

1347, maig 19.Tarragona.

Pere el Cerimoniós mana al seu conseller Berenguer de Codinachs prosseguir els tractes començats amb els nobles i cavallers de la ciutat de València, a fi que la unió que es pretén fer no puga venir a efecte.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1127, fol. 12r.

Lo rey d’Aragó.

Reebuda havem vostra letra, continent [e]ntre les altres coses l[... ... richs] hòmens e cavallers [e] generoses de la ciutat de València [...] fin que [la] uni[ó ... ...] trac[t]ament entre·l[s] de la dita ciutat e del regne de València n[o] vinga a aca[bament, e l]a qual [letra] e les coses en aquella con[t]engudes bé enteses, loant molt la vostra diligènc[ia] e bon entenime[nt] que havets de servir a n[ó]s, vos dehim e us manam que·l tractament per vós començat t[in]gat[s] aprop e continuets ab l[a] mellor diligència que porets, en tal manera que la unió damunt dita no haja alcun acabament, ans sia de tot en tot enpachada, sabent de cert que d’a[çò·ns] farets asenyalat serviy e plaer. Data en Tarragona, sots nostre segell s[ec]ret, a .XIX. dies anats del mes de maig en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XLVII.

Matheus Adriani, mandato regio facto per dominum cancellarium.

Berengario de Codinachs. ³¹

24.

1347, maig 22.Tarragona.

Pere el Cerimoniós a fra Pere de Tous, mestre de Montesa. Consultat per aquest, que ha estat citat a València per a la constitució de la Unió, respon que romanga al regne, significant-li la seua decisió de celebrar corts d’Aragó i de València, per tal de reparar els greuges adduïts i evitar que proclamen la dita Unió.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1227, fols. 22v-23r.

[Lo] rey d’Aragó.

Reebu[d]es vostres l[e]tres, en les quals éran soscrit(e)s formes d’alcunes letres a vós e a les [u]niversita[t]s dels lochs del vostre orde tramese[s] per los jurats e prohò[m]ens [d]e la ciutat de València, és a saber, sobre ço que vós e les dites universita[ts] han requests que deguéssets [é]sser a cert dia en la dit[a ci[u]tat, [a] fin d’ésser e fermar ab éls [u]na union que entenen [a] fer, p[er] les qual[s] n[os] supl[ic]àv[et]s [q]ue, per ço c[o]m lo vostre romanir és [m]olt nece[s]ari en la ||^23r terra del vostre [o]rde, [... ...degué]ssem fer saber nostra v[olentat] que vo[s ...] f[...] venir a nós o de [... ... ...]l dit regne, per les rahons en les dites vostr[es l]e[tres con]tengudes. Les qua[ls ...] e les coses en aquelles expressades bé entes[es, vos] responem que, ateses [...]ades totes coses, reputam molt per mellor que [roman]gats en lo dit regne, tro a[ltr]e m[ana]ment hajats de nós. Significans a vó[s ...], haü[t] plener consell, apré[s] moltes rahons, havem deliberat teni[r] cor[ts ...] al dia de sen[t] Johan en la ciutat de Ça[ra]goça, e aprés [... ... ...] tene[r] semblantment corts en regne de València, per rel[evar ... ...] dels quals [l]os dels dit[s r]egne[s] se tenen e·s dien per [nós] ésser [...], per t[a]l que·ls s[o]bre[di]ts, per reduc[c]ió de tornar a estament ço [e]n què·s d[ie]n per [nó]s és[s]er prejudicats, p[u]gam retrer del propòsit que han de fe[r] les unions damunt dites. Preg[a]nts-vos curosament que envers lo nostre serviy e hon[or], segons que bé havet[s] acostumat e de vós confiam, haja[t]s diligència. Data en Tarragona, [so]ts [n]ost[r]e segell secr[e]t, a .XII. dies anats del mes de maig en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XLVII.

Matheus Adriani, mandato regio facto per dominum can[c]ellarium.

A l’honrat e religiós frare Pere de Tous, maestre de l’orden de Senta M[a]ria de Muntesa.

25.

1347, maig 22.Tarragona.

Pere el Cerimoniós a Pere de Xèrica, governador del regne de València, per a informar-lo de la seua decisió de celebrar corts a Aragó i a València, amb el propòsit de satisfer-los els greuges i impedir la formació de les Unions.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1127, fol. 23r-v.

El rey d’Aragó.

Fémosvos a saber que, viniendo a la nuestra presencia los amados conselleros nuestros Rodrigo Díaz,³² vi[ce]can[cel]ler nuestro, e Pero Royz de Açagra, cavalleros, los quales havíamos en[vi]ados [e]nta’l regno de Aragón por los afferes de la unión que los rich[o]shombres, mesnaderos e cavalleros [d]el dito regno e los de la ciudat de Çaragoça entienden a fer, nos han r[eco]mptado lo de que los sobreditos se tienen agrev[ia]dos o preiudicados, por la qual razón, havid[o] plenero acuerdo e cons[e]llo, havemos acordado de tener co[r]te[s a lo]s ar[a]goneses en la ciudat de Çaragoça el día de sant Johan primero que viene. E, tenida la dita cort, entendemos a fer aquello mismo d[e] t[en]er cortes [a] los de regno de Valencia, a los quales havemos enviados sobre aquesto nuestr[o]s mandaderos, e mandado fer la[s] cartas de las ditas cortes a [l]os d’Aragón, e aques[to] por rele[var]les [l]os preiud[i]cios, si alg[u]nos son, e p[or] sa[car]los (?) de las maneras de las u[ni]ones que entienden a fer o fazen lo (il·legible) es[... ||^23v... v]os femos saber, porq[ue] de aquesto hayades p[lenera certif]icación. Et que [...] sob[e]rana dil[i]gencia a nuestro servicio e honra [... ... ...] ditas cosas assí [... h]ave [d]e[s a]costumado. Data en Tarragona, [dius] nuestro siello secreto, [.XXII.] días andad[o]s del mes de mayo en el anyo del [nuestro] Senyor .M.C[C]C.XLVII.

Idem (Matheus Adriani, mandato regio facto per dominum cancellarium).

[Al noble e]t a[m]ado consellero nuestro don Pedro, senyor de Exéricha, [governador general del regno de] Valencia.

NOTES:

¶ ¹⁰ Fragment esborrat per la humitat, com els dos següents. Les altres pèrdues es deuen a la corca.

¶ ¹¹ Ratllat: Luppus Alvari de Espejo, miles.

¶ ¹² Ratllat: Poyo.

¶ ¹³ Id. ut supra.

¶ ¹⁴ Id.

¶ ¹⁵ Al mateix Arxiu, mc A-6, ff. 144r-145v, hi ha una altra còpia, sols de les dues cartes i les respostes, menys correcta que la que reproduïm.

¶ ¹⁶ usitacis (sic) a l’orig.

¶ ¹⁷ L’adverbi falta en ambdues versions, però és necessari per a la comprensió de la frase.

¶ ¹⁸ El f. 7v és en blanc.

¶ ¹⁹ Traslladen la resposta a la infanta els mateixos representants de la ciutat que figuren al document anterior.

¶ ²⁰ previdere a l’orig.

¶ ²¹ e: «a».

¶ ²² Fa al·lusió a Elionor de Castella, vídua d’Alfons el Benigne, i als infants Jaume, germà del Cerimoniós, i Ferran i Joan, mig germans, fills del rei Alfons i de la seua segona muller citada, que llavors residien als seus dominis castellans ensems amb aquella.

¶ ²³ al menor a l’orig.

¶ ²⁴ aital, ratllat a l’orig., on devia posar-se el dia de l’assemblea, potser encara no decidit.

¶ ²⁵ A banda els forats de corc habituals, les línies inicials estan parcialment esborrades de grans taques d’humitat.

¶ ²⁶ N’hi ha còpia de l’època a la Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid, Col. Salazar, ms. M-139, ff. 128v-129r.

¶ ²⁷ N’existeix una còpia feta per als compromissaris de Casp el 1412 (aca, Generalitat de Catalunya, G-231, f. 3r), que ha servit per a reconstruir les llacunes del text.

¶ ²⁸ Corregit sobre Montisalbi, per flagrant error de l’escrivà.

¶ ²⁹ Vid. nota anterior.

¶ ³⁰ S’han restaurat les llacunes amb la còpia de 1412 (ACA, Generalitat de Catalunya, G-231, f. 1r).

¶ ³¹ Escrit d’una altra mà.

¶ ³² Per Díez.