Czytaj książkę: «Mosaic»

MOSAIC

- 1 -

Gràcies només a un lleuger desplaçament lateral del cor podem distingir unes nocions relatives tan importants com les de dreta i esquerra. Sortosament la Natura, que estima la simetria, va cometre un error o es va permetre un capritx.

- 2 -

Sense prejudicis no es poden fer judicis.

- 3 -

Un home polit, discret i cortès, en morir, hauria de poder fer que el seu cadàver es volatilitzés, que s’esvaís en les aures impalpables, i no deixar als altres unes despulles infectes, fètides i macabres.

- 4 -

Et vous vous appelez néo-cons? Bon! Si c’est vous-mêmes qui le dites...

- 5 -

Fídias, Policlet, Praxíteles i els altres, en representar els déus com homes i els homes com déus, han incitat els pobres mortals a imitar les seves estàtues. Una font de desvaris i de frustracions.

- 6 -

La força de la raó? La raó és petita, fràgil i feble. Ho reconeix ella mateixa.

- 7 -

En el fons, tothom està convençut que els altres són horribles.

- 8 -

Sentit al meu poble: «Han passat dos hòmens i un castellà».

- 9 -

Quins temps tan feliços, quan un home savi podia abraçar totes les ciències. Ara el savi més competent és el que domina una porció cada vegada més petita d’una branca especial d’una ciència particular.

- 10 -

A certa altura de la vida, quan un s’adona de la pròpia ignorància, quan veu que, per molt que s’esforci, a penes arribarà a saber res de debò, per què continuar afanyant-se per aprendre? Per costum?, per vici?, per curiositat? Però l’alternativa, l’acceptació de la ignorància irremissible, fóra més desesperada.

- 11 -

Enyorava tan desconsoladament la cabellera perduda que volia proclamar-ho al món sencer: es va posar un postís.

- 12 -

En el mirall, hi busquem un còmplice, i tot sovint hi trobem un traïdor.

- 13 -

La ciència: un rodal de certesa i un camp vast de suposicions.

- 14 -

La fama present és afalagadora, però també efímera i oportunista. La fama futura és un miratge: ni està garantida ni se’n podrà fruir. L’única fama satisfactòria fóra la pretèrita: haver estat mencionat profèticament, per exemple, en la Divina comèdia, ni que fos a l’infern. Això sí que fóra un bon motiu d’orgull. Llàstima que sigui impossible.

- 15 -

La humilitat tot sovint és el posat que adopta el ressentiment per a revenjar-se de la fama merescuda dels altres.

- 16 -

Almenys des de la invenció de l’alfabet, i sens dubte des de moltíssims segles abans, es diu que la raça humana degenera: les quatre edats, el bon temps passat, la corrupció del present, la pèrdua de valors... No ho lamenten només els carques de totes les èpoques, sinó fins i tot molts «progressistes» actuals. A mi, al contrari, això m’omple de noble orgull: penso que gairebé podré ser un model de virtuts per als homes que seran d’aquí a cent o mil anys.

- 17 -

Qui proclama que es retira del món espera secretament que algú el traurà a la llum i el farà brillar encara més.

- 18 -

Triomfeu brillantment, coroneu-vos amb els llorers de la dialèctica: forgeu-vos un enemic idiota i inerme, i després ataqueu-lo sense pietat.

- 19 -

Encara sort que les tres quartes parts de la literatura i de la ciència gregues es van perdre. Què haurien imaginat, pensat i creat, si no, les generacions posteriors?

- 20 -

L’home enyora l’edat d’or. Viure sense mals, sense dolor, sense vellesa ni mort veritable, sense treball ni esforç, consumint els productes espontanis de la terra, en un temps estàtic, sense alts ni baixos, sense atzars, en una beatitud inconscient... Tot molt tranquil i potser feliç, però també tan ensopit!

- 21 -

Carpe diem! –«Carpe diem»? Com si fos tan fàcil!

- 22 -

Guarda un bell i tendre record dels antics amics: no els tornis a veure més.

- 23 -

«Justícia poètica»: càndida revenja il·lusòria de literats.

- 24 -

Compte amb els misteris: poden ser meres banalitats velades per la ignorància o per l’astúcia o per l’art.

- 25 -

Els personatges d’òpera italiana són conscients que són personatges d’òpera, i s’hi complauen.

- 26 -

Qui naufraga en alta mar no cal que s’esforci a nadar.

- 27 -

El nostre segle, que ha causat i patit tantes massacres i mortaldats, mira com un tabú el suïcidi, que sovint és una manera raonable i discreta d’abandonar el món, i l’eutanàsia, que sovint és un dolorós acte de pietat.

- 28 -

No és que les solucions aportades pels utopistes siguin del tot errònies i inaplicables: més aviat solen ser parcials i contradictòries. La manta que abriga els muscles i deixa destapats els peus.

- 29 -

Sense l’aparició intermitent d’utopies, la història es detindria, la humanitat entraria en un estat d’estagnació. Les utopies, si s’acomplissin plenament, violentarien la natura humana i convertirien els pobles en casernes o en manicomis; si es posen a prova parcialment en realitzacions concretes, s’accepten a la llarga a costa de perdre els cantells més durs. Ara bé, perquè tinguin èxit, ni que sigui petit, hi ha d’haver qui se les cregui del tot i vulgui imposar-les, amb la paraula o amb l’espasa.

- 30 -

Temps era temps, s’especulava sobre la societat que el triomf del socialisme instauraria: resolta la lluita de classes, s’arribaria a l’última síntesi, al comunisme, a un final de la història: comunitat de béns, igualtat fraternal, pau universal, abundància de recursos, poca feina i repartida, molt d’oci dedicat al cultiu de la ment i de la sensibilitat... De la sang vessada pel proletariat germinaria una nova edat d’or. Els teòrics i militants càndids que imaginaven aquesta societat feliç no eren els dimonis amb banyes i cua que la propaganda del bloc capitalista pintava: uns angelets, eren, amb ales i aurèola!

- 31 -

No escolteu l’eunuc que predica castedat ni el desmenjat que prescriu abstinència. Sigueu indulgents amb els vostres innocents excessos.

- 32 -

Si tothom diu que ho entén a la primera, o hi ha un equívoc o és una bajanada.

- 33 -

L’edat va estretint les expectatives de vida. En la infantesa, gairebé tot sembla indefinidament possible. Els cops exteriors fan plegar les ales d’una joventut il·lusa i confiada. L’edat adulta dóna un terreny més segur, però també més limitat; madurar és aprendre a conformar-se i a renunciar: ja no es serà ric o famós o influent. En l’extrema vellesa, es pot aspirar a poc més que conservar els records, evitar les punxades del reuma i tenir a taula una sopeta calenta.

- 34 -

Alguns es pensen haver trobat l’entrellat d’allò que equívocament anomenem amor, aquella follia divina o neguit carnal que inspiren o l’Afrodita celestial o la vulgar. Tot és química, diuen. Es trasllada, doncs, el misteri a la ciència.

- 35 -

Mireu aquestes criatures famolenques. El blanc dels ulls lluu com un parell de fars; un eixam de mosques voleteja de les orelles a la boca resseca, de les crostes a les mucositats viscoses; al pit descarnat es compten totes les costelles sota la pell fosca; un ventre inflat com un bot amb un melic prominent; les extremitats, com branquillons secs; unes mans que volen arrapar-se al pit eixut i flàccid d’un mare envellida prematurament. Si no hi sabem dir o fer res de profit, almenys callem avergonyits.

- 36 -

Els patiments soferts per mantenir les pròpies idees poden tenir molt de mèrit, però no donen per ells sols la raó.

- 37 -

Som perquè recordem; però, com que la memòria és tan fluixa i interessadament selectiva, estem fets a gargots.

- 38 -

Els sistemes filosòfics del passat, malmesos pel temps, semblen edificis en ruïnes. Els filòsofs nous n’aprofiten les desferres creient que alçaran un edifici perenne: durarà potser menys. Filosofar és reciclar.

- 39 -

Les utopies, retrats en negatiu de la societat concreta en què neixen, aspiren a la superació de la història, pretenen assolir un estadi definitiu, immòbil. Com que projecten el millor dels mons, fóra boig canviar-lo per un altre, que per definició seria pitjor.

- 40 -

Hi ha pocs senyals que indiquin que l’home hagi superat definitivament l’agressivitat animal: el refrenament de la resposta brutal, la comprensió de les raons de l’altre, un cert sentiment de germanor són proves dubtoses i precàries que no exclouen, en el moment menys pensat, un salt enrere.

- 41 -

La insídia del pensament únic no és tant que sigui únic: és que és la negació del pensament.

- 42 -

En els èxits propis, un hauria d’esperar dels altres, a tot estirar, la mateixa escassa, distreta atenció que un dedica als èxits dels altres.

- 43 -

«Una condició capital per a tot goig és limitar-se». Ho diu Kierkegaard parlant de l’amor. Admetem-ho, si ens referim a un goig moderat, a una passió tèbia, governada per la raó: la consciència enriqueix i ennobleix el plaer. Però l’autèntica passió, amb goig o turment, no vol barreres: consisteix justament en la supressió dels límits de la raó. El subjecte, com posseït per una divinitat, és torbat, trastornat, sofreix un rapte, una alienació, l’èxtasi. Ho deia el nostre March: «Qui tébeu és, d’Amor és enemic».

- 44 -

Ben mirat, el contrari de la passió no és la raó, sinó la insensibilitat, la inapetència.

- 45 -

Aquests trastos electrònics no tenen terme mitjà: o són més llestos que tu o són rematadament idiotes.

- 46 -

A. –I com és que deixes la docència? Encara no tens l’edat de jubilar-te.

B. –Ja fa molts anys que ensenyo...

A. –I ara què faràs?

B. –Ara vull aprendre.

- 47 -

L’hàbil Pigmalió es va fabricar al seu grat una noia bella, enginyosa i gentil; va viure feliç amb ella, diuen. Després alguns el van voler imitar, i el món s’ha poblat de monstres.

- 48 -

L’home deu la seva manutenció al pa. En agraïment, agafa un ganivet i l’apunyala.

- 49 -

Senyals d’intimitat: primer, les frases; després, les paraules; després, les el·lipsis; per fi, el silenci.

- 50 -

La Història gira els fulls del seu llibre amb puny de ferro.

- 51 -

No qualsevol pot exercir la professió d’ociós: hi cal un ardu entrenament.

- 52 -

Dos factors han inculcat al llarg dels segles en el proletariat la moral del treball: la necessitat i l’explotació.

- 53 -

Hi ha gent que, en fer un balanç de la seva vida, pensen amargament que l’han perduda. Són uns optimistes: creuen que la vida es pot guanyar.

- 54 -

No sabem qui va construir el temple d’Àrtemis a Efes, però sí que sabem qui el va destruir. Aquest va voler guanyar fama eterna, ni que fos al preu d’un sacrilegi. Els seus conciutadans va pretendre impedir-ho amagant el seu nom i condemnant-lo a l’oblit; però sempre hi haurà algun erudit maliciós que satisfarà la curiositat morbosa de la gent. Al capdavall, Heròstrat se’n va sortir amb la seva. El seu nom s’ha de retenir: encarna una lliçó de psicologia, un exemple eloqüent de neciesa, de la seva i de la general, que arriba fins als ridículs herois del Guinness.

- 55 -

En els debats aferrissats, en els enfrontaments viscerals, quan les parts disfressen d’arguments la malícia per imposar-se i esclafar el contrari, l’única actitud honesta fóra el silenci. Però, perquè el silenci sigui eloqüent, s’ha de fer sentir; si no, es deixa lliure el camp als bel·ligerants. L’home honest, doncs, ha d’acceptar que la seva paraula sigui arrossegada pel corrent de la confusió; ha de parlar sense esperança. L’home honest ha d’assumir el destí de Cassandra.

- 56 -

L’egotista, que només parla d’ell mateix, que no para de donar voltes enutjosament a les seves dèries, no vol la vostra opinió, ni tan sols la vostra atenció: ja té prou escoltant-se ell mateix. Si és inevitable, si la cortesia us exigeix seguir-li la veta, tingueu una mica de paciència: renuncieu a la conversa, murmureu de tant en tant algun monosíl·lab, penseu en qualsevol cosa; mireu d’oblidar el borinot molest que us ronda: ell ni se n’adonarà.

- 57 -

Els humanistes, els il·lustrats i els lliurepensadors van sostenir una llarga, arriscada i dolorosa lluita per a arrencar al fanatisme una mica de llibertat de paraula i de tolerància. Ara els obscurantistes esgrimeixen la tolerància i la llibertat de paraula per a imposar el seu fanatisme.

- 58 -

Hi ha professionals o especialistes de qualsevol branca de les ciències que, quan surten de l’estret reducte del seu camp, com obtusos analfabets, dimiteixen de la racionalitat: es tornen integristes religiosos, crèduls seguidors de l’ocultisme, devots fervents d’algun misticisme oriental mal digerit... Poca scientia, nul·la sapientia.

- 59 -

Lamentem la sort esquiva, les oportunitats que ens han passat de llarg i que sens dubte ens haurien omplert de felicitat. No ens adonem que el bé que tenim també és, en molt gran mesura, fill de l’atzar.

- 60 -

Ni l’home més miserable no voldria canviar-se del tot pel més afortunat. Voldria, això sí, canviar la seva situació, algunes qualitats, algunes experiències: modificacions parcials, en suma. Però no renunciaria mai a la pròpia consciència, sense la qual no podria apreciar el canvi, el guany que imagina. Tornar-se un altre fóra morir.

- 61 -

La missió principal d’un mestre és estirar la cua de la primera cirera. Les altres, les ha d’estirar el deixeble sol.

- 62 -

No és una exageració: almenys hi ha mitja dotzena de pel·lícules franceses que no tracten l’original tema del triangle amorós.

- 63 -

La presumpta ineficàcia del govern dels filòsofs ha estat un pretext oportú per a instal·lar ases en el poder.

- 64 -

Compte amb la història mestra de la vida! L’apel·lació als fets, a les doctrines i als costums del passat ha estat sovint motiu no solament de repetir els errors antics, imaginant esquivar-los hàbilment, sinó també d’ultrapassar-los.

- 65 -

Lament d’erudit: «Després d’un penós treball d’uns quants dies, consultant obres de difícil accés, sospesant les dades i interpretant-les acuradament, crec haver aclarit un punt abstrús en una nota de set línies. Si l’editor és tan benèvol que no me la suprimeix, el crític la llegirà arrufant les celles i el lector corrent passarà pàgina sense ni mirar-la.»

- 66 -

Només l’escèptic pot fer un judici imparcial. Però l’escèptic radical no jutja: se’n fot.

- 67 -

A. –Posa’t al meu lloc.

B. –Bé ho voldria, però amb prou feines sé posar-me al meu!

- 68 -

Quan he acabat la conferència, m’han aplaudit: admiraven la meva ciència. He estat de sort: si arriben a sospitar les meves ignoràncies, m’haurien apedregat.

- 69 -

Necessitem els mites: la banalitat dels fets quotidians seria insuportable si no la dissimuléssim amb un vel daurat.

- 70 -

S’ha fet molt vell. Ja no és un home: és una biografia.

- 71 -

Cal dir sí o no només en les poques qüestions clares i decisives. En la resta convé recórrer l’ample camp del matís, de la reserva i de l’abstenció.

- 72 -

La cultura no ha fet mai bo un home dolent, però ha fet sempre millor un home bo.

- 73 -

L’integrisme és una intoxicació de puresa.

- 74 -

Aspireu al miracle de la pau i de la concòrdia universals? Desmesurats! No és prou miracle que en certs rodals del món no ens massacrem i no ens devorem cada dia?

- 75 -

No us lamenteu si només s’acompleix una part de la utopia que havíeu forjat. Si s’acomplís tota, ja us podríeu posar a tremolar.

- 76 -

No us deixeu impressionar per l’aspecte imponent que fan el papa i el rei en les cerimònies solemnes. Imagineu la pinta que, despullats de tots els ornaments augustos, farien en calçotets; i, si podeu, aguanteu-vos el riure.

- 77 -

Estudia amb atenció els arguments de l’adversari: així els podràs rebatre millor. Compte, però! Potser et convencen.

- 78 -

Un miratge comú dels humanistes i de les il·lustrats és creure que la generalitat de la gent acceptarà sense dubtar-ho el model d’home que proposen, que tothom voldrà ser un sapiens o un philosophe i que, remoguts els obstacles obscurantistes, amb l’educació adequada, s’aconseguirà.

- 79 -

El calçador: forçar un moment el peu i la sabata perquè s’ajustin. Vet ací una bona metàfora de l’educació. Sempre que la sabata no sigui gaire estreta.

- 80 -

L’APÒSTOL. –«Infelix ego homo, quis me liberabit de corpore mortis huius?»

L’HEDONISTA. –... i me’n donarà un altre, si pot ser, de sa, bell i perennement jove?

- 81 -

L’esperit humà només es sent segur quan es troba arrelat en un rodal concret, quan sap que a un estímul de l’exterior podrà donar la mateixa resposta o viceversa. Per això es prefereix sovint la rutina i les innombrables servituds. Al contrari, l’esperit dubta i s’inquieta quan sura en un medi desconegut, fluid i inestable, quan no pot preveure estímuls i respostes. La llibertat es fa pagar un costós tribut de neguit.

- 82 -

I pensar que la depressió que em paralitza i l’eufòria que m’exalta es deuen a una manca o a un excés de ferro o de sals o de vitamines o què sé jo de què! Quantes afliccions i quants deliris no ha produït una dieta desequilibrada!

- 83 -

No t’estranyi que el teu gos no t’agraeixi el llaç de seda que li nues al coll. El que ell et demana és un tros de carn.

- 84 -

Les ortodòxies toleren de bon o mal grat les faltes greus en la conducta, però fulminen sense contemplacions les heretgies.

- 85 -

Cal haver viscut gairebé tota una vida per a arribar a pensar que valia més no haver nascut.

- 86 -

Segons els biòlegs, els individus som tots iguals gairebé del tot –un 99% pel cap baix. D’ací, alguns ingenus en volen treure una conseqüència optimista sobre la igualtat humana. Però el fet és que aquest 99% no compta gaire en els nostres càlculs: l’ignorem o el donem per suposat. El que importa és l’1%, que és el que fa que siguem alts o baixos, bells com amorets o lletjos com espantalls, flegmàtics o colèrics, intel·ligents o estúpids i tota la resta. La noble aspiració a la igualtat ha de partir d’aquesta petita desigualtat fatal, ineluctable.

- 87 -

Els homes insatisfets de temperament no solen ser infeliços per haver errat en les seves eleccions, sinó perquè, sigui quina sigui l’opció que prenguin, sempre creuen que hauria estat millor una altra.

- 88 -

Hi ha un dolor que porta mesclada una certa dolçor: qui el sent troba alleujament en la seva pena. No és del tot fals, però invita a la pròpia compassió i a la morbositat, a la complaença en la desgràcia. L’autèntic dolor és tot fel. És com una llosa que hom no es pot llevar de damunt o com un òrgan cancerós que hom no es pot arrencar. El dolor de debò és la desesperació.

- 89 -

El «políticament correcte», aquesta etiqueta que, des de fa uns anys, s’està imposant com a argument inapel·lable, és tan barroer des del punt de vista lingüístic com des del conceptual. Com a expressió, tradueix malament el que els preceptistes del barroc francès anomenaven bienséant (‘decorós’, ‘respectuós’, ‘decent’). Com a principi, a penes arriba a un nominalisme inconsistent que, amb bona intenció o per pura formalitat, pretén dissimular o conjurar les diferències socials amb una fina capa de vernís.

- 90 -

En l’estat miserable de crítica en què ens trobem, molts només estan a l’aguait de les paraules literals de l’adversari, tant se val que siguin encertades o errònies, brillants o trivials, per tal de tergiversar-les descaradament. No importa que es rebaixi fins a terra el nivell de l’argumentació i que s’indueixi el públic al fanatisme. El que compta és esclafar el contrari, amb grans escarafalls i esquinçament de vestidures. El debat ha estat substituït per un primari i trampós foment de l’escàndol.

- 91 -

El reconeixement de la raó i del mèrit de l’adversari és molt més que una generositat cavalleresca i un tribut a la veritat: és una honorable mostra d’intel·ligència i una eficaç contribució a l’harmonia.

- 92 -

Indignar-se és prendre per extrem i insuperable un motiu més enllà del qual ja no es pot admetre cap altre raonament. «Prou: s’ha acabat!»

- 93 -

Molts homes, quan es fan vells, es tornen intransigents. Perquè el temps els ha refermat en les seves conviccions o més aviat per por a l’inconegut? Molts altres es tornen tolerants. Perquè l’experiència els ha ensenyat a apreciar les coses importants de debò o més aviat per indiferència?

- 94 -

Cereals: la llavor és el fruit, i el fruit, la llavor. Quina meravella! Gràcies, mare Ceres!

- 95 -

En l’ancià, l’infant hi veu un ésser d’una altra espècie; el jove, un organisme espatllat; l’home madur, una premonició del seu retrat futur.

- 96 -

L’Hipocondríac. –No em fa mal res. Uuui, mal senyal!

- 97 -

«El món va malament. La gent no s’entén: discuteixen, es barallen, es massacren. Si em deixaven a mi, ho arreglava tot en dos dies.»

- 98 -

El misantrop, com que no espera res de bo dels seus congèneres, quan se li fa un favor, sol ser molt agraït.

- 99 -

La Natura no és tan cruel com diuen. Si ho fos, cada vegada que ens envia una grossa desgràcia (una malaltia greu, un accident, la ruïna...), l’acompanyaria amb una gran riallada sarcàstica.

- 100 -

Les creences més arrelades i enganyoses són aquelles que no sabem que mantenim.

- 101 -

Passa veloç una ambulància fent sonar una sirena estrident i sincopada. Darrere la porta, a la llitera, potser algú, si li ho permeten el dolor i l’esverament, veu la ganyota sinistra de la mort.

- 102 -

L’home és un animal massa complex perquè pugui comprendre’l l’home.

- 103 -

El que vol el lector ingenu, consumidor ocasional de literatura, és ser enlluernat: vol aventures estrafolàries darrere de les quals hi hagi un misteri ben amagat, revelat a la fi per una presumpta ciència arcana. El lector ingenu o creu haver entrat en un cercle esotèric o, al contrari, sent una frustració que no gosa confessar; en l’un cas i en l’altre, vol tornar-ho a provar, amb el mateix resultat previsible. L’editor agressiu i l’escriptor espavilat es complauen d’haver trobat el filó, omplen les arques i ja es disposen a superar-se amb una nova audàcia lucrativa.

- 104 -

L’ametlla amarga sempre és l’última.

- 105 -

Admiro molt els gestors públics. Tan aviat presideixen un banc com un patronat universitari, un museu d’art, una societat científica, una obra benèfica, un club esportiu, una cambra de comerç, un ministeri. Saben de tot. I, a les qualitats intellectuals, n’hi uneixen altres de pràctiques: tenen do de gents, coneixen tothom que compta, dominen l’art de comunicar-se; i sobretot saben manar. Individus tan conspicus, és clar, no abunden; per això veiem com, per força, s’han d’intercanviar els càrrecs o acaparar-los a contracor o deixar-los en herència, sempre en ares del bé comú. Damunt, forçats en la seva modèstia, han de rebre medalles, distincions i homenatges. Admiro molt els gestors públics, però de lluny; sospito que, si m’hi acostés, comprovaria amb horror en mans de qui estem.

- 106 -

LA PARCA. –Bona nit!

EL FILÒSOF. –Hola! Què vols?

LA PARCA. –Que què vull? Ja pots anar plegant.

EL FILÒSOF. –Ara no puc atendre’t: tinc feina.

LA PARCA. –No hi ha temps. Anem.

EL FILÒSOF. –Però jo he de completar aquesta obra que tinc entre mans. He trobat una teoria que farà un gran bé a la humanitat.

LA PARCA. –Se t’ha acabat el fil.

EL FILÒSOF. –Deixa’m, sisplau, una setmana o només uns dies; o ni que sigui un parell d’hores, que almenys en faci un res-... (Clac! Cop de tisora)

- 107 -

Preceptiva per al director d’escena genial

1. Tingues en compte que ni l’autor més excels no és capaç d’apreciar el valor i l’abast de la seva obra.

2. No facis gens de cas als erudits, per molts anys que s’hagin cremat les celles estudiant. Tots són miops: la lletra els mata l’esperit.

3. Fins i tot les obres més insignes són insatisfactòries: pequen de confuses, de velles, de simplistes, de convencionals; en definitiva, són insuportables.

4. El públic és un ramat d’ases ensopits: per ell sol, no entén res, no percep els estímuls emotius. Tot se li ha de donar mastegat. Cal que el sorprenguis a cada moment.

5. Quan et vingui qualsevol pensada, deixa’t portar: segur que és genial.

6. No permetis que una obra mediocre (totes) t’espatlli la teva idea. Sort que tu n’arregles els nyaps i li dónes el seu sentit nou i ple.

7. Introdueix sempre algun canvi substancial: mata el protagonista si havia de sobreviure, posa un final feliç a una tragèdia, canvia els parentius, altera l’ordre de les escenes, talla i afegeix el que et convingui.

8. No cometis la vulgaritat de respectar el temps ni l’ambient social de l’original: fes que Fedra sigui una madame de bordell; Otel·lo, un jugador de bàsquet; la Butterfly, una peixatera de la Boqueria. La ment, l’orella i la vista han d’estar sempre en contradicció.

9. Acumula tants elements de distracció com puguis: personatges que vagaregin per l’escenari, objectes voladors, alguna vaca; obstacles perquè els actors hi ensopeguin o hagin d’actuar com contorsionistes; efectes de llum i sorolls imprevisibles. En un mot, tot allò que pugui atabalar l’espectador, no fos cas que es fixés en el text o en la música.

10. Quan surtis a saludar a escena, si t’aplaudeixen molt, vol dir que has sabut transmetre bé el teu original missatge; si t’aüquen, és que el públic, repatani i toix, no té remei.

- 108 -

El creient fonamentalista mira l’incrèdul amb menyspreu, amb malfiança o amb rancúnia: «No en sap més, és un obstinat, un degenerat; mantinguem al marge el sospitós; ja tindrà el que es mereix». El creient liberal admet les altres creences i la incredulitat, però està convençut d’haver arribat a una perspectiva més àmplia i més profunda: té un altre sentit que manca a l’incrèdul, és un elegit que ha rebut una gràcia que l’altre no ha rebut. Fe és seguretat.

- 109 -

El savi no es riu de les coses que no coneix i somriu de les que coneix.

- 110 -

Admetem, si voleu, l’enlluernament dels francesos per Napoleone di Buonaparte: aquest mite és un dels pilars del seu orgullós nacionalisme. Admetem la fervent admiració que en sentia Stendhal, que hauria volgut ser el seu aide de camp (i, de passada, ben plantat i irresistible a les dones). Però el quadre de David! Aquell tap de bassa megalòman coronant-se ell mateix, amb tota la pompa i solemnitat, fa riure.

- 111 -

L’enyorança és una malaltia de la memòria.

- 112 -

Els grecs van situar l’omphalós al santuari de Delfos. És fals. El veritable melic del món és al bell mig de la Plaça Major del meu poble.

- 113 -

«Tots els homes són iguals.» Aquesta és l’afirmació més audaç que s’hagi fet mai. Perquè tots els homes participen igualment del Lógos, de la Raó que sosté l’univers, com deien els estoics? Perquè així ho determina el dret natural, com deien els il·lustrats? Però l’experiència demostra el contrari: que els homes són desiguals. L’afirmació de la igualtat dels homes contradiu la biologia, la psicologia, la sociologia i la història. Consisteix en una declaració de la voluntat; significa: «volem que tots els homes siguin iguals». És una afirmació ètica autònoma.

- 114 -

Si, des de fa uns mil set-cents anys, no s’hagués inculcat insistentment a l’escola, des de la trona i en els llibres que el déu gelós d’un poble bàrbar, amb alguns retocs doctrinals, era l’únic, ara l’opinió majoritària dels creients continuaria adherida al politeisme amb tanta obvietat com en els temps antics.

- 115 -

Kósmos, mundus, o sigui, ‘bella disposició’, ‘harmonia’. La mentalitat esteticista dels clàssics despista. El món no és ni bell ni lleig: és i prou. Les lleis naturals i la subsistència del món són la mateixa cosa; tot existeix per necessitat: o és tal com és o no pot ser. La bellesa és un atribut sobreposat per la ment humana: l’admiració que el coneixement desvetlla es projecta sobre l’objecte contemplat.

- 116 -

Un famós cardiòleg afirma –és de suposar que basant-se rigorosament en les lleis de l’estadística– que la ingestió de determinats aliments redueix dràsticament el risc d’infart: la xocolata un 21%; l’all, un 25%; el vi, un 32%; la fruita seca, un 12’5%; el peix, un 14%; la fruita fresca, un 21%. O sigui que, si us regaleu amb aquestes menges, tindreu un 125’5% menys de possibilitats d’infart, molt menys que cap. Excel·lent! Us auguro llarga vida.

- 117 -

A. –Jo visc en el meu interior un sentiment d’eternitat, sense límits ni barreres, oceànic.

B. –Em sap greu, però jo no tinc aquest elevat sentiment.

A. –És una convicció íntima que dono per certa: no pot ser que tot s’acabi amb l’urna funerària. «Non omnis moriar».

B. –Més aviat, així com vas començar entre plors en veure per primera vegada la llum del dia, hauràs d’acabar entre els plors d’altres, si tens la sort de ser estimat, quan els teus ulls es tanquin a la llum.

A. –S’acabarà, potser, el cos vil i corruptible; però la part més noble de mi, l’esperit subtil, alliberat, li sobreviurà.

B. –El teu esperit, que tant menysprea el seu servidor, el cos corruptible, potser enyorarà el seu humil company. Serà un lèmur inconsistent i vagarívol: s’ho haurà guanyat, per desagraït.

- 118 -

Les teories filosòfiques i científiques són superades abans de ser aplicades, fins i tot abans de ser compreses. De les més sòlides, en subsisteixen algunes línies principals o algunes troballes útils. No és poc. Tanmateix, quina despesa d’energia!

- 119 -

Els déus ens han donat el riure perquè no ens creguem tan importants.

- 120 -

Omnia praeclara, cara.

- 121 -

Agraeixo que no em demanin consells: no vull contribuir als errors d’altri.

- 122 -

Plató no ha perdut el seu prestigi malgrat el caràcter reaccionari de gran part de la seva doctrina, malgrat l’oligarquisme, el militarisme, el zel de censor. Que el llegissin només els reaccionaris no fóra sorprenent. Si el llegeixen amb gust també els que no ho són, ho hem d’atribuir a l’atractiu del seu discurs. Hem de concloure, doncs, que Plató va ser el màxim sofista?

- 123 -

L’inventor del foc? L’inventor de la roda? No. El fundador de la civilització, l’autèntic Prometeu, va ser Figaro. Podeu imaginar com devien ser aquelles bestiotes primitives amb les grenyes que els taparien la vista i els arribarien fins al cul, amb la hirsuta cortina del bigoti, amb la barba plena de nusos voleiant? La navalla, les tisores i una mica de traça van fer presentable l’home. A més, mentre es guardava el torn, per omplir l’estona, s’afavoria l’intercanvi verbal. La barberia és el germen de l’àgora.

- 124 -

Em prenc un cafè i no sé si, a cada glop, dono un bocí de pa al bracer tropical que n’ha collit el gra o contribueixo a explotar-lo fins a esprémer-li la darrera gota de suor.

- 125 -

Els antics s’atipaven fora mida, qui podia i quan podia: els béns eren escassos, la vida, curta, i la salut, precària. Els nostres contemporanis de les zones pròsperes del món, seguint prescripcions mèdiques, es racionen el menjar abundant i allarguen els seus anys amb una vida austera i sana. L’ascetisme és fill de l’opulència.

- 126 -

És un espectacle entendridor la contemplació d’una parelleta d’adolescents embadalits en els primers èxtasis amorosos. Segurament aquesta il·lusió beatífica no durarà gaire. I què? És un mesquí envejós qui hi tira fang en nom de l’experiència de la vida.

- 127 -

Si no fos per la consciència de la mort, ni entendríem la vida ni voldríem aprofitar-la. Encara haurem d’estar agraïts a la Dama Negra.

- 128 -

Quan es cau sota l’urpa del dolor, hom té sovint l’esperança de deslliurar-se’n i es creu mereixedor de ser rescabalat. Amb quin dret?

- 129 -

Si els homes haguéssim fet cas dòcilment de l’experiència i dels consells dels avis, encara viuríem sense neguits ni conflictes generacionals en un perenne paleolític.

- 130 -

Si, intercanviant els papers, hagués estat el corb qui hagués adulat la guineu, també aquesta s’hauria sentit afalagada, però el negre només hauria rebut un bocinet de formatge.

- 131 -

Sí, d’acord: cal una mica de fingiment, d’hipocresia si voleu, per a posar una mica de mel en les relacions socials, que la sinceritat estricta faria massa aspres. Sí, però buf! que fatigós!

- 132 -

Això de criar el bestiar i l’aviram a casa està molt bé: se’n té cura atenta, s’hi posa afecte. Tot molt natural, molt ecològic i molt bucòlic: les vaques abstretes remugant, els innocents xais brostejant pel prat, les lloques voltades de pollets, els tímids conillets guimbant... Ara bé, matar un animal domèstic i després cruspir-se’l no deixa de ser una mena de crim de parricidi i d’antropofàgia.

- 133 -

Alguns lamenten que, dedicant tantes hores al son, perdem un terç de la nostra vida. Insensats! No s’aturen a pensar com seria d’insuportable el món amb un escreix tan gran de temps concedit a la bogeria.

- 134 -

Acceptem raonadament la força de la Natura: els fenòmens atmosfèrics, l’erosió, els cataclismes, la desaparició d’unes espècies i l’aparició d’altres... Tot entra dins de l’ordre «natural», de les «lleis» de la Natura, de l’evolució o bé dins de la providència inescrutable de la divinitat. Però titllaríem de bàrbar qui, en l’efecte dels desastres, dels terratrèmols, de les inundacions, de la fam o de les epidèmies sobre el gènere humà, hi veiés un mitjà de selecció natural per un ineluctable compliment de lleis universals o d’un designi diví. Reservem per a l’home un estatut a part, per damunt i contra la Natura.

- 135 -

Només hi ha una manera decent de parlar sobre la guerra: amb horror.

- 136 -

El mig savi diu i escriu més que no sap; el savi sap més que no diu i escriu.

- 137 -

Informe acadèmic.– L’aspirant no és cap gran talent, però és molt hàbil a promoure’s: coneix tots els secrets de l’escala dels mèrits computables i és obsequiós amb qui els administra. En els seus profusos escrits, embolcalla les seves escasses i pobres idees amb un vocabulari que, volent ser críptic i enlluernador, només és confús; està molt cofoi dels seus pedants bunyols doctorals, que exhibeix arreu. Se li augura una carrera brillant, amb aquest ridiculum uitae.

- 138 -

Si voleu dominar el món, no escrigueu llargs tractats. Escriviu un catecisme.

- 139 -

Qui fa gala d’imparcial es pretén just i pur, es manté en un punt neutre, descartant que una part pugui tenir raó, o més raó, en comparació amb l’altra. Prendre partit, ni que fos amb totes les reserves, fóra per a ell macular la seva puresa. És un bon subterfugi per a amagar la indiferència, la covardia o el desig interessat de quedar bé amb tothom.

- 140 -

Alguns ens desenganyen de fer-nos una mica rics per un cop de sort o encertant el número de la loteria. I no els volem creure. Uns altres ens persuadeixen a fer-nos rics amb la feina i l’estalvi, sense especulacions. I volen que ens ho creguem.

- 141 -

Els serveis de l’assassí a sou són una solució eficaç i neta. L’esbirro, lliure d’implicacions sentimentals, fa amb solvència professional el seu ofici, no més fastigós que molts altres d’honorables. El client, a recer de sospites, hi troba el timbre màgic que esborrarà del nombre dels vius el llunyà mandarí.

- 142 -

Gairebé totes les modes tenen algun component d’incomoditat: és el preu que cal pagar per fer-se veure.

- 143 -

Una de les roses més rares és la rosa rosa.

- 144 -

Els homes han inventat la idea del destí misteriós i inexorable perquè han cregut ofensiu per a la seva dignitat reconèixer que estan en mans de l’atzar capritxós.

- 145 -

De nit tots els gats són negres, i totes les vaques, brunes. Sí, però no deixen de ser gats o vaques.

- 146 -

El pitjor enemic de la veritat no és la mentida, sinó la confusió.

- 147 -

Qui insulta la Fortuna en el fons li demana clemència.

- 148 -

S’havia preparat, des de feia molts anys, una frase lacònica, brillant, bellíssima, per pronunciar-la solemnement davant del cercle dels íntims poc abans d’exhalar el darrer sospir. Va morir intubat, ensopit pels narcòtics i sol.

- 149 -

Els grecs van tenir una idea genial quan, a l’origen de tot, van posar el caos. Però després en van fer néixer el cosmos, el bell ordre; i aquí ja no van estar tan fins.

- 150 -

A. –Siguem sincers, amic.

B. –No, sisplau, que potser ens barallaríem.

- 151 -

Considerant l’ús que molts creients fan dels llibres sagrats, més valdria que fossin analfabets.

- 152 -

L’enveja té una vena de reivindicació justa.

- 153 -

La primera cosa que ha de fer un satíric honest és comprar-se un mirall.

- 154 -

Compadeixo els altres homes: són mortals, els pobres!

- 155 -

A. –Et trobarem molt a faltar; deixaràs un gran buit.

B. –T’agraeixo la finesa. Però fixa’t: si fiques un cassó en un toll i en treus una mica d’aigua, primer es produirà una lleugera agitació; després unes ones minúscules n’arrissaran breument la superfície; aviat l’ull no hi distingirà cap alteració del nivell.

- 156 -

El poder és l’imant de l’adulació i del servilisme.

- 157 -

El pobre Plotí, que no es banyava mai, va contreure una malaltia de la pell que el feia fastigós als seus deixebles: s’avergonyia de viure en un cos i no es deixava retratar; es va inventar una filosofia de purificació mística. Lluís XIV, que tampoc no es banyava mai, agreujava amb profusió de perfums la pudor nauseabunda que emanava del seu august cos; es feia retratar en posat majestuós amb rica ufana tèxtil i amb una fluvial perruca poblada de polls.

- 158 -

Les falsedats més greus són les inconscients.

- 159 -

Un resum de les conviccions més importants que professem cabria en una pàgina. És perquè no les tenim clares que hem d’escriure molts volums.

- 160 -

«Pel dolor a la saviesa»: és la llei que, segons Èsquil, Zeus va dictar als mortals. No dic que no: patir ens pot fer savis i comprensius i generosos; però també obtusos i ressentits i egoistes.

- 161 -

Els fastos cerimonials del Vaticà, l’autoritat inapel·lable del summe pontífex, el poder eclesial estès arreu del món proclamen la glòria del fundador del papat: Constantí.

- 162 -

Degradació de la metafísica:

DR. MEFISTÒFIL

Cirurgia estètica

163

Qui es sent desgraciat creu encara en una felicitat que se li ha negat o se li ha arrabassat; pensa, malgrat tot, que hi té dret, no hi renuncia. La negació de la felicitat és també la negació de la infelicitat: és l’apatia.

- 164 -

El debat ideològic més radical és el que enfronta els partidaris «del llibre» (el que sigui) i els partidaris dels llibres, els partidaris de «la llum» i els partidaris de les llums.

- 165 -

L’home és un Prometeu en els projectes de petit abast; però, en els fets realment decisius, és un Epimeteu: se n’adona quan ja s’han acomplert.

- 166 -

Quan hauràs acabat una obra perfecta, fes-hi algun esborrall, amputa’n algun bell tret, posa-hi alguna berruga: amb qualsevol defecte la faràs més viva i més humana. De tota manera, no pateixis ni et facis il·lusions: és molt difícil que arribis a fer mai una obra perfecta.

- 167 -

Era molt vanitós: quan es feia el seu elogi fúnebre, va ressuscitar per escoltar-lo.

- 168 -

Si ho veus molt clar a la primera, desconfia: l’evidència sol ser un miratge.

- 169 -

La humanitat no en tenia prou amb les desgràcies d’aquest món, amb la debilitat, amb la malaltia, amb la decrepitud, amb la pobresa, amb la fam, amb els terratrèmols, amb els incendis, amb les inundacions, amb les guerres... Per això van aparèixer alguns esperits justiciers que van amenaçar amb desgràcies d’ultratomba, amb suplicis refinats: foc, glaç, dracs, cucs, ratpenats, grillons, sofre, forques, tenalles, poltres... Sinistre artifici comprensible si s’adreçava a enemics odiosos. Però algú el va creure útil perquè la pobra gent llaurés dret; es va inocular l’angoixa en els homes atribolats, en els vells caducs, en els jovenets proclius a esgarriar-se, en les noietes tímides... Tot a fi de bé.

- 170 -

Ignoro si algun teòleg cristià ha opinat mai que entonar un tedeum per celebrar la victòria en una batalla és una blasfèmia.

- 171 -

El títol de la comèdia de Plaute Miles gloriosus sona a pleonasme.

- 172 -

No vull que em llegeixin les línies de la mà: podria, sense adonar-me’n, acomplir un presagi idiota.

- 173 -

Perdonar l’enemic derrotat és més que un simple acte de generositat; és també la superació de la barbàrie i una sàvia administració de l’economia moral i material.

- 174 -

Els malalts desnonats, els homes sotmesos a tortura, els suïcides, tots aquells que pateixen la vida com una llosa que els oprimeix fins a l’últim instant, després de la mort mereixerien tenir uns moments de pau suplementaris per respirar alleujats per última vegada, per sentir-se definitivament alliberats.

- 175 -

El més honorable dignatari abdica la seva altíssima dignitat davant la xeringa d’una infermera.

- 176 -

Les desgràcies dels altres són efecte de la força de les coses, entren en el curs normal de la vida. Més val que s’hi resignin. Però les meves desgràcies no tenen parió: s’hi han conjurat les estrelles, hi han conspirat les forces malèfiques. Jo, el més malaurat dels mortals, em rebel·lo contra el cruel destí!

- 177 -

Aplaudim els intents de conciliació entre les esglésies. Val més que parlin que no pas que es barallin per qualsevol filioque; val més el diàleg que no pas l’anatema, l’excomunió, el xoc d’espases i simitarres, les masmorres, el poltre, la foguera, els ghettos, les expulsions, les massacres. Fins i tot alguns han demanat perdó pels abusos contra els adversaris i els heretges. Molt bé! Tanmateix no tinc notícia que cap església hagi reconegut mai cap error de doctrina. Tota església s’ha de proclamar l’única veritable; si no, soscavaria els seus fonaments: la revelació i el magisteri. Estenen la mà als esgarriats, generosament els atribueixen una bona voluntat que en part els redimeix de l’error, confiant que algun dia Déu els il·lumini i es converteixin.

- 178 -

L’ànsia d’honors denota en els joves desig de poder; en els vells, necessitat de justificació.

- 179 -

Taedium uitae. No, una altra vida no, sisplau. Gràcies. Ni que me la pintis benaurada i feliç. Amb una ja n’he tingut prou i massa. Pleguem.

- 180 -

Aquesta taula en què escric i moltes de les coses que m’envolten i em serveixen amb silenciosa obediència (rellotges, llibres, estris, mobles...) segurament em sobreviuran, indiferents. Fins i tot qui sap si sobreviuré a aquesta breu, fugaç, cigarreta que acabo d’encendre?

P. S.: Hi he sobreviscut.

- 181 -

«Si Déu no existeix, tot m’és permès.» Això només pot dir-ho un apòstata que encara conservi tota la carcassa teològica, un contracreient turmentat, no un ateu, lliure de les constriccions religioses. En canvi, els redemptors, els paladins de la fe i de l’espasa, els teòcrates dirien tot el contrari: «Si Déu existeix, tot m’és permès»; i han actuat i actuen amb aquesta convicció, en nom de Déu. Qui vol que tot li sigui permès sempre trobarà una entitat superior que l’avali, i Déu hi té molts avantatges.

- 182 -

«Tot i que servo dins meu l’esperança de comprendre una mica, la perdo en observar els atzars i les obres dels homes.» Amb aquesta petita, feble esperança, amb aquesta decepció renovada, anem tirant almenys des que ho va dir Eurípides, fa dos mil quatre-cents anys.

- 183 -

La majestat amb què s’envolten els imperis no és pompa vana: és l’aura en què volen dissipar els grans crims que els han servit per a formar-se i mantenir-se.

- 184 -

Si el discret, agut, implacable Maquiavel ressuscités, en veure com certs politiquets invoquen el seu nom per justificar les seves mesquines ambicions i les seves grolleres manifasseries, es tornaria a morir, de riure.

- 185 -

No m’admira que hi hagi tants engalipadors de les menes més variades (astròlegs, vidents, psicòlegs de la banalitat, filòsofs de llautó, predicadors apocalíptics, consellers mel·liflus, savis de tot i de res i tants altres sofistes a la moda): sempre hi ha hagut murris de llengua fàcil i ingenus il·luminats. El que m’admira és que hi hagi tanta gent disposada a escoltar-los. Si fossin no-més els babaus o els illetrats, ho entendria; però el mal afecta també persones cultes, que raonen i actuen assenyadament en la seva professió i en la vida quotidiana. La conclusió només n’és una: la gent vol deixar-se engalipar.

- 186 -

Les religions, inculcant el sentiment de culpa envers els déus, fomenten l’expiació, n’institueixen ritus, hi dediquen temples. Com si els pobres mortals no tinguessin sovint motius sobrats de retreure a uns déus providents haver nascut, viure, haver de morir.

- 187 -

Els que s’atorguen el paper de campions de la veritat i de la justícia es creuen amb dret de disparar a tort i a dret i amb gran soroll.

- 188 -

No triem ni els nostres records ni els nostres oblits.

- 189 -

Els integristes no toleren bromes o burles sobre la seva religió. N’hi ha que, defensors fanàtics de la causa més divina, inflamats de zel, hi reaccionen amb santa violència. Es creuen instruments de la ira divina, que faran caure sobre els impius en forma de bombes o de raigs de bales. Uns altres, de pell fina, se’n senten ofesos, ferits en la seva sagrada intimitat. Només ells són sensibles. I tant! És que la beateria tova, el sentimentalisme carrincló, les pràctiques supersticioses, la veneració idolàtrica de les imatges, els miracles extravagants, les aparicions a noietes al·lucinades, les deixuplines, les flagel·lacions, tot això i molt més no ofèn la raó i la sensibilitat de ningú?

- 190 -

El gran fracàs dels il·lustrats de tots els temps és que, malgrat l’extensió general de la instrucció i del nivell de benestar, la massa no hagi arribat a elevar-se a la categoria de cos de ciutadans.

- 191 -

S’entén molt bé per què el gos cerca l’amistat de l’home: no pot suportar els altres gossos.

- 192 -

Cal reconèixer el gran miracle que l’esperit capitalista ha produït en poc temps als països on s’ha ensorrat el comunisme: ha convertit una colla d’alts funcionaris corruptes en cobejosos plutòcrates prepotents. Això sí que és un salt revolucionari!

- 193 -

Descoratja pensar que un ha dedicat gairebé tota la vida a l’estudi i adonar-se que, al capdavall, sap tan poc que és com si no sabés res.

- 194 -

El mig savi es complau a contemplar la ignorància aliena.

- 195 -

«marfull m Arbust perennifoli de la família de les caprifoliàcies, de fulles blanques o rosades, en corimbes, i fruits bacciformes negrosos.» I encara diuen que la ciència és àrida i prosaica! Quin so, quin color, quina estrofa!

- 196 -

WAGNER. –Tanta frivolitat, tantes criaturades! Bei Wotan, Joachim, quant de talent malbaratat!

ROSSINI. –No es pot ser sempre sublim. Per Bacco, Riccardo, baixa una estona del bromós Walhalla i tasta una copeta de chianti i aquests canelons que acabo de fer.

- 197 -

El privilegi més gran de què van gaudir els homes de la feliç edat d’or no és que la terra donés fruits espontanis sense haver de treballar, ni el clima benigne, ni l’absència de malalties, ni la joventut perenne, ni tan sols l’honestedat universal o el tracte familiar amb els déus. El gran privilegi irrepetible d’aquells homes benaurats és que no havien de suportar la publicitat.

- 198 -

Voldria creure que és una impressió errònia, però tinc la sensació d’haver-me allistat només a causes perdudes.

- 199 -

A vegades preferiríem un mal gran, però previst i immediat, a un de més lleu, però incert i diferit.

- 200 -

Les llacunes de la memòria, l’oblit d’una dada, d’una persona o d’una paraula, malgrat vans esforços per evocar-les, produeixen una sensació de vertigen, d’esgarriament.

- 201 -

Compte a voler imposar a algú la felicitat: es revoltarà, es revenjarà, i amb raó.

- 202 -

La pena de mort, despullada de subtileses jurídiques, es queda en el que és: la llei del talió, és a dir una mala racionalització d’un instint primari de venjança que conté el fals pressupòsit que un mal infligit es pugui compensar amb un mal equivalent.

- 203 -

La vanitat aflora fins i tot quan un es blasma a si mateix: «Que ximple que sóc; sóc el més idiota dels idiotes». El cas és sobresortir.

- 204 -

Què hauria pensat i sentit el bonhomiós, l’amable, el modest F. J. Haydn si hagués escoltat el segon temps del seu quartet L’Emperador, una delicada blonda de trama clara i de colors matisats, convertit en himne agressiu, entonat per goles sinistres com un bruel ferotge entre histriònics gestos amenaçadors i el voleiar ominós d’esvàstiques eriçades?

- 205 -

Quan un polític retreu draps bruts a un adversari, ha de fer-ho amb molt d’èmfasi per tal d’amagar els propis.

- 206 -

–Digues, diví Apol·lo, tu que ets el pare del cant: qui va inventar el vers?

–Procrustes.

- 207 -

La vida humana és dramàtica perquè ens adonem de la seva fragilitat i de la seva brevetat. Per ofegar la consciència de la mort ens fem els desmenjats: perquè tant desitjaríem viure, fem veure que la vida no val la pena.

- 208 -

Si alguna vegada esteu tan desesperats que decidiu suïcidar-vos –cosa que de cap manera no us desitjo–, tingueu la màxima cura a prendre totes les mesures eficaces. Si falleu i us quedeu incapacitats, sereu encara més desgraciats i a més haureu perdut la vostra autonomia: una desesperació impotent.

- 209 -

Per què diuen xoc de civilitzacions en compte de xoc de barbàries?

- 210 -

En un cec, de lluny hi advertim la manca de visió passiva; de prop, hi trobem a faltar un raig que, projectat sobre nosaltres, ens embolcallaria. Els ulls no són només finestres: són també fanals. Però a vegades intuïm en els ulls velats del cec una visió més aguda, inquietant: la de qui veu més enllà de les coses immediates.

- 211 -

Escolto amb devoció les ensenyances d’un guru que basa el seu prestigi en un hàbil empelt d’insondables savieses hindús en toves filosofies occidentals. Persuadeix a meditar sense preguntar-se el què, ni el perquè, ni el com, a concentrar-se en si mateix i a lliurar-se a l’innat coneixement amorós. Decideixo abandonar els fatigosos i vans estudis i consagrar tots els meus esforços a contemplar-me el melic.

- 212 -

Un home que, tot i estar fastiguejat de la miserable condició humana, encara, fent el cor fort, s’esforcés per elevar-la: vet aquí un savi molt digne d’admiració. Un misantrop filantrop.

- 213 -

La història veraç és aquella petita porció de la llegenda que, a partir de la ganga de dades esparses, incompletes i insegures, es salva àrduament de les interpretacions matusseres, capritxoses o partidistes.

- 214 -

No és més feliç el gos del ric que el gos del pobre.

- 215 -

Plaents o inquietants, lluminoses o tètriques, les imatges impalpables del somni se’ns escapen dels dits i es submergeixen de cop en el corrent tèrbol del Lete. I les que aconseguim aferrar a flor d’aigua, al límit mateix de la consciència, es marceixen com papallones travessades per l’agulla del col·leccionista.

- 216 -

La compassió és un sentiment humà noble, solidari, generós: no podem romandre indiferents davant del dolor dels altres, el compartim. És també, però, un sentiment agraït: conscientment o no, ens complaem de veure’ns lliures de les circumstàncies que afligeixen els altres i ens sentim satisfets de la delicadesa dels nostres afectes.

- 217 -

«Coneix-te a tu mateix», o sigui mira’t amb els ulls dels altres.

- 218 -

Heidegger creia que pensava com els grecs perquè creia que els grecs pensaven com ell.

- 219 -

«El quars cristal·litza en forma de prismes hexagonals acabats en piràmides», deia el llibre de text que vaig estudiar de petit. Em desconcertava, però, que aquestes dades científiques no es corresponguessin amb la meva experiència. Les pedres que jo coneixia eren vulgars: rocs informes, cudols rodons i llisos, cantals cantelluts, telles que saltaven en llançar-les a la mar... No vaig trobar mai pedres tan belles, translúcides i de simetria perfecta com el quars del llibre. Les que he vist després m’han decebut una mica: en general tenen cares desiguals, arestes desnivellades, piràmides irregulars, zones entelades; són imperfectes. La Natura imita la geometria.

- 220 -

Sol entendre’s per objectivitat la constatació raonada dels propis prejudicis.

- 221 -

Perdonar i no oblidar? Això no és oblit; això és una treva. L’única forma real de perdó és l’oblit. Però l’oblit és també la forma màxima del menyspreu.

- 222 -

Un científic que, en defensar la seva tesi, no en delimita el grau de probabilitat, ni n’assenyala els punts febles, ni s’avança a posar-se objeccions, no és un científic; és un advocat.

- 223 -

Com que no podem viure obsedits i aclaparats per la presència constant de mals de tota mena, personals o col·lectius, naturals o humans, si no som prou forts ni tenim esperança, ens en defensem amb l’evasió o amb el cinisme.